Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2020

Bellaterra, divendres 8 maig 2020

Read Full Post »

Us presentem “Nada de nada”, el primer avançament del disc Conversando con Cecilia que veurà la llum a finals d’aquest any.

Aquesta cançó, fruit d’un procés d’expurgació de tot allò superflu, representa un despullament radical, amb la mirada estesa cap a l’essència.

La lletra de Cecilia posa en relació allò insignificant amb la possibilitat d’infinit, interpretada des de la senzillesa i la vulnerabilitat. I ara més que mai ens ofereix l’oportunitat d’enfrontar les pors, de buscar espais de trobada.

Les imatges que l’acompanyen representen l’anhel de moltes persones que, des del seu espai de confinament, han fet enlairar els seu desitjos cap el cel que tots compartim.

Lletra i música: Evangelina Sobredo (Cecília)

La espuma del mar
Un grano de sal, o de arena
Una hebra de pelo
Una mano sin dueño
Un instante de miedo
Una nota perdida
Una palabra vacía en un poema
Una luz de mañana,
Así de pequeña soy yo
Nada de nada
Nada de ti, nada de mi
Una brisa sin aire soy yo
Nada de nadie
Un copo nieve
Una lluvia que llueve
Un pensamiento,
Un abismo entreabierto
Una palabra callada
Un \”lo siento\”
Un paso sin huella
Soy un camino que no tiene destino
Una estrella apagada,
Así de pequeña soy yo
Nada de nada
Nada de ti, nada de mi
Una brisa sin aire soy yo
Nada de nadie
Un soplo de vida
Una verdad que es mentira
Un sol de invierno
Una hora en tu noche
El silencio de adioses
Un sin quererlo
Un segundo en tus sueños
Soy un peldaño subiendo tu escalera
Una gota sin agua,
Así de pequeña soy yo
Nada de nada
Nada de ti, nada de mi
Una brisa sin aire soy yo
Nada de nadie…

Read Full Post »

El doctor suís Dedier Pittet va desenvolupar una arma essencial en la lluita contra la pandèmia Covid-19.

Les notícies de les 20 hores de TF1 van trobar l’especialista suís en malalties infeccioses que va dissenyar i dedicar la seva vida a la promoció del gel hidroalcohòlic.

Es tracta d’una barreja d’alcohol, aigua i glicerina que permet la desinfecció manual fins i tot sense pica i aigua corrent.

El gel hidroalcohòlic és més preuat que mai davant la nova pandèmia de coronavirus. Aquest brillant invent, el devem a un metge suís, el professor Didier Pittet, les notícies de les 20 hores de TF1, que el van trobar a Ginebra, ens expliquen la història de l’informe al capdavant d’aquest article.

L’aventura d’aquest especialista de Suïssa en malalties infeccioses va començar el 1992: amb el seu equip es va interessar per les malalties contractades als hospitals. Xifres de suport, demostra que el personal sanitari s’ha de rentar les mans 22 vegades a l’hora per evitar que contaminin els pacients.

“T’imagines, si haguessis de passar un minut i mig al lavabo amb aigua i sabó 22 vegades per hora? Comptes, han passat més de 30 minuts per hora rentant-se les mans. És impossible, i per això l’única solució és el gel hidroalcohòlic ”

Read Full Post »

“La història de l’ascens de Modesta, de pobre camperola a l’aristocràcia europea, recorre el segle XX”

Hi havia una vegada una nena que va néixer l’1 de gener de 1900 a una casa pobra i en una terra encara més pobre. Es deia Modesta i era siciliana, però des del principi el seu cos i la seva ment van reclamar per a ella una vida més enllà dels confins del seu poble i de la seva condició de dona ignorant.

Quan encara era una nena, Modesta va ser enviada a un convent i d’allà al palau d’uns nobles, on el seu enorme talent i la seva intel·ligència maquiavèl·lica li van permetre controlar l’economia de la casa i convertir-se en aristòcrata gràcies a un matrimoni de conveniència, i això sense deixar de seduir homes i dones de tota mena, que serien companys fidels fins als últims dies de la seva vida. Amiga generosa, mare lliurada, amant sensual …

En fi, dona capaç de saltar-se amb enginy les regles de joc del seu temps per gaudir de l’autèntic plaer, Modesta habita les intenses pàgines d’aquesta novel·la i recorre la història europea de segle amb la força que distingeix els grans personatges de la literatura universal.

Read Full Post »

Dos ciclistes han mort aquest matí, de causes naturals, mentre practicaven esport al municipi. Un, al matí, a la zona del Parc de Collserola, i un segon, al migdia, al centre de la ciutat.

Un ciclista ha mort aquest matí, a l’entorn de les 8 hores, de causes naturals, mentre circulava a la zona del Parc de Collserola, al sector de la carretera d’Horta i la carretera de les Aigües i en terme municipal de Cerdanyola.

Poques hores després, sobre les 13 hores, un altre ciclista, de 73 anys, ha mort a la rotonda de l’escola Turó de Guiera, a la cruïlla de les avingudes Guiera i de la Primavera, després de patir un esvaïment. Una ambulància medicalitzada dels Bombers i un altre vehicle del servei d’Emergències Mèdiques han intentat reanimar l’home, sense aconseguir-ho.

Read Full Post »

Per primera vegada, una cançó que homenatge a les víctimes del Covid-19″

Feu la vostra aportació solidària entrant a l’enllac oficial de sota👇

http://www.joemcorono.com

Una versió de Lluís Llach que preten recordar la importància de col.laborar amb la ciència per evitar més morts i acabar abans amb la pandèmia.

LLETRA UN NÚVOL BLANC
(Lluís Llach)

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca…

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que…

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…

Read Full Post »

Orgull i passió per la nostra bella terra!!

Read Full Post »

Paolo Giordano nos obliga a coger aire ante la crisis del COVID-19 y reflexionar sobre nuestra responsabilidad colectiva, porque, «en tiempos de contagio, somos un solo organismo, una comunidad».

Un nuevo virus irrumpe en un país lejano, aunque no tan lejano. La Tierra se ha vuelto pequeña. Día tras día, billones de impulsos digitales transportan la información a la velocidad de la luz de un punto a otro del planeta; infinidad de aviones surcan los cielos, borrando fronteras a su paso y trasladando sin pausa a millares de personas; y, a menor velocidad, miles de toneladas de mercancías se mueven en todas direcciones en un incesante intercambio mercantil que nutre la economía global.

Y si los bienes materiales llegan hasta los lugares más recónditos con inusitada fluidez, con mayor celeridad aún se transmiten los elementos intangibles consustanciales al ser humano: la palabra, las ideas, los sentimientos, las emociones. Así pues, ante la amenaza de un virus letal de alcance universal, una miríada de opiniones, conjeturas y teorías de todo tipo -desde aquellas basadas en el rigor de la ciencia hasta las que brotan de la fértil imaginación de iluminados y charlatanes- nos envuelve como un sofocante alud que nos dificulta ver, pensar y decidir con sensatez.

En este contexto tan especial, Paolo Giordano comparte con encomiable honestidad y valentía una serie de reflexiones y emociones que le provoca esta inaudita situación, poniendo de manifiesto otra vez una rara virtud para aunar dos mundos supuestamente irreconciliables: la contundente racionalidad del científico con la vulnerabilidad y las incertezas propias de un escritor sensible y comprometido.

Read Full Post »

Compartim aquest interesant video – que hem rebut del veïnat de Bellaterra- amb instruccions sanitaries sobre la mascareta quirúrgica

Error
Aquest vídeo no existeix

Read Full Post »

Aquest dimecres el departament de Salut enviarà al ministeri de Sanitat la seva proposta per començar el desconfinament per regions sanitàries.

A més d’adjuntar totes les dades que li demanen, haurà d’argumentar quines zones estan en condicions de passar a la fase 1 a partir de dilluns que ve. Es dona per fet que les regions amb menys incidència de la malaltia (Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida, Alt Pirineu i Aran i Girona) passaran el dia 11 a la fase 1, però hi ha dubtes sobre la Catalunya Central (sobretot per la conca d’Òdena), les àrees metropolitanes nord i sud i, singularment, la ciutat de Barcelona.

La Generalitat ha batallat des de l’inici de la crisi per poder aplicar un model de desconfinament propi que s’adapti a la diferent realitat territorial de Catalunya. El model de cogovernança aprovat pel govern espanyol especifica que són els governs autonòmics els que han de fer la proposta de quines àrees han de passar de fase i, tot i que l’executiu de Sánchez es reserva el dret a actuar de forma unilateral, cal esperar que respectarà les peticions que li facin arribar.

Per a la Generalitat tindria poc sentit haver defensat un model propi per després no aplicar cap criteri diferenciat en les diverses regions sanitàries, sobretot perquè l’impacte que hi ha tingut el coronavirus varia molt. Fins ara les decisions s’han pres des de Madrid. Ara, però, ha arribat l’hora que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de plantejar quin és el seu model de desconfinament, i això equival a prendre mesures que poden resultar impopulars, com ara que Barcelona es quedi sense passar a la fase 1 a partir de dilluns. Cal tenir en compte que aquesta decisió, que pot estar justificada des d’un punt de vista de salut, té implicacions econòmiques i socials molt importants. Aquest dimarts les patronals ja han advertit que seria “dramàtic” que Barcelona no pogués passar de fase.

Recordem que a la fase 1 es permet la reobertura de les terrasses amb un 50% del seu aforament, l’obertura de botigues de menys de 400 metres i les reunions socials amb menys de 10 persones. Per això, a l’hora de decantar-se per un ritme de desconfinament asimètric, cal ponderar també l’impacte econòmic i buscar maneres per minimitzar-lo. Fer entendre que en un lloc es podrà reprendre tota aquesta activitat i en una altra àrea veïna no, demana altes dosis de pedagogia, arguments que siguin racionals i lideratge polític.

En aquest cas concret, hauria de ser la màxima autoritat del país, és a dir, el president Quim Torra, qui hauria de liderar les explicacions perquè la població implicada entengui, si és el cas, que ha de fer un sacrifici més gran. Amb l’inici de l’aixecament de les restriccions, l’arribada del bon temps i la inquietant crisi econòmica, hi ha el perill que la ciutadania es relaxi en les mesures de protecció. Si a això hi afegim la falta de tests per saber quina és exactament la penetració de la malaltia entre la població, tenim un còctel perillós. Ara és el moment de governar. I això equival en moltes ocasions a prendre decisions difícils però necessàries, a equilibris de vegades impossibles, i a explicar les decisions amb autoritat tècnica i política.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »