Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/07/2020

Un estudi recent demostra que l’aire que es respira quan es passeja pel bosc té efectes beneficiosos sobre la salut.

Veïnat de Bellaterra passaja pel bosc|ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|Georgina Pujol Viñeta
Moltes persones quan surten a fer un volt pel bosc noten que “carreguen piles”, que tenen més energia i que respiren un aire que “els alimenta”. No són només sensacions. Algunes de les olors que sentim quan som al bosc, com la dels pins a l’estiu, són unes substàncies químiques que tenen beneficis en la salut.

Un grup d’investigadors, amb l’ajuda d’una trentena de voluntaris, han comprovat que els components químics que desprenen els arbres i la vegetació arriben a la sang i, alguns, ajuden el sistema immune de les persones.

Fa dos anys, investigadors liderats per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona van prendre mostres de l’aire per analitzar-ne els compostos químics i, van extreure sang i saliva d’una trentena de voluntaris que havien passejat pel bosc prèviament durant trenta minuts.

Tot plegat, amb l’objectiu d’esbrinar si a banda d’aportar beneficis en la salut emocional i física, el contacte amb la natura pot intervenir en processos neurodegeneratius, inflamatoris o tumorals.

Les conclusions arriben ara, i demostren que les substàncies que hi ha sota la copa dels arbres, en respirar, van a parar al torrent sanguini. Ho explica Albert Bach, investigador de l’EH2Lab Centre Tecnològic Forestal de Catalunya:

“Per aquells espais on nosaltres caminem quan sortim al bosc sí tenim a l’abast aquests compostos químics i, per tant, si els podem respirar.”

“Les investigacions més recents assenyalen un grup d’aquests químics, que són els monoterpens, que tenen afectacions antiinflamatòries, també tenen propietats neuroprotectores i també en alguns casos tenen propietats antitumorogèniques. Això no vol dir que ens ajudin a curar res, sinó que, d’alguna manera, ens ajuden a tenir en millor estat el sistema immune”.

Els monoterpens són una eina de comunicació entre els arbres.

“Els arbres no fan servir paraules per parlar entre ells, sinó que fan servir aquests compostos químics amb estructures concretes i amb espècies diferents que són com les seves paraules i que acaben, d’alguna manera, construint missatges que a mi m’agrada dir sempre que són com els ‘whatsapp’ dels arbres.”

Les concentracions màximes d’aquests compostos beneficiosos es donen a primera hora del matí i al migdia, sobretot durant els mesos d’estiu.

“Hem vist que les concentracions que tenim en el bosc mediterrani són similars i a vegades fins i tot superiors a experiments que s’han fet a altres llocs del planeta on s’han demostrat aquests efectes sobre la salut de les persones.”

Aquesta descoberta impulsarà la recerca aplicada sobre els efectes dels boscos en la salut humana.

Read Full Post »

Laura Borràs Castanyer (Barcelona, 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2019. És llicenciada en filologia Catalana (1993) i doctora en filologia romànica (1997) per la Universitat de Barcelona per la tesi Formes de la follia a l’Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques. Entre 2013 i 2018 va exercir com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sinopsis

Hi ha dos tipus de llibres, segons Saramago: els que serveixen per adormir-se i els que ens desperten. Aquest volum es decanta, decididament, apassionadament, per la segona opció. Llegir és tornar a néixer, sortir a l’encontre d’allò que està a punt de ser i encara ningú sap què serà. Un viatge, una aventura, un procés d’exploració i d’aprenentatge que Laura Borràs guia amb entusiasme per compartir experiències de lectura. Les obres mestres d’Èsquil, Kafka, Joyce, Balzac, Ausiàs March o Maria-Mercè Marçal ens aporten les claus d’entrada per comprendre i gaudir d’algunes de les millors creacions de la humanitat. Llegir, llegir, llegir sempre! Perquè llegint concedim significat a tot allò que ens envolta.

Read Full Post »

El Carrer de Cisneros de Bellaterra té una llargada de 305 metres, comenca al Carrer d’Alarcón i finalitza al Carrer del Montseny.

Placa del Carrer de Cisneros de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Cisneros és un municipi de la província de Palència, comunitat autònoma de Castella i Lleó. Situat a la comarca natural de Terra de Camps, forma part de el partit judicial de Palència.

Caldria saber oficialment si el Carrer Cisneros de Bellaterra està dedicat al poble Cisneros de Palencia o al Cardenal Cisneros.

Francisco Jiménez de Cisneros (Torrelaguna, Espanya, 1436 – Roa, id., 1517) Eclesiàstic i estadista espanyol. Procedent d’una família de la baixa noblesa, Francisco Jiménez de Cisneros va cursar estudis de teologia a Alcalá, Salamanca i Roma. Després de la seva finalització, en 1471, va ser nomenat arxipreste d’Uceda, però diversos enfrontaments amb l’arquebisbe de Toledo van motivar el seu ingrés a la presó. En 1480, i gràcies a la seva amistat amb el cardenal Mendoza, va ser nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza, càrrec que va exercir fins 1484, data en què va decidir ingressar en l’ordre franciscana.

Va romandre retirat per espai de vuit anys, fins a 1492, quan, a causa de el nomenament d’Hernando de Talavera com a arquebisbe de Granada, va quedar vacant la plaça de confessor de la reina Isabel la Catòlica, qui el va elegir per al càrrec. A l’any següent va ser nomenat arquebisbe de Toledo, lloc des del qual va emprendre una sèrie de reformes de l’Església, no sempre ben rebudes entre els eclesiàstics. En aquest sentit, va lluitar per recuperar l’esperit original de l’orde de Sant Francesc d’Assís, va intentar dificultar la creixent concessió d’immunitats i privilegis a les ordres seculars i es va submergir en una campanya reformista que es va plasmar en la celebració de sengles sínodes a Alcalá (1497) i a Talavera (1498).

En 1499, obeint ordres reals, va viatjar a Granada per dirigir personalment el projecte de conversió dels mudèjars andalusos, sense massa èxit, ja que aquests aviat es van posar en contra i van emprendre una guerra de guerrilles a Las Alpujarras que no va finalitzar fins 1502, data en què finalment va obtenir dels Reis Catòlics potestat per obligar-los a convertir-se o, si no, emigrar.

En 1504, després de la mort d’Isabel, Cisneros va ocupar la regència, es va convertir en defensor de Ferran el Catòlic i va impedir l’ascens a el tron de Felip el Bell. Va ser també el principal impulsor d’l’acord a què tots dos van arribar al setembre de 1505. Quan Ferran el Catòlic va tornar d’Itàlia, a instàncies de l’propi Cisneros, aquest va ser recompensat amb el capel cardenalici, atorgat pel Papa, i amb la direcció de la Inquisició .

A partir de llavors va presidir la Junta de Regència, càrrec des del qual va organitzar diverses expedicions de conquesta al nord d’Àfrica (Mazalquivir, 1507, i Orà, 1508). El cardenal Cisneros va impulsar també la creació de la Universitat d’Alcalá (1498), a la qual es va proposar dotar dels millors teòlegs i els millors textos. En aquest sentit, cal destacar la seva aportació a l’edició de la Bíblia políglota complutense (1514-1517).

Fidel en tot moment a Ferran el Catòlic, aquest li va assignar la regència de el regne a la seva mort (gener de 1516). Un any després va morir camí de Valladolid, on es dirigia per trobar-se amb el futur monarca Carlos I d’Espanya, que recentment ho havia confirmat en el seu càrrec de regent de el regne.

Plànol oficial de Bellaterra| CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Biografias y vidas

Read Full Post »