Un llibre que no deixarà ningú indiferent: per la sinceritat en que està escrit i per la resiliència que traspua en totes i cada una de les seves pàgines. Un testimoni imprescindible.
Quan el dia 15 de març vaig començar el meu confinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d’imaginar la tragèdia que la pandèmia de la COVID suposaria per al nostre país. Fins que no em van inhabilitar, més de sis mesos i mig després, vaig dedicar-hi totes les forces de les que disposava.
Així comença el pròleg del llibre en el que narra, dia a dia, hora a hora, el període de lluita contra la pandèmia que Quim Torra visqué, en bona part, sol, malalt i confinat a la Casa dels Canonges. Amb una prosa directe i sense matisos ,aquest llibre és una explosió de sentiments – les pors, les esperances, les angoixes, les decepcions, la frustració, la ràbia – , però també és una crònica de la determinació d’un home per lluitar per la salut i el benestar dels seus conciutadans, i contra la burocràcia, els partidismes, el desànim i la pandèmia .
Un llibre que no deixarà ningú indiferent: per la sinceritat en que està escrit i per la resiliència que traspua en totes i cada una de les seves pàgines. Un testimoni imprescindible.
Quim Torra i Pla és llicenciat en dret i escriptor. 131è President de la Generalitat.
“A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Vista aèrea del projecte de desviament de la BV-1414 per darrera del Club Bellaterra
A l’últim Ple de Bellaterra (Junta del Veïnat) es va anunciar que el projecte de l’EMD de peatonalització de la Plaça del Pi romandrà suspès, el que demostra el politiqueo i marejar la perdiu per guanyar eleccions.
La Generalitat de Catalunya va proposar dues subvencions, una per activar el trànsit pel carrer Lluís de Ábalo i per la Plaça del Pi. La subvenció per la desviació suposaria un 80% d’un cost de 160.000 euros, disponible a partir del 2024. En canvi, la subvenció per remodelar la plaça només suposaria un 20% d’un cost de 270.000 euros i amb un termini que caducaria entre l’any 2020-2021.
Projecte de l’EMD de Bellaterra per peatonalitzar la Plaça del Pi
Les dates estipulades impossibiliten la realització de les obres, ja que per fer la remodelació de la plaça primer s’hauria de fer la desviació del trànsit i posteriorment la peatonalització de la Plaça de Pi i no a l’inrevés, tal com ho estipulen els terminis de les subvencions:
Projecte de l’EMD de Bellaterra per desviar la carretera BV-1414 pel carrer Lluís d”Àbalo
“Es fa impossible poder disposar de la subvenció per la reforma de la Plaça del Pi” és el que ha comentat en Ramon Andreu (GXB), president de l’EMD, qui va contactar amb la Generalitat de Catalunya per canviar l’ordre projectat, però s’ha rebutjar. L’EMD va renunciar a la subvenció pública per remodelar la Plaça del Pi, però es manté la subvenció per desviar el trànsit pel darrera del Club Bellaterra.
L’Ajuntament de Barcelona és qui concedeix més adjudicacions a dit just per sota del llindar legal
Seu de l’EMD de Bellaterra amb l’escultura en ruines “Esquirol 1978” d’Emili Colom |BELLATERRA.CAT
Pol Foradada, Jordina Arnau i Maiol Roger|Les administracions catalanes van concedir entre el 2020 i el que portem d’any 2.893 contractes al límit que permet evitar el concurs públic.
“Planta baixa” ha analitzat les dades disponibles a la web que l’analista Gerard Giménez ha elaborat amb la informació que la Generalitat penja al portal de la transparència. Les adjudicacions al llindar que marca el concurs són una pràctica perfectament legal, però que els organismes de transparència sempre han tingut a la lupa.
2.893 contractes al límit del concurs
Ho assenyala Javier Miranzo, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC:
“Hi ha un cert abús. I s’utilitza, en certs casos, per contractar tot allò que estigui per sota d’un llindar i ajustant els preus de manera artificiosa”.
Miranzo també adverteix que el que pot amagar irregularitats és signar diverses concessions sota aquest llindar a una mateixa empresa i per un mateix concepte, perquè es podria incórrer en un delicte de fragmentació de contractes.
Aquestes 2.893 concessions a dit es van signar just per sota dels 15.000, és a dir, entre els 14.900 i els 14.999 euros. Una de les dades que demostra que la pràctica és generalitzada és que, a partir d’un cert nivell de despesa, se signen més contractes just per sota dels 15.000 euros que en cap altra xifra analitzada.
Hi ha administracions que porten el permís per adjudicar al límit. Fins a 195 contractes s’han signat per la xifra exacta de 14.999,99 euros, un cèntim menys del que estableix la llei per als concursos.
