Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 31/05/2020

Barcelona i les àrees metropolitanes nord i sud es reagrupen a partir d’aquest dilluns 1 de juny en una mateixa zona sanitària.

Bellaterra és km0 de Sant Cugat|ARXIU 2010 BELLATERRA. CAT

CCMA|Això amplia els límits dels desplaçaments permesos als habitants dels municipis inclosos en aquestes àrees.

Es posa fi a una situació que ha estat injusta al parer de molts barcelonins: Barcelona ha estat durant una setmana l’única ciutat confinada a Espanya on no era possible desplaçar-se als municipis veïns si no era per raons de feina o de causa major.

La reunificació de la regió sanitària de Barcelona acabarà amb situacions tan singulars com la de veïns d’alguns carrers de l’Hospitalet de Llobregat o de Sant Adrià de Besòs que no podien travessar el carrer perquè l’altra vorera pertany a Barcelona.

Tornaran a estar autoritzats els desplaçaments entre els municipis situats més al sud de la comarca del Baix Llobregat i els que limiten al nord amb la Selva. O des del Vallès Oriental i Occidental cap a Barcelona.

És a dir, es podrà anar de Castelldefels fins a Arenys de Mar a la línia de la platja. O des de la Garriga o Sant Celoni fins a Badalona o el Prat de Llobregat. Rellinars i Vacarisses, dos municipis vallesans, es troben dins la zona sanitària de Barcelona.

Ara, un veí de l’Hospitalet podrà anar a un comerç de Mataró i algú de Terrassa podrà visitar la família a Barcelona o Cornellà.

A partir de demà, més de 4 milions de persones es podran desplaçar dins d’aquesta gran zona, més enllà dels viatges que ja es podien fer per qüestions laborals.

Ara que l’Estat ha aprovat la proposta de Salut d’unificar la regió sanitària de Barcelona, encara en fase 1, les persones que hi viuen podran sortir del municipi per visitar familiars, anar a comprar, esbargir-se o bé per anar a una segona residència si es troba dins del conjunt de comarques que engloba la zona sanitària de Barcelona i Metropolitana Nord i Sud.

Un límit que a les platges marquen, a Castelldefels, la platja del Baixador com la més meridional, que ja limita amb les Botigues de Sitges; i la més septentrional serà a d’Arenys de Mar, la platja del Cavaió.

No es podrà creuar la línia que separa Arenys del seu municipi veí, Canet de Mar, malgrat que les dues localitats formen part del Maresme. I per la part sud, la de Castelldefels serà l’última platja on els barcelonins i habitants de l’àrea metropolitana podran arribar. El següent municipi, Sitges, i la resta de municipis del Garraf i de l’Alt Penedès aquest dilluns ja passen a la fase 2.

Per tant, la mobilitat cap a municipis com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès no és possible des de Barcelona.

Al prelitoral, els límits els marquen els municipis de Vallirana, al Baix Llobregat, i Sant Celoni, al Vallès Oriental.

Els municipis de Cabrera d’Anoia, Castellbisbal i Piera tenen el terme dividit entre dues regions sanitàries. Cal, doncs, consultar la regió sanitària que correspon a cada adreça a la pàgina del Departament de Salut.

El Bruc i Masquefa són les localitats més allunyades de Barcelona. Tot i que el Bruc i Masquefa formen part de l’Anoia, aquests dos municipis, fronterers amb Castellolí, Piera o els Hostalets de Pierola, segueixen sent part de l’àrea sanitària de Barcelona, i conformen els extrems més allunyats per l’oest als quals els ciutadans de Barcelona podran arribar.

Read Full Post »

Despertar-se i veure que avui ha nascut la bella i perfumada flor del cactus de Sant Pere de Bellaterra ens omple de joia. Visca la vida!

Read Full Post »

El covid-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat a casa, ha paralitzat l’economia.


Bellaterra amb La Marató de TV3 a la Sala Gran de l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT

El món cultural, tan ampli i divers, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. De cop, la cultura en viu -arts escèniques, concerts, recitals, presentacions, visites a museus, ús de biblioteques…- s’ha esfumat. Tot tancat: teatres, museus, llibreries i centres culturals. Els esforços per donar sortida digital a les creacions d’actors, músics, escriptors, ballarins i tota mena de creadors han estat notables, però la presencialitat, la màgia del directe, no sempre es pot substituir. I en tot cas la dimensió professional i comercial ha rebut una forta sotragada, amb l’enfonsament del consum i dels ingressos. Si ja veníem d’un sector en crisi, amb molta precarietat i inestabilitat laboral, i amb un insuficient suport públic en comparació amb els països del nostre entorn, la situació encara s’ha agreujat més. El daltabaix és preocupant. Aquest divendres mateix, per intentar pal·liar la duresa general, les conselleries de Cultura i Afers Socials anunciaven una línia d’ajuts de 5 milions d’euros per als treballadors culturals. Però, a banda de parar el cop, el que cal veure és com surt el sector d’aquesta tempesta perfecta en què plou sobre mullat.

Àmbit per àmbit, les problemàtiques varien, i també ho hauran de fer les solucions. En tot cas, si durant les setmanes més dures del confinament l’horitzó pintava negre, ara que s’està desaccelerant el desconfinament comença a produir-se un petit despertar. Hi ha moviment. Caldrà veure, però, com reacciona el públic. Perquè les butxaques dels consumidors estan més buides i la por al virus pot fer que a molta gent li costi tornar al teatre, als concerts, al cine, a l’òpera… Si l’alternativa digital que ha funcionat aquests dies esdevé refugi permanent, alguna cosa essencial haurem perdut. La digitalització en molts casos ha vingut per quedar-se, però els espectacles en viu no es poden perdre. Des de l’ARA, compromesos amb la creació, volem ajudar a tornar a encomanar el virus de la cultura. Per això des d’avui, a partir del dossier periodístic on presentem els reptes per als creadors i les institucions a curt, mitjà i llarg termini, donem el tret de sortida a la campanya ARA amb la cultura. Una vegada més ens posem al costat del talent cultural perquè una vida sense ficció, sense el poder de la imaginació, sense el gaudi estètic, sense històries i memòria, sense innovació, sense lletres i imatges, no val gaire la pena. Ara que l’hem trobat a faltar, hem de fer que la cultura formi plenament part de la nostra realitat: a casa, a l’escola, als mitjans de comunicació. Arreu. Que la política assumeixi aquesta necessitat com un pilar social. Per nosaltres no quedarà.

Read Full Post »