Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘La Taula de Barcelona’

El pintor català Carles Planell Viñals (Barcelona, 20 juliol 1927- 4 juliol 2008) comença a pintar cap a l’any 1948 i fins al 1954 ho fa dins de la figuració amb una certa reminiscència de l’esquematisme de Picasso, de l’època de l’Escola de París.

Des de l’any 1994 participava a les tertúlies setmanals del Restaurant La Taula de Barcelona, amb l’enfitriona Amèlia Riera (Barcelona, 1934-2019), pintora amiga del seu grup artístic.

Bufet amb dona i nero, 1994, original per Angi i Francesc del Restaurant La Taula de Barcelona

Es considera que els anys 1957-1958 són els inicis de Planell a l’informalisme, que deriva ràpidament cap a un cert interès per desenvolupar una nova concepció de l’espai i és aquesta la seva aportació més destacada a la pintura informal de Catalunya. A partir de llavors, s’endinsa en l’abstracció imprimint manualment sobre la superfície pictòrica del quadre multitud d’intensos ratllats. Aquests primers anys experimenta amb la matèria pictòrica i el color, fent combinacions binàries.

Una de les aportacions més significatives d’aquest període són les concrecions matèriques en forma de punts o botons que apareixen distribuïdes a la superfície del quadre. En general, aquesta distribució es fa d’acord amb uns esquemes d’estructuració espacial pensats prèviament per l’artista. Preval en aquest tipus de composicions el sentit ortogonal, alhora que una predilecció pels esquemes ordenats. Els ritmes lineals creats per l’agrupament dels petits punts matèrics donen lloc a un tipus d’obres en què la idea essencial és estructurar un espai donat. La repetició d‟elements i ritmes comporta la possibilitat d‟extensió de l‟espai pictòric fins a la noció d‟infinit. Lourdes Cirlot. La pintura informal a Catalunya, 1951-1970, Anthropos, 1993.

Una altra característica de les seves obres, com aquesta que ens ocupa, és el resultat final de la superfície, com si tingués una pàtina antiga que recorda el bronze brunyit: això és fruit de barrejar pintura plàstica amb barnís i després fregar la superfície fins aconseguir una qualitat llisa, com desgastada i envellida pel pas del temps. figures humanes molt esquemàtiques i hieràtiques, com en aquest quadre.

Nen amb tricicle, Oleo Técnica mixta, Exposició CUB Palau Robert Barcelona 1995

Els seus quadres són manifestacions d’un cosmos inescrutable i hermètic, d’espais interiors formulats per una simbologia de figures i objectes immòbils, de colors envellits i prodigiosament elaborats que testimoniin una certa atemporalitat. Nens de faç encarcarada, rellotges de arena, bous, animals domèstics… són els figurants d’una fauna significativa i significant. Despietadament crític, refuig de la realitat quotidiana i grollera per endinsar-nos en un univers poètic, il·lusori i de certes reminiscències medievals.

Posteriorment a aquesta etapa, l’experimentació espacial el farà evolucionar fins a foradar la tela i substituir així els petits botons matèrics pel buit. A continuació, el protagonista del seu treball va ser el paper en substitució de la matèria pictòrica: va optar per diferents qualitats i estats d’aquest –cremat, arrugat i enganxat. Finalment, i després d’un llarg període de silenci, l’artista reprendrà l’estudi dels elements geomètrics a les seves composicions.

Va començar a pintar cap al 1948 en una trajectòria derivada de l’esquematisme picassià. Influït primer per Picasso, posteriorment va depurar el seu art arribant a una disciplinada ordenació de l’espai que el va portar a retre homenatge a Luca Pacioli.

Va ser membre del Cercle Maillol, una agrupació d’artistes catalans, creada el 1946. Es va donar a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts. El 1955 ja va obtenir medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria. Des de llavors, va participar en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint al grup Sílex.

Narcís i Nen, Pintura Oleo Técnica mixta 1995

A Barcelona va concórrer al Saló d’Octubre i va ser societari fundador dels Salons de Maig. El 1959 va formar part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 va participar a la Biennal de Venècia ia l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions.

El fructífer itinerari creatiu de Carles Planell es va concretar en diferents estadis, començant per la seva etapa informalista dels anys seixanta, que aviat va derivar a l’abstracció geomètrica, incorporant a la pintura materials insòlits, com metall o marbre (La conquesta de la Lluna, 1969 , panell al vestíbul d’un edifici a la Diagonal de Barcelona). Després va passar pels estudis dels complexos postulats matemàtics de Luca Pacioli i la revisió de la Divina proporció, fins a arribar a les íntimes composicions actuals. Però sempre la seva tasca es va caracteritzar per una preocupació d’estructuració espacial, per un ordre mental rigorós i per l’aplicació de la matemàtica i la proporció.

A finals dels anys 60 es va produir el pas de l’informalisme especialista a la matematització geomètrica. Atret per les lleis clàssiques de la proporció i del càlcul minuciós de l’espai, l’artista va iniciar una nova via que és la que va inspirar les etapes creatives posteriors. Progressivament, va anar incorporant a l’espai de cànon renaixentista figures, criatures i objectes d’una simbologia rica i enigmàtica que van narrar històries complexes com si de transcripcions de somnis es tractessin amb una dicció metòdica, una elaboració refinada i un resultat exquisit.

Obres en Museus i Col·leccions:

MACBA

Museu Nacional d’Art Modern, Tokio.

Ateneum Museum, Helsinki.

Biblioteca Luis Ángel Arango, Bogotá.

Biblioteca Nacional, Lisboa.

Museo Nacional de Arte Contemporáneo, Madrid.

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

Art Gallery, Toronto (Canadá).

Biblioteca – Museu Víctor Balaguer, Vilanova y la Geltrú (Barcelona).

Museu de Granollers (Barcelona).

Museu de Villafamés, (Castellón).

Museu de Ibiza.

Colecció “La Caixa”.

Colecció fons Diari Avui

Font: Fundació Vila Casas

Read Full Post »

LA BOQUERIA, per Victor Hom Aranda (16 febrer 1937- 12 març 2020), fill de Josep i Genoveva

Detall de l’original La Boqueria|BELLATERRA GOURMET

LA BOQUERIA DE BARCELONA

De bon matí quant tot just clareixa el dia, una dona (com cada día) entra en el Mercat de la Boqueria, se la veu simpàtica, i té un somriure tant dolç que quan saluda a la gent que va tropant, tot desitjar-los un bon día, a tothom encomana la seva simpatía.

Quan arriba a la parada, on fa anys s’en treu la seva setmanada, es disposa amb alegría i gust exquisit a guarnir la seva parada, amb lo que el dia abans li ha escollit el seu marit.

Per cridar l’atenció de la parròquia, a devant posa tres apits grans, una col vermella, i quatre enciams, per donarli color. I amb honor al seu avi, al seu pare, i al seu oncle, per haver-li ensenyat a estimar la terra, amb vuit manats de raps i dos quilos de llimones en renglera, amb productes de la terra, en fa La Senyera.

Mentres la parada va parant, a les primeres clientes va despatxat, per totes té paraules amables i de cortesía. A una li pregunta pel marit i un altre per la filla, una rosa presumida. Li lloa el pentinat que du aquell día.

Com fa cada dissabte, en una bossa n’ha separat una col, un api, dues pastenagues i un nap. Aviat farà cent anys. No hi ha velleta, ni més eixerida ni més neta. Tothom coneix al mercat coneix a la Senyora Papeta. Així li van passant les hores fins arribar al migdia, i aprofitant un moment que sola l’han deixat, fa un descans, i tot prenent-se un tallat, somriu satisfeta perquè veu el calaix quasi ple i la parada quasi buida, i pensa…. “No ha estat malament el día”, i a més ha fet dos nous clients, que els hi ha regalat dues pomes, pensant que potser agraïts quedaran, i el dissabte que ve a comprar-li tornaran.

Tot plegant la parada, i veient que li ha quedat una coliflor, dos carxofes i quatre bledes, i com que de casa n’és bona mestressa, pensa que amb aquesta verdura li afegirà quatre seques i amb el lluç que li guardi la peixetera, aquesta nit amb el seu marit, soparan de primera.

Original La Boqueria de Victor Hom Aranda |BELLATERRA GOURMET

Es així com es fa un mercat! Fent el que fa aquesta pagesa, un mercat es fa no per “la seva façana bonica”, ni per estar al mig de Les Rambles situat. Un mercat es fa com es fa tot, amb esforç i posant-li el cor, dia a dia “amb alegria”. Així s’ha fet La Boqueria, amb homes i dones treballadores responsables , i amb el sentit de la dignitat, es a dir…. Com fa aquesta pagesa de Sant Climent de Llobregat, una pagesa que tots en el mercat conexien com la Senyora Montserrat.

Així s’ha fet el millor mercat del món, així s’ha fet La Boqueria!

Barcelona, 28 de març de 1995

Victor Hom Aranda va ser vocal fundador de la Fundació Privada Prahu.

http://www.prahu.org

Read Full Post »

Els Restauradors de Catalunya tenen més importància que mai

Personatges de Catalunya, segon volum|Models Photo Barcelona

Tothom té clar que menjar és una necessitat vital, i avui que molta gent viu per treballar haurem de coincidir que els restaurants, els Restauradors de Catalunya, tenen més importància que mai, no només perquè no hi ha temps per cuinar sinó perquè quan n’hi ha és més còmode, i sobretot més bo, que t’ho facin, més ara que, trobant a faltar els plats casolans, demanem fora la cuina de l’àvia.

Aquesta mateixa falta de temps, també per estar amb els nostres -la família, la parella, els amics-, fa que no ens fixem, massa vegades, que darrere aquell menjar hi ha persones com nosaltres que, a més, dediquen la major part de les hores del dia a atendre aquesta necessitat vital nostra, i encara aconsegueixen que ens sentim com a casa, o millor.

Això no obstant -massa vegades també-, no els coneixem, i és aquí on neix la idea de fer aquest llibre, segon volum de la col·lecció Personatges de Catalunya. Sabia que el besavi de la persona que el rep al restaurant podria haver donat de menjar al seu propi avi? Sap la feinada que ha tingut per poder oferir-li aquell plat, que li recorda tant el sabor de la cuina de la tieta? Té idea dels tràngols que ha hagut d’amagar perquè vostè no li ho notés i no li amarguessin la vetllada?

Restaurant La Taula de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

Aquest llibre vol ser un homenatge a totes aquestes persones que no haurien de ser anònimes, que ens fan la vida més agradable -que menjar és també un plaer- i que aquí no només ens expliquen les seves vides i les dels seus establiments, perquè ens siguin més properes, sinó que ens enriqueixen amb els seus coneixements, gastronòmics i d’altres àmbits, que diuen que la taula és una de les millors escoles per ensenyar-nos què és la vida.

Sabia que el restaurant que l’acull té més de dos-cents anys d’història? Sap que la masia on dina és del segle XIII i amaga túnels subterranis dels templers? Té idea del que es perd si no visita aquest o aquell local? Ja només cal que li doni la volta altra vegada al llibre i comenci a llegir, des de la primera fins a l’última pàgina, per viatjar per tot Catalunya i veure, escoltar, sentir, olorar i tastar la cultura d’un poble, d’un país.

Que vagi de gust!

Original d’Enric Llimona Raymat|BELLATERRA GOURMET

http://www.testimoniosparalahistoria.com

Read Full Post »

Jordi García Soler havia dirigit el programa “Converses” a Catalunya Ràdio, un espai d’entrevistes en profunditat amb personalitats de la vida catalana. García-Soler ha mort d’un infart després que fa pocs mesos va superar un càncer de pulmó.

Jordi García Soler i la seva parella Àngels, eren amics dels bellaterrencs d’Angi i Francesc del Restaurant La Taula de Barcelona, i recorden les seves amicals converses. Jordi insistía sempre dient que no entenia com el Celler de Can Roca no arribava a classificar-se amb la més alta categoría europea, i que un dia es faria realitat. Descansi en pau!

Dedicatòria de Jordi Garcia Soler a La Taula de Barcelona, Bib Gourmand a la Guia Michelin, des de 1994 fins 2015

Nascut a Barcelona l’any 1947, des de feia més de 50 anys col·laborava als mitjans de comunicació, on feia anàlisi política, informació cultural, i sobretot parlava de la música catalana i gastronomia.

Entre 1964 i 1984, va publicar centenars d’articles sobre la Nova Cançó a gran nombre de diaris i revistes. Entre les catalanes hi havia Serra d’Or, El Correo Catalán, Destino, Tele-estel, Tele/eXpres, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, Mundo Diario, Avui, L’Hora, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya, Dossier Econòmic i Actual.

L’any 1976 va publicar el primer llibre monogràfic sobre el fenomen de la Nova Cançó i 20 anys més tard va escriure “Crònica apassionada de la Nova Cançó”, un recorregut de la Nova Cançó des dels inicis fins als nostres dies.

Des de 1976 també va treballar a la ràdio i la televisió. Col·laborant a programes de Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Barcelona, COM Ràdio, Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura. Per la televisió va fer programes al Circuit Català de TVE, TV3, Canal 33, TV L’Hospitalet. A TV3 va ser subdirector i guionista de la sèrie de programes “Totes aquelles cançons”.

Jordi Garcia-Soler va ser membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.I va crear el departament de comunicació del PSC, partit del qual era militant.

Read Full Post »

Bars i restaurants podran obrir el seu espai interior respectant les distàncies entre taules i amb reserva prèvia

La Taula de Barcelona|ARXIU BELLATERRA.CAT

Se suprimeixen les franges horàries per sortir a passejar o fer esport en els municipis de menys de 10.000 habitants i amb una densitat de menys de 100 persones per quilòmetre quadrat, segons publica el BOE aquest divendres.

Segons la nova normativa, a les poblacions que estiguin en fase 1 es podrà passejar per tot el municipi o en un màxim de 5 quilòmetres i, si es passa a un altre municipi, ha de ser que estigui en el mateix territori de desescalada i nombre d’habitants (menys de 10.000) i densitat de població (menys de 100/km2).

També s’elimina la limitació que un sol adult acompanyi un màxim de tres menors de 14 anys, de manera que podran sortir a passejar més d’un adult amb nens. Totes les persones que convisquin en un mateix domicili podran sortir juntes.

Bars, restaurants, esglésies i biblioteques

A més, podran obrir bars i restaurants per consumir-hi a l’interior, amb certes condicions. Podran assistir a enterraments i vetlles 15 persones en espais tancats i 25 a l’aire lliure.

També es podrà anar a temples si no se supera el 50% de l’aforament. Estarà permès que obrin també les biblioteques, amb un terç de l’aforament. Els ajuntaments podran autoritzar els mercats ambulants.

Quins municipis compleixen els requisits

Aquest requisit el compleixen 615 municipis catalans. D’aquests, n’hi ha 15 que fins ara tenien franges horàries perquè tenen entre 5.000 i 10.000 habitants i que ara ja no en tindran perquè compleixen el segon requisit, el de la densitat.

Els habitants d’aquests municipis o entitats podran sortir a passejar i fer esport a qualsevol hora i podran obrir establiments com a bars i restaurants amb les mesures establertes

Bars i restaurants

Restaurant Can Edo de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Els bars i restaurants, amb l’excepció de discoteques i locals d’oci nocturn, podran obrir per al consum interior.

No s’haurà de superar el 40% de l’aforament.

El consum a l’interior haurà de fer-se en taules, preferentment mitjançant reserva prèvia.

No s’admetrà l’autoservei a la barra.

Les taules hauran de guardar una distància de dos metres.

Estarà permès encarregar a l’establiment mateix menjar i beure per emportar-se.

Es podran oferir productes de lliure servei a través de plats individuals degudament preservats.

El servei de terrassa es farà d’acord amb el previst en fase 1.

En els municipis de menys de 5.000 habitant també han de complir com a requisit per obrir aquests locals tenir una densitat de població de menys de 100 habitants per quilòmetre quadrat. Un requisit que no se’ls demana per a les franges horàries de les que estan exempts.

Excepcions

Queden fora d’aquesta ordre els municipis de menys de 10.000 habitants que tinguin un casc urbà consolidat enganxat a un altre municipi més gran, o en què la suma de les dues localitats sigui superior a les 10.000 persones.

I es podrà sortir en grups de 15 i no de 10 com a les poblacions més grans.

Avançat per Sánchez

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va avançar diumenge passat la intenció de relaxar les mesures de desconfinament en aquestes poblacions o ens locals que tinguin una densitat de menys de 100 habitants per quilòmetre quadrat, que estiguin en fase 0 i 1.

Fins ara estaven deslliurades de la restricció de les franges horàries els municipis de menys de 5.000 habitants. D’aquesta manera el govern espanyol vol afavorir el desconfinament en aquelles poblacions on no hi ha un risc d’aglomeracions.

Aquest divendres el BOE fa oficial les noves normes per a aquestes poblacions, que s’aplicaran a les persones que hi estiguin empadronades o que faci més de 14 dies que hi resideixin, no a les persones que hi estiguin de pas.

Read Full Post »

Dibuix i logo original d’Enric Llimona Raymat pel restaurant La Taula de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc, un dels pocs Bib Gourmand de la Guia Michelin, del 1994 fins el 2015

https://cronicaglobal.elespanol.com/amp/mejores-restaurantes-barcelona-guia-michelin-buen-precio_234555_102.html#anchor1

Read Full Post »