La pandèmia justifica en part l’ús d’aquestes contractacions. La Generalitat n’ha signat un total de 783, i el Departament de Salut en concentra gairebé la meitat, 377 si comptem els que acumula l’administració i els de l’Institut Català de la Salut.
Darrere hi van el Departament de Treball, Afers Socials i Família, amb 126, i els segueixen Educació (96) i Interior (66). En aquest recompte no s’hi inclouen tots els contractes que la Generalitat ha signat per sobre la xifra legal i sense concurs públic, una excepció que es va permetre per la urgència de la pandèmia.
2.893 contractes al límit del concurs
L’administració que més contractes ha signat sota aquest llindar és l’Ajuntament de Barcelona, que n’acumula 379, molt per davant del segon consistori en aquest rànquing, Santa Coloma de Gramenet (71 adjudicacions al límit) o d’altres capitals com Lleida (12) i Tarragona (9).
Fonts de l’Ajuntament de Barcelona reconeixen la pràctica, però apunten al fet que és necessària per fer actuacions puntuals que requereixen d’una agilitat i rapidesa en els tràmits que el concurs públic no permet.
Les mateixes fonts afegeixen que en un ajuntament com el de Barcelona els contractes de menys de 15.000 euros representen una ínfima part del pressupost total del consistori.
Fa més de vuitanta anys, a Grècia, seixanta mil jueus vivien pacíficament a Salònica.
Era una comunitat vibrant i valuosa. La majoria d’aquests jueus treballaven al port. Tant és així que el port de Tessalònica fins i tot va estar tancat el dissabte, Shabat. Allà també van viure i van estudiar grans rabins emèrits. Tots es van fregar les espatlles i es van apreciar uns als altres. Però el 2 de setembre de 1939, en vigílies de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, és en aquesta gran comunitat on el terror nazi augmentarà sobtadament.
El 6 d’abril de 1941, Hitler va envair Grècia per assegurar el seu front sud abans de llançar la famosa Operació Barbarroja i el seu gran ofensiva contra Rússia. Dels 60.000 jueus a Salònica, al voltant de 50.000 seran exterminats al camp de concentració de Birkenau, en un temps rècord!
La massacre dels jueus de Grècia va ser breu però intensa. Molt pocs tindran l’oportunitat de fer-ho. Però entre els supervivents hi havia una família coneguda com Bourla. I després de la guerra, el 1961, va néixer un fill en aquesta família miraculosa en els camps. Els seus pares ho van anomenar Israel, Abraham. Va créixer i va estudiar veterinària a Grècia. Un estudiant brillant, Abraham obtindrà el seu doctorat en biotecnologia reproductiva a l’escola de veterinària de la Universitat Aristòtil a Salònica.
Albert Bourla, nascut a Salònica, el 21 d’octubre 1961|PFIZER
Als 34 anys va decidir mudar-se als Estats Units. Canvia el seu primer nom Abraham, per Albert. Albert es va integrar a la indústria mèdica. Va progressar ràpidament i es va unir a una empresa farmacèutica on es va convertir en “director general”. Abraham (Albert) va ascendir de rang i va obtenir el seu nomenament com a CEO d’aquesta empresa en 2019. Al llarg de l’any Albert decideix dirigir els esforços de l’empresa per intentar trobar una vacuna contra un nou virus (Covid) que acaba d’atacar el món. Realitza grans esforços financers i tecnològics per aconseguir el seu objectiu. Un any després l’OMS (Organització Mundial de la Salut) valida la seva empresa per produir la tan esperada vacuna …
La seva vacuna es distribuirà en diversos països entre ells Alemanya, que compta milers de morts per la pandèmia. Irònicament, aquesta vacuna que salvarà la vida de milions de persones a tot el món, inclosos molts alemanys, va ser dirigida i impulsada per un petit jueu de Salònica, fill de supervivents de l’Holocaust dels que la majoria de la seva gent va ser exterminada per l’Alemanya nazi . I és per això que Israel es va convertir en el primer país a rebre la vacuna. En memòria dels seus avis i els seus pares, que van donar a llum a Israel-Abraham Bourla, conegut avui com Albert Bourla: CEO de Pfizer.
La Fundació Enric Miralles, amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, impulsen un homenatge coral a Enric Miralles, una de les figures més emblemàtiques de l’arquitectura catalana contemporània i de la defunció de la qual es van complir 20 anys el passat 2020.
Casa Garau Agusti al Passatge Santa Creu de Bellaterra és obra d’Enric Miralles|CEDIDA
MIRALLES és un programa d’exposicions i activitats que mostra al gran públic el llegat que l’arquitecte va deixar, amb obres a Barcelona -ciutat on va viure i va treballar-, Catalunya i en la resta del món. L’homenatge aborda les seves diferents facetes com a creador, arquitecte, dissenyador, fotògraf i professor, oferint una mirada polièdrica i personal de la seva trajectòria.
