Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/07/2020

El Servei dels Agents Cívics de Bellaterra, (que depend de la Guardia Urbana de Cerdanyola), és de dilluns a divendres de 16h a 00h

Cotxe Agents Cívics Bellaterra al Camí del Parc de la Bonaigua|ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Esquirol a un jardí de Bellaterra

L’Esquirol és la mascota oficial del poble de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El veí de Bellaterra Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891. Va col·laborar amb la revista Sport Club Bella – Terra l’any 1936

Article d’Andreu Audet al primer número de la revista del Sport Club Bella-Terra 1939

ANDREU AUDET PUIG, Arquitecte

Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d’estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat.: Amb el pretext d’ineficàcia dels bombers en l’incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d’una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals,Jordan, havia testificat a favor d’Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d’emprendre la que van anomenar “reforma del Cuerpo”.. Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d’espectacles.,.

Casa Rogelia Pi i Jaume Joan (1934) Av. Bertomeu, 3, de Bellaterra|CEDIDA

Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victoria (projectat per Audet a començaments del segle xx quan tenia per nom Teatro Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l’Apolo (també molt reformat) i el Condal. Va ser també professor de fusteria a l’Escola Superior de Bells Oficis el 1915. Va rebre la medalla d’honor del cos de bombers quan es va jubilar (Segona República), la de Comendador con placa de Isabel la Católica, la placa del Mérito Naval, oficial de L’Instruction Publique, medalla d’honor de Courage et Dévouement de França, membre d’honor a la Fédération Nationale des Sapeurs-Pompiers Française y de la Federazione Técnica Italiana dei Corpo dei Pompieri..

Esglesia de la Santa Creu (1934) de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Obres destacades d’Andreu Audet

(1893) Conjunt de cases al ptge. Isabel amb c/ Farigola i c/ Sant Camil
(1899) Concepció Mas de Pelegrí, c/ Astúries, 28
(1900) casa Baldomer Rovira al c/ Rosselló, 247
(1901) teatre Apolo, av. del Paral·lel, 59. Totalment transformat.
(1902) Hotel Colón. Plaça Catalunya. Desaparegut.[4]
(1903) Sala Edén Concert al c/ Nou de la Rambla, 12. Desaparegut
(1903) teatre Onofri —desaparegut— av. Paral·lel.
(1904) casa Josep Sabadell a la rambla del Prat,
(1906) fàbrica Can Vilumara
(1911) Casino de la Rabassada
(1912) editorial M. Seguí al Torrent de l’Olla, 9 – c/ Bonavista, 30, que va obtenir el tercer premi al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona el 1912. Actualment està dedicat a centre de formació.
(1934) Casa Rogelia Pi i Jaume Joan, Av. Bertomeu, 3, de Bellaterra
(1934) Església de la Santa Creu, Av. Joan Fàbregas de Bellaterra

Font: Wikipedia i Sport Club Bella – Terra 1936

Read Full Post »

Carrer de Can Miró té una llargada de 400 metres, va des de la BV-1414 fins a la Travessa dels Turons de la UAB. L’EMD prohibirà l’acces del tràfic universitari i obligarà a fer-ho per la rotonda del Turó de Sant Pau.

Placa del Carrer de Can Miró|ARXIU BELLATERRA. CAT

Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Masia Can Miró|ARXIU UAB

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.

Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, sobre les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva de la masia, quedant en peu el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a orient. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s’allotgen actualment l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat, la primera pedra de la qual va ser col·locada el 28 d’octubre de 1997.

(Textos extrets del llibre de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història de la Masia Miró, Abans dit Noguera. (Inèdit, 2001.)

Read Full Post »