Prenent una pista d’un famós receptari piemontès del 1854, va néixer la idea de crear Mole Cola, una cola completament italiana.
Mole Cola fosca i clara, de venda al Garden Elia de Sant Cugat|BELLATERRA GOURMET
Mole Cola té un cor Italià perquè és el resultat extraordinari de la col·laboració d’empreses italianes que comparteixen la seva experiència i imaginació en un projecte únic pel gust i el cor.
La idea de crear una cola italiana de 0 km, que es distribuirà als locals de menjar ràpid amb la filosofia Slow Food M ** Bun, va venir a Graziano Scaglia i Francesco Bianco, fundadors de la cadena, el 2012 inspirant-se en un receptari piemontès de 1854. Mitjançant una col·laboració amb el fabricant d’aromateràpia florentina Enrico Giotti, el Mole Cola comença a produir-se i distribuir-se el desembre de 2012. El primer lloc per distribuir-lo és M ** Bun, seguit de diversos llocs de la zona de Torí. L’octubre de 2013 es va crear la versió lliure de cafeïna anomenada “Molecola Bimbi”. Durant l’estiu del 2014, la beguda comença a distribuir-se als supermercats, en particular per Coop Italia i Eataly; en el mateix període, la producció arriba als primers milions de llaunes. El 2015, MoleCola comença a comercialitzar-se internacionalment, arribant a Alemanya i Austràlia.
El 2016, les ampolles de PET d’1 litre i 500 ml van debutar a les prestatgeries dels supermercats. L’etiqueta explica la filosofia i el caràcter italià de Molecola i s’enriqueix amb un detall important: la barra lateral que mesura la set, que permet conèixer la quantitat recomanada de cola i la quantitat consumida.
El 2017 arriba la nova ampolla de vidre Molecola al món de la restauració. El seu nom és 90-60-90 perquè les formes evoquen les corbes de les dives dels anys 50 i els detalls del processament del vidre s’inspiren en el món de la sastreria italiana.
El 2018, l’ampolla de vidre, dissenyada per Curve Creative Studio, va guanyar dos Gold Awards als IDA International Design Awards, un prestigiós concurs de disseny amb seu a Los Angeles, en la categoria Disseny de producte.
El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.
La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.
Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.
La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.
El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.
Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, aprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.
La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.
Parc Natural de la Serra de Collserola vist des de Bellaterra |BELLATERRA.CAT
L’Executiu aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola
El Pla vol garantir la màxima protecció i conservació d’un espai natural de gran rellevància, proposa un augment dels espais lliures i projecta una nova estratègia per a l’ús públic
El Govern, a proposta del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha aprovat avui definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Aquest pla ordena i regula els usos i les activitats d’aquest espai natural de gran rellevància a l’àmbit metropolità de Barcelona i en vol garantir la màxima protecció i conservació.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) té una naturalesa mixta; ambiental i urbanística. L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’hi inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a Espai funcional.
La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.
El Pla ha estat redactat i tramitat fins a l’aprovació provisional per part de l’AMB en un marc de governança i de consens molt ampli i sota la tutela d’una comissió tècnica i una comissió institucional formada pel conjunt d’administracions (Generalitat, AMB, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments inclosos al Parc) i presidides pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat. Posteriorment, el Pla ha estat aprovat pel Consell Metropolità de l’AMB, les respectives comissions d’urbanisme i, finalment, pel Govern de la Generalitat. Es culmina així un llarg camí des que el desembre de 2012 es va constituir la Comissió institucional.
El document aprovat dona compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, i deroga l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987. Ha estat redactat i tramitat en paral·lel a la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM).
L’objectiu principal del Pla és garantir la màxima protecció i conservació d’aquest espai natural de vital importància per a la metròpolis de Barcelona. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. El nou Pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d’una gestió dinàmica i adaptativa.
La importància del Parc rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest gran pulmó verd ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestructura verda metropolitana.
Principals objectius del nou Pla
El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:
Preservació i millora dels valors ambientals. S’aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es fan propostes al voltant de quatre idees estratègiques: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l’economia verda. Valorització dels recursos naturals. Amb l’objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l’economia verda, el PEPNat es basa en la corresponsabilitat i cogestió com a elements de conservació activa de l’espai natural i fa partícips els propietaris dels terrenys en la seva gestió. Actualment, el 60% dels terrenys són de titularitat privada. Infraestructures i serveis. S’aposta per minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola. Es minimitza l’efecte barrera provocat per les infraestructures, com ara carreteres, línies ferroviàries o instal·lacions per al transport de l’energia, i es potencien i s’adeqüen els passos per a la fauna en punts estratègics, com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs.
Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l’espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests “espais vora”. Es tracta de traslladar l’oferta d’activitats a la part exterior del Parc, com les àrees de lleure. Alhora, el nou pla pretén millorar la integració de la serra de Collserola dins la infraestructura verda metropolitana, buscant la sinergia entre els espais naturals i les zones urbanes i fent compatibles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals.
Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l’ús públic a partir de la infraestructura existent amb l’objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement. Aquesta xarxa concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc, i així s’evita la dispersió dels usuaris. Patrimoni construït. No s’admeten noves edificacions i s’aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l’inventari del patrimoni cultural. Es preveu l’eliminació de les construccions il·legalment implantades.
Principals novetats
Els principals canvis i novetats d’aquest nou Pla i la modificació puntual del Pla general metropolità que l’acompanya són aquests:
S’identifiquen i es posen en relleu determinats espais que, des del punt de vista ambiental, requereixen un tractament diferenciat (espais d’interès connector, illes de tranquil·litat, àrees d’especial significació…). S’incrementen els espais lliures en una superfície de més de 700 ha. S’estableix una qualificació específica per al sistema hidrogràfic format pels principals rius i torrents. Es potencien les activitats agropecuàries que afegeixen valor al Parc, basades en el desenvolupament d’una economia verda. Es redueix el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 ha. Es defineix un nou model d’ús públic i social per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del Parc. Aquest nou model ordena la forta concurrència d’usuaris: concentra les activitats i fa valer els recursos existents en consonància amb la diversitat d’activitats demandades.
El pla i la documentació annexa es poden consultar al web del Departament de Territori i al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, mitjançant aquest enllaç:
Bellaterra confinada durant el confinament|ARXIU BELLATERRA.CAT
La quarta onada ja és aquí. Era esperable des del moment que se sabia que la variant britànica ja és la majoritària a Catalunya i a la majoria d’Europa. Fins ara semblava que ens havíem salvat de la seva virulència –més contagis, més ràpids i en alguns casos més greus–, però era un miratge. Els hospitals i el personal sanitari de primera línia es preparen ara per a unes setmanes dures en què s’espera una pujada considerable del nombre de contagis i dels ingressos hospitalaris. Aquestes xifres no es veuen encara en els indicadors actuals, que semblen molt millors que fa setmanes però que van amb retard respecte a una realitat en què els especialistes ja detecten l’ascens meteòric, a nivells de la primera onada, que provoca la nova variant. De fet, comencem aquesta quarta onada amb les UCI plenes, fregant els 500 ingressats i amb un augment del 19% en només deu dies, i amb una alta concentració de llits a planta ocupats per casos de covid.
Tot això passa en un moment en què encara no estan vacunats els grups d’edat amb més risc d’hospitalització. Les persones d’entre 55 i 70 anys són les que més ingressen a les UCI, però tot just ara s’ha començat a vacunar-los, i l’escassetat de dosis i la sobreactuació i la desorientació política europea en relació a la vacuna AstraZeneca dificulten el procés.
És frustrant que ens tornem a trobar en aquesta situació, perquè es repeteix la història que ja vam viure a l’estiu i per Nadal. Com més interacció social, més contagis, i com més contagis, més pressió hospitalària, que finalment només es pot controlar amb més restriccions. Aquestes noves mesures agreugen la crisi econòmica que s’havia intentat alleugerir aixecant les restriccions, cosa que ha facilitat que hi hagi més interacció social. Al contrari del que havia fet mig Europa, es va obrir el confinament comarcal just abans de Setmana Santa, en gran part per donar aire al sector turístic i de la restauració, i semblava ja evident llavors que això acabaria en un nou tancament i amb aquesta quarta onada. Fins ara no hi ha hagut, sembla, prou valentia per resistir les pressions d’aquests poderosos sectors –que tenen veritables problemes de supervivència i necessiten més ajudes, i més quantioses, per poder continuar–, però l’operació de “salvar la Setmana Santa” pot posar en risc, a més de la salut de molta gent, la temporada d’estiu, cosa que encara els perjudicarà més.
La fatiga pandèmica, la falsa sensació que amb les vacunes ja ho tenim –fixem-nos en l’exemple de Xile, on una desescalada massa ràpida ha provocat els pitjors brots de tota la pandèmia malgrat tenir bona part de la població vacunada– i el relaxament d’una part de la població ens juguen en contra. Cal tornar a ser molt responsables i necessitem una frenada general de la interacció social per evitar restriccions més dures i que aquest tram final del malson s’emporti moltes més víctimes.
BELLATERRA.CAT 