Les activitats de MIRALLES estan comissariades per Benedetta Tagliabue i Joan Roig, i organitzades per la Fundació Enric Miralles amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT.
Al llarg de l’any noves exposicions i presentacions, encara en fase de definició, se sumaran als esdeveniments emmarcats en el programa MIRALLES.
La casa Garau Agustí, obra d’Enric Miralles i Carme Pinós construïda el 1985 a Bellaterra, ocupa un estret solar suburbà, amb un pendent que descendeix en sentit longitudinal cap al sud-oest, i que compta amb bones vistes.
Dos murs en ziga-zaga defineixen els límits de la casa, un proper a la partió nord-oest i gairebé cec, per preservar la intimitat respecte a la casa veïna, i l’altre, més obert, que dóna a jardí. L’exigència dual d’intimitat i obertura és una de les possibles explicacions dels plecs en les façanes. La majoria d’aquests plecs té una finestra en un costat i un mur cec en l’altre.
La major part de les finestres de la banda de jardí estan orientades cap al sud i les vistes, mentre que les finestres de el mur proper a la partió s’orienten a nord, per evitar la visió directa de l’edifici veí. No obstant això, aquesta regla té algunes excepcions. Un arquitecte menys imaginatiu l’hauria impost rígidament, adoptant potser una planta regular en forma de dent de serra, però la planta de Miralles manté la llibertat i l’espontaneïtat, desafiant tota lògica per omissió.
La planta general de la casa no està configurada com una única manera dentada, sinó més aviat com una col·lecció de formes, com si es tractés d’un petit grup de gent al jardí, potser parlant amb els altres, i la majoria, però no tots, mirant el paisatge.
Biografia d’Enric Miralles Moya
Enric Miralles (Barcelona 1955 – Sant Feliu de Codines 2000)
Arquitecte i dissenyador català, Enric Miralles Moya va nèixer a Barcelona el 1955. Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB fins el 1974, Va ser professor visitant Fulbright a la Universitat de Columbia el curs 1980-81. La seva tesi doctoral va ser “Les coses vistes cap a l’esquerra i cap a la dreta, (sense ulleres)”.
Del 1973 al 1983 va col•laborar amb Albert Viaplana i Helio Piñón, i el 1985 va començar la seva trajectòria independent. En la seva primera etapa creativa, junt a l’arquitecta Carme Pinós, va crear alguna de les seves obres més poètiques, com el Cementiri d’Igualada i la Casa Garau Agustí de Bellaterra (Vallès Occidental)
El 1993 va crear l’estudi EMBT amb la seva esposa, Benedetta Tagliabue. Junts van tirar endavant grans projectes, com la remodelació del Mercat de Santa Caterina o el nou Parlament d’Escòcia. Miralles va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, amb la Càtedra d’Arquitectura des de 1996, director i professor de les classes magistrals al Städleschule de Frankfurt-am-Main des de 1990, professor a la Universidad de Harvard, a la Càtedra Kenzo Tange des de 1992, professor invitat i conferenciant en diverses universitats dels Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Holanda i membre de la Royal Incorporation of Architects in Scotland.
Entre altres premis, el 1995 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura, concedit pel Ministeri de Cultura, i el 1996 amb el “Lleó d’Or” a la Biennal d’Arquitectura de Venècia.
Considerat com un arquitecto de gran inventiva, se’l va definir com l’enfant terrible de l’arquitectura española. Va morir de forma prematura a Sant Feliu de Codines, el juliol de l’any 2000, al punt més àlgid de la seva carrera professional. Autor d’edificis corprenedors, va conjugar un llenguatge genuïnament nou amb un profund respecte al lloc. Ens va deixar un món arquitectònic exuberant i una prolífica obra intel•lectual: escrits, dibuixos, croquis, fotomontatges, diaris, i gairebé un miler de maquetes originals.
Una plataforma formada per quatre entitats ecologistes i tres partits polítics presenten un nou recurs contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional insistint en “la incompatibilitat” de la contaminació dels abocadors i els habitatges previstos i que “podria ser l’última oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que mereixem”.
Les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP) han presentat un recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional destacant que “s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació dels abocadors i els més 5.000 habitatges” que es preveuen fer a la zona.
Les entitats ecologistes persegueixen l’èxit del recurs plantejat per la desapareguda associació Via Verda que va assolir, al 2017, l’anul·lació de l’anterior PDU del Centre Direccional per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquell moment, la sentència es va recolzar en les carències de l’estudi de mobilitat i va provocar la redacció d’un nou planejament que es va aprovar l’any passat, al mes de desembre.
Miriam Robles, integrant de Refem i portaveu de les entitats impulsores del recurs, indica que el contenciós no té voluntat d’ incidir sobre el conjunt del PDU, sinó sobre els aspectes que consideren “menys sostenibles i que es poden millorar fàcilment” per protegir la salut de les persones i del medi ambient. Robles subratlla que els col·lectius ciutadans sempre han mostrat una “actitud proactiva, tècnica, dialogant i respectuosa” amb les administracions.
Els elements en que aquestes entitats fonamenten el recurs són la situació dels abocadors i el sòl contaminat; l’excés d’habitatge previst, 5377, i la seva localització i com pot afectar aquesta a la qualitat de vida dels residents; la mobilitat sostenible i la contaminació atmosfèrica derivada; la defensa dels espais protegits i la connectivitat ambiental; i les competències, la governança i la viabilitat econòmica del Pla.
Miriam Robles subratlla, però, que la línia forta del recurs afecta sobretot a la situació dels abocadors. La portaveu de les entitats indica que “aquest PDU està projectat sobre 16 abocadors i d’alguna manera s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació i els 5.400 habitatges que s’hi volen fer” a la zona.
“La darrera oportunitat d’assolir la Cerdanyola que mereixem”
Els impulsors fan una crida a entitats i ciutadania a sumar-se a la que creuen que “podria ser la darrera oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que volem i mereixem ja que un altre PDU més inclusiu i sostenible és possible”. A més, davant els alts costos que suposa la presentació d’un recurs contenciós-administratiu que, possiblement, suposarà entre 3 i 4 anys fins a la sentència definitiva, la setmana vinent obriran una campanya de finançament per crowfunding a través de la plataforma Tot Suma.
Robles indica que per cada aportació a la campanya de finançament hi haurà obsequis significatius relacionats amb la ciutat i la Plana del Castell. Les entitats calculen que mantenir el recurs davant els tribunals tindrà un cost aproximat de 12.000 euros més IVA i necessiten assolir 9.000 euros per afegir a les aportacions ja realitzades pels col·lectius impulsors del recurs.
Des de 1976 en debat
Des del Pla General Metropolità de 1976 que plantejava la creació d’un Centre Direccional en els terrenys situats entre Cerdanyola i Sant Cugat, aquest ha estat un dels grans debats de la ciutat -amb plans parcials al 2002, 2005 i 2008 i un PDU previ al 2014 anul·lat pel TSJC-.
Els redactors del planejament en vigor -l’aprovat l’any passat- destaquen que el PDU afecta uns terrenys del Centre Direccional que tenen una superfície de 408 hectàrees i es preveu construir-hi 5.377 habitatges -2.843 lliures i 2.534 amb protecció oficial- en 571.343 m2 de sostre residencial, un equipament comercial de 53.784 m2 de sostre situat al costat de l’estació de tren –a més dels locals a baixos d’edificis- i un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent un parc-corredor de Can Fatjó que correspon a l’espai de la Via Verda.
L’actuació en els abocadors de la zona ha estat la gran polèmica dels diferents projectes -fins i tot més que el debat existent sobre el creixement de la ciutat, la mobilitat generada o la preservació d’espais lliures- El PDU contempla la remediació de l’abocador de Can Planas amb una barrera hidràulica per evitar l’entrada d’aigua al vas de l’abocador i que generi lixiviats, i un segellat de triple capa per impermeabilitzar totalment l’abocador per confinar els residus. Els opositors a aquesta actuació prevista a la zona insisteixen en reclamar la descontaminació amb extracció dels residus -mineria d’abocador- i consideren que si no es realitza és per motius econòmics i suposa un greu perjudici a la salut de les persones.
Sant Jordi i Jordina de la Llibreria Paper’s de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
La celebració d’aquesta diada de Sant Jordi/Santa Jordina serà de proximitat i sense aglomeracions per evitar la propagació de la covid-19. A Bellaterra, l’establiment estrella és la Llibreria Paper’s, que exposarà llibres i flors habilitant les taules a l’aire lliure de la Plaça del Pi.
Arriba’t a la Llibreria Paper’s
Paper’s és la llibreria especialitzada en publicacions, on trobaràs les darreres novetats i el catàleg complet de llibres de les diferents editorials catalanes i de tot l’estat. La llibreria compleix totes les mesures de seguretat davant la covid-19, i durant el dia de Sant Jordi gaudiràs del 10% de descompte en tot el que compris i encarreguis.
La tradició
Sant Jordi és cultura, flors i amor. I de la mateixa manera, Bellaterra és Santa Jordina. Poques celebracions populars uneixen tant el veïnat amb el seu poble com aquesta diada. Coneix-ne la tradició!
La llegenda de Sant Jordi/Santa Jordina
El drac, la princesa, el cavaller i la rosa són els protagonistes de la llegenda de Sant Jordi, que es remunta a l’edat mitjana a la població de Montblanc, i que es va recuperar amb força durant la Renaixença
BELLATERRA.CAT 