Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2020

La casa Vila-Puig a Bellaterra

Fotos i nota cedides per Amics de la UAB que té la seu central a la pròpia casa del pintor bellaterrenc.

La casa Vila-Puig a Bellaterra

Domènec Codina, el meu avi matern, any 1934 va prendre la determinació de comprar un terreny a Bellaterra per fer-s’hi condtruir una casa.

No sé per quin motiu escollí una parcela fora del límit de la urbanització. Va triar un lloc a l’altra banda de la via del ferrocarril, sobre la masia de Can Domènec: un bell turonet amb pins i ginesta, des del que es podia contemplar un seguit de camps i ben conreades vinyes amb la serra de Collserola com a teló de fons. L’indret formava part de l’heretat Domènec i n’era propietari l’Antoni Llobet, un dels pagesos que amb més o menys il·lusió es deixaren convèncer pel senyor Bertomeu – pricipal promotor de Bellaterra- per parcelar par de les seves finques.

Amb l’escriptura a la mà, l’avi començà a pensar en bastir-hi la casa. El pare va recomanar al seu sogre un arquitecte de prestigi amic seu, que residia a Figueres: Pelai Martínez Parició, que era autor, junt amb Raimon Duran Reynals, del Pavelló de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de 1929 i del vestíbul de l’estació de França de Barcelona.

Enllestit el projecte, el mestre d’obres sabadellenc Josep Comerma, va començar a fer fonaments i aixecar sòlides parets, comprometent-se a acabar la feina en vint-i-quatre setmanes. En els primers mesos de 1936 la nova construcció estava llesta i a punt d’ésser estrenada.

Però la guerra civil que es va iniciar el mes de juliol d’aquell any, obligà els avis a desapareixer i els pares, que de feia temps vivien amv els seus tres fills a Caldes d’Estrac, varen ser advertits del risc que corria la casa si els de l’Estat Català que estaven a Bellaterra, s’en apoderavenLa nit del 23 de setembre de 1936,la mare, la tia Antonia – religiosa de la Divina Pastora refugiada a casa- i Maria Costa, una cosina, dormiren per primera vegada a la casa de Bellaterra. El pare i els fills hi arribàrem al cap de pics dies, quan els mobles i els elements més essencials hi havien estat col·locats.

A part d’una temporada passada per Caldes d’Estrac, jo he viscut sempre a Bellaterra, i més de vint anys en aquesta casa pairal, per la que lògicament sento especial estima. Els temps de la infància i primera juventut són sens dubte els millors de la nostra vida i si es pideb passar, com és el meu cas, en una bella casa situada a ple camp, prop d’un bosquet i a més amb la sort de tenir un pare artista, el resultat ha d’ésser forçosament inoblidable.

Situant-nos seixante anys anys enrere, proposo un recorregut per la casa evocant-ne les vivències que en conservo.

Tot i que l façana dona a l’est, a la casa s’hi entra per una porta situada a la part del darrera. Per facilitar-ne l’accés, es construïren l’any 1940 dos pilars de totxo que emmarquen una porta de fusta i un passadís amb peces quadrades de ciment que partint de la vorera et deixa practicament davant del portal

Just a l’entrar, trobem l’escala de graons ornats amb peces de cerámica i barana de melis. Si pugem, arribarem al que fou l’estudi del pare situat a mà esquerra, una estança amb bona llum, de la que s’han suprimit els dos finestrals de vidre.
Les tres habitacions que hi havia a continuació, a les que s’entrava per un passadís de la galeria coberta, avui, enderrocats els embans, s’ha convertit en una espaiosa estança. La sala d’exposició, que es construí sobre el terrat l’any 1943,ha estat mantinguda així com el lluminari.

La cuina es manté intacte i de l’ “office” pel que s’accedia al menjador, n’ha estat suprimida la porta.
A mà dreta de l’entrada es mantenen les dues habitacions pensades com a dormitori. En la primera la mare hi havia instal·lat el quarto de costura i planxa (traslladant-lo del soterrani, lloc on havia estat dissenyat inicialment). La mare donava una gran importància al fet de cosir i repassar la roba, tasques que en aquells temps escassos anaven íntimament lligades a una profitosa manera de portar la casa.

Traspassant unes portes de vidre emplomats, s’entrava a la sala, que presideix encara la llar de foc que el pare dissenyà l’any 1941, i per un curt passadís s’arribava a l’habitació dels pares i a la seva sala de bany.

Del menjador n’han estat tapades les portes que donaven a la sala i a l’ “office”. Ens resta per veure el dormitori dels avis, que amb el corresponen bany es troba a mà esquerra.

El soterrani, que compren la sala de la caldera, el garatge, el quarto de planxa i el celler, tot perfectament recuperat, està igual com. El meu record el mantenia:

Els bosc net, els pins podats, els vells xipressos canviats per uns de novells, el jardí curull de plantes aromàtiques i la gàbia de les oques – tradicionals vigilants de la casa- també repassada, em porta inevitablement el record de dies llunyans i agradables, en el wue sovint s’aplegaven a casa rellevants figures de l’art i de les lletres que el pare convidava i amb les que mantenia bones converses en llargues sobretaules. Jo tenia la sort d’escoltar-les i apropar-me als seus amics que tot i la meva curta edat admirava.

Recordo especialment els pintors Antoni Vila Arrufat, Francesc Serra, Joan Vilatoba, Joan Vila Casas…els escultors Marius Vives, Llorenç Cairó, Ramon Solanic, Frederic Marés, Camil Fàbregas, Josep Cañas… els músics Joan Massià, Edoard Toldrà, Francesc Costa, Gonçal Comellas, Emili Pujol, Tete Montoliu (que arribà a donar un concert a l’estudi)… els poetes Joan Arús, Pere Ribot, Octavi Saltort, Ramon Garriga, Camil Geis… el literat i pintor Josep Mª de Sucre, l’escriptor i crític d’art José Francés, el tambe crític Joan Cortès, els dibuixants Joan G. Junceda, Ricard Opisso i Valentí Castanys….

La nostra casa pairal va ésser sovint marc de bons moments que l’art i la presència del pare enaltien. Es comprèn doncs que al contemplar avui aquests murs dignament recuperats, els Vila-Puig sentim una joia i satisfacció immenses.

Bellaterra, novembre de 2008

Read Full Post »

“L’EMD de Bellaterra podría aplicar aquest límit de 30 km/h a la BV-1414, Camí antic, Pin i Soler i tots els carrers per pacificar el trànsit i reduir la contaminació

Cartell a l’entrada de Mollet indicant que no es pot circular a més de 30 km/h

CCMA/Aquesta és una de les mesures que l’Ajuntament de Mollet està aplicant per fer que la ciutat sigui més verda i sostenible d’acord amb el manifest signat l’1 de gener sobre emergència climàtica

Mollet del Vallès, al Vallès Oriental, és la primera ciutat catalana on es prohibeix circular a més de 30 quilòmetres per hora a tot el municipi.

Aquesta mesura s’emmarca dins del manifest firmat l’1 de gener per a la declaració de l’emergència climàtica a la ciutat. L’alcalde Josep Monràs ha explicat les accions que es fan des de l’Ajuntament.

“No només hem pres la mesura de ciutat 30, sinó que estem modificant tots els vehicles de la ciutat, tant de transport públic com de les brigades amb vehicles sostenibles, híbrids o elèctrics i, per tant, començar a prendre mesures serioses i rigoroses o aquest canvi climàtic se’ns pot endur per davant.”

Mollet ciutat 30 és una de les primeres mesures perquè Mollet sigui una ciutat més verda i sostenible. La idea és que a menys velocitat, la combustió és menor i, així, aconseguir que la ciutat sigui una zona de baixes emissions.

L’alcalde també reclama que el govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya prenguin mesures més contundents per millorar la qualitat de l’aire no només pel present, sinó també per un futur.

La mesura s’ha rebut de diferent entre la població. “No hi estic gaire d’acord, però, bé, és un mal menor”, ha dit Ramón Amaro. “Qualsevol cosa que pugui ajudar a combatre el canvi climàtic, doncs, està perfecte”, assegura Margo Jongman.

Read Full Post »

Toni Morral amb el seu company de partit Ignasi Roda|ARXIU BELLATERRA.CAT

Cal recordar que el veïnat de Bellaterra, EMD, i Sant Cugat va lluitar i evitar l’abocador Can Fatjó dels Aurons que l’alcalde de Cerdanyola Antoni Morral (ICV), amb el vistiplau de CiU, el va aprovar per silenci administratiu.

