Bellaterra, 28 d’octubre de 2026
“El conveni autoritza la digitalització de «fons documentals de titularitat estatal de caràcter genealògic» conservats als arxius estatals i també en arxius la titularitat dels quals correspon a l’Estat, però la gestió dels quals està transferida a comunitats autònomes, com passa amb nombrosos Arxius Històrics Provincials”.
LLUÍS TORRES✍️El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 12 de febrer del 2026 una resolució amb el conveni signat entre el Ministeri de Cultura i FamilySearch (Plataforma genealògica financiada per l’Església Mormona) per a la digitalització i difusió de documentació històrica de titularitat estatal”.
El Ministeri de Cultura permetrà a l’organització dels Estats Units digitalitzar fons genealògics de titularitat estatal i li concedeix una llicència mundial i sense límit temporal per utilitzar les imatges. FamilySearch assumirà totes les despeses. Darrere del gegantí projecte genealògic hi ha a més una particular concepció religiosa: per als Últims Dies, localitzar els avantpassats permet realitzar en els temples determinades cerimònies pels morts, entre elles el conegut «baptisme pels morts>>
En només set pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat apareix un d’aquests convenis administratius la transcendència dels quals resulta difícil apreciar a primera vista.
La resolució de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts publica l’acord aconseguit entre el Ministeri de Cultura espanyol i FamilySearch International per digitalitzar i difondre documentació històrica espanyola de caràcter genealògic. El conveni va ser signat el 27 de gener de 2026 i publicat al BOE del 12 de febrer.
Sobre el paper és essencialment un gran projecte de conservació documental. FamilySearch proporciona la tecnologia, el personal i els diners; Espanya posa determinats fons dels arxius històrics. Les imatges resultants quedaran disponibles tant a través del Portal d’Arxius Espanyols, PARES, com a la mateixa plataforma nord-americana. Però darrere del nom aparentment neutre de FamilySearch hi ha una història singular.
L’organització està estretament vinculada a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda popularment com a Església mormona, que finança FamilySearch i ofereix gratuïtament el servei a qualsevol persona, amb independència de les seves creences.
I aquesta relació importa perquè per als Sants dels Últims Dies la genealogia no és només una afició històrica o una eina per reconstruir l’arbre familiar. Forma part d’una pràctica religiosa profundament arrelada i directament relacionada amb les cerimònies que fan pels seus avantpassats morts. La documentació oficial de l’Església explica que FamilySearch facilita als seus membres la identificació d’avantpassats, permet conèixer quines ordenances religioses han estat realitzades per ells i ajuda a preparar els seus noms per a les cerimònies dels temples.
Milions de documents espanyols
El conveni autoritza la digitalització de «fons documentals de titularitat estatal de caràcter genealògic» conservats als arxius estatals i també en arxius la titularitat dels quals correspon a l’Estat, però la gestió dels quals està transferida a comunitats autònomes, com passa amb nombrosos Arxius Històrics Provincials. No vol dir, per tant, que FamilySearch obtingui accés indiscriminat a tot el patrimoni documental espanyol. Una comissió conjunta ha de determinar quins fons concrets seran objecte de digitalització.
La documentació potencialment rellevant és immensa. Registres històrics, protocols notarials, documentació familiar i altres fonts permeten reconstruir matrimonis, descendències, parentius, llocs de residència, propietats i successions. El mateix conveni recorda que els protocols notarials de més de cent anys d’antiguitat formen part fonamental dels arxius històrics provincials i assenyala expressament el màxim interès d’aquests fons per als estudis relacionats amb la genealogia i l’ascendència familiar.
FamilySearch desplaçarà personal contractat per la pròpia entitat fins als arxius espanyols. L’Estat facilitarà gratuïtament l’accés als documents, així com espai, electricitat, connexió a Internet i les condicions necessàries per instal·lar-hi els equips de digitalització. FamilySearch, a canvi, es farà càrrec del personal, la tecnologia i tots els costos del projecte. Les reproduccions s’han de fer com a mínim en color RGB de 24 bits, format TIFF i una resolució de 300 punts per polzada.
Per al Ministeri de Cultura hi ha, doncs, un avantatge evident: una part potencialment enorme del patrimoni documental espanyol serà digitalitzada sense cost pressupostari directe per a l’Estat. El conveni estableix expressament que FamilySearch assumirà totes les despeses derivades de la seva execució. A més a més, l’Estat conservarà el màster digital de les reproduccions.
Una llicència per a tothom i sense límit temporal
Hi ha, però, alguns aspectes jurídics de l’acord que mereixen atenció. Tot i que els documents originals continuen pertanyent a l’Estat i el Ministeri conservarà els màsters digitalitzats, Cultura concedeix a FamilySearch una llicència no exclusiva, mundial, il·limitada temporalment i lliure de royalties que us permetrà utilitzar, reproduir, distribuir, transmetre i mostrar les imatges digitals mitjançant qualsevol tecnologia o mitjà, sempre sense ànim de lucre.
FamilySearch podrà a més elaborar a partir d’aquestes imatges els seus propis <<materials de recerca», entre els quals hi ha índexs que permetin localitzar persones i relacionar documents. El conveni estableix que la propietat daquests materials de recerca correspondrà a FamilySearch.
Cultura rebrà una còpia gratuïta, però exclusivament per a usos no comercials.
El detall no és menor. La veritable potència contemporània d’un arxiu digital no és només disposar de milions de fotografies de documents antics, sinó convertir aquestes fotografies en una base de dades indexada on es puguin creuar noms, dates, matrimonis, pares, fills i llocs. FamilySearch fa anys que desenvolupa precisament aquesta tecnologia. Els seus sistemes ofereixen automàticament «pistes» basades en els documents històrics incorporats a les seves bases de dades i permeten vincular aquests registres a les persones incloses al seu gegantí arbre genealògic col·lectiu.
L’abast de la plataforma ajuda a comprendre la dimensió del conveni. En acabar el 2025, FamilySearch afirmava disposar de més de 22.700 milions de noms i imatges procedents de documents històrics de més de 170 països i territoris. El seu arbre genealògic contenia al voltant de 1.800 milions de persones identificables mitjançant cerques. Només durant el 2025 va afegir més de 2.200 milions de nous registres i imatges.
Espanya tampoc no constitueix territori desconegut per a l’organització. FamilySearch ja manté col·leccions espanyoles amb registres civils i, especialment, milions d’imatges procedents d’arxius parroquials catòlics. Una de les seves col·leccions generals conté documentació eclesiàstica espanyola datada entre el 1307 i el 2005, inclosos baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions.
Per què els mormons estan tan interessats en la genealogia?
Aquí comença la part menys coneguda de lassumpte. La passió dels Sants dels Últims Dies per reconstruir genealogies té una explicació doctrinal. Per a aquesta Església, la mort no impedeix que una persona pugui rebre determinades ordenances religioses necessàries per salvar-les i exaltar-les. Per això, una persona viva pot actuar com a representant -proxy, en la terminologia utilitzada per l’Església d’algú que ha mort.
Entre aquestes cerimònies hi ha el baptisme, la confirmació, la investidura i els anomenats «segellaments>>> familiars, mitjançant els quals esposos, pares i fills poden quedar units religiosament per a l’eternitat. El manual general vigent de l’Església estableix expressament que aquestes ordenances es poden fer per representació als temples a favor de persones mortes.
La cerimònia més coneguda és probablement el baptisme pels morts. Un membre viu de l´Església entra en una pila baptismal situada dins del temple i és batejat per immersió en representació d’una persona morta. Segons la doctrina dels Santos dels Últims Dies, el mort conserva al món espiritual plena llibertat per acceptar o rebutjar el baptisme realitzat en nom seu. La mateixa Església aclareix, a més, que la realització de la cerimònia no incorpora el mort al registre oficial de membres.
Aquí apareix la importància extraordinària de la genealogia. Per fer aquestes cerimònies cal saber qui van ser els avantpassats, quan van néixer, qui eren els seus pares, amb qui es van casar, quan van morir i com es connecten les diferents generacions. Per això l’Església ha dedicat des de finals del segle XIX enormes recursos humans, econòmics i tecnològics a reunir documentació genealògica a tot el planeta. L’antiga Genealogical Society of Utah, creada el 1894, acabaria desembocant a l’actual sistema FamilySearch.
Una publicació doctrinal oficial ho expressa amb especial claredat: la investigació d’història familiar permet obtenir els noms i les dades dels avantpassats perquè es puguin efectuar posteriorment les cerimònies del temple.
FamilySearch és precisament l’eina informàtica mitjançant la qual els membres poden identificar aquests avantpassats, comprovar les ordenances pendents i preparar els noms que s’utilitzaran als temples.
D’un arxiu històric a un temple mormó
Això no significa que la signatura del conveni amb Cultura impliqui que els milions de noms trobats als arxius espanyols es converteixin automàticament en candidats per a baptismes pòstums. Aquesta conclusió no apareix enlloc del BOE i seria incorrecte presentar-la així.
