Són un dels col·lectius més afectats per la pandèmia per això Bellaterra. Cat anima al Veïnat a comprar al nostre comerç de km0 recordant el benefici econòmic i social que representa pel comerç local.
Original d’Enric Llimona Raymat per Bellaterra Gourmet |BELLATERRA. CAT
Tractat al Ple de Bellaterra a finals del 2020,el President de l’EMD es va negar a promocionar el comerç de casa nostre amb banderoles -com va fer amb insistència durant molt de temps per la recollida de signatures per l’annexió a Sant Cugat, a l’espai públic del nostre poble-, amb l’excusa que no tenen la competencia, i que només ho pot fer l’Ajuntament de Cerdanyola.
Anthony Stephen Fauci ha estat director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses (NIAID) des de 1984. Des de gener de 2020, ha estat un dels principals membres de el Grup de Treball sobre el Coronavirus de la Casa Blanca de l’Administració Trump que s’ocupa de la pandèmia de COVID-19 als Estats Units.
Fauci és reconegut com un dels principals experts mundials en malalties infeccioses. [2] Com mèdic dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), Fauci ha servit a la salut pública americana en diverses capacitats durant més de 50 anys, i ha estat assessor de tots els presidents des de Ronald Reagan. Ha contribuït a la investigació de VIH / SIDA i altres immunodeficiències, tant com científic com a cap de l’NIAID en els NIH, i de 1983 a 2002 va ser un dels científics més citats de l’món en les revistes científiques.
Els consellers Chakir El-Homrani, Pere Aragonès i Ramon Tremosa, en la roda de premsa de presentació dels nous subsidis. ACN
El Govern va presentar aquest dilluns un ambiciós pla d’ajudes directes per a afectats per ERTOs, pimes i autònoms que ha de servir per amortir el terrible impacte que la pandèmia està tenint en l’economia. S’hi destinaran 618 milions d’euros en tres línies principals: 600 euros per als afectats per un ERTO que cobrin menys de 1.240 euros mensuals, 2.000 euros per als autònoms que hagin tingut un rendiment net el 2020 inferior a 17.500 euros, i 2.000 euros per a les pimes per cada treballador (amb un màxim de 30.000 euros per empresa) a canvi que mantinguin el lloc de treball un any com a mínim. Es tracta, en definitiva, d’injectar diners a les butxaques dels ciutadans i del teixit econòmic amb l’objectiu doble d’evitar la caiguda en la pobresa de persones que sense el virus tindrien feina i el tancament d’empreses que serien també rendibles sense les restriccions imposades per la pandèmia.
Des de l’inici de la crisi economistes de diverses adscripcions ideològiques han advocat per aquest tipus de polítiques, anomenades helicòpter monetari, en què l’important és que les ajudes arribin el més ràpid possible a les butxaques de les persones que les necessitin, agilitzant al màxim els tràmits burocràtics, i a fons perdut. Des d’aquest punt de vista, l’esforç de la Generalitat és notable, i més en un context en què té les finances molt castigades per un sistema de finançament injust que, al seu torn, li impossibilita obtenir diners en bones condicions als mercats. En canvi, el govern espanyol sí que pot accedir a aquests diners, que faciliten institucions com el BCE, en condicions molt més favorables, i per tant hauria de ser l’administració central la que portés la iniciativa en aquest camp. Sí que és cert que el govern espanyol està fent també un gran esforç amb els ERTO, un paraigua social que està evitant un drama encara més gran, però en el cas català, les pimes i els autònoms estan clarament desatesos.
Precisament, aquest dilluns Oxfam Intermón publicava un informe que destacava que a Catalunya hi havia ara 120.000 persones més en situació de pobresa relativa que abans de la pandèmia, cosa que significa un augment de l’11,7%. La crisi, doncs, ja està tenint uns costos socials molt elevats que cal pal·liar al màxim per evitar que s’enquistin. L’excepcionalitat d’aquest xoc econòmic ha fet caure tabús com el del control del dèficit, i les mateixes institucions europees diuen que aquesta no ha de ser la prioritat ara. El raonament és molt senzill: serà més barat mantenir en vida les empreses durant un temps, encara que sigui artificialment i amb fons públics, que haver d’afrontar més tard la factura del tancament en forma de llocs de treball.
És una llàstima que la proximitat de les eleccions pugui aixecar suspicàcies sobre el pla i rebre acusacions d’electoralisme, però tant és, perquè ningú amb dos dits de front pot qüestionar la situació d’emergència que vivim. Ara només cal esperar que la Generalitat hagi après de les experiències anteriors, sobretot dels errors, perquè les ajudes arribin realment a qui les necessita.
Una persona dormint en un campament de sense sostre a Montjuïc.
A poc a poc anem tenint més informació sobre quin està sent l’impacte real de la pandèmia a la nostra societat i a les de tot el món. Un informe d’Intermón Oxfam posa números a una realitat que és francament preocupant: a Catalunya el nombre de persones en situació de pobresa relativa, és a dir, que viuen amb menys de 24 euros al dia, ha crescut en 120.000 des de l’inici de la pandèmia, un 11,7% més. A Espanya aquesta xifra arriba al milió de persones, i a tot el món, als 200 milions. L’estudi certifica el que ja se sospitava: que la pandèmia s’està acarnissant amb aquells sectors que ja eren vulnerables abans de l’esclat de la crisi, perquè són els que fan les feines que s’han vist més afectades i tenen menys possibilitats de teletreballar.
Així doncs, a diferència de la crisi 2008-2012, quan la crisi del crèdit va afectar pràcticament tot el teixit productiu perquè es tallava el finançament de les empreses, el xoc provocat per la pandèmia està sent molt més desigual, i castiga especialment el sector serveis i els petits negocis. A més, a diferència de llavors, aquesta vegada l’eina dels ERTO està evitant que més de 700.000 persones al conjunt de l’estat espanyol caiguin també pel pendent de la pobresa. Evidentment, als països que no poden comptar amb aquest suport públic la situació és molt pitjor. Per contra, l’ONG assenyala que el miler de principals fortunes del planeta ja s’han recuperat del xoc de la pandèmia.
L’informe és interessant perquè apunta que les polítiques de recuperació també han de tenir com a objectiu lluitar contra la desigualtat perquè, en la línia del que defensen economistes com Thomas Piketty, un país molt desigual acaba sent també econòmicament més fràgil i ineficient. En el cas català, el percentatge de població que viu en pobresa relativa ha pujat del 13,5% al 15% (a Espanya aquesta xifra s’eleva fins al 22,9%), és a dir, 1.146.000 persones. La pujada encara ha sigut més pronunciada en territoris completament dependents del turisme, com ara les Illes Balears, on el percentatge de població pobra ha crescut un 20%, quan fa poc gaudien d’una situació econòmica envejable.
L’impacte, doncs, és desigual tant per territoris com en funció de l’estructura econòmica, i dins de cada societat en funció del sector on es treballi. Per això, les polítiques de reconstrucció han de tenir en compte també aquesta variable per no aprofundir encara més la ferida. Això vol dir, que, com afirma el professor Mas-Colell, en un país com Catalunya no es pot menystenir la indústria de visitants (concepte que prefereix al de turistes perquè va més enllà i inclou congressos, esdeveniments culturals, etc.), per la seva capacitat de crear llocs de treball, alhora que es potencia la digitalització i l’energia verda.
L’objectiu és aconseguir sortir de la crisi més forts, amb una economia més sana, moderna i diversificada, però també amb una societat menys desigual, i això s’aconsegueix, per exemple, amb llocs de treball de qualitat, menys precaris i més ben pagats. Els fons europeus han de servir per avançar en aquesta direcció.
Recepta sucosa de carxofes i patates Monalisa |BELLATERRA GOURMET
Recepta sucosa de carxofes i patates Monalisa
Ingredients per a 4 persones:
5 patates mitjanes Monalisa
5 carxofes del Prat
1 ceba de Figueres
1 pastenaga mitjana
2 grans d’all
3 branques Anet fresc
1 got vi blanc
1 fulla llorer
4 culleres d’oli d’oliva d’arbequina
Pebre negre de molinet Peugeot
Sal
Preparació:
Pelar i trossejar les patates Monalisa. Netejar les carxofes retirant les puntes, les fulles exteriors i el fenc central, (deixant una part del tronc com sempre fan a Itàlia). Rentar i talla-les a grills gruixuts. Pelar i picar la ceba. Pelar i trossejar la pastenaga. Rentar el llorer.
Ofegar la ceba en l’oli 5 minuts. Afegeix l’all, l’anet i el llorer i ofegar 2 minuts més. Incorporar les carxofes i les patates i cuina’l tot junt uns instants amb un toc de sal i pebre negre del molinet. Afegeix el vi, deixant que redueixi uns instants a foc fort i cobrir escassament amb aigua.
Tapar i deixar coure tot junt, a foc lent, durant uns 20 minuts. Servir-lo i gaudir-lo caldós
Àngels Guimerà Guinot, cap de Relaccions Institucionals de la UAB, des de novembre de 2020, encapçala la nova executiva de Junts per Cerdanyola
Del 1994 al 2003 Àngels Guimerà va ser Cap deProtocol de la UAB i del 2007 al al 2010 Cap de l’Oficina del Director de l’Institut Ramon Llull
Àngels Guimerà Guinot, coordinadora de Junts per Cerdanyola |CEDIDA
En el marc de constitució de Junts per Catalunya com a nova formació política, l’agrupació local del partit, Junts per Cerdanyola, ha celebrat eleccions per triar executiva. L’única candidatura presentada ha estat la que encapçalava Àngels Guimerà Guinot, que a partir d’ara en serà la coordinadora.
Acompanyen a Àngels Guimerà a la direcció del partit, Miquel Soler i Gómez, com a responsable d’Organització; Alberto Lacasa Santolaria, com a responsable de Comunicació, i el portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, com a responsable de Política municipal.
Guimerà ja exercia com a presidenta local des de fa un any i mig, quan Junts per Cerdanyola es va autoorganitzar, després de les eleccions municipals. La nova coordinadora ha expressat la seva satisfacció per unes eleccions que, malgrat ser atípiques, “han estat modèliques, com ve fent Junts des de la seva fundació com a partit, ja que els afiliats hem pogut decidir-ho tot debatent i votant telemàticament”.
Segons Guimerà, la tasca més immediata que enfronta l’agrupació són les properes eleccions catalanes, unes eleccions on la formació que encapçalen Carles Puigdemont i Laura Borràs no tindrà drets electorals. “Suposem que hi haurà un esforç de determinats poders per amagar Junts i la nostra proposta, però, afortunadament les campanyes ja no depenen del nombre de cartells que posis al carrer”, ha afirmat Guimerà.
Tothom haurà de portar la mascareta i hi haurà gel hidroalcohòlic en totes les zones i als accessos al Centre Cívic de Bellaterra
Eleccions 10-N a Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Durant tota la jornada, els espais electorals de Bellaterra estaran senyalitzats, amb ventilació adequada i desinfecció prevista dels espais, així com de les taules per recollir paperetes i sobres, les taules en què s’emet el vot i les cabines de votació.
Tests a les meses
Cada ajuntament escollirà els responsables de seguretat sanitària en cada col·legi, que s’encarregaran que els votants compleixin totes les mesures –neteja de mans, circulació pels circuits fixats d’entrada i sortida…–, que s’evitin aglomeracions i que les cues mantinguin les distàncies corresponents, entre altres coses. A més, es prioritzarà l’enviament de paperetes i sobres als domicilis perquè els votants puguin arribar al col·legi i posar el vot a l’urna sense haver de tocar res. Només hauran d’ensenyar el DNI sense que els membres de la mesa el toquin.
Una mesa electoral al Centre Cívic de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
És probable que als presidents i als dos vocals se’ls faci un test d’antígens abans de constituir-se les meses electorals. Encara s’ha d’acabar de concretar, però ahir Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, assegurava que, en cas de sortir negatiu però ser positiu, voldria dir que la persona no té prou càrrega viral per contagiar ningú. A tots se’ls prendrà la temperatura i es recomana a tothom que tingui símptomes que truqui al centre d’atenció urgent corresponent (CUAP) o al 061, que en farà la valoració pertinent i emetrà una baixa per incapacitat temporal si fos necessari. La junta electoral de zona, però, hi acabarà tenint l’última paraula. La substitució de membres es farà seguint el procediment que s’aplica per llei a totes les convocatòries electorals.
Franges horàries
El govern torna a fer una crida a l’autoresponsabilitat dels ciutadans i els recomana anar a votar per franges horàries segons la situació sanitària personal, ja que la llei electoral no permet fer-ho obligatori. Els col·lectius de risc, a primera hora (entre les 9 h i les 12h), mentre que les persones en quarantena, ja siguin contagiats, contactes estrets o sospitosos, a darrera (de 19 h a 20 h). La recomanació per a la resta és de les 12 h a les 19 h. L’executiu assegura que el risc de contagi és gairebé inexistent en cas que algú no respecti la franja que li correspon si se segueixen els protocols establerts.
Equips de protecció
Als membres de la mesa també se’ls donarà un equip de protecció individual d’alta seguretat, amb roba protectora, guants, mascareta FFP2 i ulleres protectores, perquè se’l posin en la darrera franja horària de votació. Inicialment estava previst entregar-los un manual per explicar com s’han de posar i treure l’equipament de manera segura, però el Departament de Salut estudia posar personal als col·legis electorals perquè els ensenyin a fer-ho correctament, atesa la complexitat de la tasca. També ho podrien decidir aquest dilluns. Durant el recompte de vots, es farà ús de la mascareta FFP2 i de guants d’un sol ús, mantenint sempre la distància de seguretat.
–L’últim punt de l’ordre del dia fa referència a un període obert en què, a la fi de la sessió, les persones assistents poden intervenir lliurement amb preguntes i comentaris.
–A les Juntes de Veïnat de Bellaterra no es pot censurar la veu dels portaveus com Ramon Andreu va fer amb Jordi Macarulla (Convergents), quan estava exponen la greu gestió econòmica de l’EMD de Bellaterra
En les sessions de les corporacions locals, cal usar la fórmula precs i preguntes, perquè la seva reglamentació específica fixa, detalla, defineix i distingeix aquest tipus d’intervencions. En canvi, en molts altres tipus de reunió, de les quals també es pot estendre una acta (reunions de veïns, d’una associació, etc.), es recomana l’ús de la forma torn obert de paraules.
Pel que fa a les corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals sobre els diferents tipus d’intervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, d’acord amb la legislació citada, és la formulació d’una proposta d’actuació adreçada oralment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oralment.
Un grup de la Universitat Politècnica de Catalunya estudia els materials i els mètodes utilitzats en la producció dels esmalts ens els vitralls del Modernisme Català (finals del segle XIX i començaments del XX), especialment en relació als mecanismes de degradació. Entre els vitralls estudiats destaca Les Dames de Cerdanyola, exposat al Museu d’Art de Cerdanyola MAC-Can Domènech i produït per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el 1900.
Vitrall del MAC |ARXIU BELLATERRA. CAT
Els resultats de la recerca els ha presentat Martí Beltrán González en la seva tesi doctoral dirigida per Trinitat Pradell i Cara. Les dades obtingudes en la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA han tingut un paper important a l’hora de desxifrar l’estructura i composició dels materials que componen els esmalts emprats en els vitralls així com el seu estat de conservació, amb l’objectiu final de millorar la preservació d’aquest patrimoni cultural.
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres, es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un estudi a llarg termini i la tesi presentada per Martí Beltrán González. “N’estem força satisfets. Hem obtingut informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular, dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls esmaltats d’aquesta època”, valora Trinitat Pradell, directora de la tesi.
Aplicacions de la llum de sincrotró
La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció. És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar la composició química dels materials i identificar-ne els pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o productes formats a conseqüència de la corrosió.
Vitrall del MAC|ARXIU BELLATERRA. CAT
Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts d’aquests esmalts están constituïts per un vidre de borosilicat de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants.
En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia, pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus i verds estan més alterats.
Vitralls del MAC |ARXIU BELLATERRA. CAT
La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquen els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del vitralls més importants del modernisme: Les Dames de Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el 1900.
Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química, especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el relativament estret marge de temperatures necessari per una correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que resultaria en la disminució de la seva estabilitat.
Vitrall del MAC|ARXIU BELLATERRA. CAT
Els esmalts històrics presenten una composició química completament alterada pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre les partícules de pigment i la fase vítria, que seria responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg termini, de la seva caiguda.
Nova informació rellevant
D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja, d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats recolzen que la “creativitat” artística i tècnica d’alguns dels tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una estabilitat més reduïda.
Vitrall del MAC |ARXIU BELLATERRA. CAT
“La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural.” comenta Martí Beltrán. “El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades.” afegeix Beltrán.
El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació
BELLATERRA.CAT 