Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/05/2020

S’hauran de portar a la via pública i en espais tancats quan no es pugui garantir el compliment de la distància mínima de seguretat

Gent passejant ahir per Girona amb mascareta

Diari de Girona|El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha avançat que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicarà “molt probablement aquest dimecres al matí” l’Ordre que fixi l’ús obligatori de màscares a la via pública i en espais tancats quan no es pugui garantir el compliment de la distància mínima de seguretat, fixada en dos metres.

En roda de premsa després del Consell de Ministres d’aquest dimarts, el ministre ha anunciat que l’Ordre estarà en vigor quan es publiqui al BOE, cosa que es preveu aquest dimecres, i que comptarà amb “certes excepcions”. En concret, les mascaretes que fixarà el Govern com a obligatòries en aquestes circumstàncies seran les higièniques o les quirúrgiques.

Preguntat sobre per què es pren aquesta decisió ara, en una fase amb molts menys casos de COVID-19, i no en els moments més apressants de l’epidèmia, Illa ha assenyalat que “totes les decisions i protocols estan en permantent revisió”. “En aquesta fase de desescalada ens ha semblat que era convenient fer aquest pas. Ho hem consensuat amb les comunitats autònomes i hem escoltat els experts. Ens ha semblat una mesura de precaució, cautela i seguretat”, ha explicat.

El ministre ha recordat que altres socis europeus també han pres aquesta decisió en les últimes setmanes, i ha tornat a emmarcar aquesta mesura en la fase de desescalada, en què també s’ha promulgat, per exemple, l’Ordre que estableix una quarantena de 14 dies per a tots aquells viatgers que vinguin de l’estranger.

Illa ha ressaltat que les màscares seran distribuïdes per “diferents canals” ja en ús, com a superfícies o oficines de farmàcia, tal com estava passant fins ara. Pel que fa al seu preu, ha recordat que està fixat per Ordre de Sanitat en 0,96 euros. Sobre la possibilitat d’oferir-de forma gratuïta a determinats col·lectius, ha passat aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes.

Sobre l’evolució de la pandèmia a Espanya, ha assenyalat que les dades publicades ahir són “bones”, amb un increment de l’0,12 per cent en els contagis. “Van en la línia dels objectius que ens estem marcant, amb increments al voltant de l’0,5 per cent”, ha celebrat. No obstant, ha advertit que el virus encara no ha estat vençut. “Hem de seguir actuant amb cautela, prudència i seguretat. Encara hi ha un increment de casos”, ha conclòs el ministre.

Read Full Post »

Mascaretes a terra del Carrer Mestre Nicolau|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

L’EMD de Bellaterra ha fet tallar els arbres gegants del Carrer Mestre Nicolau i el Camí del Torrent de la Bonaigua que estaven a punt de caure sobre la calçada. La bona feina no té fronteres!

VÍDEO I FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“Els Agents Cívics han sorprès una familia de fora de Bellaterra, i que portaven tota la tarda pintant el seu cotxe al Parc de la Bonaigua”

Cotxe a l’ombra del Parc de la Font de supervisat pels Agents Cívics|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“El servei de neteja de l’Ajuntament de Cerdanyola farà aquesta desinfecció setmanalment”

Read Full Post »

Bellaterra, dilluns 19 maig 2020

Read Full Post »

Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l’homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l’Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.

El cant de la senyera al Palau de la Música Catalana|CEDIDA

Són considerats com l’inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil espanyola i l’inici de la carrera política de Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya.

L’homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa d’interpretar

El cant de la Senyera.

Aquest dia l’Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual anà a la presó.

Història

La dictadura de Francisco Franco havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l’alcalde barceloní Josep Maria de Porcioles, per congraciar-se amb certs sectors de l’opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d’una carta municipal a Barcelona (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del castell de Montjuïc al municipi, la compilació del codi civil català i la celebració oficial del centenari del poeta Joan Maragall, tot això en el marc d’una visita del mateix Franco a Barcelona.

No obstant això, aquests gestos d’aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l’Orfeó Català, la interpretació del Cant de la Senyera, obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s’havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga. El sector més activista de l’organització Cristians Catalans, moviment cultural catalanista sorgit el 1954, que havia dirigit un reeixit boicot contra el director del diari La Vanguardia uns mesos abans, va organitzar una manifestació per a aquest concert que s’anava a celebrar el 19 de maig de 1960.

Tan sols iniciar-se l’acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el Cant de la Senyera i llançà unes octavetes titulades Us presentem el General Franco el text del qual havia escrit Jordi Pujol. Immediatament van començar les detencions. Jordi Pujol, de trenta anys, el qual no era present a l’acte, va ser alertat a les dues del matí perquè s’ocultés; tanmateix, la seva esposa Marta Ferrusola l’empenyé a no fer-ho. Pujol va ser sotmès a un consell de guerra que el va condemnar a set anys de presó, dels quals en va complir tres.

Jordi Pujol declararia uns anys més tard que els fets del Palau van ser la primera victòria del catalanisme contra el franquisme.

Read Full Post »