El mecanisme és molt més complex. Un document històric digitalitzat es pot convertir en un registre indexat de FamilySearch. Aquest registre pot ser associat posteriorment a una persona inclosa a Family Tree. I els membres de l’Església disposen dins del mateix ecosistema tecnològic de funcions específiques que permeten localitzar avantpassats susceptibles de rebre ordenances al temple. FamilySearch ofereix fins i tot una eina anomenada Ordinances Ready, que cerca dins de l’arbre familiar noms disponibles per a aquestes cerimònies.
Per tant, hi ha una connexió tecnològica real entre arxiu, genealogia, arbre familiar i pràctica religiosa, encara que cadascun d’aquests passos sigui diferent i el conveni espanyol només regula els primers: digitalització, descripció i difusió genealògica.
També hi ha límits interns importants. El manual general de l’Església estableix actualment que els seus membres normalment han de presentar noms de persones amb qui tinguin parentiu. Prohibeix específicament utilitzar noms de personatges famosos, víctimes jueves de l’holocaust o persones obtingudes mitjançant projectes d’extracció no autoritzats. A més, per a una persona morta fa relativament poc temps cal autorització d’un familiar proper; quan no existeix aquesta autorització, la regla general estableix una espera fins que hagin transcorregut 110 anys des del naixement del difunt.
Allò que diu el BOE i allò que no diu
Resulta vistós, en qualsevol cas, que el conveni descrigui FamilySearch únicament com una organització sense ànim de lucre hereva de la tradició de la Societat Genealògica d’Utah i dedicada a «la investigació, la digitalització i la preservació de la història familiar». La resolució no explica la seva vinculació amb l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies ni la rellevància teològica que la investigació genealògica té dins aquesta confessió. La mateixa FamilySearch, en canvi, l’exposa sense ambigüitats a la pàgina corporativa: l’Església finança el servei.
El conveni tampoc no conté cap referència a baptismes pels morts, ordenances vicàries o utilització religiosa de la informació. El seu objecte formal està limitat a la investigació genealògica, la preservació documental i la difusió cultural. Les reproduccions han de respectar a més la legislació espanyola i europea sobre patrimoni, propietat intel·lectual i protecció de dades personals.
Hi ha un altre detall jurídic significatiu. Fins i tot si el conveni arribés a extingir-se, la resolució estableix que la terminació serà <prospectiva» i no afectarà els drets que ja haguessin estat concedits sobre les imatges digitals abans de la seva resolució. És a dir, les llicències legítimament obtingudes per FamilySearch durant la vigència del conveni no desapareixen automàticament amb la finalització.
El acuerdo tendrá inicialmente cuatro años de duración y podrá prorrogarse por otros cuatro. Una comisión formada por representantes de FamilySearch y del Ministerio decidirá exactamente qué fondos se digitalizan y controlará el desarrollo del proyecto.
Un convenio con dos lecturas
Desde el punto de vista estrictamente archivístico, el acuerdo proporciona al Estado algo difícilmente desdeñable: capacidad tecnológica, personal especializado y digitalización masiva sin coste directo, al tiempo que España mantiene los originales y recibe los másteres digitales. Además, historiadores, investigadores y ciudadanos podrán acceder con mucha mayor facilidad a documentos que hasta ahora requieren en muchos casos consultas presenciales.
Però entendre plenament qui és el soci elegit per Cultura exigeix mirar més enllà de les set pàgines del BOE. FamilySearch no és simplement cap altra empresa tecnològica dedicada a elaborar arbres genealògics. És una organització sense ànim de lucre finançada per l´Església de Jesucrist dels Santos dels Últims Dies i forma part d´un projecte genealògic desenvolupat durant més de 130 anys. Per a qualsevol usuari pot ser simplement una biblioteca extraordinària gratuïta de la memòria familiar; per als membres de l’Església que la sosté constitueix, a més, una eina lligada al treball religiós dels temples.
Esa doble naturaleza es probablemente la clave para interpretar la resolución. El Gobierno español ha firmado un convenio cultural y archivístico, no un acuerdo religioso. Pero lo ha firmado con una organización cuya extraordinaria inversión mundial en genealogía resulta inseparable, históricamente, de una doctrina religiosa que atribuye a la identificación de los antepasados un significado que va mucho más allá de saber quiénes fueron nuestros bisabuelos.
BOE-A-2026-3279.pdf https://share.google/ZFKUdooZn51WAWgI1
Font: L.T.P.V, FamilySearch
