Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 21/08/2026

BELLATERRA OPINÀ 1982✍️ La nostra escola (25 anys de l’Escola Tagore de Bellaterra )

Posted in Bellaterra, tagged on 21 Agost 2026|

Bellaterra, 21 d’agost de 2026

“Pel que es veu, la problematica al nostre país, l’any 1957, no era gens estranya a la descrita per Tagore el 1892, i estic convençut que Ramon Fuster, en fundar la nostra Escola, arrelada al país i als seus costums, situada en plena natura i batejada Tagore, ho va tenir molt en compte”.

NICOLAU TORRAS MAGRIÑA*

Portada dels 25 anys de l’Escola Tagote 📷 Taller de Plàstica 8è nivell

NICOLAU TORRAS MAGRIÑA ✍️ Ja fa vint-i-cinc anys…..

Ja fa vint-i-cinc anys que la nostra Escola va néixer.

El seu nom no li va ser possat perquè si, sense cap motiu; en el primer assaig que sobre el problema de l’Educació va escriure Rabindranath Tagore, l’any 1892, llegi:

“En el nostre país, les escoles, lluny d’estar integrades en la societat, ens són imposades des de fora. Les materies que s’ensenyen són àrides, avorrides i pesades, difficils d’apendre i completament inútils. No hi ha res en comú entre les lliçons que s’empassen els alumnes i la vida del seu país, i sí, en canvi, constants contradiccions entre allò que s’ensenya a l’Escola i el que es viu en família….

i més endavant:

“Les ciutats ens arrenquen del si de la natura i ens consumeixen en els seus forms voraços. Aquells que les habiten, absorts pel treball, no s’adonen que quelcom manca en les seves vides, i ignoren cada cop més la immensitat de l’Univers: arbres i rius, cels blaus i bells horitzons, tan necessaris a l’adolescent com puguin ser-ho banel, pissarres, llibres i exàmens”.

Pel que es veu, la problematica al nostre país, l’any 1957, no era gens estranya a la descrita per Tagore el 1892, i estic convençut que Ramon Fuster, en fundar la nostra Escola, arrelada al país i als seus costums, situada en plena natura i batejada Tagore, ho va tenir molt en compte.

Ja fa vint-i-cinc anys que la nostra Escola viu. Molts són els mestres que hi hem passat, que hi hem ensenyat i he hem après. Molts els alumnes que s’hi han format, l’hi han donat vida i alegria. Moltes les famílies que han entès el seu esperit i, amb sacrifici, en èpoques difícils, li han donat suport.

Ja fa vint-i-cinc anys que la nostra Escola lluita, i no sempre ha estat compresa: és l’obra d’un pioner, d’un avançat al seu temps. Ha anat contra corrent i mai no s’ha casat amb ningú ni amb cap ideologia… i això és difícil, i dur.

Els qui hem acceptat la responsabilitat i el compromís de donar-li continuïtat ham de tenir molt clara una idea:

LA NOSTRA ESCOLA NO DUU TAN SOLS EL NOM D’UN POETA… ES L’OBRA D’UN POETA.

*NICOLAU TORRAS MAGRIÑA fou el  Director Pedagògic de l’Escola Tagore de Bellaterra

Fundació (1957): Va ser creada pel pedagog Ramon Fuster i Rabés i Maria Rosa Fàbregas, sota l’impuls de Frederic Roda. Va néixer com un projecte pioner d’escola catalana, mixta i activa en ple franquisme.

Cooperativa (1983): L’escola es va transformar en una societat cooperativa gestionada pels pares i mares dels alumnes per donar continuïtat al projecte original. Va ser en aquesta etapa quan va canviar el nom pel d’Escola Ramon Fuster, homenatjant el seu fundador.
Fundació Collserola (1998): El centre es va integrar definitivament a la Fundació Collserola, entitat que en gestiona la titularitat avui dia.

Avui en dia, l’Escola Ramon Fuster és un centre privat concertat per la Generalitat de Catalunya. Està situada al carrer de l’Escultor Vallmitjana (Bellaterra) i disposa d’unes instal·lacions de més de 17.000 m² aptes per a totes les etapes des de l’Educació Infantil fins a 4t de l’ESO.

Read Full Post »

OPINIÓ✍️ Vacances 3.0

Posted in Bellaterra, tagged on 21 Agost 2026|

Bellaterra, 21 d’agost de 2026

“Surto al jardí, d’un color verd impossible, i sec a taula a esmorzar tot veient l’espectacle de la sortida del sol sobre el mar. És el meu diorama preferit per reconnectar” ALBERT GALINDO, Guionista

Albert Galindo, Guionista 📷 CEDIDA

Albert Galindo✍️Les persianes s’obren automàticament, programades amb la sortida del sol, que és imminent. Una música instrumental agradable i lleugerament rítmica va pujant de volum molt a poc a poc i omplint la cambra. Avui és dia de “reconnexió”, allò que abans en deien vacances.

Surto al jardí, d’un color verd impossible, i sec a taula a esmorzar tot veient l’espectacle de la sortida del sol sobre el mar. És el meu diorama preferit per reconnectar. Em prenc una ampolla de sèrum starbucks reconnection, sabor cafè amb llet i ous benedict, amb minerals i vitamines sintètiques. Volant a contrallum, una papallona enorme fa unes piruetes encantadores, a ritme de la música, i acaba aterrant dolçament sobre un dels girasols, tots ben iguals i arrenglerats. És una papallona ben vistosa, de les noves, que tenen dos dissenys alhora. Si acciono el zoom dels meus ulls biònics puc veure de prop el disseny tipus trencadís, taronja i blau que tan m’agrada, però si la papallona es mou lleugerament, es pot veure clarament el logotip de Redbull a cada una de les dues ales.

La papallona, que ja se sap reconeguda, alça de nou el vol i marxa a fer campanya a un altre cubil. Tot seguint-la, acabo clavant els ulls al Bobby, un dòberman molt dòcil i discret que avança cap a mi. Té un pèl preciós, curt, tupit i brillant, de color marró grisós, amb un elegant estampat amb les lletres distintives de Louis Vuiton. El Bobby porta el butlletí oficial a la boca i i el deixa caure a les meves mans. Fins que no li raspallo una mica el llom no acota el cap, gira cua i se’n va. El butlletí és un rectangle de plasma translúcid i quasi ingràvid que s’aixeca solet davant meu, talment com si el subjectés un faristol, i comença a projectar instruccions i píndoles d’informació pràctica. I de tant en tant, un acudit gràfic, bàsic i blanc. 

Quan el sol comença a tenir certa alçada, una ristra de núvols apareix per l’horitzó i juga a combinar-se i sobreposar-se entre ells, projectant ombres i matisos que fan molt més agradable aquesta hora de sol punyent. Els núvols d’avui, segons es pot veure a contrallum, són patrocinats per Repsol, molt més juganers que els núvols oficials, que són molt ensopits. 

Truquen a la porta. Em venen a recollir per anar a l’espectacle de mig matí. Segons m’ha informat el butlletí, la comèdia que em convé avui ridiculitza els nostres avantpassats i la por que li tenien a la tecnologia i als grans benefactors, que ells van titllar, malèficament, com a tecnooligarques.

Font: Viure als Pirineus

Read Full Post »