Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Salvador Dalí’

Al no constar el nom el cognon de Pintor Utrillo, j no el nom, podría estar dedicat a diferents artistes, es per això que hem escollit la biografia d’Antoni Utrillo, – a l’espera de que el veïnat o la administració municipal ens aclari definitivamen a qui està dedicat aquest carrrer de Bellaterra-. El carrer té una llargada d’uns 150 metres, començant al Cami Antic de Sant Cugat i finalitzant al Carrer de Margenat.

A la seva placa apareixen dibuixades unes fulles d’ortiga petita (Urtica Urens).

Anècdotes: Salvador Dalí, durant les seves visites al Restaurant Via Veneto de Barcelona, demanava que el porter anés al cementiri de Montjuïc i li portés aquestes ortigues perquè el xèf de cuina li fes una bona crema.

Placa del Carrer del Pintor Utrillo de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Antoni Utrillo i Viadera (Pintor)
Barcelona, 1867 — Barcelona, 1944
Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París (1886), on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin. Participà en diverses exposicions barcelonines. Partí d’un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats ( Amadeu Vives , 1893; Mercè Jaumandreu , Torras i Bages i Pius X ). Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista (1898). Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà i dirigí la litografia Utrillo & Rialp. Col·laborà amb historietes a La Barretina (1891), La Ilustració Llevantina (1900), Cu-Cut! , etc, i a la revista Hispania amb dibuixos. Tingué una activitat important com a decorador, dins un estil abarrocat. A partir del 1908, féu viatges per Itàlia, Suïssa, Alemanya, França i Anglaterra. Després se n’anà a Amèrica i residí a l’Argentina, a Buenos Aires. En aquesta ciutat va exposar sovint i aviat esdevingué el retratista de moda en aquella època. Fruit de la seva obra prolífica, s’en conserven avui encara uns frescos pintats a l’església de Mar del Plata i l’esplèndida decoració del Casino del mateix lloc. En tornar (1916), Prat de la Riba li concedí una plaça de cap de cerimonial de la Mancomunitat de Catalunya; en desaparèixer aquesta, ho fou de la diputació, fins el 1926. El seu enfrontament ideològic amb Torres i Garcia sembla que fou un factor decisiu perquè aquest no continués els seus murals de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, estança on ell mateix pintà el mural pompier El Consolat de Mar , en ésser replantejada la seva decoració per Milà i Camps.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »