Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Covid-19, Itàlia confinada, Roma on 31 Març 2020|
Familiars de bellaterrencs están confinats a Roma des de fa 21 dies. No han tingut la sort de puguer passar el confinement al jardí de casa nostra de Bellaterra, però estàn fora de perill del contagi del Covid-19. FORZA E SALUTE!!
En aquest vídeo podeu veure el petit Edoardo Valenti, ballant i gaudint de la música solidària a través dels balcons i terrasses del veïnat de Roma (Itàlia)
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Musica i Posesia on 31 Març 2020|
❤️ MÚSICA I POESÍA PEL NOSTRE CONFINAMENT DE BELLATERRA
El romanès Gheorghe Zamfir (Flauta de pan), i l’holandès Andreu Rieu (violinista i director d’orchestra)
Marta Pessarrodona, poetisa catalana
Per si algun dia no pots creure res
d’allò que de mi et diuen,
i els mesos d’hivern són més llargs que mai
o la calor enganxosa d’estiu dura massa.
Recorda: ens vam estimar.
No vam sentir ni rellotges, ni campanars,
ni timbres, ni telèfons, ni la remor
de l’amor nostre ferint-ne d’altres.
Per si algun dia no puc creure res
teu –una imatge com tantes
en la multitud imbècil d’un còctel–
i te m’acosto, i emmudeixo, i corro.
Recordaré: ens vam estimar.
Una guspira ho va encendre;
i el foc cremava com abans,
i després era bo de veure les brases.
Per si algun dia ens sembla
una anècdota, només un incident.
Recordaré: vaig sentir-me viva,
encara que m’entesti,
per sempre més, a negar-ho.
Del llibre Tria de poemes, de Marta Pessarrodona (Editorial Columna).
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941)[ és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L’amor a Barcelona (1998). L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Can Fatjó dels Aurons on 31 Març 2020|
La paralització d’activitat per la pandèmia del COVID-19, ha permet que veïns propers al clot de Can Fatjó dels Aurons de Bellaterra, tinguin l’ocasió de passejar les seves mascotes i baixin fins el cor del clot, i comprobar que s’està omplint de terres netes.
Clot Can Fatjó dels Aurons|BELLATERRA. CAT
2020, Clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.
L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.
L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.
Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.
Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.
L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.
Clot de Can Fatjó omplert amb terres netes|BELLATERRA. CAT
Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.
En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.
El 2020 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per als veïns de Bellaterra i Sant Cugat.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Comerç, Restaurant Marcs Bellaterra on 31 Març 2020|
“El Restaurant Marcs de Bellaterra segueix oferint els seus boníssims Canelons tradicionals”
Posted in Bellaterra, tagged EMD Bellaterra, La Brigada, Tensi Torrecilla on 31 Març 2020|
Segons acaba de comunicar Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra, La Brigada està treballant en servei de minims i amb la furgoneta, i un sol operari, per evitar contagis del Covid-19.
Tensi Torrecilla, vocal d’espai públic, supervisa els treballs de La Brigada de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Posted in Bellaterra, tagged Comerç de Bellaterra, Condis Bellaterra on 31 Març 2020|
La direcció central de Condis Catalunya acaba de confirmar a Bellaterra.Cat que des d’avui mateix, dimarts 31 de marc, s’ha activat el servei a domicili al veïnat de la nostra població de Bellaterra.
Després de la nostra insistència per demanar s’activi aquest servei bàsic per Bellaterra, agraïm la positiva decisió i la gran tasca professional i humana que està fent l’Eva i el seu Equip del Condis Bellaterra.
Entrada al Condis Bellaterra|CEDIDA
CONTACTE CONDIS BELLATERRA:
☎️935 864 607
Posted in Bellaterra, tagged Carnet de conduir, Covid-19, ITV on 31 Març 2020|
No pot ser multat cap vehicle en cas que es caduqui la ITV dins del període de l’estat d’alarma
BETEVÉ|Dani Clavera
Amb l’entrada en vigor del decret d’estat d’alarma està prohibida l’activitat de les estacions d’Inspecció Tècnica de Vehicles durant tot el període que duri aquesta emergència pel coronavirus. Què passa si ens caduca la ITV aquests dies?
No pot ser multat cap vehicle per tenir la ITV caducada
No hi haurà sancions ni per a aquells vehicles que tinguin caducada la ITV dins del període d’estat d’alarma, ni per als conductors que tenien una cita prèvia fixada per a aquests dies. No és clar encara què pot passar en cas d’accident, perquè les asseguradores, en tenir la inspecció caducada, podrien intentar no responsabilitzar-se’n.
Si la ITV estava caducada amb anterioritat a l’estat d’alarma i no es tenia cap cita prèvia concertada, llavors les sancions són les habituals per no circular amb la inspecció en regla. La multa per tenir-la caducada és de 200 euros.
Què passarà quan s’aixequi l’estad’alarma?
Mentre duri aquesta situació d’emergència les empreses d’ITV no podran obrir el calendari de cites prèvies. El Govern espanyol està estudiant com fer front a l’allau de peticions que hi haurà quan acabi l’estat d’alarma.
I si tenim el carnet de conduir caducat?
Per als casos en què el carnet de conduir caduqui dins del període d’estat d’alarma el Govern ha previst una pròrroga extraordinària de dos mesos per renovar-lo. Com en el cas de les ITV, si la caducitat del permís és anterior a l’estat d’alarma ens poden multar amb 200 euros.
Posted in Bellaterra, tagged Grip 1918, Grip espanyola, Salut on 30 Març 2020|
“A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts”
Autorretrat d’Edvard Munch, qui va patir la grip de 1918|WIKIPEDIA
BETEVÉ|La pandèmia de grip del 1918, coneguda com la grip espanyola, va posar a prova la ciutat que no donava l’abast per atendre els malalts i enterrar els morts.
La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
Comunicat oficial de Ajuntament de Sabadell durant la pandèmia de la Grip 1918|CEDIDA
Josep Pla recorda en un dels seus escrits el 8 de març de 1918, el dia que va anar a la Universitat de Barcelona per assistir a les classes i es va trobar les portes tancades a causa de la pandèmia més gran que ha assolat el món.
La tardor del 1918, la ciutat es va col·lapsar. La universitat no va ser la única a tancar. Es van haver de suspendre molts esdeveniments públics a causa dels estralls que estava causant la grip. La Casa de la Caritat, encarregada de retirar els cadàvers de la ciutat, no donava a l’abast. No tots van poder rebre tractament, i ni tan sols, l’extrema unció.
Sobre l’inici de l’epidèmia hi ha diferents hipòtesis. Hi ha historiadors que el situen a un campament militar dels EEUU. En aquest cas, l’haurien dut a Europa els soldats americans durant la Primera Guerra Mundial. També hi ha qui diu que hauria arribat amb els treballadors del camp del sud de França. El cert és que en aquell moment, tota Europa està en guerra. França, Alemanya o la Gran Bretanya estan molt castigades després de quatre anys d’enfrontaments i els seus governs donen ordres als mitjans de comunicació de no alarmar més la seva població amb notícies sobre la grip. En canvi, a Espanya, els diaris en parlaven obertament. És per això que a tota Europa es va conèixer com la grip espanyola i se’n va situar el seu origen a Madrid.
Es tracta d’una grip estranya. Els infectats passaven de tenir quatre esternuts i unes dècimes de febre, a tenir una pneumònia greu i molt sovint mortal, en només 48 hores.
Els metges no sabien com combatre-la. En aquella època encara no hi havia antibiòtics i només podien administrar quinina per baixar la febre. Per això, és una època on van aparèixer molts productes miraculosos que asseguraven poder acabar amb la malaltia. Però a més de la manca de tractament, les autoritats, al principi, van tenir una postura dubitativa. Van trigar molt a donar les primeres directrius per ordenar la desinfecció i el rec. A més, cal recordar que aquella tardor venia precedida d’un estiu molt sec.
La grip es va presentar en tres onades. La primera va arribar a la primavera de 1918. La segona, a final d’estiu. Però la més intensa i la que més es va patir a Barcelona, va arribar a la tardor del 1918. Atacava especialment la gent jova, en edat de treballar i de reproduir-se.
A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts, encara que és impossible saber les xifres exactes. Només el 9 d’octubre del 1918 es van registrar 900 defuncions. Arreu del món, la xifra de morts estaria al voltant dels 50 milions, però en podrien ser molts més. Tanta mortaldat, va tenir una gran repercussió demogràfica a Catalunya i a tota Europa.
La grip espanyola va marxar tan misteriosament com havia arribat. El nombre de malalts va anar minvant fins que la pandèmia es va donar per acabada.
A començament del segle XXI, una expedició científica a Alaska va exhumar el cadàver d’un home mort de la grip espanyola un segle enrere, congelat al permafrost. D’aquesta manera, van poder aïllar el virus i ara sabem alguna cosa més sobre la pandèmia més mortal de la història.
Malalts cèlebres
Alfons XIII, rei d’Espanya. Encara que nous estudis suggereixen que va tenir angines i la malaltia seria una escarlinata (font diari abc de l’època).
Manuel García Prieto, president del Govern d’Espanya.
Armando Reverón, pintor veneçolà; va aconseguir curar-se mitjançant mètodes particulars.
Edvard Munch, artista noruec que va pintar el seu propi autoretrat malalt.
Guillem II, emperador d’Alemanya.
Lloyd George, primer ministre britànic.
Franklin Delano Roosevelt, assistent de l’secretari de marina i futur president nord-americà.
Woodrow Wilson, president dels Estats Units.
Víctimes Cèlebres
Rodrigues Alves, president del Brasil (m. 16 de gener de 1919)
Guillaume Apollinaire, poeta francès (m. 9 de novembre de 1918)
Louis Botha, primer ministre de la Unió de Sud-àfrica, (m. 27 d’agost de 1919)
Phoebe Hearst, mare de William Randolph Hearst, (m. 13 d’abril de 1919)
Julián Juderías, historiador, assagista i sociòleg espanyol (m. 19 juny 1918)
Tatsuno Kingo, arquitecte japonès (m. 25 març 1919)
Gustav Klimt, pintor austríac (m. 6 febrer 1918)
Harold Lockwood, estrella de cinema mut (m. 19 d’octubre de 1918)
Francisco Marto, sant vident de la verge de Fàtima (m. 4 de abril de 1919)
Jacinta Marto, santa vident de la verge de Fàtima (m. 20 de febrièr de 1920)
Koloman Moser, pintor austríac (m. 18 de octubre de 1918)
Kaita Murayama, pintor japonès (m. 20 febrer 1919)
William Osler, metge canadenc (m. 29 desembre 1919)
Hubert Parry, compositor britànic, (m. 7 de octubre de 1918)
Edmond Rostand, dramaturg francès, conegut per la seva obra Cyrano de Bergerac, (m. 2 de decembre de 1918)
Humbert de Savoia, comte de Salemi, fill d’Amadeu I d’Espanya (m. 20 de juny de 1918)
Egon Schiele, pintor austríac (m. 31 de octubre de 1918). La seva dona Edith, que estava embarassada de sis mesos, havia sucumbit a la malaltia tres dies abans.
Amadeo de Souza-Cardoso, pintor portuguès (m. 25 d’octubre de 1918)
Iàkov Sverdlov, líder d’el partit Bolxevic i oficial de la pre-URSS (m. 16 de març de 1919)
Mark Sykes, polític i diplomàtic britànic (m. 16 febrer 1919)
Charles Tomlinson Griffes, compositor nord-americà (m. 8 de abril de 1920)
Erik de Västmanland, príncep de Suècia i Noruega, duc de Västmanland (m. 20 de setembre de 1918)
Otto Wagner, arquitecte austríac (m. 11 abril 1918)
Max Weber, economista polític i sociòleg alemany (m. 14 juny 1920)
John Francis Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 14 de gener de 1920)
Horace Elgin Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 10 de desembre de 1920)
Posted in Bellaterra on 30 Març 2020|
GASTRONOMÍA CATALANA: Formatges de l’Abadessa (La Seu d’Urgell)
Feu la vostra comanda i us ho serviran a casa vostra de Bellaterra, prèvia transferencia ☎️ 607 579 608
Judit Carreira Ruiz és de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el 1997 va anar a estudiar ramaderia a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, a Bellestar, i el 2009 ja hi va tornar per quedar-s’hi. Fa cinc anys que ha obert el seu propi projecte, Formatges de l’Abadessa, una formatgeria ubicada al bell mig del centre històric de la Seu d’Urgell. Es tracta d’una petita empresa des d’on Judit Carreira, amb una experiència de més de vint anys en el sector, elabora els seus propis formatges amb llet de vaca i cabra i que madura al seu celler del carrer dels Canonges.
La formatgera Judit Carreira al celler de L’Abadessa, on maduren els seus formatges/Feliu Sirvent
D’on et ve la passió per elaborar formatges?
Em ve de ser una estudiant de batxillerat diguem-ne, més aviat, discreta, aquest és el perquè de tot plegat (riu). El cas és que vaig venir a estudiar ramaderia a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, aquí a Bellestar, i ho vaig encertar. A l’hora de fer les pràctiques vaig voler conèixer el món del formatge i vaig anar a fer-les a Cal Valentí de Mussa. Durant l’últim curs, el Joan Obiols (professor de l’Escola Agrària) va demanar-nos si hi havia algú que, a l’estiu, volgués anar a fer formatges i munyir cabres a Ossera, a la formatgeria ‘Serrat Gros’. No m’ho vaig pensar i amb vint anyets i un 4L destartalat vaig anar-me’n cap a Ossera. La Cesca de Cal Valentí de Mussa i l’Eulàlia d’Ossera han estat les culpables de la meva passió per fer formatges i la seva influència és ben present avui en el meu producte.
La Cesca de cal Valentí de Mussa i l’Eulàlia d’Ossera han estat les culpables de la meva passió per fer formatges
Quan vas obrir Formatges de l’Abadessa, parties de zero?
Vam obrir la formatgeria el 2014. Partíem de zero pel que fa a impulsar un projecte propi, però tenia els coneixements i l’ofici i també l’experiència d’anys d’haver treballat en formatgeries com ‘Serrat Gros’ d’Ossera, Cal Valentí de Mussa, ‘Bauma’ de Borredà, Mas d’Eroles d’Adrall… En totes aquestes formatgeries hi vaig estar en segon pla i tenia ganes de fer un projecte propi, de fer les coses a la meva manera.
Quin és el perfil de Formatges de l’Abadessa?
La característica que la fa diferent és que està ubicada dins el nucli urbà, en ple centre històric de la Seu, al mateix carrer dels Canonges. El nostre projecte és volgudament petit, amb tot el procés molt controlat, i on la matèria primera és de gran qualitat. Sempre hem volgut anar pas a pas, com diuen els catalans, menjar poc i pair bé (riu).
ParadaFiraTargeta
La Cesca de cal Valentí de Mussa i l’Eulàlia d’Ossera han estat les culpables de la meva passió per fer formatges
Quan vas obrir Formatges de l’Abadessa, parties de zero?
Vam obrir la formatgeria el 2014. Partíem de zero pel que fa a impulsar un projecte propi, però tenia els coneixements i l’ofici i també l’experiència d’anys d’haver treballat en formatgeries com ‘Serrat Gros’ d’Ossera, Cal Valentí de Mussa, ‘Bauma’ de Borredà, Mas d’Eroles d’Adrall… En totes aquestes formatgeries hi vaig estar en segon pla i tenia ganes de fer un projecte propi, de fer les coses a la meva manera.
Quin és el perfil de Formatges de l’Abadessa?
La característica que la fa diferent és que està ubicada dins el nucli urbà, en ple centre històric de la Seu, al mateix carrer dels Canonges. El nostre projecte és volgudament petit, amb tot el procés molt controlat, i on la matèria primera és de gran qualitat. Sempre hem volgut anar pas a pas, com diuen els catalans, menjar poc i pair bé (riu).
On compres la llet?
Això ho hem mirat molt. La llet de vaca la compro al Joan Barbé, a l’Ecofranch de Montferrer, que és bruna amb ecològic. La de cabra a Vilamur, al Pallars Sobirà, a un petit productor que té ramat de pastura extensiva i n’estem molt contents
La nostra formatgeria és petita, hem volgut anat pas a pas, menjar poc i pair bé
Com diries que són els teus formatges?
A mi em costa molt definir-los amb paraules, però l’altre dia va venir a veure’ns un amic nostre, que és afinador de formatges, i em va dir: ‘els teus formatges són com tu, forts i valents per fora i delicats i sensibles per dins”. Em va agradar i vaig pensar que tenia bona part de raó.
A l’Abadessa tenim quinze referències entre formatges madurats i frescos
Quins formatges fas?
A l’Abadessa tenim quinze referències entre formatges madurats i frescos, de les quals sis o set els fem tot l’any i la resta són estacionals o els elaborem per encàrrec. En destacaria tres, que potser són els més reconeguts i els més premiats. El Fragua, el primer que vam fer, és un formatge de llet crua de vaca de coagulació enzimàtica i pasta semidura de crosta rentada, que té la peculiaritat que es renta la pell amb cervesa negra durant la maduració que li dóna una textura, una olor i un color especial. Un altre, el Cabraflor, que em va ensenyar i inspirar a fer el Valeri Ausàs, un reconegut formatger originari de la Seu que viu des de fa anys a Valladolid. És un formatge tipus “Torta” amb llet pasteuritzada de cabra i amb la pell exterior florida blanca, que presentem en petit format perquè sigui obert i consumit.
Amb llet pasteuritzada?
Sóc una ferma defensora de la llet crua, però el Cabraflor és l’únic formatge que faig amb llet pasteuritzada i el motiu és que quan el vaig fer estava embarassada i no el podia tastar. I després em va interessar, en l’àmbit tecnològic, mantenir-ne la fabricació. L’Eugeni Celery, de Ca l’Eugene de la Seu, sempre em diu que el continuï fent de la mateixa manera, que ell el recomana a totes les embarassades i que es ven molt bé (riu).
I el tercer formatge que destacaries?
El Tometa, que ha obtingut els últims premis i que és un formatge tipus ‘Tomme’, el tradicional francès de l’altra banda dels Pirineus i que jo he volgut fer a la manera d’aquí.
T’agrada ensenyar el que saps, divulgar i fer cursos…
Sí, aquest és un punt molt important en el nostre projecte. Els clients, a part de voler un producte artesà de qualitat, cada vegada demanen més sobre aquest món i es pregunten com s’elabora el producte. Va ser el 2011 quan vam començar a fer els tallers per a particulars que volen aprendre a fer formatge a casa i també els tallers infantils. Són uns tallers molt pràctics, on s’explica tot de manera molt senzilla i entenedora i on l’alumne no cal que sàpiga ciències o bioquímica, posem per cas. Tenen molta acceptació.
No produïm per la necessitat de vendre i pagar crèdits i això es nota molt en l’elaboració del nostre formatge
I com ho vas fer per entrar al circuit de venda?
Aquest no va ser un aspecte complicat per a nosaltres. Primer perquè, en els vint anys que porto en aquest món, em coneix tothom, saben com treballo i són les mateixes formatgeries les que m’han introduït en botigues del sector. Els tallers i les formacions ens han posat en contacte amb molta gent. Com que som una formatgeria petita que ha anat creixent a poc a poc i per fases, no hem tingut mai un gran estoc amb la necessitat urgent de donar-li sortida. La nostra venda directa és important i la comercialització a través de botigues també. A banda del comerç més de proximitat, venc a tres botigues molt especialitzades a Barcelona i una a Madrid. El boca-orella funciona molt bé i mai no he hagut de sortir a buscar una botiga, ens han vingut a buscar. No produïm per la necessitat de vendre i pagar crèdits i això es nota molt en l’elaboració del nostre formatge.
L’ofici de formatger a casa nostra és relativament nou
Podem parlar d’un cert ressorgiment de l’ofici de formatger a l’Alt Pirineu?
Ara està de moda tot el tema gastronòmic, però jo no parlaria de ressorgiment de l’ofici de formatger, perquè com a ofici és nou. A Suïssa o a França sí que existia l’ofici de formatger, com existia el de vaquer, però aquí l’activitat de formatgeria era un complement dins l’activitat agrària com també ho era l’hort o la matança del porc. Els pagesos d’aquí feien formatge per al seu propi consum i com a molt en venien l’excedent. L’ofici de formatger i la seva especialització a casa nostra és relativament nou i, certament, la gent el valora cada cop més.
Posted in Bellaterra, tagged Agents Cívics, Covid-19, EMD Bellaterra on 30 Març 2020|
Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra us atendrà directament al seu mobil.
“L’EMD manté el servei urgent de Farmàcia a domicili”
Segons Bellaterra TV, els Agents Cívics de Bellaterra deixaran de prestar servei mestres duri el decret de confinament aprovat per Gobierno d’Espanya
BELLATERRA.CAT 