Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 14/07/2020

La poda de l’olivera és un dels processos que tot jardiner o agricultor ha de fer en aquells arbres dins dels seus cultius que requereixin una cura especial a l’acabar la collita.

“Es recomana la poda sobre el mes de març, després de la producció”

Olivera d’un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Arribaran a intervenir molts factors com són el clima, la varietat i fertilitat de el tipus de sòl, etc. L’olivera tendeix a ser de copa ampla i desproporcionada, amb un tronc força gruixut que acaba deformant per les adversitats. A més, en alguns casos poden arribar a assolir els 12 o 15 metres d’altura.

La poda és necessària si es vol mantenir l’equilibri entre les funcions vegetatives i reproductives per arribar a tenir la màxima producció. A més de conèixer quan es poda una olivera. Un proverbi molt antic de Columela, agrònom hispà-romà, deia:

No és d’estranyar llavors que la poda sigui, després de la recol·lecció, l’operació que més mà d’obra necessitarà dins el cultiu de l’olivera. En això se sol invertir unes 25 hores per hectàrea anuals en podar, al voltant de l’16% dels costos de l’cultiu.

Amb la poda de l’olivera es pretén aconseguir un mínim de fusta estructural on predomini molta branquilló jove, de mida mitjana entre 20-30 cm. Es buscarà també crear espais per a l’entrada de llum i ventilació a totes les branques perquè puguin créixer correctament. Us deixem amb una imatge per poder entendre millor com deixar podat teva olivera:

1 Com podar una olivera?

2 Tipus de poda d’una olivera

3 Com podar una olivera jove (Poda de formació)

4 Com podar una olivera adult (Poda de producció)

5 Com podar una olivera vell – Poda de renovació

6 Olivar vell – Poda en cap o afrailado de l’olivera

7 Olivar vell – Poda progressiva

8 Com triturar branques d’olivera tallades

Com podar una olivera?

Abans de posar-nos mans a l’obra, hem de tenir present una sèrie de factors importants, entre elles les eines per podar una olivera. No ens val qualsevol cosa pel fet que estem tractant un ésser viu i hem de respectar-lo. Les més importants serien:

Tisores de podar i xerracs, procurant tenir les de mà per a les zones mes internes o que no necessitin massa força pel tronc i fulles;

Tisores d’altura i xerrac d’ancoratge, per a aquelles zones que no podem arribar fàcilment o que es necessita una força major a causa de que la branca és més gruixuda que del normal en arbres.

Mecànica, la qual farem servir per a totes aquelles parts que no podrem tractar amb els dos anteriors, per la seva gruix. Especial cura en l’ús de la mateixa ja que és una eina que comporta certa perillositat en el seu ús.

Escales o bastida, procureu no fer servir el camió o pujar a les espatlles de l’company, sent això molt perillós. Manteniu ferma ambdós sistemes i tot anirà bé. Eviteu també pujar-se a el tronc sense cap protecció.

Cascos, guants, ulleres de protecció. Tot això et permetrà anar més segur a l’hora de poder protegir-te una vegada que estiguis en plena feina i no pateixis cap contratemps amb les oliveres.

En qualsevol ferreteria o gran magatzem pots trobar aquestes eines, encara que també pots aconseguir-ho en el nostre magatzem de la Cooperativa a Benalúa de les Viles.

També cal tenir en compte la influència de el tall de poda d’l’olivar, podent-se efectuar de dues maneres (no importa si és sobre branca fina o gruixuda:

Cort d’aclarida de l’olivera, on es millora la il·luminació de les branques que estan pròximes entre si. Amb això creixeran més lent i gruixut, millorant la nutrició, floració i fructificació.

Tall de rebaix de l’olivera, es fomenta la brotada de les gemmes a la zona conservada i disminueix la il·luminació de les branques properes. No s’ha d’abusar d’aquest tipus de tall, fent el seu ús quan la branques principals s’estenguin massa i donin ombra a unes altres.

Tipus de poda d’una olivera

Anem a començar a parlar que existendiferentes formes de podar correctament les extremitats d’una olivera depenent la seva forma i edat, collita de l’any anterior, destinació de la collita (tant si és a taula o oli d’oliva), densitat de la plantació de l’cultiu i la seva grandària. Hem de deixar l’olivera de tal manera que equilibrem el creixement i la seva fluctuació, no arribar a afeblir o envellir prematurament l’arbre.

Anem a veure els diferents períodes a tenir en compte per a la poda de l’arbre:

En el període que no produeix, és a dir de molt jove o poda de formació, no s’ha de podar. La funció d’aquesta etapa és crear l’estructura o la carcassa de l’arbre per arribar a aconseguir una olivera prou equilibrat perquè suporti les collites abundants en un temps el menor possible.

