Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2020

El veí de Bellaterra Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891. Va col·laborar amb la revista Sport Club Bella – Terra l’any 1936

Article d’Andreu Audet al primer número de la revista del Sport Club Bella-Terra 1939

ANDREU AUDET PUIG, Arquitecte

Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d’estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat.: Amb el pretext d’ineficàcia dels bombers en l’incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d’una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals,Jordan, havia testificat a favor d’Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d’emprendre la que van anomenar “reforma del Cuerpo”.. Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d’espectacles.,.

Casa Rogelia Pi i Jaume Joan (1934) Av. Bertomeu, 3, de Bellaterra|CEDIDA

Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victoria (projectat per Audet a començaments del segle xx quan tenia per nom Teatro Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l’Apolo (també molt reformat) i el Condal. Va ser també professor de fusteria a l’Escola Superior de Bells Oficis el 1915. Va rebre la medalla d’honor del cos de bombers quan es va jubilar (Segona República), la de Comendador con placa de Isabel la Católica, la placa del Mérito Naval, oficial de L’Instruction Publique, medalla d’honor de Courage et Dévouement de França, membre d’honor a la Fédération Nationale des Sapeurs-Pompiers Française y de la Federazione Técnica Italiana dei Corpo dei Pompieri..

Esglesia de la Santa Creu (1934) de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Obres destacades d’Andreu Audet

(1893) Conjunt de cases al ptge. Isabel amb c/ Farigola i c/ Sant Camil
(1899) Concepció Mas de Pelegrí, c/ Astúries, 28
(1900) casa Baldomer Rovira al c/ Rosselló, 247
(1901) teatre Apolo, av. del Paral·lel, 59. Totalment transformat.
(1902) Hotel Colón. Plaça Catalunya. Desaparegut.[4]
(1903) Sala Edén Concert al c/ Nou de la Rambla, 12. Desaparegut
(1903) teatre Onofri —desaparegut— av. Paral·lel.
(1904) casa Josep Sabadell a la rambla del Prat,
(1906) fàbrica Can Vilumara
(1911) Casino de la Rabassada
(1912) editorial M. Seguí al Torrent de l’Olla, 9 – c/ Bonavista, 30, que va obtenir el tercer premi al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona el 1912. Actualment està dedicat a centre de formació.
(1934) Casa Rogelia Pi i Jaume Joan, Av. Bertomeu, 3, de Bellaterra
(1934) Església de la Santa Creu, Av. Joan Fàbregas de Bellaterra

Font: Wikipedia i Sport Club Bella – Terra 1936

Read Full Post »

Carrer de Can Miró té una llargada de 400 metres, va des de la BV-1414 fins a la Travessa dels Turons de la UAB. L’EMD prohibirà l’acces del tràfic universitari i obligarà a fer-ho per la rotonda del Turó de Sant Pau.

Placa del Carrer de Can Miró|ARXIU BELLATERRA. CAT

Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Masia Can Miró|ARXIU UAB

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.

Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, sobre les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva de la masia, quedant en peu el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a orient. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s’allotgen actualment l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat, la primera pedra de la qual va ser col·locada el 28 d’octubre de 1997.

(Textos extrets del llibre de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història de la Masia Miró, Abans dit Noguera. (Inèdit, 2001.)

Read Full Post »

L’any 2010 van treure el quiosc de la Plaça del. Pi, també la cabina de telèfon i van desplaçar la bústia de Correus (Sorprèn no poguer comprar segells en tota Bellaterra si volem enviar una postal o carta tradicional) Temps era temps!

Read Full Post »

La gallina sedosa o Silkie, també coneguda com sedosa del Japó o sedosa de la Xina, és una raça de pollastre anomenada així per la seva plumaje típicament tou, i es diu que se sent com seda i setí.

