Bellaterra.Cat, per saber quelcom sobre aquesta sorprenent sirena, va contactar amb els Bombers de la Generalitat i la policia urbana de Cerdanyola, però cap dels dos tenien constància i no podien confirmar si eren autèntiques de risc.
Tot indica que era una prova feta des de la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el que és incomprensible és la no comunicació a les autoritats de Protecció Civil ni cap autoritat local.
Sirena de risc químic ahir a Bellaterra
Què són les sirenes de risc químic?
Les sirenes de risc químic són el sistema d’avís a la ciutadania previst en els plans de protecció civil per emergències químiques quan un accident químic és greu i pot afectar la població.
A tot Catalunya hi ha 86 sirenes instal·lades a 38 municipis, entre les quals, Barcelona. Mira com és un dels simulacres a Barcelona.
Com saber si una sirena indica un risc químic?
En el moment de l’avís s’emeten tres senyals d’un minut de durada separades per silencis de cinc segons. Això indica que hi ha hagut un accident químic. A partir d’aquí, s’han de prendre les mesures bàsiques de protecció.
Com actuar si sentim l’alerta de risc químic?
Si es tracta d’un avís real i no un simulacre es recomana:
Si som a casa: quedar-se dins,preferiblement a les habitacions més interiors, aturar els aparells de climatització, no anar a buscar els nens a l’escola i informar-se a través dels mitjans de comunicació.
Si estem viatjant en cotxe, hem de sortir-ne i tancar-nos en un edifici proper. I és important no anar a recollir els nens a l’escola: allà ja estan ben protegits.
Si som al carrer, cal refugiar-se al primer edifici que trobem.
Quan ha passat el perill, un únic senyal continu de 30 segons indica que ara ja podem respirar tranquils.
La tertúlia d’ahir vespre del Fòrum Bellaterra va omplir el Centre Cívic de la Plaça Maragall. Una classe magistral sobre L’hidrogen a càrrec del bellaterrenc Joan Ramon de Clascà presentat per Chus Cornellana, presidenta creadora d’aquest important fòrum mensual.
Tertúlia del Fòrum Bellaterra amb Joan Ramon de Clascà presentat per Chus Cornellana
S’enterra definitivament el projecte del Midcat, que se substituirà per “un corredor d’energia verda”. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat un acord entre Espanya, França i Portugal per impulsar un nou gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella. L’han batejat amb el nom de BarMar.
L’hidrogen verd és una de les solucions per descarbonitzar sectors importants de l’economia.
És un dels elements químics més simples i com a combustible allibera energia sense emetre gasos contaminants. El principal desafiament perquè compleixi la seva missió és que tot el cicle de vida necessita ser net.
Any 2023. A la terminal de Mediterranean Shipping Company (MSC) al port de València, un carretó portacontenidors treballa sense descans. Organitza contenidors de fins a 30 tones com si es tractés de peces de joguina. Tot i l’immens despesa energètica que suposa el seu moviment, al seu voltant no hi ha ni rastre de fum. Ni una molècula de CO2. Tot el que emet és vapor d’aigua.
Aquesta imatge no és irreal, forma part d’un dels tres projectes pilot de la iniciativa H2Ports per estudiar l’aplicació de l’hidrogen verd al sector del transport i la logística amb vista al futur proper. Les proves es repeteixen a altres punts d’Europa.
Al districte d’Avedøre, a Copenhaguen (Dinamarca), es desenvolupa un projecte per a la producció d’hidrogen amb energia renovable. I l’arxipèlag escocès de les Orcades vol esdevenir les illes de l’hidrogen.
Sembla que la Unió Europea i el Regne Unit han pres la davantera a l’hora d’explorar les possibilitats de l’hidrogen verd com a peça clau cap a la descarbonització de l’economia. És a dir, com a element que contribueixi a eliminar les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle i complir els compromisos de l’Acord de París. Tot i això, el camí no sembla senzill i està ple d’incògnites i desafiaments.
Les restes mortals de la històrica militant del Partit Comunista Aurora Picornell, coneguda com la Pasionaria mallorquina, han aparegut al cementiri de Son Coletes de Manacor, on va ser enterrada després de ser afusellada juntament amb quatre companyes durant la Guerra Civil.
Cementeri de Son Coletes|GOVERN BALEAR.
El vicepresident del govern balear i conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha informat aquest dijous sobre la troballa del cadàver de la costurera sindicalista, assassinada el 5 de gener de 1937.
Les proves d’ADN han confirmat que Picornell és una de les cinc dones les restes de les quals van aparèixer a la fossa número 3 del cementiri de Son Coletes entre el novembre i el desembre de l’any passat, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementiri de Manacor.
