Bellaterra, 3 d’agost de 2026
“La universitat inicia la redacció d’un pla director per transformar-se en una ‘ciutat’ amb activitat els set dies de la setmana, més habitatge i una relació directa amb Cerdanyola, Sant Cugat, Sabadell i el conjunt del Vallès”.
Clàudia Mas ✍️Durant mig segle, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha crescut com un campus ampli, horitzontal i aïllat de les ciutats veïnes. Aixecat a principis dels anys 70 al municipi de Cerdanyola del Vallès, aquell model ha quedat obsolet.
La universitat vol obrir-se ara al territori i convertir-se en un campus ciutat, amb veïns, serveis i activitat social i cultural més enllà de les classes. Una de les estratègies serà “densificar” el recinte: concentrar les noves construccions a les zones ja urbanitzades, amb edificis més compactes i verticals, per evitar ocupar terrenys forestals i espais naturals. “Hem passat d’aquell model de construcció horitzontal a una progressiva verticalitat i un creixement de la densificació. Aquest canvi permet protegir els ecosistemes que tenim al nostre voltant”, assenyala el vicerector de Campus i Sostenibilitat de la UAB, Xavier Gabarrell.
La transformació suposa l’antítesi del plantejament original de l’Autònoma. “En aquell moment es buscava l’aïllament i ara volem obertura, permeabilitat amb la societat i transferència”, explica Gabarrell.
L’objectiu és crear “una ciutat que no s’apagui a les nits, durant els caps de setmana o en vacances”.
Per impulsar aquest canvi, la UAB ha iniciat la redacció d’un nou pla director urbanístic (PDU), la primera revisió integral de l’ordenació del campus en gairebé 50 anys.
El planejament vigent procedeix del 1976 i, malgrat modificacions posteriors, les seves bases gairebé no han canviat.
Més de 50.000 persones
El nou pla haurà de definir què vol ser l’Autònoma els pròxims 40 o 50 anys i millorar la seva connexió amb Cerdanyola, Sant Cugat, Sabadell i tot el Vallès. El campus ocupa 260 hectàrees, rep més de 50.000 persones i compta amb 2.253 residents a la Vila Universitària i les cases Sert. A ells s’hi afegeixen diàriament entre 5.000 i 6.000 treballadors.
La universitat vol evitar que el recinte es buidi quan acaben les classes. Per a això, aposta per atraure més població estable, diversificar les activitats i ampliar els serveis sense perdre la seva identitat acadèmica.
L’encariment de l’habitatge a Barcelona i la seva àrea metropolitana obliga també a estudiar noves opcions per a estudiants, docents, investigadors i treballadors. La UAB podria ampliar la Vila Universitària amb al voltant d’un centenar de places, tot i que el projecte depèn de la disponibilitat de recursos.
A més, encara queda disponible un 31,8% de l’edificabilitat del campus. La intenció, no obstant, no és impulsar una gran operació immobiliària, sinó reordenar aquesta capacitat i construir de manera més compacta i vertical. “El campus era llavors molt horitzontal i, a poc a poc, s’ha anat densificant. Ara ja som un campus molt dens, perquè hem preservat la zona forestal i les zones verdes”, afirma Gabarrell.
La superfície forestal ocupa aproximadament 94 de les 260 hectàrees del recinte.
La densificació permetria poder preservar aquest terreny, protegir els ecosistemes i adaptar el campus a riscos com les onades de calor, els incendis i les inundacions. “Formem part d’una peça que connecta cap al nord amb el parc de Collserola, a través de corredors ecològics que s’hauran de protegir”, afirma Gabarrell. Entre aquests espais hi ha els terrenys situats al sud-oest de la Vila Universitària i de la ronda de la Font del Carme, al costat de la Facultat de Medicina i les instal·lacions d’Applus+.
Evitar l’aïllament
L’altra gran transformació serà la relació amb les poblacions pròximes. Tot i que la UAB es troba a Cerdanyola, el seu entorn immediat inclou Bellaterra, Badia del Vallès, Barberà, Sabadell, Sant Quirze, Sant Cugat i Ripollet. El campus es vol relacionar amb aquests nuclis com a parts d’un mateix ecosistema urbà, social i econòmic.
“No podem viure aïllats. La societat ha de formar part de la universitat, plantejar-nos els seus reptes i treballar conjuntament amb nosaltres”, afirma Gabarrell. El canvi, segons remarca, no serà únicament urbanístic, sinó també cultural: la UAB ha d’actuar com una eina al servei del territori.
Entre les iniciatives previstes per facilitar la permeabilitat i la connexió del campus amb els nuclis urbans de l’entorn destaca la transformació de l’eix que uneix el Parc de l’Alba, el pont sobre l’autopista, la Facultat de Medicina, la Vila Universitària i Bellaterra.
Actualment, la zona residencial formada per la Vila Universitària i les cases Sert està desconnectada del nucli de Bellaterra per les vies de Ferrocarrils de la Generalitat, que compten amb un pas subterrani a l’estació, i per l’autopista. En aquest eix es construirà un nou edifici que allotjarà instal·lacions de recerca i la Facultat de Psicologia i Logopèdia.
La universitat preveu que aquest equipament contribueixi a potenciar la socialització i el flux de persones.
Badia del Vallès, el nucli urbà més pròxim, veu la revisió com una oportunitat. Fonts municipals reclamen que aquesta proximitat deixi de ser “únicament una realitat geogràfica” i es tradueixi en oportunitats concretes per a la població. L’Ajuntament vol vincular el procés al projecte BADHIC, una estratègia de transformació basada en l’habitatge, la comunitat, el coneixement i la formació al llarg de la vida. La seva aspiració és que Badia passi de ser una localitat situada al costat de la UAB a consolidar-se com un districte universitari.
Font: Diari de Girona
BELLATERRA.CAT 