El Carrer de Cisneros de Bellaterra té una llargada de 305 metres, comenca al Carrer d’Alarcón i finalitza al Carrer del Montseny.
Placa del Carrer de Cisneros de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT
Cisneros és un municipi de la província de Palència, comunitat autònoma de Castella i Lleó. Situat a la comarca natural de Terra de Camps, forma part de el partit judicial de Palència.
Caldria saber oficialment si el Carrer Cisneros de Bellaterra està dedicat al poble Cisneros de Palencia o al Cardenal Cisneros.
Francisco Jiménez de Cisneros (Torrelaguna, Espanya, 1436 – Roa, id., 1517) Eclesiàstic i estadista espanyol. Procedent d’una família de la baixa noblesa, Francisco Jiménez de Cisneros va cursar estudis de teologia a Alcalá, Salamanca i Roma. Després de la seva finalització, en 1471, va ser nomenat arxipreste d’Uceda, però diversos enfrontaments amb l’arquebisbe de Toledo van motivar el seu ingrés a la presó. En 1480, i gràcies a la seva amistat amb el cardenal Mendoza, va ser nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza, càrrec que va exercir fins 1484, data en què va decidir ingressar en l’ordre franciscana.
Va romandre retirat per espai de vuit anys, fins a 1492, quan, a causa de el nomenament d’Hernando de Talavera com a arquebisbe de Granada, va quedar vacant la plaça de confessor de la reina Isabel la Catòlica, qui el va elegir per al càrrec. A l’any següent va ser nomenat arquebisbe de Toledo, lloc des del qual va emprendre una sèrie de reformes de l’Església, no sempre ben rebudes entre els eclesiàstics. En aquest sentit, va lluitar per recuperar l’esperit original de l’orde de Sant Francesc d’Assís, va intentar dificultar la creixent concessió d’immunitats i privilegis a les ordres seculars i es va submergir en una campanya reformista que es va plasmar en la celebració de sengles sínodes a Alcalá (1497) i a Talavera (1498).
En 1499, obeint ordres reals, va viatjar a Granada per dirigir personalment el projecte de conversió dels mudèjars andalusos, sense massa èxit, ja que aquests aviat es van posar en contra i van emprendre una guerra de guerrilles a Las Alpujarras que no va finalitzar fins 1502, data en què finalment va obtenir dels Reis Catòlics potestat per obligar-los a convertir-se o, si no, emigrar.
En 1504, després de la mort d’Isabel, Cisneros va ocupar la regència, es va convertir en defensor de Ferran el Catòlic i va impedir l’ascens a el tron de Felip el Bell. Va ser també el principal impulsor d’l’acord a què tots dos van arribar al setembre de 1505. Quan Ferran el Catòlic va tornar d’Itàlia, a instàncies de l’propi Cisneros, aquest va ser recompensat amb el capel cardenalici, atorgat pel Papa, i amb la direcció de la Inquisició .
A partir de llavors va presidir la Junta de Regència, càrrec des del qual va organitzar diverses expedicions de conquesta al nord d’Àfrica (Mazalquivir, 1507, i Orà, 1508). El cardenal Cisneros va impulsar també la creació de la Universitat d’Alcalá (1498), a la qual es va proposar dotar dels millors teòlegs i els millors textos. En aquest sentit, cal destacar la seva aportació a l’edició de la Bíblia políglota complutense (1514-1517).
Fidel en tot moment a Ferran el Catòlic, aquest li va assignar la regència de el regne a la seva mort (gener de 1516). Un any després va morir camí de Valladolid, on es dirigia per trobar-se amb el futur monarca Carlos I d’Espanya, que recentment ho havia confirmat en el seu càrrec de regent de el regne.
Plànol oficial de Bellaterra| CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Biografias y vidas
