Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2020

L’accés a la UAB s’haurà de fer a través de la rotonda del Turó de Sant Pau.

Senyal de tràfic per girar al carrer de Can Miró | BELLATERRA. CAT

L’acord amb el rectorat universitari prohibirà fer-ho pel Carrer de Can Miró i la Travessera dels Turons. Qui ho fagi haurà de girar enrrere pel Carrer del Sardinista Serra.

Una vegada fet, les senyals de tràfic de la BV-1414 les haurà de treure la Diputació de Barcelona, per ser titular de la carretera bellaterrenca.

Read Full Post »

El Carrer del Doctor Fleming de Bellaterra té una llargada de 125 metres, comença al Carrrer de Terranova i finalitza al Carrer de Casas i Amigó

Placa del Carrer Doctor Fleming de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d’agost de 1881 – Londres, Anglaterra, 11 de març de 1955) fou un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.

Va néixer el 6 d’agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield. Va estudiar medicina a la Saint Mary’s Medical School de Londres, on es va graduar l’any 1908. En aquest centre treballà com a metge microbiòleg al Departament d’Inoculacions fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial (28 de juliol de 1914). L’any 1928 fou nomenat professor universitari d’aquest centre d’ensenyament.

Membre de la Royal Society, l’any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Alexander Fleming finalment va morir l’11 de març de 1955 d’un infart de miocardi a la seva residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d’aquella ciutat

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Els Restauradors de Catalunya tenen més importància que mai

Personatges de Catalunya, segon volum|Models Photo Barcelona

Tothom té clar que menjar és una necessitat vital, i avui que molta gent viu per treballar haurem de coincidir que els restaurants, els Restauradors de Catalunya, tenen més importància que mai, no només perquè no hi ha temps per cuinar sinó perquè quan n’hi ha és més còmode, i sobretot més bo, que t’ho facin, més ara que, trobant a faltar els plats casolans, demanem fora la cuina de l’àvia.

Aquesta mateixa falta de temps, també per estar amb els nostres -la família, la parella, els amics-, fa que no ens fixem, massa vegades, que darrere aquell menjar hi ha persones com nosaltres que, a més, dediquen la major part de les hores del dia a atendre aquesta necessitat vital nostra, i encara aconsegueixen que ens sentim com a casa, o millor.

Això no obstant -massa vegades també-, no els coneixem, i és aquí on neix la idea de fer aquest llibre, segon volum de la col·lecció Personatges de Catalunya. Sabia que el besavi de la persona que el rep al restaurant podria haver donat de menjar al seu propi avi? Sap la feinada que ha tingut per poder oferir-li aquell plat, que li recorda tant el sabor de la cuina de la tieta? Té idea dels tràngols que ha hagut d’amagar perquè vostè no li ho notés i no li amarguessin la vetllada?

Restaurant La Taula de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

Aquest llibre vol ser un homenatge a totes aquestes persones que no haurien de ser anònimes, que ens fan la vida més agradable -que menjar és també un plaer- i que aquí no només ens expliquen les seves vides i les dels seus establiments, perquè ens siguin més properes, sinó que ens enriqueixen amb els seus coneixements, gastronòmics i d’altres àmbits, que diuen que la taula és una de les millors escoles per ensenyar-nos què és la vida.

Sabia que el restaurant que l’acull té més de dos-cents anys d’història? Sap que la masia on dina és del segle XIII i amaga túnels subterranis dels templers? Té idea del que es perd si no visita aquest o aquell local? Ja només cal que li doni la volta altra vegada al llibre i comenci a llegir, des de la primera fins a l’última pàgina, per viatjar per tot Catalunya i veure, escoltar, sentir, olorar i tastar la cultura d’un poble, d’un país.

Que vagi de gust!

Original d’Enric Llimona Raymat|BELLATERRA GOURMET

http://www.testimoniosparalahistoria.com

Read Full Post »

El Carrer de la Coma de Corbins té una llargada de 100 metres, situat al final del Carrer d’Enric Morera. Els seus dos extrems acaba en rodones sense sortida.

Poble de Corbins de Lleida o Coma, un accident geogràfic dels Països Catalans?

Placa del Carrer de la Coma de Corbins|ARXIU BELLATERRA. CAT

Una coma és una depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. Una comella és una coma petita, i una gran és un comellar.

