BELLATERRA.CAT

“El romanx, la quarta llengua oficial de Suïssa -que recorda el català i romanès- la parlen unes 60.000 persones, i també està present als bitllets de franc suís”

Els 4 idiomes oficials de Suïssa són presents al bitllets de franc suïssos|CEDIDA

Par Tatiana Tissot

Segons una enquesta de l’Oficina Federal d’Estadística, el 0,5% de la població suïssa indica el romanx com una de les seves llengües principals el 2017, enfront de l’1,1% de 1910. En un segle, la proporció de romanxofons per tant, estava a la meitat! El romanx es manté especialment dinàmic a dues àrees del Grisons: la vall de Surselva i la Baixa Engadina. Els romanxofons tenen l’especificitat de ser tots bilingües, també dominen una altra llengua nacional. Cal remarcar que el Grison és l’únic cantó de Suïssa a tenir tres idiomes oficials: l’alemany, el romanx i l’italià.

Però, d’on prové el romanx? És una llengua llatina, igual que l’italià, el francès, català o romanès. El 15 aC, els romans van conquerir la província de Rhaetia, que incloïa el que ara és Graubünden. El romanx és un llegat de la llengua vernacular dels soldats i dels pobladors, influït per la llengua dels nadius. Fins al segle XV, la majoria de la població dels Grisons el parlava. El 1464, la ciutat de Chur va ser devastada per un incendi. Després va patir un fenomen de germanització sota la influència d’artesans de parla alemanya emprats en la seva reconstrucció. La comunitat romana perdia així el seu centre cultural i lingüístic. Per tant, la competència entre llengües germàniques i llatinoamericanes no és nova a la regió.

Romanx: un estàndard, diversos idiomes

Igual que l’alemany suís, la quarta llengua nacional no és una llengua unificada, però les persones que parlen idiomes diferents, que vénen en diversos dialectes, també s’entenen. Per a la majoria dels lingüistes, el romanx inclou cinc idiomes: sursilvan, sutsilvan, surmiran, puta i vallader. Aquests idiomes, utilitzats tant oralment com per escrit, donen testimoni d’una tradició literària de quatre segles d’antiguitat i tenen les seves pròpies gramàtiques i diccionaris. Aquesta diversitat s’explica per la fragmentació de les comunitats d’una regió famosa per les seves 150 valls. No ha sorgit cap centre cultural i es considera que els cinc idiomes identificats oficialment són iguals.

Cap al reconeixement com a idioma oficial

Al segle XIX, el cantó de Graubünden va fomentar la germanització del romanx. Un projecte que no agrada als principals grups d’interès: es faran veus en defensa de la seva llengua i es va fundar el 1919 Lia Rumantscha, organització responsable de la defensa i la promoció de la llengua romanx.

Després d’una llarga batalla, el romanx es va convertir en la quarta llengua nacional de Suïssa el 1938. La seva condició d’idioma oficial, garantint en particular que els parlants de romanès poden utilitzar-la en els seus procediments administratius, data de 1996. Tot i això, el seu ús és limitat i els textos oficials no es tradueixen sistemàticament. Tanmateix, l’administració respon en rumantsch grischun quan una persona de parla romàntica li escriu en el seu propi idioma.

Romanx, llengua viva!

El romanx, però, no té visibilitat a nivell nacional. Només s’imparteix en poques universitats, com Fribourg, Ginebra o Zuric. Durant el segle XX, la industrialització del cantó de Grisons i el creixement del turisme van afavorir l’adopció de suïssos-alemanys per part de la població, en detriment de la romanx. Tot i això, encara es parla per unes 60.000 persones i compta amb un mitjà de servei públic, el Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, els programes dels quals són emesos als canals alemanys i disponibles en línia.

Rad © Radiotelevisiun Svizra Rumantscha

Les iniciatives són coordinades per la Lia Rumantscha, finançada en gran part per la Confederació i el cantó de Grisons. S’han ofert lliçons de romanès als emigrants de parla portuguesa per ajudar-los a integrar-se als Grisons i fomentar l’ús d’aquest idioma. La suite Office de Microsoft es va traduir el 2006 per permetre als altaveus romanesos escriure textos amb grafia ortogràfica, basats en rumantsch grischun. També cal destacar que escriptors, cantants o rapers produeixen obres en el seu dialecte. En matèria d’educació, cada municipi de Graubünden és lliure de triar el seu idioma oficial i el de la seva escola. Així, les institucions ofereixen un currículum bilingüe per als estudiants.

Arrels que porten lluny

El destí d’aquest idioma no només es juga a Grisons. Un gran nombre de romanchophones abandonen el seu cantó d’origen per estudis o per motius professionals. Gairebé el 40% d’ells viuen fora del cantó actual. La diàspora s’estableix particularment a Zuric, la ciutat universitària més propera, on s’hi han instal·lat mil romànics.

Chasa Rumantscha © Mattias Nutt / Lia Rumantscha

Sorgeix una pregunta crucial: aquests “emigrants” mantindran la llengua materna o la deixaran de banda en la seva nova vida? Molts estan lligats a la seva cultura i estan sorgint iniciatives, com la creació de vivers romànics a Zuric o l’organització de cursos per a nens per l’associació Quarta Lingua de Zuric i Basilea. Un enfocament que ha de permetre la transmissió a la jove generació i, per tant, la supervivència de la llengua.

Read Full Post »