El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.
La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.
Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.
La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.
El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.
Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, aprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.
La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.
Parc Natural de la Serra de Collserola vist des de Bellaterra |BELLATERRA.CAT
L’Executiu aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola
El Pla vol garantir la màxima protecció i conservació d’un espai natural de gran rellevància, proposa un augment dels espais lliures i projecta una nova estratègia per a l’ús públic
El Govern, a proposta del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha aprovat avui definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Aquest pla ordena i regula els usos i les activitats d’aquest espai natural de gran rellevància a l’àmbit metropolità de Barcelona i en vol garantir la màxima protecció i conservació.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) té una naturalesa mixta; ambiental i urbanística. L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’hi inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a Espai funcional.
La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.
El Pla ha estat redactat i tramitat fins a l’aprovació provisional per part de l’AMB en un marc de governança i de consens molt ampli i sota la tutela d’una comissió tècnica i una comissió institucional formada pel conjunt d’administracions (Generalitat, AMB, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments inclosos al Parc) i presidides pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat. Posteriorment, el Pla ha estat aprovat pel Consell Metropolità de l’AMB, les respectives comissions d’urbanisme i, finalment, pel Govern de la Generalitat. Es culmina així un llarg camí des que el desembre de 2012 es va constituir la Comissió institucional.
El document aprovat dona compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, i deroga l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987. Ha estat redactat i tramitat en paral·lel a la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM).
L’objectiu principal del Pla és garantir la màxima protecció i conservació d’aquest espai natural de vital importància per a la metròpolis de Barcelona. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. El nou Pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d’una gestió dinàmica i adaptativa.
La importància del Parc rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest gran pulmó verd ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestructura verda metropolitana.
Principals objectius del nou Pla
El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:
Preservació i millora dels valors ambientals. S’aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es fan propostes al voltant de quatre idees estratègiques: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l’economia verda. Valorització dels recursos naturals. Amb l’objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l’economia verda, el PEPNat es basa en la corresponsabilitat i cogestió com a elements de conservació activa de l’espai natural i fa partícips els propietaris dels terrenys en la seva gestió. Actualment, el 60% dels terrenys són de titularitat privada. Infraestructures i serveis. S’aposta per minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola. Es minimitza l’efecte barrera provocat per les infraestructures, com ara carreteres, línies ferroviàries o instal·lacions per al transport de l’energia, i es potencien i s’adeqüen els passos per a la fauna en punts estratègics, com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs.
Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l’espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests “espais vora”. Es tracta de traslladar l’oferta d’activitats a la part exterior del Parc, com les àrees de lleure. Alhora, el nou pla pretén millorar la integració de la serra de Collserola dins la infraestructura verda metropolitana, buscant la sinergia entre els espais naturals i les zones urbanes i fent compatibles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals.
Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l’ús públic a partir de la infraestructura existent amb l’objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement. Aquesta xarxa concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc, i així s’evita la dispersió dels usuaris. Patrimoni construït. No s’admeten noves edificacions i s’aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l’inventari del patrimoni cultural. Es preveu l’eliminació de les construccions il·legalment implantades.
Principals novetats
Els principals canvis i novetats d’aquest nou Pla i la modificació puntual del Pla general metropolità que l’acompanya són aquests:
S’identifiquen i es posen en relleu determinats espais que, des del punt de vista ambiental, requereixen un tractament diferenciat (espais d’interès connector, illes de tranquil·litat, àrees d’especial significació…). S’incrementen els espais lliures en una superfície de més de 700 ha. S’estableix una qualificació específica per al sistema hidrogràfic format pels principals rius i torrents. Es potencien les activitats agropecuàries que afegeixen valor al Parc, basades en el desenvolupament d’una economia verda. Es redueix el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 ha. Es defineix un nou model d’ús públic i social per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del Parc. Aquest nou model ordena la forta concurrència d’usuaris: concentra les activitats i fa valer els recursos existents en consonància amb la diversitat d’activitats demandades.
El pla i la documentació annexa es poden consultar al web del Departament de Territori i al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, mitjançant aquest enllaç:
Bellaterra confinada durant el confinament|ARXIU BELLATERRA.CAT
La quarta onada ja és aquí. Era esperable des del moment que se sabia que la variant britànica ja és la majoritària a Catalunya i a la majoria d’Europa. Fins ara semblava que ens havíem salvat de la seva virulència –més contagis, més ràpids i en alguns casos més greus–, però era un miratge. Els hospitals i el personal sanitari de primera línia es preparen ara per a unes setmanes dures en què s’espera una pujada considerable del nombre de contagis i dels ingressos hospitalaris. Aquestes xifres no es veuen encara en els indicadors actuals, que semblen molt millors que fa setmanes però que van amb retard respecte a una realitat en què els especialistes ja detecten l’ascens meteòric, a nivells de la primera onada, que provoca la nova variant. De fet, comencem aquesta quarta onada amb les UCI plenes, fregant els 500 ingressats i amb un augment del 19% en només deu dies, i amb una alta concentració de llits a planta ocupats per casos de covid.
Tot això passa en un moment en què encara no estan vacunats els grups d’edat amb més risc d’hospitalització. Les persones d’entre 55 i 70 anys són les que més ingressen a les UCI, però tot just ara s’ha començat a vacunar-los, i l’escassetat de dosis i la sobreactuació i la desorientació política europea en relació a la vacuna AstraZeneca dificulten el procés.
És frustrant que ens tornem a trobar en aquesta situació, perquè es repeteix la història que ja vam viure a l’estiu i per Nadal. Com més interacció social, més contagis, i com més contagis, més pressió hospitalària, que finalment només es pot controlar amb més restriccions. Aquestes noves mesures agreugen la crisi econòmica que s’havia intentat alleugerir aixecant les restriccions, cosa que ha facilitat que hi hagi més interacció social. Al contrari del que havia fet mig Europa, es va obrir el confinament comarcal just abans de Setmana Santa, en gran part per donar aire al sector turístic i de la restauració, i semblava ja evident llavors que això acabaria en un nou tancament i amb aquesta quarta onada. Fins ara no hi ha hagut, sembla, prou valentia per resistir les pressions d’aquests poderosos sectors –que tenen veritables problemes de supervivència i necessiten més ajudes, i més quantioses, per poder continuar–, però l’operació de “salvar la Setmana Santa” pot posar en risc, a més de la salut de molta gent, la temporada d’estiu, cosa que encara els perjudicarà més.
La fatiga pandèmica, la falsa sensació que amb les vacunes ja ho tenim –fixem-nos en l’exemple de Xile, on una desescalada massa ràpida ha provocat els pitjors brots de tota la pandèmia malgrat tenir bona part de la població vacunada– i el relaxament d’una part de la població ens juguen en contra. Cal tornar a ser molt responsables i necessitem una frenada general de la interacció social per evitar restriccions més dures i que aquest tram final del malson s’emporti moltes més víctimes.
ERC de Cerdanyola va proposar a la darrera audiència ciutadana del passat 25 de març, que es reactivés la Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori i insta a la resta de partits a donar suport a la proposta.
La Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori va néixer el passat mandat i estava formada per integrants de l’Associació Stop Crematori i per representants del ple municipal. La Taula es va reunir diverses vegades en la recerca d’una solució viable per evitar la construcció del crematori. De fet, una solució plantejada a la Taula es va portar al debat plenari el setembre del 2016 però va ser rebutjada per un vot.
En el que portem com a mandat sota l’alcaldia del senyor Cordon, i estant gairebé a l’equador del mandat, la Taula encara no s’ha convocat com tampoc el govern del PSC ha presentat cap proposta per evitar la construcció del crematori. Davant d’aquest escenari, la portaveu del GM d’ERC, Helena Solà, va proposar a la darrera audiència ciutadana del passat 25 de març que es reactivés aquesta Taula com a mitjà per cercar consensos i solucions a un crematori que els republicans han rebutjat sempre.
Els republicans insten a tots els partits que recolzin la iniciativa de reactivar la Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori i siguin proactius en la recerca de solucions.
Incívics anònims han trencat aquesta tarda la tanca que evitava els pas de vehicles al Parc de la Font de la Bonaigua, instal·lada aquest mateix matí per l’EMD de Bellaterra (FOTOS: BELLATERRA.CAT)
Cadena trencada per incívics al Camí de la Font de la Bonaigua|BELLATERRA.CATDetall d”una de les pilones de fusta que evita el pas de cotxes al Parc de la Font de la Bonaigua|BELLARERRA.CAT
Albert Adrià Acosta (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 20 d’octubre de 1969) és un cuiner, pastisser i empresari català, germà del prestigiós cuiner Ferran Adrià|Wikipèdia
La decisió ve motivada per la crisi del coronavirus, que ha reduït dràsticament el turisme a Barcelona
El Barri, el conglomerat de restaurants del cuiner Albert Adrià i els germans Iglesias tanca per la Covid-19. Segons recull EFE, el grup format pels restaurants Tickets, Hoja Santa, Pakta i Celler 1900 es dissol a causa de les restriccions aplicades per la pandèmia a Barcelona. Cap dels restaurants d’aquest grup va obrir després del confinament total decretat al març de 2020.
Restaurant Tickets|CEDIDA
Adrià, un dels artífexs de l’èxit d’elBulli, ha lamentat la desaparició del conglomerat, assenyalant que la decisió ha suposat enterrar “deu anys del somni d’una persona, que formarà part d’un bonic record” després d’haver treballat durant tot aquest temps “un ritme infernal”. Una empresa que qualifica de “tot un repte”, ja que van aconseguir armar quatre restaurants elogiats per la crítica i el públic i reconeguts amb estrelles Michelin i sols Repsol. Amb tot, ha destacat que “no sóc una persona que miri enrere” i indica que encara no sap quins restaurants es podran salvar d’una entrada en concurs del grup elBarri, generada no solament per l’absència de turistes a Barcelona, sinó també per les limitacions d’horaris que els han restringit les obertures.
Per la seva banda, el seu soci Juan Carlos Iglesias ha apuntat que el grup elBarri que mantenien amb Albert Adrià “desapareix” a causa de l’entrada en concurs, encara que això no signifiqui que no es tornin a reunir. “Hi ha molts empresaris que estan arruïnats, però no ho saben; l’eina del concurs no és per tancar-los és per intentar seguir amb l’activitat”.
Els germans Iglesias, socis d’Adrià, regenten al seu torn Ries de Galícia, Cañota i Espai Kru, llocs que o bé han estat tancats per la pandèmia o han obert amb restriccions d’horaris.
L’estat francès aprova la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades: català, l’occità, el basc, el cors i el bretó
Sessió a l’Assemblea francesa
La llei esdevé una base legal per a implementar la immersió lingüística en l’ensenyament públic.
L’Assemblea francesa ha aprovat, per 247 vots a favor i 76 en contra, la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, que esdevé una base legal per a la immersió lingüística, reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català.
En referència a l’ensenyament, la llei preveu la implementació de la immersió lingüística a l’escola pública, a més de generalitzar l’aprenentatge de les diferents llengües pròpies des del parvulari fins a l’institut. A més, avui, els diputats han recuperat un aspecte clau de la normativa, que permet de compensar econòmicament els municipis que tenen escoles immersives o bilingües i que reben alumnes d’altres localitats, un punt que havia tingut l’oposició del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, i havia estat suprimit per la comissió d’ensenyament de l’assemblea. No obstant això, 111 parlamentaris han votat a favor d’eliminar aquest punt i 188 hi han votat en contra, inclosos tots els diputats nord-catalans de la República En Marxa.
La llei de llengües minoritzades, que ha estat impulsada pel diputat bretó Paul Molac, afecta, entre més, el català, l’occità, el basc, el cors i el bretó i defineix tres camps d’actuació per a la protecció i la promoció: el patrimoni, l’educació i els serveis públics.
Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició
🚨 DGT (Article 21) Passos de vianants.La majoria dels passos de vianants de Bellaterra no compleixen la normativa de la DGT.
🐿️ Per què la no renovació i deixadesa a càrrec de l’EMD de Bellaterra❓
Senyal sense complir normativa darrera el pas vianants BV-1414/Mestre Nicolau|FOTO: BELLATERRA.CAT
1. Els passos de vianants són els espais situats sobre la calçada que comparteixen vianants i vehicles en els punts d’encreuament entre itineraris de vianants i vehiculars.
2. Es situaran en aquells punts que permetin minimitzar les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament, facilitant en tot cas el trànsit de vianants i la seva seguretat. Els seus elements i característiques facilitaran una visibilitat adequada dels vianants cap als vehicles i viceversa.
3. Els passos de vianants tindran una amplada de pas no inferior a el dels dos guals de vianants que els limiten i el seu traçat serà preferentment perpendicular a la vorera.
4. Quan el pendent de el pla inclinat de el gual sigui superior a el 8%, i per tal de facilitar l’encreuament a persones usuàries de crosses, bastons, etc., s’ampliarà l’amplada de pas de vianants a 0,90 m mesurats a partir d’el límit extern de l’gual. Es garantirà la inexistència d’obstacles en l’àrea corresponent de la vorera.
5. Els passos de vianants disposaran de senyalització al mapa de la terra amb pintura antilliscant i senyalització vertical per als vehicles.
6. Quan no sigui possible salvar el desnivell entre vorera i calçada mitjançant un pla inclinat segons els criteris establerts a l’article 20, i sempre que es consideri necessari, es podrà aplicar la solució d’elevar el pas de vianants en tota la seva superfície a el nivell de les voreres.
Júlia Costa i Coderch (Barcelona, 24 abril 1948) és una mestra i escriptora catalana. Ha publicat les novel·les juvenils Enmig d’orats i savis i Retorn a les boires. En el camp de la narrativa per a adults ha publicat Ombres i Rondalla del camí.
El tema lingüístic és un túnel sense llumetes al final, manipulat políticament i amb un munt de dogmes lligats a la ignorància
Fa anys em van explicar una facècia entre Carles Riba i Unamuno. Ignoro si és certa del tot ja que en diferents ocasions m’han explicat més o menys la mateixa, però protagonitzada per diferents interlocutors. Sembla que Don Miguel, que s’escrivia amb tothom i debatia sobre tota mena de coses, va dir a Unamuno que era una ximpleria fer servir el català quan, amb el pas del temps, tothom parlaria en anglès. Riba li va respondre que passarien directament a l’anglès, doncs. Unamuno tenia mèrit ja que, en aquella època, no era pas tan previsible que arribéssim a això de l’anglès, la veritat. A escola, durant anys, vam aprendre el francès amb el mètode Perrier. El francès devia haver estat també un abús aclaparador, al menys entre la gent fina. El personatge de Levin, a Anna Karènina, li diu a la germana que no parli als fills en francès, ja que es veu que en aquella llengua es comunicaven, en aquelles classes socials privilegiades, però amb problemes econòmics un dia sí i un altre també, per fer-se els moderns i cultes.
No és fàcil reflectir la parla real, en els llibres. I és que de vegades la parla, que sempre és un dialecte atzarós, aplega un munt de dites i mots de tots els colors, difícils de copsar en passar a la llengua escrita o als estàndards dels mitjans de comunicació. Una vegada, fa anys, la profe d’anglès de l’escola on treballava va demanar als nens i nenes que cerquessin coses en anglès en la seva roba i els seus estris. No hi va haver ningú sense anglès on fos, a la samarreta o a qualsevol objecte personal. I d’això fa anys. Les meves bonhomioses monges eren contràries a coses com allò dels christmas, per qualificar les postals de Nadal. Una cosa que, per cert, avui també s’ha perdut. Una revista catòlica, El Mensajero del Corazón de Jesús, va endegar un mena de campanya per tal que en lloc de christmas de les targes en cartolina en diguéssim navidales. També desvetllava reticències l’arbre de Nadal i el Pare Noel, a casa nostra i a tot l’estat espanyol, un tema que Calders va desenvolupar amb humor immens en el famós conte sobre el dinar familiar típic de les festes nostrades. M’agafen ganes de recuperar les tendències espanyolistes que, després de la guerra, van voler traduir qualsevol cosa al castellà castís.
Take Away del Restaurant Marcs de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Aquests dies els bars, restaurants, cafeteries i establiments diversos dedicats a la manduca han hagut d’optar per oferir menjar per emportar. Però ni «per emportar» ni «para llevar», tot és «take away», des del lloc de més categoria a la tasca popular menada per xinesos o paquistanesos o peruans o italians. Si llegeixo aixo de take away tal com sona la gent jove es fa un fart de riure quan, també de petita, havia escoltat una anècdota sobre el mateix Unamuno, que es veu va llegir Shakespeare tal com raja, en una conferència, desvetllant hilaritats malèvoles. Aleshores l’afectat, que dominava la llengua del clàssic, va continuar parlant en perfecte anglès i va remarcar que era absolutament correcte llegir els noms estrangers com si fossin en castellà, ja que la gent no podia saber «totes les llengües.»Unamuno és un pou sense fons i té més anècdotes, certes o apòcrifes, que el Rector de Vallfogona.
El tema lingüístic és també un pou sense fons o un túnel sense llumetes al final, manipulat políticament i amb un munt de dogmes lligats a la ignorància de la realitat, una realitat molt amagada sempre, també a causa d’interessos polítics i sentimentalisme visceral. No s’hi pot fer més. Avui vivim en un món divers, multicultural i multilingüe. La cultura també és un mot fràgil que es pot interpretar de moltes maneres i en nom de la cultura, com de tants mots grandiloqüents, es fan, s’han fet i es faran, molts disbarats. Hores d’ara, la veritat, això del take away gairebé em fa gràcia, quan ho veig escrit, amb tota la bona fe, als coratjosos i resistents baretos del meu barri. És com quan veies un obrer no qualificat i sense consciència de classe amb una samarreta de les universitats de Harvard o Yale. De tot aixo, en d’altres temps, n’haurien dit fer el pagès però avui els pagesos es podrien sentir ofesos. En canvi, amb els de Can Fanga, tothom s’hi veu amb cor, fins i tot els de Can Fanga que, de vegades, tenim una mena de manca d’autoestima una mica rareta.
Els gessamins, gesmilers o llessamins (Jasminum) són un gènere d’arbusts de la família Oleaceae que podem trobar també en molts jardins de Bellaterra (FOTOS: BELLATERRA.CAT)
Compta amb unes 200 espècies del vell continent. La seva implantació es dóna a Europa, Àsia, Àfrica i arxipèlags del Pacífic, sempre limitades a regions amb climes càlids.
L’espècie Jasminum fruticans és autòctona als Països Catalans i les seves varietats es conreen i s’utilitzen en perfumeria i jardineria.
El gessamí és una planta perenne i enfiladissa de fins a 4 metres de longitud de flors blanques acampanulades i molt fragants. També pot adquirir formes arbustives i de matoll. Les seves fulles són ovalades a vegades amb la punta molt allargada i de color verd molt intens. La bellesa de les seves flors fa que sigui molt utilitzada en jardineria, alhora que el seu perfum és utilitzat per a fer colònies. Les flors poden ser solitàries o organitzades en rams, de color blanc, groc, rosa o roig. Les que són de colors tenen una forma semblant a una estrella, amb pètals més o menys arrodonits i amb un número que varia de 4 a 9.
Floració del Gessamí: Es registra en diferents èpoques de l’any.
Utilització: Per decoració de jardins i terrasses, com a planta trepadora. Si es cultiva en un test necessita un diàmetre de 50-60 cm i una profunditat de 60-70 cm.
Exposició: A ple sol.
Terreny: Ha de ser ric en Humus, nodrit amb adobs orgànics en pols barrejats amb 1\3 de sorra.
Plantació de l’arbust del Gessamí: S’efectua durant la primavera. La seva multiplicació es realitza mitjançant esqueixos llenyosos l’abril, semi-llenyosos l’agost, i per murgonar el juny.
Característiques Jasminum grandiflorum:
El gessamí real té un port arbustiu, és escalador i de fulla perenne. Però el veritablement apreciat d’aquest arbust és la seva abundant floració. Les seves flors, de color blanc són molt perfumades.
Tenen una aroma fi i subtil molt usat en perfumeria. Encara que duren poc, la seva floració és contínua des de final de la primavera fins a principis de la tardor, fins i tot pot prolongar fins a l’hivern. Ple sol o semiombra.
Necessita climes temperat-càlids. No resisteix molt fred (fins als 6ºC), et recomanem que la protegeixis de l’fred i de vent. Prefereix els sòls sorrencs i rics en matèria orgànica, han de ser profunds i tenir un bon drenatge perquè no tolera l’entollament. El seu creixement és ràpid i vigorós, necessiten cert espai per créixer. Hauràs podar amb freqüència per afavorir la floració. Abónalo dues vegades a l’any amb fertilitzant pobre en nitrogen i ric en fòsfor i potassi.
BELLATERRA.CAT 