Quan l’olivera ha crescut i es considera adult entrem en la poda de producció, on volem mantenir un bon equilibri entre la qualitat i producció, i el seu desenvolupament vegetatiu que s’adeqüi a l’arbre. Amb això allargarem el seu període productiu i retardant molt la decadència de l’olivera.

Per finalitzar, ens trobem amb el que es coneix per poda de renovació o rejoveniment. En aquest cas, l’olivera està ja en una època de vellesa que es pretén renovar o substituir les branques que tinguin signes de decadència, procurant regenerar i creant que siguin més productives per podes de gran intensitat. A més, les podes seran espaiades en el temps perquè la copa de l’arbre pugui reconstruir-se.

Ens agradaria aprofundir en cada un dels tipus de poda d’l’olivera per poder entendre la importància de cada un d’ells.

Com podar una olivera jove (Poda de formació)

Quan una olivera és jove, cal donar-li unes primeres tasques en la seva poda perquè puguem orientar-la a definir la seva arquitectura (i pugui créixer correctament). Tot dependrà de la varietat, sistema de collita i fins i tot la distància de plantació entre altres de les teves oliveres. En què tenim les plantes de viver és quan es fa una poda de selecció del seu eix i la retirar les branquetes secundàries de les oliveres.

Fins que l’olivera no és productiu, no es realitza cap tipus de poda, només mantenim l’eix perquè no caigui o torci sota la creu de l’arbre.

Quan vam entrar a la primera collita, sí que reprenem la poda donant forma a la copa, tanca o el mateix eix; depenent el sistema de conducció, eliminant per la base de les mateixes branques que vulguem retirar. Part de les branques mare en la qual ens assegurarem de fer una distribució d’equilibri en orientació per punts cardinals i en alçada, creant espai perquè entri la llum de el sol i evitar ombres.

Com podar una olivera adult (Poda de producció)

Una vegada que han passat entre 6 i 12 anys (depèn de la zona de regadiu, cultiu i tipus de varietat), l’olivera comença a ser productiu i treure olives. Aquesta poda es farà anualment amb talls suaus, limitats únicament a eliminar tota aquelles branques que han estat danyades per la collita o que van complir el seu cicle productiu (més de tres anys aproximadament). Això es farà sempre després d’acabar la collita, quan no queden olives a l’arbre, al voltant de Març. Procureu sempre no talar en una olivera petit, ja que si després ve les gelades pot arribar a morir-se per no tenir protecció de suficients branques i fulles.

En alguns horts o cultius on no és costum podar aquest tipus d’arbre és una mica diferent. Hauríem de començar amb l’obertura de l’fullatge i la seva formació, amb gruixos talls en els troncs que no siguin principals, deixant que només hi hagi un tronc principal (obrint la copa).

De vegades es veuran branques comuns tortes i que es creuen entre si. Quan obrim la copa per millorar l’ingrés de llum i ventilació, es començaran a desenvolupar nous brots. Han de ser guiats per a la posterior collita.

Font: Amarga i Pica

Read Full Post »

Tal com es pot observar a la publicitat de l’any 1929, la seu central de Fomento de la Vivienda Popular S. A. que venia els terrenys de la Urbanització de Bella-Terra, estaven situats a la Rambla dels Estudis, 2on, (Barcelona) ☎️ 11350

Read Full Post »

SERVEI RACC D’ASSISTÈNCIA URGENT A LA VOSTRA LLAR DE BELLATERRA

Pel fet de ser socia/o del RACC us cobreix uns serveis URGENTS a la llar: Manetes, llum, aigua, cristalleria i serralleria. GRATIS el desplaçament i 4 hores de treballs (Només es paga si cal el material) NO URGENT GRATIS el desplaçament i 3 hores de treballs

RACC ASSISTÈNCIA A LA LLAR

☎️ 900242242

Read Full Post »

“Passejant per l’avinguda dels 7 noms de Bellaterra (BV-1414) observem que la majoria d’acacies tenen moltes branques seques i que han crescut sense cap cura profesional de jardineria”

Acàcies a la BV-1414 de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

“La Diputació de Barcelona, titular de la BV-1414 de Bellaterra, hauria de fer una intervenció general per salvar aquest munt d’acacies en perill de mort”

Poda: a finals d’hivern. S’ha de treure les branques seques, malaltes o dèbils, i retallar totes aquelles que hagin crescut en excés. La copa de l’arbre ha de ser arrodonida o aparasolada.

Quines són les característiques de l’arbre de acàcia?

