Carrer de Can Miró té una llargada de 400 metres, va des de la BV-1414 fins a la Travessa dels Turons de la UAB. L’EMD prohibirà l’acces del tràfic universitari i obligarà a fer-ho per la rotonda del Turó de Sant Pau.
Placa del Carrer de Can Miró|ARXIU BELLATERRA. CAT
Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.
Masia Can Miró|ARXIU UAB
Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.
Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.
Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA
Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, sobre les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva de la masia, quedant en peu el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a orient. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s’allotgen actualment l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat, la primera pedra de la qual va ser col·locada el 28 d’octubre de 1997.
(Textos extrets del llibre de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història de la Masia Miró, Abans dit Noguera. (Inèdit, 2001.)