Actualment Morral és secretari general de la Crida Nacional per la República i Diputat per Junts x Cat al Parlament. Morral va fer una entrevista incendiaria en contra de la recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, tot i que va signar més d’un 60% de veïnat. És això democràcia?

Read Full Post »

L’abocador continua cremant

CCMA/L’abocador continua cremant per la combustió de metà, mentre es busquen els dos treballadors que hi van quedar atrapats.

Rebombori al País Basc en plena precampanya. L’enfonsament de l’abocador de Zaldibar, a Biscaia, ha provocat moltes crítiques de les forces de l’oposició i també d’una gran part dels veïns de la zona, que s’han manifestat contra l’executiu basc. Ja fa deu dies que hi va haver l’esllavissada sobre l’autopista AP-8, entre Bilbao i Sant Sebastià. Dos treballadors hi van quedar atrapats. La recerca continua mentre l’abocador segueix cremant per la combustió de metà.

Aquest matí hi ha hagut noves protestes. Membres de l’organització juvenil Ernai s’han encadenat a la BI-3344, a la carretera que uneix Ermua i Eibar.

A través de Twitter, Ernai explica que han tallat el trànsit “per exigir responsabilitats”. Afirmen que és una situació greu i que “no accepten que es blanquegi” per part de l’executiu.

L’Ertzaintza ha restablert poc després el trànsit per aquesta via.

Els veïns reclamen informació

La presència d’amiant i la inestabilitat del terreny complica les feines de recerca. Els esforços se centren a tirar sorra sobre les flames per ofegar-les. Tot plegat fa que els veïns de la zona es mostrin preocupats i indignats, i culpen el govern d’Urkullu de no donar-los prou informació sobre aquest incident.

Protestes per la gestió del govern basc

Aquest cap de setmana hi ha hagut protestes en aquest sentit en tres poblacions pròximes a l’esllavissada: Ermua, Elgeta i Eibar. Milers de manifestants hi han participat. Volen que es trobin el dos treballadors desapareguts arran de l’accident i que dimiteixi el conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola.

El govern basc recomana que no es practiqui esport a l’aire lliure a les localitats del voltant de l’abocador. Fins i tot es va haver de suspendre el partit de futbol entre l’Eibar i la Reial Societat que s’havia de disputar aquest diumenge a l’estadi d’Ipurua

Una de les manifestants es pregunta si poden sortir de casa amb tranquil·litat

Una veïna es queixa de la gestió feta per l’executiu basc en aquest cas: “Durant tots aquests dies ens han estat dient que no ens havíem d’amoïnar, que la qualitat de l’aire era bona, i de sobte ens adonem pels mitjans de comunicació que no hem d’obrir les finestres i que no podem fer esport al carrer.” I es fa aquesta pregunta: “Ens podem estar als parcs amb els nostres fills tranquil·lament?”

Crítiques des de Bildu fins al PP

Sigui com sigui, la gestió d’aquest ensorrament de terres ha alineat les posicions polítiques des del PP fins a EH Bildu passant per Podem. Les tres formacions han rebutjat el tractament que fa el govern del PNB i dels socialistes d’aquesta qüestió. I ho han aprofitat per afirmar que això ve motivat per la proximitat de les eleccions basques, previstes per al 5 d’abril.

Mikel Otero, d’EH Bildu, ha dit que “hi hauria d’haver una assumpció de responsabilitats de primer nivell”, mentre que Rosa Martínez, de Podem Euskadi, ha qualificat l’executiu basc d'”insensible, irresponsable i ple de supèrbia”. I Alfonso Alonso, del PP, ha acusat Urkullu de tractar la població amb “menyspreu”.

El fum de l’abocador a prop d’Eibar (Reuters/Vincent West)

Aquest dilluns, una comissió tècnica explicarà els detalls de l’esllavissament de l’abocador de Zaldibar. En la reunió, que es farà a Ermua, hi participaran representants dels veïns de les localitats afectades.

En la comissió hi ha representants del govern basc; concretament, dels departaments de Salut i Medi Ambient, de l’Agència Basca de l’Aigua, del Consorci d’Aigües de Guipúscoa i de l’Ajuntament d’Ermua.

