Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/05/2020

Alguns propietaris asseguren que hi ha llogaters que es volen aprofitar de la situació i el Sindicat de Llogaters denuncia que s’estan apujant mensualitats en plena crisi

Arribar a pactes, moltes vegades, depén de la situació econòmica del propietari

CCMA|Aitor Álvarez García

Amb el mercat immobiliari paralitzat i nombrosos llogaters amb problemes per pagar la mensualitat molts propietaris estan accedint a rebaixar el lloguer temporalment com a gest de solidaritat, però també per assegurar-se seguir cobrant i mantenir els seus immobles plens quan això passi.

Això és el que ha fet Francesc Aguilar, propietari de 5 pisos i locals en lloguer a Sabadell.

“Jo els vaig trucar i els vaig preguntar quines necessitats tenien. Perquè, si no, segur que ells, al cap d’un mes, m’haguessin dit ‘no et puc pagar el lloguer’.”

Rafael Castilla, gerent de Comprarcasa RC Finques Sabadell, diu que la rebaixa és possible depenent de la situació econòmica del propietari.

“Hi ha casos que els petits propietaris no han pogut renegociar aquest lloguer perquè depenen d’aquests ingressos per complir, també, les seves obligacions.”

És exactament el que li passa a Romuald Gisbert, propietari de dos pisos en lloguer a Sabadell.

“Jo soc jubilat. Vaig fer aquesta inversió com a complement de la meva jubilació. Aleshores, tots els meus compromisos estan en funció d’aquest lloguer.”

Alguns comerços asseguren que, si no haguessin pogut negociar de lloguer, haurien d’haver tancat el negoci.

La Naira ha aconseguit una rebaixa del 30% al local que té llogat.

“No quedem en deute i tenim un preu raonable per l’època en què estem. Tot i les dificultats, anem assumint les despeses.”

La situació és complexa als locals comercials, però també en moltes llars. Amb ERTOS, acomiadaments i aturades d’activitats en els negocis, n’hi ha que han aconseguit rebaixes o ajornaments. D’altres no s’han vist amb cor de demanar-ho.

Gabriel López és autònom i el seu negoci està aturat, però sap que el propietari depèn del lloguer per viure.

“No l’hi he plantejat encara perquè l’home té una pensió mínima per sobreviure. Ell té el seu pis, aquesta casa la té llogada i, amb això, sobreviu. Si això va per a llarg, sí que li hauré de plantejar que me’l baixi.”

A la Lorena Moto, que s’ha quedat sense feina, li han ajornat el pagament d’una part del lloguer.

“Sortirem beneficiats ell i jo perquè, en aquests moments, no crec que puguin llogar ara. Ens n’hem beneficiat el dos. Jo ara pago el 50% i l’altre 50%, quan es pugui.”

Els propietaris asseguren que s’estan trobant llogaters que es volen aprofitar de la situació.

Ho explica Enrique Vendrell, vicepresident Col·legi d’Administració de Finques de Barcelona i Lleida.

“Com que estem en una etapa d’alarma, doncs a mi em toca el que em toqui. A veure, no. S’ha d’acreditar una necessitat sorgida com una conseqüència d’aquest estat d’alarma.”

El Sindicat de Llogaters, però, ha detectat que també passa a la inversa i que hi ha qui està apujant les mensualitats en plena crisi.

Read Full Post »

La bona feina no té fronteres!

Carrer Abat Oliba |BELLATERRA. CAT

La Brigada de l’EMD repara la perillosa vorera aixecada del carrer Abat Oliba amb Casas i Amigó

Carrer Abat Oliba|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Un dels perills cada cop més evidents del nou món que s’albira a causa de la pandèmia del covid-19 és la temptació de tancament tant col·lectiu (nacionalismes) com individual (egoismes).

Així doncs, a més de crear les condicions objectives per vèncer mèdicament la malaltia, el repte és combatre aquest impuls ideològic de tancament, sempre latent en les societats i els individus. Més enllà de la tragèdia de les morts i de l’empobriment que ens pot caure al damunt, el pitjor efecte del coronavirus seria que ens conduís a una “nova normalitat” en què manés la por, el recel envers l’altre, la falsa sensació que hi ha seguretat en la reclusió. El confinament i el tancament de fronteres només són una solució transitòria: no és l’horitzó al qual hem d’aspirar.

Un món en què guanyi la idea de tancament ens empobriria com a societat i com a persones, ens faria recular econòmicament i humanament. El comerç internacional no en pot sortir perjudicat, no pot retrocedir, perquè històricament ha estat i és un dels grans motors de progrés. Naturalment, la globalització té una cara fosca, però del que es tracta no és d’anar enrere cap a les guerres comercials i els patriotismes econòmics (l’America first de Trump), sinó de regular els mercats amb una multilateralitat pactada, amb acords polítics a gran escala. És l’hora de la política en majúscules, entesa com a negociació i pacte, com a àrbitre en les relacions internacionals.

La sortida d’aquesta crisi no hauria de ser un campi qui pugui nacionalista, sinó un nou ordre mundial multilateral. I el mateix que val a escala global també hauria de prevaler per a Europa. Però el moment és delicat perquè les urgències (la crisi sanitària i econòmica) són tan fortes que estan portant a un rebrot dels nacionalismes d’estat. Està prevalent la falsa creença que al covid-19 se’l guanya aïllant territoris. En part sí, esclar, però aquestes victòries parcials no tenen futur. Perquè les societats contemporànies s’han construït a partir de la connectivitat i la globalització. Per això, en els països o àrees que han aconseguit controlar el virus, el primer que es reclama és una obertura a l’exterior que reactivi l’economia i permeti circular a productes i persones. Aquestes demandes també es basen, naturalment, en l’afany humà de llibertat. No podem concebre un món futur de llibertat vigilada. Sense llibertat no hi ha un horitzó que valgui la pena imaginar, tant en termes personals com, de nou, econòmics.

La humanitat ha avançat gràcies a un impuls col·laboratiu forjat a través de l’intercanvi, tant a nivell d’idees com de béns materials. La cultura i el mercat són essencials per a la supervivència col·lectiva. Com també ho és el respecte a la natura, que també és un bé col·lectiu que reclama una acció global i concertada. Al coronavirus només se’l guanyarà des de la cooperació científica i governamental. I el món que surti d’aquest repte només pot ser viable amb un reforçament de la cooperació política i la llibertat econòmica. L’aïllament que proclamen els populismes de diversa índole ens conduirà al desastre sanitari, ecològic i econòmic.

Read Full Post »