Quan tens un terreny i vols aconseguir crear un jardí amb plantes de ràpid creixement que donin molt bona ombra, és molt interessant optar per plantar algun arbre d’acàcia. Si les condicions són adequades, pot créixer a un ritme de mig metre any, ia més no cal regar molt sovint doncs resisteix la sequera.

Si us agrada saber més sobre ell, us diré quines són les característiques de l’arbre de acàcia perquè pugueu identificar-lo cada vegada que vagi a un viver o visiteu un jardí. D’aquesta manera, podrà obtenir idees sobre com dissenyar el vostre amb aquest preciós arbre.

Acàcies a l’Avinguda del Film de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Origen i característiques de l’arbre d’acàcia

L’Acàcia és un gènere d’arbres i arbustos que pertanyen a la família botànica Fabaceae, subfamília Mimosoideae. Hi ha unes 1400 espècies acceptades, encara que hi ha més de 3000 descrites a tot el món. És, amb diferència, un dels que més s’ha estès. Pot trobar-se en les regions tropicals i subtropicals de tot el planeta, sobretot d’Àfrica i Austràlia. En el cas d’Espanya, són molt populars l’Acacia dealbata, trobant fins i tot assilvestrada en alguns punts, i la Acàcia saligna.

La seva altura depèn de l’espècie, però solen créixer de 5 als 10 metres. Vegem en detall quines són les seves parts:

Les fulles poden ser perennes o caduques, depenent de el clima que hi hagi a la zona. Així, aquelles espècies que viuen en llocs on en algun moment de l’any no plou ia més fa molta calor, deixaran caure les fulles per poder sobreviure, com és el cas de l’A tortilis per exemple; en canvi, les que visquin en llocs on puguin disposar d’aigua i no tinguin problemes ni amb la calor ni el fred, s’aniran produint de noves al llarg de la temporada de creixement.

Si parlem de la mida, en la gran majoria d’espècies són petites, de no més de deu centímetres de longitud, però hi ha alguna, com la Acàcia saligna, que les produeix de fins a 20cm de longitud. Poden ser lanceolades o bé paripinnadas, és a dir, estar compostes per molt petits folíols. Els colors varien, podent ser verd clar a verd fosc.

Acàcies a la carretera de Bellaterra | BELLATERRA. CAT

Brollen de branques espinoses o inermes.

Les flors s’agrupen en inflorescències racemosas. Cadascuna d’elles sembla un pompó en miniatura, d’uns 2-3cm de diàmetre, de color groc. Són hermafrodites majoritàriament, però n’hi ha que són unisexuals.

Les llavors es troben en un fruit sec que pot ser aplanat o subcilíndrico. Es troben en gran nombre (mínim 10) i germinen amb força rapidesa. De fet, tan sols has de sotmetre-les a l’xoc tèrmic, és a dir, introduir-les un segon en aigua bullint i 24 hores en aigua a temperatura ambient, i després sembrar-les en planter amb torba negra barrejada amb perlita, i en qüestió d’una setmana començaran a germinar.

Branques i tronc

La fusta d’aquest arbre és bastant dura. El tronc, tot i que creix molt ràpid (algunes espècies són capaces de créixer a un ritme de 70cm per any), a l’mantenir-se ben ancorat a terra és un dels més forts i resistents de tots els arbres de ràpid creixement. És, per tant, una planta molt recomanable per tenir en jardins on bufa el vent amb regularitat.

Així mateix, les branques a l’cap d’uns pocs anys es mantenen flexibles però no són de les que es trenquen amb facilitat. De fet, la fusta s’utilitza per construir mobles de tot tipus: taules, cadires, tamborets …

Arrels

El sistema radicular de les acàcies és molt fort. A l’viure en zones on la pluviometria és, sovint, escassa, les seves arrels no només són capaços de penetrar bé a terra sinó que a més s’estenen. Per aquest motiu, no es deu plantar res a prop d’elles. Com a mínim, hem de deixar una distància de 3 metres entre l’arbre i qualsevol altra planta que necessiti abonaments regulars, i d’uns 7 metres de qualsevol construcció i canonades.

Principals espècies d’Acàcia
Us mostrem les tres principals espècies d’aquest increïble gènere:

Acàcia baileyana

Es tracta d’un arbust o arbret perennifoli originari d’Austràlia que aconsegueix una altura d’entre els 3 i els 10 metres conegut com mimosa o mimosa comuna. Les seves fulles són bipinnades, de color cendra de color gris verdós o blavós. És una de les primeres a florir, ja que ho fa a mitjans d’hivern. Resisteix fins als -10ºC.

acàcia dealbata

Es tracta d’un arbre perennifoli originari d’Austràlia i Tasmània que aconsegueix una altura d’entre els 10 i els 12 metres. Les seves fulles són bipinnades i estan formades per fins a 40 parells de folíols amb el feix glabre i el revers tomentós. Floreix des de mitjans d’hivern fins a començaments de primavera. Resisteix fins als -10ºC.