Té altres diverses qualitats inusuals, com pell i ossos negres, lòbuls d’orella blaus i cinc dits a cada peu, mentre que la majoria de les gallines només tenen quatre. Sovint s’exhibeixen en espectacles d’aus de corral i apareixen en diversos colors. A més de les seves característiques físiques distintives, són ben conegudes pel seu temperament tranquil i amigable. Es troben entre les aus més dòcils. Són excepcionalment lloques i cuiden bé a les cries. Tot i que posen només uns tres ous per setmana, s’usen comunament per incubar ous d’altres races i espècies d’aus per la seva naturalesa lloca. Les gallines sedoses són molt fàcils de mantenir com a mascotes i adequades per a nens, però com qualsevol mascota, s:han de manejar amb cura.

Read Full Post »

“El 6 de juliol de 2010 es va constituir l’EMD de Bellaterra”

5 Vocals per Gent per Bellaterra:

Ramon Andreu Atik, Montserrat Muñoz Casals, Ramon Sans Folch, Marc Campmany Crusafon i Miguel Angel Vazquez Heras

3 Vocals per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya:

Fèlix Riba Farrés, Valeri Novell Sala, i Francesc Pérez Torres

1 Vocal per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa:

Marta Pujol Puente

President Ramon Andreu i vocals de l’EMD Bellaterra amb Jordi Ausàs, Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, i Carme Carmona, l’Alcaldessa de Cerdanyola.

BOE, decreto 167/2009, de 3 de novembre

Conforme con lo establecido en el artículo 79 del texto refundido de la Ley Municipal y de Régimen Local de Cataluña, aprobado por el Decreto Legislativo 2/2003, de 28 de abril, el Pleno del Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, en fecha 21 de julio de 2005, aprobó la constitución de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra, en base a la documentación que consta en su expediente administrativo y que está formada por la memoria justificativa, la propuesta de bases que han de regular la prestación de servicios, el funcionamiento y la financiación de la futura entidad local, el deslinde y la relación de bienes a adscribir al nuevo ente local.

En la misma fecha, el expediente fue sometido a información pública mediante su exposición en el tablón de anuncios de la corporación y la publicación de los correspondientes edictos en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» y en el «Butlletí Oficial de la Província de Barcelona». En el trámite de información pública se presentó una única alegación, en la que se rechazaba la creación del nuevo ente local por considerar que Bellaterra no era un núcleo aislado de población, el nuevo ente local asumiría un nombre muy limitado de competencias y no existía un proceso de participación ciudadana del conjunto del municipio de Cerdanyola del Vallès. El Pleno del Ayuntamiento, mediante acuerdo plenario de 24 de noviembre de 2005, rechazó la alegación al considerar que concurren las condiciones para su constitución.

El expediente tuvo entrada en el registro general del Departamento de Gobernación y Administraciones Públicas el 13 de diciembre siguiente, aunque fue completado con datos económicos requeridos por la Dirección General de Administración General.

El 8 de mayo de 2006, el Servicio de Demarcaciones Territoriales de la Dirección General de Administración Local informó sobre el expediente y consideró que se justifica el cumplimiento de los requisitos establecidos en la legislación de régimen local para la creación de entidades municipales descentralizadas, aunque es dudoso que los núcleos de población que forman el ámbito de Bellaterra formen per se una concentración separada de población.

Con posterioridad a la emisión del último informe se solicitaron de complementarios al Consejo Comarcal del Vallès Occidental y a la Diputación de Barcelona, que no fueron emitidos.

En fecha 11 de abril de 2007, el expediente de constitución de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra fue sometido a consideración de la Comisión de Delimitación Territorial, sin que se emitiera informe al respecto, dado que consideró la necesidad que el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès acreditara de forma más precisa la viabilidad económica de la futura entidad local y que justificara su suficiencia económica. Igualmente, se cuestionó su ámbito territorial y se acordó solicitar nuevos informes técnicos que permitan contrastar el cumplimiento de los requisitos legales con mayor rigor.

La Dirección General de Administración Local solicitó nuevos informes técnicos al Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, a la Diputación de Barcelona, a la Mancomunidad del Área Metropolitana de Barcelona y a la Universidad Autónoma de Barcelona. En fecha 24 de abril de 2008 tuvo entrada en el Departamento de Gobernación y Administraciones Públicas el informe favorable de la Universidad Autónoma de Barcelona.

Mediante adenda de 26 de mayo de 2008, el Servicio de Demarcaciones Territoriales ratificó el sentido de su informe de 8 de mayo de 2006.

La Comisión de Delimitación Territorial, en sesión de 25 de junio de 2008, emitió informe favorable sobre el expediente, aunque condicionó su acuerdo a la acreditación de la viabilidad económica y excluyó del ámbito territorial el sector de Can Domènec, que tiene una continuidad territorial muy limitada con el resto del territorio de Bellaterra.

El 8 de enero de 2009, el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès remitió un nuevo estudio de la viabilidad económica de la nueva entidad municipal descentralizada así como un estudio técnico justificativo de la inclusión de Can Domènec en el ámbito de la entidad municipal descentralizada. Finalmente acompañó las alegaciones formuladas por diversas entidades del territorio que apoyan la integridad del ámbito territorial objeto de la constitución de la entidad municipal descentralizada.

La Comisión Jurídica Asesora, en sesión de 11 de junio de 2009, emitió el dictamen preceptivo sobre el expediente, y consideró que el ámbito territorial objeto de la constitución de la entidad municipal descentralizada debería incluir el sector de Can Domènec.

Por todo ello, teniendo en cuenta que ha quedado demostrado que en el ámbito de Bellaterra concurren circunstancias de naturaleza geográfica, histórica, social, económica y administrativa que justifican la creación de la entidad municipal descentralizada, que cuenta con recursos suficientes para cumplir sus atribuciones y que su constitución no supondrá una pérdida de calidad en la prestación de los servicios generales del municipio de Cerdanyola del Vallès;

Considerando lo dispuesto en los artículos 79 y 80 del texto refundido de la Ley Municipal y de Régimen Local de Cataluña, y en los artículos 75 a 82 del Decreto 140/1988, de 24 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de demarcación territorial y población de las entidades locales de Cataluña;

De conformidad con los informes del Servicio de Demarcaciones Territoriales, de la Comisión de Delimitación Territorial y el dictamen de la Comisión Jurídica Asesora, a propuesta del Consejero de Gobernación y Administraciones Públicas y con la previa deliberación del Gobierno, decreto:

Artículo 1.

Aprobar la constitución de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra, en el término municipal de Cerdanyola del Vallès.

Artículo 2.

La entidad municipal descentralizada de Bellaterra comprende los sectores conocidos como Bellaterra, Can Domènec y Turó de Sant Pau.

Los límites territoriales de la nueva entidad son los que constan en el plano que figura en la página 53 del expediente administrativo. El Departamento de Gobernación y Administraciones Públicas, el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès y el órgano de gobierno de la entidad municipal descentralizada de Bellaterra levantarán conjuntamente el acta de amojonamiento de los límites aprobados.

Artículo 3.

El Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès y el órgano de gobierno de la nueva entidad procederán a ejecutar la segregación patrimonial resultante de la constitución de la entidad municipal descentralizada.

Artículo 4.

El órgano de gobierno que regirá la nueva entidad hasta las próximas elecciones locales se constituirá conforme a lo dispuesto en el Decreto 78/1998, de 17 de marzo, por el que se regulan las comisiones gestoras municipales.

Disposición final.

Se faculta al consejero de Gobernación y Administraciones Públicas para dictar las resoluciones necesarias para dar cumplimiento a este Decreto.

Barcelona, 3 de noviembre de 2009.

El Presidente de la Generalidad de Cataluña José Montilla i Aguilera.

El Consejero de Gobernación y Administraciones Públicas, Jordi Ausàs i Coll.