Read Full Post »

Propietari d’un terreny boscós del barri de Can Domènec de Bellaterra ha construït diferents mòduls sense permís i aixecant tanques fora del seu límit, prohibint puguin accedir els serveis de manteniment d’aigües i el cos d’emergències dels bombers en cas d’incendi.

El veïnat està força preocupat i demana una solució urgent abans no sigui massa tard.

GALERIA DE FOTOS CAN DOMÈNEC|CEDIDES PEL VEÏNAT

Segons ens informa la nostra veïna Clara Gutiérrez, que viu molt a prop de l’estació de bombament d’aigua de Can Domènec, els serveis de manteniment i bombers no poden accedir a la zona perquè està barrat amb altes tanques de construcció il·legal tot i la resolució 124/2019/001 de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que no permet les construccions que el propietari del tereny ha fet en aquesta zona de boscosa bellaterrenca.

El veïnat comenta que aquesta estació no rep manteniment des de fa aproximadament un parell d’anys i perilla l’abocament d’aigües residuals. No poguer accedir al bosc degut a tanques denunciades per fer les netejes corresponens és un autèntic perill en cas d’incendi.

Read Full Post »

“El podeu trobar a la botiga Paper’s de la Plaça del Pi de Bellaterra” Fem Bellaterta, fem comerç de proximitat km0! A contra corrent de la desafecció i la indiferència que reivindica la literatura contemporània, Marc Missiroli -laureado amb innombrables premis a Itàlia, entre ells el Campiello Opera Prima 2006 i el Mondello 2015 amb aquesta obra- ha bolcat tota la seva intimitat en aquest impúdic i detallat relat de l’educació sentimental de Libero Marsell, el protagonista, des del dia en què, amb dotze anys, sorprèn a la seva mare amb el millor amic de la família, fins passada mitja vida, quan troba per fi l’amor durador.Després del naixement del seu fill, Libero comença a escriure les seves memòries. A partir d’aquell inesborrable instant de la seva infantesa en què va descobrir amb tota cruesa que la passió no sap de lligams i convencions, la història recorre les últimes dècades de segle passat entre París i Milà. Així, mirant enrere, Libero rememora les nombroses experiències sexuals i repassa el sinuós procés de maduresa que el porta, finalment, a adonar-se de l’generós i acollidor món de les dones. Primer Casa, la bibliotecària, dispensadora de saviesa, enamorada dels llibres i de la seva solitud; més tard Lunette, que li ensenya el poder devastador de la gelosia i de la qual fuig, deixant enrere la seva existència bohèmia a París. I finalment, el frenesí de Milà, on, entre els companys de la infància, els textos de Buzzati i la taverna de Giorgio, s’embarca en una infinitat d’aventures amoroses fins que la trobada fortuïta amb una persona el condueix a assolir la insospitada plenitud.Marco Missiroli (Rimini, 1981) escriu a les pàgines de cultura de l’Corriere della Sera. A més d’Actes obscens en lloc privat (Premi Mondello 2015 i Premi Illa d’Elba), és autor de les novel·les Senza coda (Premi Campiello Opera Prima 2006), Il buio addosso, Bianco (Premi Commiso i Premi Tandelli) i Il senso dell ‘ elefant (Premi Selezione Campiello 2012, Premi Vigevano, Premi Bèrgam), i dels llibres de relats Sette i Mezo, Scusate tutti i Mio pare. La seva obra, publicada a tot Europa i els Estats Units, ha estat traduïda a nombroses llengües.

Read Full Post »

Pous de Bellaterra d’Aigues de Sabadell serà un espai ample i net amb un mur que respectarà el paisatge natural del Cami Antic

Caseta Pous de Bellaterra en ple derrocament (Darrera es veu la nova) |BELLATERRA. CAT

Segons ens va comunicat la companyia Aigües de Sabadell (CASSA), la vella caseta coneguda com “Pous de Bellaterra”, situada al Cami Antic de Sant Cugat a Sabadell, molt aprop de la Plaça Verge de Montserrat, romandrà totalment enderrocada en un plaç màxim de 30 dies, una vegada finalitzada la disctreta construcció de la nova caseta situada sota la muntanya propera. El vell espai de davant romandrà sense conductes visibles, net i polit a disposició del poble.

Antigament la caseta era propietat de la companyia de subministrament local Aigües de Bellaterra, i es desmunta després de dècades en desús, decorada amb colorits grafits.

Read Full Post »

Older Posts »