El terme és canviadís segons les regions, també designa un pujol de pendís suau, poc elevat, arrodonit, per oposició amb el serrat, puig o clotada. Als Pirineus també designa un paratge planer, un prat alterós, sense pendent o amb pendent suau (on no hi ha penyes ni precipicis, sense rocam ni altres accidents abruptes), de gran extensió, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge, estimat per a pastura (Alt Empordà, Ripollès). Les comes formen part de la muntanya, com és natural en un territori tan espessament montuós com és el dels Pirineus: del significat de «valleta», que és el primitiu de coma, per la idea de fertilitat que sol acompanyar la de «valleta» es pot haver passat fàcilment al significat de paratge fèrtil de pastura en la part alta de la muntanya. Habitualment, les comes solen estar situades entre espadats o serres d’una alçada variable, però que contrasten amb el pla de la coma. Poden ésser horitzontals (com és el cas de la coma de Son Torrella, a Escorca, Mallorca), o fortament inclinades (com la coma de n’Arbona, a Fornalutx, Mallorca). Per extensió, en alguns casos arriben a caseriadenominar serres o muntanyes.

Carrer de la Coma de Corbins|Google Maps

Molt abundants a tots els Països Catalans, en alguns llocs donen nom no tan sols a accidents geogràfics, sinó també a partides rurals, camps de conreu o nuclis de població, com ara el terme municipal de la Coma i la Pedra, que té com a capital el poble de la Coma, la urbanització de Vacarisses denominada la Coma, el nucli turístic de la Coma o sa Coma, de Sant Llorenç des Cardassar, la Coma, caseria del poble empordanès de l’Escala, o l’antiga de bordes dels Masos de la Coma, a la Coma d’Orient, del terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.

La paraula s’utilitza també per a descriure un circ i vall glacial en forma de cóm.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

El poble de Corbins es troba damunt d’un turó, a 211 m d’altitud, sobre la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana. Resten només vestigis de la planta de l’antic castell, d’origen àrab. Els edificis més notables són la casa del comú i l’església parroquial de Sant Jaume, obra del segle XVIII de façana senzilla i austera, amb una torre campanar de base quadrada de bon escaire i interior de tres naus neoclàssiques d’ordre toscà. Durant els anys 1989-91 es portaren a terme les obres de renovació de la teulada de l’església, a més de l’arrebossat i la il·luminació de les parets exteriors; l’encarregat de promoure aquestes accions de reforma i embelliment del temple parroquial fou un patronat que es creà exclusivament amb aquesta finalitat. L’antiga comanda hospitalera és un edifici tardà sense aspecte militar que ha estat modernament restaurat i és residència particular. El Pont Vell sobre la Noguera estigué molt de temps sense la volta, fins que la Generalitat de Catalunya en construí l’actual el 1933. Hom ha bastit cases a la rodalia del poble que corresponen a segones residències de gent de Lleida i altres indrets i dins del poble slhan dut a terme diverses obres, com és el cas de la urbanització de la plaça del Fossat Vell, al costat de l’església, i l’edifici de l’ajuntament, inaugurat el 1993, que acull també altres equipaments socials i culturals.

Corbins té un moviment associatiu molt ric, en el qual destaca la tasca del Patronat Municipal de Cultura, que aglutina gran part de les entitats del terme. També hi ha algunes associacions esportives.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Un estudi recent demostra que l’aire que es respira quan es passeja pel bosc té efectes beneficiosos sobre la salut.

Veïnat de Bellaterra passaja pel bosc|ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|Georgina Pujol Viñeta
Moltes persones quan surten a fer un volt pel bosc noten que “carreguen piles”, que tenen més energia i que respiren un aire que “els alimenta”. No són només sensacions. Algunes de les olors que sentim quan som al bosc, com la dels pins a l’estiu, són unes substàncies químiques que tenen beneficis en la salut.

Un grup d’investigadors, amb l’ajuda d’una trentena de voluntaris, han comprovat que els components químics que desprenen els arbres i la vegetació arriben a la sang i, alguns, ajuden el sistema immune de les persones.

Fa dos anys, investigadors liderats per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona van prendre mostres de l’aire per analitzar-ne els compostos químics i, van extreure sang i saliva d’una trentena de voluntaris que havien passejat pel bosc prèviament durant trenta minuts.

Tot plegat, amb l’objectiu d’esbrinar si a banda d’aportar beneficis en la salut emocional i física, el contacte amb la natura pot intervenir en processos neurodegeneratius, inflamatoris o tumorals.

Les conclusions arriben ara, i demostren que les substàncies que hi ha sota la copa dels arbres, en respirar, van a parar al torrent sanguini. Ho explica Albert Bach, investigador de l’EH2Lab Centre Tecnològic Forestal de Catalunya:

“Per aquells espais on nosaltres caminem quan sortim al bosc sí tenim a l’abast aquests compostos químics i, per tant, si els podem respirar.”

“Les investigacions més recents assenyalen un grup d’aquests químics, que són els monoterpens, que tenen afectacions antiinflamatòries, també tenen propietats neuroprotectores i també en alguns casos tenen propietats antitumorogèniques. Això no vol dir que ens ajudin a curar res, sinó que, d’alguna manera, ens ajuden a tenir en millor estat el sistema immune”.

Els monoterpens són una eina de comunicació entre els arbres.

“Els arbres no fan servir paraules per parlar entre ells, sinó que fan servir aquests compostos químics amb estructures concretes i amb espècies diferents que són com les seves paraules i que acaben, d’alguna manera, construint missatges que a mi m’agrada dir sempre que són com els ‘whatsapp’ dels arbres.”

Les concentracions màximes d’aquests compostos beneficiosos es donen a primera hora del matí i al migdia, sobretot durant els mesos d’estiu.

“Hem vist que les concentracions que tenim en el bosc mediterrani són similars i a vegades fins i tot superiors a experiments que s’han fet a altres llocs del planeta on s’han demostrat aquests efectes sobre la salut de les persones.”

Aquesta descoberta impulsarà la recerca aplicada sobre els efectes dels boscos en la salut humana.

Read Full Post »

Laura Borràs Castanyer (Barcelona, 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2019. És llicenciada en filologia Catalana (1993) i doctora en filologia romànica (1997) per la Universitat de Barcelona per la tesi Formes de la follia a l’Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques. Entre 2013 i 2018 va exercir com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sinopsis

Hi ha dos tipus de llibres, segons Saramago: els que serveixen per adormir-se i els que ens desperten. Aquest volum es decanta, decididament, apassionadament, per la segona opció. Llegir és tornar a néixer, sortir a l’encontre d’allò que està a punt de ser i encara ningú sap què serà. Un viatge, una aventura, un procés d’exploració i d’aprenentatge que Laura Borràs guia amb entusiasme per compartir experiències de lectura. Les obres mestres d’Èsquil, Kafka, Joyce, Balzac, Ausiàs March o Maria-Mercè Marçal ens aporten les claus d’entrada per comprendre i gaudir d’algunes de les millors creacions de la humanitat. Llegir, llegir, llegir sempre! Perquè llegint concedim significat a tot allò que ens envolta.

Read Full Post »

El Carrer de Cisneros de Bellaterra té una llargada de 305 metres, comenca al Carrer d’Alarcón i finalitza al Carrer del Montseny.

Placa del Carrer de Cisneros de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Cisneros és un municipi de la província de Palència, comunitat autònoma de Castella i Lleó. Situat a la comarca natural de Terra de Camps, forma part de el partit judicial de Palència.

Caldria saber oficialment si el Carrer Cisneros de Bellaterra està dedicat al poble Cisneros de Palencia o al Cardenal Cisneros.

Francisco Jiménez de Cisneros (Torrelaguna, Espanya, 1436 – Roa, id., 1517) Eclesiàstic i estadista espanyol. Procedent d’una família de la baixa noblesa, Francisco Jiménez de Cisneros va cursar estudis de teologia a Alcalá, Salamanca i Roma. Després de la seva finalització, en 1471, va ser nomenat arxipreste d’Uceda, però diversos enfrontaments amb l’arquebisbe de Toledo van motivar el seu ingrés a la presó. En 1480, i gràcies a la seva amistat amb el cardenal Mendoza, va ser nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza, càrrec que va exercir fins 1484, data en què va decidir ingressar en l’ordre franciscana.

Va romandre retirat per espai de vuit anys, fins a 1492, quan, a causa de el nomenament d’Hernando de Talavera com a arquebisbe de Granada, va quedar vacant la plaça de confessor de la reina Isabel la Catòlica, qui el va elegir per al càrrec. A l’any següent va ser nomenat arquebisbe de Toledo, lloc des del qual va emprendre una sèrie de reformes de l’Església, no sempre ben rebudes entre els eclesiàstics. En aquest sentit, va lluitar per recuperar l’esperit original de l’orde de Sant Francesc d’Assís, va intentar dificultar la creixent concessió d’immunitats i privilegis a les ordres seculars i es va submergir en una campanya reformista que es va plasmar en la celebració de sengles sínodes a Alcalá (1497) i a Talavera (1498).

En 1499, obeint ordres reals, va viatjar a Granada per dirigir personalment el projecte de conversió dels mudèjars andalusos, sense massa èxit, ja que aquests aviat es van posar en contra i van emprendre una guerra de guerrilles a Las Alpujarras que no va finalitzar fins 1502, data en què finalment va obtenir dels Reis Catòlics potestat per obligar-los a convertir-se o, si no, emigrar.

En 1504, després de la mort d’Isabel, Cisneros va ocupar la regència, es va convertir en defensor de Ferran el Catòlic i va impedir l’ascens a el tron de Felip el Bell. Va ser també el principal impulsor d’l’acord a què tots dos van arribar al setembre de 1505. Quan Ferran el Catòlic va tornar d’Itàlia, a instàncies de l’propi Cisneros, aquest va ser recompensat amb el capel cardenalici, atorgat pel Papa, i amb la direcció de la Inquisició .

A partir de llavors va presidir la Junta de Regència, càrrec des del qual va organitzar diverses expedicions de conquesta al nord d’Àfrica (Mazalquivir, 1507, i Orà, 1508). El cardenal Cisneros va impulsar també la creació de la Universitat d’Alcalá (1498), a la qual es va proposar dotar dels millors teòlegs i els millors textos. En aquest sentit, cal destacar la seva aportació a l’edició de la Bíblia políglota complutense (1514-1517).

Fidel en tot moment a Ferran el Catòlic, aquest li va assignar la regència de el regne a la seva mort (gener de 1516). Un any després va morir camí de Valladolid, on es dirigia per trobar-se amb el futur monarca Carlos I d’Espanya, que recentment ho havia confirmat en el seu càrrec de regent de el regne.

Plànol oficial de Bellaterra| CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Biografias y vidas

Read Full Post »

El Club de Polo de Barcelona tanca el casal per un brot de Covid entre el personal

Almenys dos monitors de pàdel i un de casal haurien donat positiu en el test

Vistà àeria del Club de Polo Barcelona (RCPOLO)

Nou brot de coronavirus a Catalunya, aquest cop a Barcelona.

CCMA|El Reial Club de Polo de Barcelona s’ha vist obligat a cancel·lar el casal d’estiu després que s’ha confirmat que almenys tres dels seus treballadors han donat positiu de coronavirus, segons ha avançat Tot Barcelona i ha confirmat el Departament de Salut.

Es tracta de dos monitors de pàdel i un del casal dels més petits, que han donat positiu; són asimptomàtics. Hi podria haver més casos, a l’espera dels resultats de les proves PCR que s’han fet als 80 monitors del casal.

Tot i que es prenien mesures de seguretat, la decisió de cancel·lar totes les activitats infantils i tancar el casal ha estat immediata i ha afectat més de 300 nens i nenes. D’aquests, 20 han de passar la quarantena perquè anaven als grups dels 3 monitors positius.

Dotze casos al Club de Polo

Els tests als treballadors es van fer després que un cuiner donés positiu de Covid-19 fa uns dies. Arran d’aquest cas, es van fer proves a la resta de treballadors de cuina i restaurant, una cinquantena, i 8 més van donar positiu. Amb els tres d’avui, ja són 12 casos positius en total al Club de Polo.

Tot plegat va obligar a tancar el cap de setmana els dos restaurants de les instal·lacions i el bar de la piscina.

Fruit del brot a la cuina, tot el personal del centre es va fer les proves PCR i ara estan pendents de resultats.

Read Full Post »

Tens algun moble, trasto o voluminós per llençar?

Truca a l’Ajuntament de Cerdanyola ☎️ 935 808 888 i concreta quan passaran a recollir-lo (normalment ho fan d’dun dia per l’altre).

Fes ús d’aquest bon servei gratuït de recollida de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

“Entre tot el veïnat mantinguem neta Bellaterra”

Read Full Post »

El Passatge de Casimir Cots de Bellaterra té una llargada de 150 metres, comença a la Plaça Joan Maragall i finalitza al Carrer del Pedregar. Sorpren catalanitzar el seu nom, quan Cerdanyola, la seva propia família i als documents consta com Casimiro.

Placa de Casimir Cots de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Casimiro Cots (1890-1949). Va ser el primer encarregat de l’empresa Fomento de la Vivienda Popular S. A. (FVP). Era qui més sabía dels temes de la Urbanització de Bella – Terra creada l’any 1929. Era carlí i d’ell depenia que tothom al poble tingués aigua corrent. Bon servidor dels cacics bellaterrencs. A la seva mort el va substituir el seu fill Pepe Cots.

Plànol oficial de Bellaterra| CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 75 anys/Ignasi Roda

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »