Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 5/07/2020

L’any 2010 van treure el quiosc de la Plaça del. Pi, també la cabina de telèfon i van desplaçar la bústia de Correus (Sorprèn no poguer comprar segells en tota Bellaterra si volem enviar una postal o carta tradicional) Temps era temps!

Read Full Post »

La gallina sedosa o Silkie, també coneguda com sedosa del Japó o sedosa de la Xina, és una raça de pollastre anomenada així per la seva plumaje típicament tou, i es diu que se sent com seda i setí.

Té altres diverses qualitats inusuals, com pell i ossos negres, lòbuls d’orella blaus i cinc dits a cada peu, mentre que la majoria de les gallines només tenen quatre. Sovint s’exhibeixen en espectacles d’aus de corral i apareixen en diversos colors. A més de les seves característiques físiques distintives, són ben conegudes pel seu temperament tranquil i amigable. Es troben entre les aus més dòcils. Són excepcionalment lloques i cuiden bé a les cries. Tot i que posen només uns tres ous per setmana, s’usen comunament per incubar ous d’altres races i espècies d’aus per la seva naturalesa lloca. Les gallines sedoses són molt fàcils de mantenir com a mascotes i adequades per a nens, però com qualsevol mascota, s:han de manejar amb cura.

Read Full Post »

“El 6 de juliol de 2010 es va constituir l’EMD de Bellaterra”

5 Vocals per Gent per Bellaterra:

Ramon Andreu Atik, Montserrat Muñoz Casals, Ramon Sans Folch, Marc Campmany Crusafon i Miguel Angel Vazquez Heras

3 Vocals per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya:

Fèlix Riba Farrés, Valeri Novell Sala, i Francesc Pérez Torres

1 Vocal per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa:

Marta Pujol Puente

President Ramon Andreu i vocals de l’EMD Bellaterra amb Jordi Ausàs, Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, i Carme Carmona, l’Alcaldessa de Cerdanyola.

BOE, decreto 167/2009, de 3 de novembre

Conforme con lo establecido en el artículo 79 del texto refundido de la Ley Municipal y de Régimen Local de Cataluña, aprobado por el Decreto Legislativo 2/2003, de 28 de abril, el Pleno del Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, en fecha 21 de julio de 2005, aprobó la constitución de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra, en base a la documentación que consta en su expediente administrativo y que está formada por la memoria justificativa, la propuesta de bases que han de regular la prestación de servicios, el funcionamiento y la financiación de la futura entidad local, el deslinde y la relación de bienes a adscribir al nuevo ente local.

En la misma fecha, el expediente fue sometido a información pública mediante su exposición en el tablón de anuncios de la corporación y la publicación de los correspondientes edictos en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» y en el «Butlletí Oficial de la Província de Barcelona». En el trámite de información pública se presentó una única alegación, en la que se rechazaba la creación del nuevo ente local por considerar que Bellaterra no era un núcleo aislado de población, el nuevo ente local asumiría un nombre muy limitado de competencias y no existía un proceso de participación ciudadana del conjunto del municipio de Cerdanyola del Vallès. El Pleno del Ayuntamiento, mediante acuerdo plenario de 24 de noviembre de 2005, rechazó la alegación al considerar que concurren las condiciones para su constitución.

El expediente tuvo entrada en el registro general del Departamento de Gobernación y Administraciones Públicas el 13 de diciembre siguiente, aunque fue completado con datos económicos requeridos por la Dirección General de Administración General.

El 8 de mayo de 2006, el Servicio de Demarcaciones Territoriales de la Dirección General de Administración Local informó sobre el expediente y consideró que se justifica el cumplimiento de los requisitos establecidos en la legislación de régimen local para la creación de entidades municipales descentralizadas, aunque es dudoso que los núcleos de población que forman el ámbito de Bellaterra formen per se una concentración separada de población.

Con posterioridad a la emisión del último informe se solicitaron de complementarios al Consejo Comarcal del Vallès Occidental y a la Diputación de Barcelona, que no fueron emitidos.

En fecha 11 de abril de 2007, el expediente de constitución de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra fue sometido a consideración de la Comisión de Delimitación Territorial, sin que se emitiera informe al respecto, dado que consideró la necesidad que el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès acreditara de forma más precisa la viabilidad económica de la futura entidad local y que justificara su suficiencia económica. Igualmente, se cuestionó su ámbito territorial y se acordó solicitar nuevos informes técnicos que permitan contrastar el cumplimiento de los requisitos legales con mayor rigor.

La Dirección General de Administración Local solicitó nuevos informes técnicos al Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, a la Diputación de Barcelona, a la Mancomunidad del Área Metropolitana de Barcelona y a la Universidad Autónoma de Barcelona. En fecha 24 de abril de 2008 tuvo entrada en el Departamento de Gobernación y Administraciones Públicas el informe favorable de la Universidad Autónoma de Barcelona.

Mediante adenda de 26 de mayo de 2008, el Servicio de Demarcaciones Territoriales ratificó el sentido de su informe de 8 de mayo de 2006.

La Comisión de Delimitación Territorial, en sesión de 25 de junio de 2008, emitió informe favorable sobre el expediente, aunque condicionó su acuerdo a la acreditación de la viabilidad económica y excluyó del ámbito territorial el sector de Can Domènec, que tiene una continuidad territorial muy limitada con el resto del territorio de Bellaterra.

El 8 de enero de 2009, el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès remitió un nuevo estudio de la viabilidad económica de la nueva entidad municipal descentralizada así como un estudio técnico justificativo de la inclusión de Can Domènec en el ámbito de la entidad municipal descentralizada. Finalmente acompañó las alegaciones formuladas por diversas entidades del territorio que apoyan la integridad del ámbito territorial objeto de la constitución de la entidad municipal descentralizada.

La Comisión Jurídica Asesora, en sesión de 11 de junio de 2009, emitió el dictamen preceptivo sobre el expediente, y consideró que el ámbito territorial objeto de la constitución de la entidad municipal descentralizada debería incluir el sector de Can Domènec.

Por todo ello, teniendo en cuenta que ha quedado demostrado que en el ámbito de Bellaterra concurren circunstancias de naturaleza geográfica, histórica, social, económica y administrativa que justifican la creación de la entidad municipal descentralizada, que cuenta con recursos suficientes para cumplir sus atribuciones y que su constitución no supondrá una pérdida de calidad en la prestación de los servicios generales del municipio de Cerdanyola del Vallès;

Considerando lo dispuesto en los artículos 79 y 80 del texto refundido de la Ley Municipal y de Régimen Local de Cataluña, y en los artículos 75 a 82 del Decreto 140/1988, de 24 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de demarcación territorial y población de las entidades locales de Cataluña;

De conformidad con los informes del Servicio de Demarcaciones Territoriales, de la Comisión de Delimitación Territorial y el dictamen de la Comisión Jurídica Asesora, a propuesta del Consejero de Gobernación y Administraciones Públicas y con la previa deliberación del Gobierno, decreto:

Artículo 1.

Aprobar la constitución de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra, en el término municipal de Cerdanyola del Vallès.

Artículo 2.

La entidad municipal descentralizada de Bellaterra comprende los sectores conocidos como Bellaterra, Can Domènec y Turó de Sant Pau.

Los límites territoriales de la nueva entidad son los que constan en el plano que figura en la página 53 del expediente administrativo. El Departamento de Gobernación y Administraciones Públicas, el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès y el órgano de gobierno de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra levantarán conjuntamente el acta de amojonamiento de los límites aprobados.

Artículo 3.

El Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès y el órgano de gobierno de la nueva entidad procederán a ejecutar la segregación patrimonial resultante de la constitución de la entidad municipal descentralizada.

Artículo 4.

El órgano de gobierno que regirá la nueva entidad hasta las próximas elecciones locales se constituirá conforme a lo dispuesto en el Decreto 78/1998, de 17 de marzo, por el que se regulan las comisiones gestoras municipales.

Disposición final.

Se faculta al consejero de Gobernación y Administraciones Públicas para dictar las resoluciones necesarias para dar cumplimiento a este Decreto.

Barcelona, 3 de noviembre de 2009.

El Presidente de la Generalidad de Cataluña José Montilla i Aguilera.

El Consejero de Gobernación y Administraciones Públicas, Jordi Ausàs i Coll.

Read Full Post »

“La dichondra de Bellaterra, una auténtica catifa verda molt resistent i perenne”

La dichondra de Bellaterrra, una auténtica catifa vegetal|CEDIDA

Entre els noms que se li atorguen aquesta Herba de Ronyó, Orella de Ratolí i Hojita.

És una gespa perenne i el principal nom que rep (herba de ronyó) es deu a la forma de les seves fulles. Són com petits ronyons. És molt atractiva i molt eficaç a l’hora de cobrir el sòl, a més del seu ús ornamental. Creix en la majoria de sòls i climes, però és millor quan són climes humits.

Dichondra-repens

No resisteix els embassaments ni resisteix molt el trepig, pel això és millor no trepitjar-ni patearla mucho.Resiste bé les zones completament assolellades però millor encara ho fa en zones completament ombrívoles, resisteix molt bé l’ombra total. Si la llavor és sembrada en zones molt assolellades, amb moderat trepig és una magnífica covertora arribant a cobrir el terra d’una forma molt compacta, molt rastrera. Quan es sembra en zones d’ombra, pot fins i tot arribar als 15 cm d’alçada.

És útil sembrar-entre els buits que deixen les lloses de jardí o passos japonesos on la gespa no creix tan bé i on sempre hi ha problemes per segar. Com que és un planta que no necessita sega, és molt recomanable per sota de bancs, entre les escales i altres llocs de no fàcil accés al jardí.

A l’hora d’efectuar el seu cultiu, els especialistes recomanen un dosi mitjana de 7-10 gr per m2.
Altres dels aspectes importants a tenir en compte respecte del seu manteniment, cultiu i característiques essencials, és que la Dichondra aconsegueix una altura mitjana d’entre 5 i 10 cm, en alguns casos pot arribar a 15 cm d’altura. En el clima continental, amb les gelades característiques, es torna de color marró a l’hivern, és per això que no és recomanable sembrar-. No obstant això, és bo saber que resisteix fins -9 ° i que quan arriba la primavera rebrota molt bé i fort.

Pel que fa a l’reg, consumeix menys aigua que la gespa comú. El reg amb una freqüència de 4 a 5 dies a l’estiu, és suficient. Tot dependrà de l’clima.
A l’crear una catifa, la Dichondra requereix de molt poca sega, com a màxim serà d’una vegada a l’mes. si es sega poc, menys sega encara.

Per efectuar el seu cultiu, el millor moment és al maig oa l’octubre. I en aquest cas, pots aconseguir les llavors o les planxes. És clar que has de preparar el terreny, però per fer-ho has de seguir idèntics passos com si plantaràs gespa. Has preparar el terreny, llaurar, eliminar les males herbes i abonar. Un cop plantada has de ser molt pacient ja que el seu creixement pot trigar fins a 4 o 5 mesos.

Si es presenten males herbes al voltant del teu Dichondra és bo que facis el següent. 1- Sega per reduir la presència de mala herba. 2- Evita el reg excessiu ja que aquest afavoreix l’aparició de males herbes. 3- Arrenca a mà tot el que puguis. 4-Si està envaït per males herbes de fulla ampla i es tractés d’una superfície petita, el més adequat seria controlar-les mitjançant pinzellades individuals amb Glifosat. Polvoritzar tot amb un herbicida per males herbes de fulla ampla no serveix perquè acabaries també amb la Dichondra.

Read Full Post »

Gent per Bellaterra (GXB) ha enviat una carta al conseller de Governació de la Generalitat en què reclama la inclusió dels sectors dels barris de Terranova i Can Domènec en l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra per raons geogràfiques, històriques, socials i administratives. GpB respon així el qüestionament de la Comissió de Delimitació Territorial d’alguns aspectes de la proposta d’EMD aprovada per l’Ajuntament de Cerdanyola.

Al centre, Ramón Andreu, president de l’EMD des de les primeres eleccions de 2010|CEDIDA

Els responsables de GXB indiquen que l’informe de la Comissió de Delimitació Territorial i la carta que el departament de Governació ha enviat a l’Ajuntament planteja la modificació dels límits territorials de l’EMD, excloent el sector de Terranova, i de l’informe de viabilitat econòmica.

GXB destaca una confusió entre els sectors de Terranova –situat a la part alta de Bellaterra- i de Can Domènec –situat a la part baixa en contacte amb la UAB i la B-30- i defensa la inclusió d’amb dós sectors dins els límits territorials de l’EMD per raons de caire geogràfic, històric, social i administratiu.

Ramon Andreu, cap de llista de GXB a les passades eleccions municipals, destaca que només es pot constituir una EMD en un espai que sigui aïllat i si s’exclogués Can Domènec no seria així. Andreu, a més, considera il.lògic, per raons de proximitat i eficàcia, que hi hagués algun sector on els serveis depenguessin de l’Ajuntament i el tram del costat ho fes de l’EMD.

Des de GXB recorden que les primeres cases de Bellaterra es van construir a Can Domènec i remarquen que l’assemblea de l’associació de veïns de Can Domènec i la junta de l’entitat de Terranova han ratificat la seva pertinença a Bellaterra per unanimitat.

De fet, entre els arguments que el col.lectiu utilitza en la seva defensa hi ha la investigació recollida al llibre Bellaterra “Crònica de 75 anys” que ha realitzat Ignasi Roda i on hi ha documentació sobre la història i orígens de Bellaterra. L’autor, Ignasi Roda, afirma que Bellaterra va néixer “en el solell de Can Domènec” i que posteriorment es va crear la carretera al seu costat per enllaçar amb l’estació de tren.

L’Ajuntament ha de concretar més la viabilitat econòmica

D’altra banda, la Comissió de Delimitació Territorial va informar favorablement a la constitució de l’EMD “amb la reserva d’una major concreció i un treball acurat que acrediti la viabilitat econòmica”. En un document segellat el 7 d’octubre, la Generalitat considera que no hi ha una justificació “suficient” dels recursos econòmics i recorda que la Comissió Jurídico Assessora podria emetre un dictamen desfavorable o retornar l’expedient per la qual cosa considera “convenient” requerir més informació a l’Ajuntament. Segons Ramon Andreu, només l’Ajuntament pot donar resposta adequada a aquest requeriment.

Optimisme respecte l’Interpolar

D’altra banda, els portaveus de GpB continuen mostrant la seva oposició al projecte de Vial Interpolar ja que “talla en dos el nucli urbà” de Bellaterra i es mostren satisfets pel suport de l’Ajuntament de Cerdanyola. Els integrants de Gent per Bellaterra són optimistes i esperen que finalment el Vial Interpolar no es construeixi.

Font: Cerdanyola. Info

Read Full Post »

Carrer de Can Marcet de Bellaterra té una llargada de 75 metres, va des del Camí del Picador fins l’Avinguda de Can Fatjó dels Aurons. Apareix al plànol oficial de Bellaterra però en realitat és el Camí del Picador al límit de Bellaterra amb Sant Cugat. “No existeix cap placa instal·lada

Segons ens han informat gent gran documentada de la zona, es coneix com el Carrer del Picadero, per l’existència durant molts anys, d’una de les cases de cites de més èxit dels Vallès.

Camí del Picador|Plànol oficial de Sant Cugat del Vallès

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Read Full Post »