Read Full Post »

“La dichondra de Bellaterra, una auténtica catifa verda molt resistent i perenne”

La dichondra de Bellaterrra, una auténtica catifa vegetal|CEDIDA

Entre els noms que se li atorguen aquesta Herba de Ronyó, Orella de Ratolí i Hojita.

És una gespa perenne i el principal nom que rep (herba de ronyó) es deu a la forma de les seves fulles. Són com petits ronyons. És molt atractiva i molt eficaç a l’hora de cobrir el sòl, a més del seu ús ornamental. Creix en la majoria de sòls i climes, però és millor quan són climes humits.

Dichondra-repens

No resisteix els embassaments ni resisteix molt el trepig, pel això és millor no trepitjar-ni patearla mucho.Resiste bé les zones completament assolellades però millor encara ho fa en zones completament ombrívoles, resisteix molt bé l’ombra total. Si la llavor és sembrada en zones molt assolellades, amb moderat trepig és una magnífica covertora arribant a cobrir el terra d’una forma molt compacta, molt rastrera. Quan es sembra en zones d’ombra, pot fins i tot arribar als 15 cm d’alçada.

És útil sembrar-entre els buits que deixen les lloses de jardí o passos japonesos on la gespa no creix tan bé i on sempre hi ha problemes per segar. Com que és un planta que no necessita sega, és molt recomanable per sota de bancs, entre les escales i altres llocs de no fàcil accés al jardí.

A l’hora d’efectuar el seu cultiu, els especialistes recomanen un dosi mitjana de 7-10 gr per m2.
Altres dels aspectes importants a tenir en compte respecte del seu manteniment, cultiu i característiques essencials, és que la Dichondra aconsegueix una altura mitjana d’entre 5 i 10 cm, en alguns casos pot arribar a 15 cm d’altura. En el clima continental, amb les gelades característiques, es torna de color marró a l’hivern, és per això que no és recomanable sembrar-. No obstant això, és bo saber que resisteix fins -9 ° i que quan arriba la primavera rebrota molt bé i fort.

Pel que fa a l’reg, consumeix menys aigua que la gespa comú. El reg amb una freqüència de 4 a 5 dies a l’estiu, és suficient. Tot dependrà de l’clima.
A l’crear una catifa, la Dichondra requereix de molt poca sega, com a màxim serà d’una vegada a l’mes. si es sega poc, menys sega encara.

Per efectuar el seu cultiu, el millor moment és al maig oa l’octubre. I en aquest cas, pots aconseguir les llavors o les planxes. És clar que has de preparar el terreny, però per fer-ho has de seguir idèntics passos com si plantaràs gespa. Has preparar el terreny, llaurar, eliminar les males herbes i abonar. Un cop plantada has de ser molt pacient ja que el seu creixement pot trigar fins a 4 o 5 mesos.

Si es presenten males herbes al voltant del teu Dichondra és bo que facis el següent. 1- Sega per reduir la presència de mala herba. 2- Evita el reg excessiu ja que aquest afavoreix l’aparició de males herbes. 3- Arrenca a mà tot el que puguis. 4-Si està envaït per males herbes de fulla ampla i es tractés d’una superfície petita, el més adequat seria controlar-les mitjançant pinzellades individuals amb Glifosat. Polvoritzar tot amb un herbicida per males herbes de fulla ampla no serveix perquè acabaries també amb la Dichondra.

Read Full Post »

Gent per Bellaterra (GXB) ha enviat una carta al conseller de Governació de la Generalitat en què reclama la inclusió dels sectors dels barris de Terranova i Can Domènec en l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra per raons geogràfiques, històriques, socials i administratives. GpB respon així el qüestionament de la Comissió de Delimitació Territorial d’alguns aspectes de la proposta d’EMD aprovada per l’Ajuntament de Cerdanyola.

Al centre, Ramón Andreu, president de l’EMD des de les primeres eleccions de 2010|CEDIDA

Els responsables de GXB indiquen que l’informe de la Comissió de Delimitació Territorial i la carta que el departament de Governació ha enviat a l’Ajuntament planteja la modificació dels límits territorials de l’EMD, excloent el sector de Terranova, i de l’informe de viabilitat econòmica.

GXB destaca una confusió entre els sectors de Terranova –situat a la part alta de Bellaterra- i de Can Domènec –situat a la part baixa en contacte amb la UAB i la B-30- i defensa la inclusió d’amb dós sectors dins els límits territorials de l’EMD per raons de caire geogràfic, històric, social i administratiu.

Ramon Andreu, cap de llista de GXB a les passades eleccions municipals, destaca que només es pot constituir una EMD en un espai que sigui aïllat i si s’exclogués Can Domènec no seria així. Andreu, a més, considera il.lògic, per raons de proximitat i eficàcia, que hi hagués algun sector on els serveis depenguessin de l’Ajuntament i el tram del costat ho fes de l’EMD.

Des de GXB recorden que les primeres cases de Bellaterra es van construir a Can Domènec i remarquen que l’assemblea de l’associació de veïns de Can Domènec i la junta de l’entitat de Terranova han ratificat la seva pertinença a Bellaterra per unanimitat.

De fet, entre els arguments que el col.lectiu utilitza en la seva defensa hi ha la investigació recollida al llibre Bellaterra “Crònica de 75 anys” que ha realitzat Ignasi Roda i on hi ha documentació sobre la història i orígens de Bellaterra. L’autor, Ignasi Roda, afirma que Bellaterra va néixer “en el solell de Can Domènec” i que posteriorment es va crear la carretera al seu costat per enllaçar amb l’estació de tren.

L’Ajuntament ha de concretar més la viabilitat econòmica

D’altra banda, la Comissió de Delimitació Territorial va informar favorablement a la constitució de l’EMD “amb la reserva d’una major concreció i un treball acurat que acrediti la viabilitat econòmica”. En un document segellat el 7 d’octubre, la Generalitat considera que no hi ha una justificació “suficient” dels recursos econòmics i recorda que la Comissió Jurídico Assessora podria emetre un dictamen desfavorable o retornar l’expedient per la qual cosa considera “convenient” requerir més informació a l’Ajuntament. Segons Ramon Andreu, només l’Ajuntament pot donar resposta adequada a aquest requeriment.

Optimisme respecte l’Interpolar

D’altra banda, els portaveus de GpB continuen mostrant la seva oposició al projecte de Vial Interpolar ja que “talla en dos el nucli urbà” de Bellaterra i es mostren satisfets pel suport de l’Ajuntament de Cerdanyola. Els integrants de Gent per Bellaterra són optimistes i esperen que finalment el Vial Interpolar no es construeixi.

Font: Cerdanyola. Info

Read Full Post »

Carrer de Can Marcet de Bellaterra té una llargada de 75 metres, va des del Camí del Picador fins l’Avinguda de Can Fatjó dels Aurons. Apareix al plànol oficial de Bellaterra però en realitat és el Camí del Picador al límit de Bellaterra amb Sant Cugat. “No existeix cap placa instal·lada

Segons ens han informat gent gran documentada de la zona, es coneix com el Carrer del Picadero, per l’existència durant molts anys, d’una de les cases de cites de més èxit dels Vallès.

Camí del Picador|Plànol oficial de Sant Cugat del Vallès

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Read Full Post »

“Campanya municipal de prevenció de la proliferació del mosquit tigre, molt interesant per Bellaterra”

L’estiu ha arribat i amb ell la calor i l’aparició del mosquit tigre, una espècie que s’ha adaptat perfectament al medi urbà. La prevenció és la millor fórmula per evitar la seva proliferació.