Acacia longifolia

Es tracta d’una de les espècies més altes: pot créixer fins als 11 metres. La hi coneix com Acàcia trinervis, Aroma doble, Mimosa daurada, Golden Wattle, Sallow Wattle i Sydney Golden Wattle, i és originària d’Austràlia. Les seves fulles són perennes i llargues, de fins a 20cm de longitud, de color verd fosc. Floreix a la primavera i resisteix fins als -8ºC.

Font: Jardinería On

Read Full Post »

El Carrer de Domènech i Montaner no té placa i només apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i que no es troba al nostre poble, sinó als límits de Sant Quirze del Vallès

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Lluis Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 — Barcelona, 27 de desembre de 1923). Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873. El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent. Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular: l’Hotel Internacional (enllestit en 8 setmanes) i el restaurant del parc de la Ciutadella (que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons), neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro, amb el qual s’anticipà als corrents arquitectònics del seu temps. Amb el seu company Antoni Maria Gallissà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l’arquitectura. Construí d’altres edificis monumentals, en un estil molt personal, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals: la casa Thomas (1899), el Palau de la Música Catalana (1905-08), la casa Albert Lleó i Morera (1905) i la casa Fuster (1908), al passeig de Gràcia, i del 1902 al 1912, el gran conjunt monumental del nou Hospital de Sant Pau, tots a Barcelona. Obtingué tres vegades (1903, 1905 i 1912) el premi que l’ajuntament barceloní concedia al millor edifici de l’any. A Canet de Mar construí el Casino (1887) i dirigí la reconstrucció del castell de Santa Florentina (1909). A Reus, bastí l’Institut Pere Mata (1897) i la casa Navàs (1901), i a Palma, el Gran Hotel (1902-12). Els seus estudis es dirigiren a determinar les característiques d’un art nacional català. La seva personalitat innovadora i el conjunt de la seva obra arquitectònica fa que hom el consideri una de les màximes figures del Modernisme mundial.

La seva actuació política i la tasca d’investigador el portaren tres vegades a la presidència de l’Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). Fou mantenidor dels jocs florals el 1881, i en fou president el 1895. Ingressà, tard, a l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Com a periodista, col·laborà a La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya de la qual se separà el 1904, i fundà El Poble Català. Inicià de molt jove la seva actuació política, catalanista. Fou membre de La Jove Catalunya i del Centre Català, del qual se separà l’any 1887 per ingressar a la Lliga de Catalunya (de la qual fou president el 1888) i a la Unió Catalanista (que presidí el 1892).
Fou un dels organitzadors de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa, i en presidí la sessió inaugural. Inclinat a la política de col·laboració amb el general Camilo Polavieja, favorable a les reivindicacions regionalistes, fou un dels signants del Manifest a la reina regent (1898). Ingressà al Centre Nacional Català (1899), i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Fou un dels diputats triomfadors de la candidatura dita dels quatre presidents, elegida a Barcelona el 1901, i resultà reelegit el 1903. Disconforme amb l’actuació de Cambó durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904), fou ell possiblement qui publicà un famós article anònim titulat Fivellers de guardarropia a la revista Joventut, i se separà de la Lliga Regionalista i fundà el setmanari El Poble Català, a l’entorn del qual s’organitzà l’Esquerra Catalana.

Socialment conservador, però, se n’anà distanciant i acabà dedicant-se a la investigació arqueològica i a la història, fruit de la qual foren les obres Centcelles, Baptisteri i cella-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona (1921), Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d’Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), les tres darreres publicades pòstumament, amb la col·laboració del seu fill Fèlix Domènech i Roura. Havia publicat també llibres tècnics (Historia general del arte: arquitectura, 1886; Iluminación solar de los edificios, 1877) i assaigs (La política tradicional d’Espanya, 1898; Estudis polítics, 1905, Conservació de la personalitat de Catalunya, 1912).

A Canet de Mar (Maresme), durant la dècada del 1990 obrí les seves portes la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, en la masia que fou habitatge, taller i estudi habitual de l’arquitecte; s’hi conserven objectes i mobiliari de l’època. El 2011 es presentà el nou muntatge museogràfic i audiovisual. És fill de Pere Domènech i Saló i germà d’Eduard Domènech i Montaner.

Font: Wikipedia

Read Full Post »