Les altres quatre dones podrien ser, segons els investigadors, les companyes assassinades amb a Picornell que completaven el grup conegut com les roges del Molinar: Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pascual. Aurora Picornell, nascuda el 1912, va ser responsable de l’organització de les dones del PCE a les Illes Balears, impulsora del sindicalisme i promotora del Dia de la Dona a Mallorca. Casada amb l’històric agent comunista Heriberto Quiñones, amb qui va tenir una filla, va ser detinguda després del triomf del cop militar en els primers dies de la guerra, empresonada a la presó provincial i més tard a la de dones de Palma, fins que el 5 de gener de 1937 va ser afusellada.
El govern balear descriu Picornell com “la figura més emblemàtica del panorama polític republicà a les Illes Balears”. “Estem molt orgullosos d’haver-la trobat perquè els seus botxins volien fer-la desaparèixer i esborrar-la de la història, però no se n’han sortit”, ha assegurat Yllanes.
Aurora Picornell Femenies (Palma, 1 d’octubre de 1912 – Manacor, 5 de gener de 1937) va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937. És el símbol de l’esquerra mallorquina. Cònjuge Heriberto Quiñones González
L’any 2017, quan es van complir 80 anys del seu assassinat, va ser nomenada per unanimitat Filla Predilecta de l’Illa de Mallorca. I el 4 març de 2019 l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca inauguraren un bust d’Aurora Picornell al Born del Molinar per «recordar la seva figura».
Vida i obra
Aurora Picornell va néixer al Molinar de Llevant de Palma, l’1 d’octubre de 1912, filla del fuster comunista Gabriel Picornell Serra i de Joana Femenies Coll. Era la sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d’estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les Olimpíades Populars de Barcelona, pogueren salvar la vida, però per conèixer l’exili. Joan fou internat en un camp nazi durant la Segona Guerra mundial i morí poc després de ser alliberat. Aurora deixà una filla, Octubrina Quiñones Picornell (1934-1969).
El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb Glòria Vilalta, de Barcelona, i Evangelina Cáceres, de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina Margarita Leclerc Herreros, La mujer, ¿es superior al hombre? Estudio dividido en tres meditaciones (1928). Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a s’Arenal de Palma, probablement per mediació d’Ateu Martí, comunista i maçó, que també la introdueix dins la Lliga Laica, de la qual és l’única dona i vocal de la Junta des de 1930.
Reconeguda per les seves intervencions públiques en la Lliga Laica, Aurora comença el gener de 1931, amb 18 anys, la seva col·laboració regular al setmanari Ciutadania, del Partit Republicà Federal. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista Nuestra Palabra, primer sota el pseudònim “Amanecer”, en què reflecteix les condicions de vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de sastresses.
L’estiu de 1931 ingressà en el PCE després d’uns primers mesos de militància en la Joventut Republicana Federal.
Durant els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company Heriberto Quiñones, càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom d’Amparo Pinós, escollit segons la tradició de fer servir un nom de guerra amb les mateixes inicials que el nom legal.
A la tornada a Mallorca, l’any 1934, amb Quiñones empresonat per la repressió de l’Octubre asturià, Aurora intensifica la seva activitat política. Es desplaça a Menorca, i en queden com a testimoni diversos articles a Nuestra Palabra, i organitza a Mallorca el sector femení del Partit Comunista.
La repressió que segueix a l’Octubre asturià del 1934, veu intensificar la seva activitat. L’octubre de 1935 és detinguda i empresonada per vendre premsa comunista –i en segueixen articles explicant les condicions de vida dins la presó. La lluita per l’amnistia als represaliats d’Astúries, la direcció de l’organització local del Socors Roig internacional, la preparació de la unitat popular per a les eleccions de febrer del 1936, la responsabilitat de l’edició de Nuestra Palabra i la incorporació de les dones a la lluita sindical i política centren la seva acció, amb nombrosos articles i mítings arreu de Mallorca, i troba el punt àlgid en el míting del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, del 1936, a la Casa del Poble de Palma, on, per primera vegada, un acte multitudinari que reuneix milers de persones està presidit exclusivament per dones, representant les sensibilitats d’un Front Popular que acaba de guanyar les eleccions.
Aurora, tercera per la dreta, mostra un exemplar de Nuestra Palabra Simultàniament a la seva activitat pública, Aurora, amb Joan Mercant Rabassa, també comunista i també assassinat a Porreres la mateixa nit que ella, ensenyen als vespres a llegir i escriure els infants sense escola del barri dels Socors de Palma.
Segons algunes fonts, el 18 de juliol de 1936 va fer part del grup de militants del Front Popular que exigiren al governador civil de Balears Antonio Espina que distribuís armes als obrers per fer front al cop d’estat contra la República. Fou detinguda el 19 de juliol, possiblement en les proximitats de la Casa del Poble de Palma.
Tancada a la presó Provincial de Palma (o “dels Caputxins”) el novembre fou traslladada, amb la resta de les dones, a la de Can Sales. La nit del 5 al 6 de gener de 1937 fou treta juntament amb les seves companyes del Partit Comunista Catalina Flaquer, les seves filles –Antònia i Maria Pascual Flaquer– i Belarmina González Rodríguez (sense militància coneguda). Les cinc dones –conegudes com les Roges del Molinar– van ser vexades i assassinades a l’oratori de la Creu, de Porreres.
Circularen nombroses llegendes a l’entorn de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, com que estava embarassada, que plantà cara als assassins i que un falangista anomenat Mateu exhibí l’endemà la seva roba interior en un bar del Molinar.
Bellaterra.Cat ha contactat avui amb la Generalitat de Catalunya i ens han dit que de moment, en Toni Morral (Junts X Cat) segueix sent el delegat de la Generalitat a Barcelona.
Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV, va ser qui va autoritzar (per silenci administratiu) el projecte de l’abocador Can Fatjó dels Aurons de Bellaterra, amb un ingrès de 9.000.000 d’euros a l’Ajuntament de Cerdanyola. El veïnat de Bellaterra i Sant Cugat del Vallès es vàren mobilitzat i ho van evitar.
Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès, Delegat de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, acompanyat de Joan Sánchez (Junts per Cerdanyola) durant la Festa Major de Bellaterra 2022
Compartim l’entrevista feta per Toni Alfaro a Toni Morral, el 16 de gener de 2019
Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès, és diputat de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya. Durant el seu mandat, entre el 2003 i 2009, va contribuir a la creació de la EMD de Bellaterra l’any 2007, i va ser una de les figures polítiques clau a escala local de la configuració del primer conveni -actualment l’únic vigent- entre l’Ajuntament de Cerdanyola i la EMD de Bellaterra.
El procés de recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, organitzat per una Comissió de Veïns i engegat el passat 15 de desembre, finalitzarà previsiblement la seva tasca de recopilació el pròxim dijous 31 de gener. Amb motiu d’aquest procés, des del Bellaterra Diari hem volgut entrevistar Morral sobre diversos aspectes relacionats amb la possible annexió.
Senyor Morral, què en pensa de la possibilitat que Bellaterra passi a formar part de Sant Cugat?
Hi ha tres elements que vull posar en relleu. El primer és personal, el segon, un de polític i el tercer, un d’institucional. El personal és que a mi em produeix una gran pena, una immensa pena, això. Sóc ciutadà de Cerdanyola de tota la vida, em sento Bellaterra com si fos part del meu poble, tinc molts amics de Bellaterra, se que hi ha molta gent de Bellaterra que se sent també de Cerdanyola, i per tant, la voluntat de bellaterrencs que viuen a Cerdanyola que vulguin pertànyer a un altre municipi, personalment em produeix una emoció molt negativa: em produeix pena a mi això. I vull posar-ho en relleu perquè aquests temes toquen emocions també.
Quina és la perspectiva política?
Això posa en evidència un fracàs. Un fracàs de la manca d’entesa, de relació entre la EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola. Els que hem fet esforços per intentar que Bellaterra se sentís membre de Cerdanyola i que els cerdanyolencs se sentissin també membres de Bellaterra, i integrar l’esforç que vam fer amb crear la EMD com un espai de cooperació per millorar la gestió i que Bellaterra estigués més ben atesa del que ha estat sempre (i això ho hem de reconèixer, que Bellaterra segurament es mereix més atenció de la que ha tingut), pensem que és un fracàs de la política que passi això. Aquí el que hagués hagut de passar és haver mimat la relació i s’hagués millorat aquest conveni, i hi haguessin hagut converses franques entre les dues bandes, i això no ha estat possible.
Aquí el que hagués hagut de passar és haver mimat la relació i s’hagués millorat aquest conveni, i hi haguessin hagut converses franques entre les dues bandes, i això no ha estat possible
Creu que hi té a veure alguna motivació electoral?
Que això surti ara és que aquí hi ha un clar interès electoral. Això ho fa més trist encara. Com es juga amb un tema com aquest per interessos electorals de persones concretes que volen seguir mantenint algunes coses. Perquè, és clar, si això és així, perquè surt ara a quatre mesos de les eleccions? Doncs per treure’n un rèdit electoral. Per tant jo crec que això és de molt curta mirada i penso que no és bona idea.
I quina problemàtica institucional genera aquesta situació?
La institucional és el que realment explica si això és viable o no. I aquí és on penso que es troba la falsedat més gran per interessos electorals: que es faci una proposta que és molt difícil que prosperi. No vull dir impossible perquè a la vida no hi ha res impossible, però és molt difícil. Primer s’ha de regular l’acord des de dos municipis, el de Cerdanyola i el de Sant Cugat, i ha d’haver-hi un tercer actor que estigui suposat a fer-ho també, perquè això s’ha d’aprovar a la Generalitat de Catalunya. Per tant, un moviment de límits municipals és super complicat que pugui prosperar. I això ho viurien amb molta tensió els veïns de Bellaterra, i penso que és un flac favor obrir aquest meló perquè es tensionarà amb una idea inviable a la gent de Bellaterra: se’ls enganyarà, i se’ls hi dirà que si voten a no sé qui faran possible una cosa que és molt i molt difícil, per no dir impossible.
Com a exalcalde sota el mandat de qui es va constituir la EMD, quina creu que és la millor via per resoldre aquests problemes?
Home, la via del conveni és la via bona. Una altra cosa és que aquest conveni es pugui millorar. És l’espai de cooperació. És un espai de cooperació que reconeix, diguem-ne, una autonomia de gestió per part de Bellaterra i uns compromisos de l’Ajuntament de Cerdanyola amb aquesta autonomia de gestió, i per tant aquí es pot parlar de tot. Jo crec que aquesta via que vam obrir en el meu mandat i amb moltes dificultats (perquè també en aquell moment n’hi havia) em sembla que és la via que s’hauria de seguir treballant i explorant amb una relació franca entre la EMD i l’Ajuntament. Però això, pel que sembla no ha estat possible, i a més a més, portar-lo a l’extrem de demanar la segregació d’un municipi per anar-se’n a un altre, em sembla que és un despropòsit.
Es possible que no s’hagi estat prou sensible des de Cerdanyola a les demandes i peticions dels veïns de Bellaterra, i també és possible que des de Bellaterra s’hagi intentat tensionar la relació amb Cerdanyola
Vostè creu que és veritat que hi ha una deixadesa amb Bellaterra des de Cerdanyola?
És possible que… Si s’arriba a aquest extrem és que les dues parts tenen una quota de responsabilitat. Això està clar: mai és culpa només d’una banda. Per tant, és possible que no s’hagi estat prou sensible des de Cerdanyola a les demandes i peticions dels veïns de Bellaterra, i també és possible que des de Bellaterra s’hagi intentat tensionar permanentment la relació amb Cerdanyola per arribar a fer coses com les que s’estan fent, i per alimentar el sentiment d’identitat en comptes de focalitzar-se en l’eficàcia en la gestió. De ben segur que una part de responsabilitat la té l’Ajuntament de Cerdanyola i una altra part la té la EMD.
Alguns veïns de Bellaterra s’han queixat de què els partits polítics de Cerdanyola no hagin esperat a acabar la recollida de signatures per pronunciar-se.
Mal moment per tractar aquest tema políticament, perquè els partits polítics pensen més en els vots de les eleccions municipals que no pas en Bellaterra. Segurament per això es fa aquesta proposta, i per tant aquests problemes s’han de tractar amb més serenitat, no a cop d’interès electoral i a més fent promeses que seran molt difícils de què al final es puguin complir. Amb la irresponsabilitat que després s’haurà de gestionar la frustració. Per tant, el que puguin dir els partits polítics a tres mesos de les eleccions davant una proposta tan agressiva com aquesta, em sembla que té poc valor.
Si s’arriba al punt que això es signa, es tira endavant però la Generalitat diu que no es pot fer, quin encaix creu que hauria de tenir Bellaterra?
Però realment és possible que la Generalitat digui que sí, havent-hi un ajuntament dels dos en contra? Ja no dic els dos, perquè jo crec que és possible que si un ajuntament diu que no, l’altre també digui que no, perquè hi ha un tema de lleialtat de veïnatge. Quan jo era alcalde, a mi m’interessava estar bé amb els alcaldes dels municipis de l’entorn, per moltes raons. Em sembla que aquesta qüestió és molt complicat que la Generalitat digui que li dóna suport, si un dels dos municipis no hi està d’acord. I si tots dos ho estan, encara menys. Per això crec que hi ha un tema institucional aquí que ho fa molt complicat tot plegat. Podem dir que es faci un referèndum a Bellaterra? Clar, però és que és molt demagog això. També podríem dir: bé, fem un referèndum a Cerdanyola sobre aquesta qüestió perquè és un tema que afecta de manera molt important a Cerdanyola en el seu conjunt: als bellaterrencs i als no bellaterrencs. És un despropòsit majúscul.
Però realment és possible que la Generalitat digui que sí, havent-hi un ajuntament dels dos en contra? És un despropòsit majúscul
Vostè coneix algun exemple d’un procés similar que hagi funcionat i hagi tingut un encaix bo per al veïnat?
Jo vaig viure molt de prop el de Badia del Vallès, que és molt diferent, perquè allà es demanava ser municipi propi a una urbanització que estava a cavall de dos municipis. I va ser súper complicat, perquè la vaig viure jo com un dels actors. I en aquest cas, Barberà i Cerdanyola hi estaven d’acord, els veïns de Badia també, i tot i això va ser un viacrucis. I ara mateix, com alguns déiem en aquell moment, s’estan veient les dificultats que hi ha perquè Badia pugui seguir sent autònom econòmicament perquè és l’únic municipi de Catalunya que depèn de les subvencions de la Generalitat. Però és un cas molt diferent. Un cas com el de Bellaterra jo no el conec, em sembla que no existeix: una part d’un municipi que vulgui segregar-se del seu municipi i agregar-se amb l’altre amb el vistiplau dels dos municipis i amb l’acord final de la Generalitat de Catalunya, que és el que hauria de passar. A mi no em consta.
Placa de “Bellaterra, Bella Gent” de Josep Carner a una casa de Bellaterra
Aquest 2022 fa 122 anys que «Bella terra bella gent» va arribar a les llibreries. Un llibre sobre la pàtria, sobre l’amor a la terra, la figuera i el pi, els núvols que hi transiten, la llum del cel, la gent que l’habita, com els memorables personatges dels tres diumenges. Carner, poc donat a ser expansiu sobre els seus llibres, el defineix dins del tòpic pintoresc: un llenguatge que descriu vivament i animadament les coses, i que ell considera, en certs aspectes, afí a l’esplèndida facúndia barcelonina d’«Auques i ventalls». La coberta i la portada del llibre ens anuncien el títol «Bella terra bella gent» i seguidament, en una nova ratlla, el gènere de l’obra i el nom de l’autor: «rims de Josep Carner». «Rim» és paraula que, en l’obra de Carner, es relaciona amb els “Rims de l’hora”, 1911- 1915 (poesia d’ara, del temps, d’actualitat), és la secció diarística més densa i duradora de tota la poesia catalana: dos-cents vint-i-quatre poemes, sempre signats Two i convertits en rebost de tres llibres: «Auques i ventalls», «La paraula en el vent», «Bella tera bella gent». Si el poeta no era expansiu en públic sobre els seus llibres sí que ho era amb els amics més íntims, com el gramàtic Emili Vallès. Li dedica un exemplar del llibre acabat de sortir amb uns versos improvisats, fets a partir de la ratlla meravellosa de la mateixa anteportada, bella terra bella gent, un «vers» que defineix un metre de set síl·labes a la dedicatòria, que diu: Emili Vallès Vidal, d’Igualada natural (hi va néixe’ a Can Mi Vida –«honni soit» qui pensi mal), llegirà amb faç ensopida en el temps sagrat d’Advent aquest llibre que es nomena BELLA TERRA BELLA GENT Que li sigui lleu la pena i el gall dindi suculent. És una poesia en mètrica accentual (iambe, anapest, peó tercer), d’una musicalitat exquisida, pròpia del geni poètic de l’autor. Ell, en una ocasió, esmenta els versos de la composició com a “versots”, en el sentit de versos més llargs que els habituals en mètrica sil·làbica. La revisió obstinada dels seus versos (“el full de paper malcontent”) és el pensament dominant de Carner en poesia i s’expressa en la constant mobilitat dels seus textos. El poema coneix una lleu revisió el 1936 en ser publicada una nova edició del llibre pels volts de Sant Jordi d’aquell any, tres mesos abans de l’alçament militar. I després, revisat de nou, s’incorpora a «Poesia», 1957, a la secció »Lloc«, que pren el nom genèric de territori on el poeta va néixer i on segurament hauria volgut morir si “no hagués l’atzar esbarriat les coses!”. Però avui, avui! és el dia de la bella terra i la bella gent, el dia per llegir el poema en aquesta forma de 1918. Avui és un dia magnífic per llegir un dels millors poemes del llibre centenari, ‘El dia revolt’, un poema escrit sis anys abans, el 1912, i presentat als Jocs Florals de l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí, a Barcelona, on va ser premiat amb l’Englantina.
EL DIA REVOLT
Fes batre de nou mon cor que s’enuja; per cel, terra i mar emporta’t en folla carrera la vida que es dol, o dia revolt de sol i de pluja, o dia esquinçat de vent i de pluja i de sol!
¿Qui sap si seran amargues o pies tes deixes? Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius. Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes no saben si plores o rius.
Potent, en la nau abats el cordatge, la vela has retuda i emplenes el bosc de laments; i a l’era del cel hi menes batuda dels núvols de flama que petja la bella quadriga dels vents.
Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida; t’emportes les fulles, cantant, a l’atzar; i clapes de llum la terra atuïda i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar!
Regolfa ta veu per dintre la serra i sonen les baumes d’aquesta clamor: –Deixonda’t, o cor de la terra, que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Fúria i l’Amor–.
Trasbalses la pau en ta via; l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; ¿què hi fa si en una hora el consum? i fins de la fossa n’aixeques follia i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.
¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai? ¿Qui ha vist eixa llum que apar desfullada ginesta i alegra i endola l’espai?
O dia revolt de sol i de pluja daurada, o dia esquinçat de vent i de pluja i de sol! Salut a la saba del món, altre cop desvetllada; salut al miracle que duus per demà si Déu vol!
Salut a la tendra donzella que vela son pit, adés borronat; a tota semença que puny la clivella i a tota dolor que el cap ha vinclat per ésser alegria en l’eternitat.
Salut a la vida, de dintre la vida infinita, que mai no ha cantada la humana cançó; a la veritat que encara no és dita; salut a qui és nat i encara no veu la clarô!
Bon dia pel tany qui desperta –l’alzina sabuda només que de Déu, que ja guarda la seva llecor de perills!–. Salut a la pàtria, tan feble i dolguda! Salut a la pàtria que encar no és nascuda com l’hem somniada sos fills!
Text: Josep Carner (Obra poètica. ECOC 1/1) «Llibres de poesia 1904-1924». Edició crítica de Jaume Coll. Barcelona: Edicions 62 (Biblioteca Clàssica Catalana), BeT 59, p. 674-676.
Que espera l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola per canviar el nom de l’avinguda del franquista Josep Maria Marcet per la del músic universal Jordi Savall? FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Lliçó magistral del bellaterrenc Jordi Savall, s’hi al Ateneu, inaugurant el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola. Reflexions sobre l’evolució de la música, el llenguatge més essencial i compartit, tendresa i sentiment. Buff, que bo!
… i sobre pobles oprimits i com les seves músiques ajuden a preservar la seva essència i història! I sobre la recuperació de músiques antigues i sobre com va decidir convertir-se en músic, i sobre… Ha sigut una hora deliciosa!!!
La Música: Reflexions sobre l’evolució d’un llenguatge essencial a l’ésser humà va ser el títol de la lliçó inaugural del curs 2022-23 de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola que va impartir el músic bellaterrenc Jordi Savall, un dels més reconeguts intèrprets i estudiosos mundials de la música antiga a nivell mundial.
Jordi Savall, nascut a Igualada al 1941 però veí de Bellaterra des fa dècades, és un dels principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. Director, intèrpret, investigador i divulgador musical, el 1970 va començar la seva carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.
El 1974 va fundar el conjunt Hespèrion XX (ara Hespèrion XXI) amb la soprano Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. El 1987 va fundar la Capella Reial de Catalunya. L’any 1989 va fundar l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’edat mitjana al segle XIX.
Durant la seva llarga trajectòria, ha dirigit formacions de prestigi internacional i ha rebut els premis més reconeuguts des del Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música a la majoria de distincions del món cultural d’arreu d’Europa.
L’acte inaugural del curs estarà obert a la participació de la ciutadania de manera gratuïta i es realitzarà al teatre Ateneu el pròxim 19 d’octubre a les 18 hores. L’acte estarà presidit per l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la Vicerectora d’Estudis i d’Innovació Docent de la UAB, la doctora Maria Valdés Gázquez.
L’Aula i les seves activitats
L’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola és una associació sociocultural independent vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona, que vetlla pels seus continguts. Sense afany de lucre i des de 2010, vol difondre la cultura de nivell universitari entre els majors de 55 anys, mitjançant sessions acadèmiques i visites culturals.
En aquest sentit, les pròximes activitats del curs ja previstes seran es conferències de la pintora i escultora Mariona Millà sobre la figura de Jaume Plensa sota el lema Escultor de l’esperit i de la llum ( 2 de novembre ); de l’historiador Jordi Maluquer sobre Els Indianos, el retorn dels emigrants catalans d’Amèrica (30 de novembre); o l’antropòleg i viatger polar Francesc Bailon sobre els Nenets, la cultura dels pastors de la Sibèria (15 de desembre). També hi ha programades diverses sortides com les del Poblat Ibèric d’Ullastret. Peratallada i Pals (9 de novembre) o a la Barcelona maçònica (23 de noviembre). El músic i crític Frederic Sesé clourà les activitats d’aquest 2022 amb una sessió sobre records sonors de Pau Riba, en homenatge al recentment desaparegut autor de Noia de porcellana.
La Via Verda del Vallès és un recorregut que actualment uneix de Sant Cugat, Bellaterra, Sant Quirze i Sabadell a través d’un camí verd. Pot fer-se aquest recorregut en bicicleta o a peu i és especialment adequat per fer-lo amb família i amb canalla.
La Via Verda del Vallès comença (o acaba) a prop de l’estació de FGC de Bellaterra i circula per camins de terra enmig del bosc. En algun moment hi ha pujades i baixades. És un espai tranquil, molt natural on us trobareu amb d’altres ciclistes i també amb persones que hi passegen.
Actualment només hi ha aquest tram obert del que havia de ser un projecte més ambiciós que havia de passar també per Rubí i Cerdanyola i que havia de permetre fer esport i passejades en un entorn allunyat dels nuclis urbans.
Hi ha una proposta perquè aquest recorregut de connectivitat ecològica i paisatgística arribi als 17 quilòmetres des de pràcticament el peu de la Mola fins a les portes del Parc de Collserola. La seva extensió comprendria les planes entre Sabadell i Terrassa, la Serra de Galliners entre Rubí i Sant Quirze i les planes entre Cerdanyola i Sant Cugat.
Sabadell i Terrassa han preservat espais lliures dels seus municipis amb l’aprovació i desplegament del Parc Agrari de Sabadell i l’Anella Verda de Terrassa. La Via Verda del Vallès suposa estendre-ho al conjunt de la comarca. L’atleta Valentí Massana proposava un camí urbanitzat per a facilitar l’entrenament dels esportistes i va endegar una campanya de recollida de signatures per impulsar la seva construcció.
El jutge obliga a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a tramitar l’expedient, tot i que la darrera paraula la tindrà la Generalitat
Vista aèrea de Bellaterra, km 0 de Sant Cugat del Vallès
Albert Solé| L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat encara és possible. Tres anys després que l’Ajuntament de Cerdanyola tanqués la porta a la petició dels veïns de Bellaterra perquè argumentava que no havien recollit més del 50% de les signatures necessàries a favor del canvi de municipi, ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó. Això vol dir que Cerdanyola haurà de tramitar l’expedient, donar la seva opinió, demanar la de l’Ajuntament de Sant Cugat, i elevar la petició a la Generalitat, que és qui decidirà finalment si Bellaterra passa de ser una EMD de Cerdanyola a una de Sant Cugat.La indepèndencia de Bellaterra respecte a Cerdanyola ve de lluny, però el penúltim capítol es va viure el 2015. L’11 de setembre d’aquell any, aprofitant el moment àlgid del Procés a Catalunya, l’EMD de Bellaterra va fer una consulta entre els seus veïns, que va votar massivament a favor de convertir-se en un municipi independent amb un 94% dels vots, sobre una participació del 53%.
El ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de llavors va votar en contra d’aquesta petició (CUP, ERC, CiU, Cs, ICV i PSC van votar no, i el PP sí), però després el Tribunal Constitucional va enterrar del tot aquesta opció el 2017 amb l’anul·lació de la llei que el Parlament de Catalunya havia fet ad hoc per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, i a la qual volia acollir-se Bellaterra.
Un cop es va tancar aquesta porta, Bellaterra va decidir obrir-ne una altra: la petició del canvi de municipi –deixar Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat– a través del decret 244/2007 que ho permet, sempre que ho demani una comissió de veïns i recullin més del 50% de les signatures favorables. El 2018 es va crear la Comissió Promotora d’annexió a Sant Cugat, liderada per dos exvocals de l’EMD, Miquel Vázquez i Chus Cornudella.
“No estem units a Cerdanyola, ens cau lluny, no tenim mitjans de transport… estem despenjats físicament i també ideològicament i socialment. En canvi, cada 5 minuts tenim un tren per anar a Sant Cugat”, argumenta Cornudella, vicepresidenta de la Comissió, a Cugat Mèdia. Per constatar aquesta afirmació, l’EMD va fer un estudi i va sortir que el 60% dels bellaterrencs fa més vida a Sant Cugat, i que només un 9% la fa a Cerdanyola.
A finals d’aquell any van començar a recollir firmes entre els veïns, i en van recollir 1.200 a favor (un 60%). L’Ajuntament de Cerdanyola, però, va dir que s’havia fet servir un ens erroni i que aquelles 1.200 signatures en realitat no arribaven al 50%. La Comissió Promotora va denunciar el cas a la justícia, i ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó.
Ara l’Ajuntament cerdanyolenc, governat per PSC i En Comú Podem, ha de decidir si presenta recurs d’apel·lació o no. Si no ho fa -o si ho fa i el perd- haurà de tramitar l’expedient, donar els seus arguments respecte a la segregació de Bellaterra, demanar-li a l’Ajuntament de Sant Cugat els seus arguments sobre l’annexió, i elevar tot a la Generalitat. Serà el Govern qui, en darrera instància, decidirà si Belletarra canvia de municipi o es queda com està.
Chus Cornudella apunta a les eleccions municipals de 2023 com un punt que pot decantar la balança en aquest cas, en funció dels resultats, tant a Sant Cugat com a Cerdanyola.
La Comissió VeïnalBellaterra-Sant Cugat ja había enviat el passat diumenge una Nota de Premsa Oficial als mitjans de comunicació.
Totes les cadires buides…..cap veïna o veí va assistir en persona al Ple de Bellaterra al Centre Cívic
Jordi Macarulla (ex del partit polític Convergents de Germà Gordó) passa a ser vocal no adscrit en un Ple de l’EMD marcat per mocions sobre el canvi climàtic.
L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va celebrar ahir dilluns la segona Junta del Veïnat-el plenari- d’aquest mes d’octubre amb les mocions, especialment relacionades amb el canvi climàtic i la crisi energètica, com a protagonistes d’una sessió en què el vocal Jordi Macarulla abandonava el grup de Convergents, del que era únic integrant, per passar a ser vocal no adscrit. El plenari bellaterrenc abordava també algunes modificacions de taxes.
Jordi Macarulla, ex vocal del partit polític Convergents de Germà Gordó
Jordi Macarulla no era present a la sessió per motius personals -de fet, el plenari va tenir l’absència d’altres tres vocals: del govern de GxB Ramon Sans i Mike Puchol i d’ERC Laura Batalla– i va ser la secretària de l’EMD, Beatriz Ripol qui va llegir un text de Macarulla on el vocal destaca que es va presentar per Convergents a causa de la maniobra d’un altre partit. No obstant això, Macarulla assegura que aquest mandat la ideologia del partit i la personal eren prou “properes per no sentir pressió ni incomoditat”, però ara la seva “vida política fa un gir”. Jordi Macarulla explica al veïnat que “seguirà treballant” per Bellaterra però des del grup no adscrit.
Modificacions a les Ordenances Fiscals
Un altre punt destacat de la Junta de Veïns va ser la modificació de diverses ordenances fiscals. Entre elles, la taxa d’ ocupació via pública per filmació d’un producte audiovisual -no per la instal·lació d’una terrassa al carrer-.
El president de l’EMD, Ramon Andreu, explicava que l’objectiu era incrementar la fiança i la sanció per incompliments dels horaris i paràmetres de la reserva d’espais, cosa que suposaria la retenció de la fiança i fins i tot la prohibició de filmar a Bellaterra durant dos anys en cas de reincidència. ERC va votar en contra perquè creuen que també s’hauria de gravar la filmació sense ocupació de la via pública.
Altres dues modificacions es van aprovar per unanimitat. La del preu dels tallers culturals impartits des de l’EMD de Bellaterra que es modifica amb increment de preu d’acord a l’IPC i aplicat a partir de setembre, quan s’inicia el curs, i la taxa per ús de dues sales del centre cívic del Turó de Sant Pau, com ja passava amb les del centre cívic de l’emd.
Mocions
Pel que fa a les mocions, dues, presentades per ERC i el vocal no adscrit, estaven relacionades. Quim Oltra, portaveu d’Esquerra, explicava que fa dos anys es va aprovar una moció sobre l’emergència climàtica que consideren que no s’ha complert i per això tornava a reclamar la creació d’un Pla d’acció amb dotació econòmica i la d’una comissió d’experts.
Oltra posava de manifest que cada cop és més clar el canvi climàtic i les seves conseqüències i gràficament explicava que venim d’un estiu especialment calorós i a finals d’octubre encara fa calor i “tot sembla indicar que esto està aquí para quedarse”
En la línia d’aquesta moció anava la següent: la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’edifici del centre cívic de l’EMD, especialment necessari, destacava el portaveu d’Esquerra, en un context de crisi energètica.
Des del govern de l’EMD, el portaveu de GxB, Guillem Nadal, es mostrava d’acord però recordava que el pressupost de l’EMD no té capacitat d’inversió si no és a través de subvencions i per tant no es podria fer de manera immediata. Quim Oltra manifestava que l’acord no contemplava dates, però recordava que,la Generalitat planteja l’obligació de disposar d’aquestes plaques fotovoltaiques en edificis públics al 2025. El president de l’Entitat, Ramon Andreu, es mostrava convençut que, abans d’aquesta data, arribaran subvencions per aquest tipus d’actuacions a través de fons europeus perquè ja s’està treballant perquè arribin no només a Ajuntaments, sinó també a EMD’s.
Preguntes
En l’apartat de preguntes, el portaveu d’ERC plantejava el neguit veïnal per la progressiva instal·lació de rotondes al camí antic de sant Cugat, apuntant que requereix informació. El vocal de Mobilitat, Guillem Nadal, indica que i s’ha assolit l’objectiu de reduir la velocitat de pas i, en resposta a una inquietud plantejada per Oltra d’aquest neguit veïnal, cap vehicle de gran longitud ha quedat encallat.
El vocal d’Esquerra també demanava al govern de l’EMD una valoració de les actuacions a l’entorn de l’escola Ramon fuster per millorar la mobilitat a la zona i Nadal explicava que, sense tenir dades concretes recollides oficialment, tant el veïnat com els agents cívics informen que la fluïdesa de la circulació ha millorat “de forma clara” impedint el “col·lapse permanent” existent. Nadal, però, admet que s’han de seguir impulsant millores a la zona.
Quim Oltra també va preguntar pel mapa sonor de Bellaterra, tema d’una moció aprovada en aquest mandat. El president de l’EMD informava que aquest mapa es pot consultar dins del mapa sonor de Cerdanyola, ja que la competència és municipal, i que considera Bellaterra zona residencial . Ramon Andreu afegia que l’EMD disposa d’uns estudis fets amb la Diputació de Barcelona sobre l’impacte de l’autopista AP7 i la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. Segons Andreu, l’autopista incompleix la normativa d’impacte acústic i s’ha plantejat un requeriment al ministeri de Foment perquè el redueixi amb la instal·lació de barreres sonores. Pel que fa a la línia dels FGC, el president de l’EMD manifesta que, segons l’estudi, no supera el llindar de so de la normativa, al temps que s’ha solucionat el problema de soroll que provocava el canvi d’agulles a l’estació.
Te agendada i restaurarà l’EMD, abans de les eleccions municipals, l’única escultura “Esquirol de Bellaterra” símbol del poble, creada per Emili Colom l’any 1987? FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Bandera nova i escultura Esquirol rovellada| Facebook EMD Belaterra
BELLATERRA.CAT 