Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/04/2021

DIA INTERNACIONAL DEL PETÓ [VÍDEO] El Petó de Constantin Brancusi (1897-1957)

Posted in Bellaterra, tagged , on 13 Abril 2021|

El 13 d’abril se celebra el Dia Internacional del Petó, una diada que ha agafat força a través de les xarxes socials

Els beneficis de fer petons

Els petons redueixen el dolor, reforcen el sistema immunitari i ajuden els éssers humans a sobreviure. És el que conclou un estudi dels hospitals Quirónsalud de València i Torrevella, presentat amb motiu del Dia Internacional del Petó, que se celebra cada any el 13 d’abril.

Marina Sangonzalo, psicòloga de l’hospital Quironsalud de València, ha remarcat que fer petons allibera endorfines i hormones lligades a la tendresa i l’afecte, com la dopamina i l’oxitocina. Sangonzalo destaca que el petó “és el gest d’afecte més utilitzat entre les persones, tot i que no és exclusiu dels humans”, perquè diversos animals se’n fan, des dels ximpanzés als elefants.

“Quan fem petons podem moure fins a 36 músculs i el batec del nostre cor pot passar del repòs fins a l’agitació en breus instants”

No tot és tan bonic

La doctora Gemma Ramon, especialista en Medicina General i de Família del Quironsalud de Torrevella, ha indicat que en un petó “pot haver-hi bacteris i virus que provoquen una desena de malalties i infeccions”. Com a exemples, ha citat els refredats, l’herpes labial, berrugues o càries, però també la mononucleosi (coneguda precisament com la “malaltia del petó”), l’hepatitis B o la meningitis.

Tot i això, Ramon recomana “no evitar els petons” perquè “la saliva també conté substàncies que combaten bacteris, virus i fongs” i, a través de l’intercanvi, “estimula el sistema immunitari i l’enforteix per crear anticossos”. En qualsevol cas, la doctora subratlla que “sempre és necessària una bona higiene bucal, que és clau per prevenir que les infeccions de la saliva habitin en el nostre cos”.

Font: CCMA, Constantin Brancusi

Read Full Post »

BELLATERRA OPINIÓ: “La conclusió és que ningú sap qui l’ha de reparar ni qui s’ocupa de l’assumpte” per Nuria Daumal

Posted in Bellaterra, tagged , , on 13 Abril 2021|

Accident Plaça Verge Montserrat de Bellaterra|NURIA DAUMAL

Des d’aquí, ho faig públic.

He tornat ha trucar a l’ajuntament “central”, el de Cerdanyola, a espais públics, per preguntar perquè no arreglen el deteriorament provocat el dia 25 de març .en l’espai urbà de la plaça Mare de Déu de Montserrat, i qui ha de ocupar-se de que  es realitzi, ja que suposa un perill per als vianants que no poden utilitzar la vorera, a més de faltar la il·luminació del fanal inutilitzada.


També he cridat després a la delegació de l’ajuntament a Bellaterra, (se suposa que és la presència d’ell mateix més propera), l’EMD, i he fet les mateixes preguntes.
Ningú ha sabut donar-me més resposta que les següents:
Ara pas avís a la policia,
Resposta meva: em sembla molt bé però la policia ja ho sap, és la que va posar les cintes senyalitzant i limitant el pas als vianants.  A més la policia no és la que l’ha de reparar.

La conclusió és que ningú sap qui l’ha de reparar ni qui s’ocupa de l’assumpte.


Hi ha un pal de la companyia de la llum, això sembla, caigut, amb els cables penjant sobre terreny de bosc cedit a l’ajuntament per a ampliació de l’Cami Antic per fer la via de trànsit més ampla segons projecte de la Generalitat de l’any que ja ni recordo  .

També hi ha un fanal caiguda, que suposo que no funciona i ja no té solució, que pertany a l’enllumenat d’espais públics dependent de l’ajuntament de Cerdanyola, i suposo que també afectarà l’accident, d’alguna manera, a alguna de les competències que té la  EMD.

La meva pregunta des d’aquí, sense pretendre ser políticament incorrecte, ni atacar ningú és:?  Qui s’ocupa d’arreglar el disbarat i pel que es veu, qui s’ocupa d’avisar a qui o els qui els toqui fer-ho?  .  Jo com a veïna que ni punxa ni curta en aquest assumpte però que el pateix, ho faig des d’aquí amb l’esperança que en un grup tan nombrós, estigui algú capacitat perquè aquest assumpte es resolgui d’una vegada.
Espero no ser una somiadora.
Moltes gràcies i bon dia a tots.

Read Full Post »

BELLATERRA CULTURA: Llibreria Paper’s recomana Noruega de Rafa Lahuerta Yúfera

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 13 Abril 2021|

Sinopsis de NORUEGA (PREMI LLETRAFERIT DE NOVEL·LA 2020)

Estes esgarradores memòries ficcionades relaten la trajectòria singular d’Albert Sanchis Bermell, un viatje als budells d’una Valéncia que ha desaparegut: la ciutat fluvial delimitada per les ombres de la muralla islámica, l’esperit del Mercat i una percepció lúcida i trágica de l’existéncia.Un retrat implacable del misteri i el sentit de la vida inexorablement unida a uns carrers que no han sabut pensar-se, on la indiferéncia i el desarrelament han anat de la má, davant d’una sonoritat que, amb tot, exhala encenalls d’optimisme i tendresa.Un cant definitiu de dolor i d’amor a Valéncia.

Rafa Lahuerta Yúfera|EL TEMPS

RAFA LAHUERTA YÚFERA (València, 1971) ha participat en diversos llibres col·lectius de temàtica futbolística, com també ho és la seua reconeguda obra La balada del Bar Torino (Llibres de la Drassana, 2014). Amb Noruega ha guanyat el Premi Lletraferit de Novel·la 2020.

Read Full Post »

LA BELLATERRA DEIXADA: Desapareix banc i paperera del Torrent de la Bonaigua

Posted in Bellaterra, tagged , , on 13 Abril 2021|

Per què el govern de l’EMD de Bellaterra no respon al veïnat sobre la deixadesa de l’espai públic?

Banc i paperera al Torrent de la Bonaigua de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

ARA EDITORIAL: El nou registre salarial, una eina poc ambiciosa

Posted in Bellaterra, tagged , on 13 Abril 2021|

Dimecres entra en vigor el registre salarial obligatori per a totes les empreses de l’Estat perquè mostrin si paguen diferent a homes i a dones per la mateixa feina. Es tracta d’una eina més per lluitar contra la bretxa salarial de gènere, una discriminació retributiva que és inacceptable, i que amb ulls del segle XXI és insostenible. Perquè no només es manté, sinó que el mateix naixement d’aquest registre salarial demostra com és de difícil erradicar-la. La Constitució espanyola (article 35), l’Estatut dels Treballadors (article 28), dues lleis sobre la igualtat, el Tractat de Funcionament de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE, una directiva europea, una recomanació de la Comissió Europea… El corpus legal que empara la igualtat d’homes i dones en drets laborals és suficient. Però som al cap del carrer.

Quatre dades. El ritme actual d’equiparació salarial que s’està donant situa en 30 anys el temps que es necessitaria per assolir la igualtat a l’Estat. Cada treballadora, de mitjana i a la Unió Europea, cobra un 14,8% menys per hora que un home que fa la mateixa feina. Quan es té un fill, els homes mantenen el sou, però a les dones els baixa un 11% el primer any i fins a un 28% en el termini d’una dècada. I, finalment, a Catalunya les dones cobren de mitjana un 22,2% menys que els homes, per un 16% en el conjunt de la Unió Europea.

Per tant, qualsevol eina que arribi ha de ser benvinguda. El nou registre, amb sancions previstes, ha de recollir les retribucions de tots els treballadors, inclosos directius, amb especificació de gènere i de categories laborals. Hi estan obligades totes les empreses, però amb més intensitat les que tenen més de 50 treballadors, que hauran d’aportar més especificacions (complexitat del lloc de treball o formació exigida, per exemple). Igualment, si una empresa de més de 50 treballadors admet una bretxa de més del 25%, l’haurà de justificar de manera raonable.

Aquesta exigència superior sobre les empreses de més de 50 treballadors té el sentit que són les obligades per llei a tenir plans d’igualtat i, per tant, les que ja haurien hagut de començar a corregir qualsevol bretxa. Però es dona el fet que aproximadament el 90% de les empreses espanyoles tenen menys de 50 treballadors. I que no és en les grans empreses on es detecta més la bretxa, a causa del pes dels sindicats i de convenis molt detallats i curosos en aquest sentit.

Amb menys obligacions documentals per a les empreses petites, doncs, la Inspecció de Treball (l’encarregada de controlar-ne el compliment) tindrà molta feina per determinar exactament la bretxa salarial de gènere.

En principi, l’objectiu del registre és oferir una panoràmica més detallada de la situació, fer un zoom sobre la situació de la bretxa salarial real -és justament la virtut que hi veuen els experts del sector-, i és cert que cada pas ajuda. Però llavors caldrà esperar que els resultats obtinguts siguin analitzats acuradament i serveixin per prendre noves mesures.

Read Full Post »