El mosquit tigre és un habitual dels nostres estius. Les principals formes de proliferació són els ous i les larves. Al nostre entorn utilitza qualsevol massa d’aigua petita i estancada per reproduir-se com ara bidons, gerros, plats de testos, cubells o altres tipus de recipients, raó per la que és molt important eliminar qualsevol punt d’aigua estancada a l’ambient exterior. A part de produir picades molestes aquests mosquits, així com d’altres, podrien actuar de transmissors de determinades malalties.

L’Ajuntament desenvolupa entre els mesos de maig i octubre una campanya de prevenció de la proliferació del mosquit tigre que consisteix en la realització d’una campanya informativa de les mesures de prevenció de punts de cria de mosquits, seguiment dels embornals del municipi i atenció a les queixes de la ciutadania en relació a la presència de mosquits i/o a la presència de punts amb masses d’aigua estancada on aquests puguin proliferar. Una lluita en què és molt important la col·laboració ciutadana, tant a l’hora d’aplicar mesures preventives a les respectives finques, com en el fet de comunicar qualsevol incidència a l’Ajuntament, el que ajudarà a localitzar els focus del mosquit i aplicar mesures adients per a la seva eliminació.

Què hem de fer per evitar els focus de cria del mosquit tigre

Buidar i mantenir qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.

Els dipòsits o bidons que s’utilitzen per recollir aigua pel rec han d’estar coberts amb una tela mosquitera prima o ser buidats i assecats una vegada a la setmana com a mínim
Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs.

Els embornals del jardí que acumulin aigua es poden tapar amb una tela mosquitera per tal d’evitar que el mosquit entri i hi posi els ous. També es recomana netejar-ho una vegada a la setmana tirant-hi aigua a pressió.
Vigilar les basses petites, buidar-les dos cops per setmana o cobrir-les amb una tela mosquitera.

També es recomana introduir peixos (per exemple la carpa comuna) a les basses, sent un mètode biològic d’eliminació de les larves de mosquit.

Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.
També cal tapar els forats dels troncs i les branques dels arbres amb sorra.
Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics.
Enguany, la Diputació de Barcelona va editar al mes de gener, a través del Servei de Salut Pública, el conte A la caça del mosquit ratllat amb l’objectiu de donar a conèixer el mosquit tigre i fomentar el civisme i un canvi de comportament dels infants i les seves famílies respecte a la lluita contra el mateix.

El Mosquit tigre a Catalunya

El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Catalunya l’any 2004 i es reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos. L’exemplar adult fa entre 2 i 10 mil·límetres i volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria. Com passa en les altres espècies de mosquit, és la femella la que s’alimenta de sang. Els mosquits tigre són actius sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases

Ajuntament de Cerdanyola

Pl. Francesc Layret, s/n

☎️935 80 88 88

08290 Cerdanyola del Vallès

Read Full Post »

El Último verano de Silvia Blanch, la novel·la més trepidant de Lorena Franco, la nova reina de l’thriller

El último verano de Sílvia Blanch|BELLATERRA. CAT

Sinopsi de El último verano de Sílvia Blanch:

Un amor prohibit sempre arrossega mentides.
Un crim sempre deixa empremtes.

L’última persona que va veure a Silvia Blanch, desapareguda sense deixar rastre l’estiu de 2017, està morta. Sílvia era jove, guapa i estava destinada a l’èxit. Alex, una jove periodista, serà l’encarregada d’anar fins al poble de Montseny, on vivia Silvia i on se li va perdre la pista, per parlar amb la seva família i escriure un article quan es compleix un any de la desaparició.
Un cop allà, comença a desempolsar tots els detalls de la desaparició a la recerca de respostes. Envoltada de secrets i mentides, no trigarà a notar que la seva presència molesta els habitants de la vila. Sobretot a un dels principals sospitosos, per qui Alex se sentirà irremeiablement atreta tot i que sembla amagar.
Amb una escriptura vibrant i en una novel·la on res és el que sembla i en què tots menteixen, Lorena Franco ens acompanya de la mà al més profund de bosc conel últim estiu de Silvia Blanch.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »