Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Grip 1918’

“A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts”


Autorretrat d’Edvard Munch, qui va patir la grip de 1918|WIKIPEDIA

BETEVÉ|La pandèmia de grip del 1918, coneguda com la grip espanyola, va posar a prova la ciutat que no donava l’abast per atendre els malalts i enterrar els morts.

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Comunicat oficial de Ajuntament de Sabadell durant la pandèmia de la Grip 1918|CEDIDA

Josep Pla recorda en un dels seus escrits el 8 de març de 1918, el dia que va anar a la Universitat de Barcelona per assistir a les classes i es va trobar les portes tancades a causa de la pandèmia més gran que ha assolat el món.

La tardor del 1918, la ciutat es va col·lapsar. La universitat no va ser la única a tancar. Es van haver de suspendre molts esdeveniments públics a causa dels estralls que estava causant la grip. La Casa de la Caritat, encarregada de retirar els cadàvers de la ciutat, no donava a l’abast. No tots van poder rebre tractament, i ni tan sols, l’extrema unció.

Sobre l’inici de l’epidèmia hi ha diferents hipòtesis. Hi ha historiadors que el situen a un campament militar dels EEUU. En aquest cas, l’haurien dut a Europa els soldats americans durant la Primera Guerra Mundial. També hi ha qui diu que hauria arribat amb els treballadors del camp del sud de França. El cert és que en aquell moment, tota Europa està en guerra. França, Alemanya o la Gran Bretanya estan molt castigades després de quatre anys d’enfrontaments i els seus governs donen ordres als mitjans de comunicació de no alarmar més la seva població amb notícies sobre la grip. En canvi, a Espanya, els diaris en parlaven obertament. És per això que a tota Europa es va conèixer com la grip espanyola i se’n va situar el seu origen a Madrid.

Es tracta d’una grip estranya. Els infectats passaven de tenir quatre esternuts i unes dècimes de febre, a tenir una pneumònia greu i molt sovint mortal, en només 48 hores.

Els metges no sabien com combatre-la. En aquella època encara no hi havia antibiòtics i només podien administrar quinina per baixar la febre. Per això, és una època on van aparèixer molts productes miraculosos que asseguraven poder acabar amb la malaltia. Però a més de la manca de tractament, les autoritats, al principi, van tenir una postura dubitativa. Van trigar molt a donar les primeres directrius per ordenar la desinfecció i el rec. A més, cal recordar que aquella tardor venia precedida d’un estiu molt sec.

La grip es va presentar en tres onades. La primera va arribar a la primavera de 1918. La segona, a final d’estiu. Però la més intensa i la que més es va patir a Barcelona, va arribar a la tardor del 1918. Atacava especialment la gent jova, en edat de treballar i de reproduir-se.

A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts, encara que és impossible saber les xifres exactes. Només el 9 d’octubre del 1918 es van registrar 900 defuncions. Arreu del món, la xifra de morts estaria al voltant dels 50 milions, però en podrien ser molts més. Tanta mortaldat, va tenir una gran repercussió demogràfica a Catalunya i a tota Europa.

La grip espanyola va marxar tan misteriosament com havia arribat. El nombre de malalts va anar minvant fins que la pandèmia es va donar per acabada.

A començament del segle XXI, una expedició científica a Alaska va exhumar el cadàver d’un home mort de la grip espanyola un segle enrere, congelat al permafrost. D’aquesta manera, van poder aïllar el virus i ara sabem alguna cosa més sobre la pandèmia més mortal de la història.

Malalts cèlebres

Alfons XIII, rei d’Espanya. Encara que nous estudis suggereixen que va tenir angines i la malaltia seria una escarlinata (font diari abc de l’època).

Manuel García Prieto, president del Govern d’Espanya.

Armando Reverón, pintor veneçolà; va aconseguir curar-se mitjançant mètodes particulars.

Edvard Munch, artista noruec que va pintar el seu propi autoretrat malalt.

Guillem II, emperador d’Alemanya.

Lloyd George, primer ministre britànic.

Franklin Delano Roosevelt, assistent de l’secretari de marina i futur president nord-americà.

Woodrow Wilson, president dels Estats Units.

Víctimes Cèlebres

Rodrigues Alves, president del Brasil (m. 16 de gener de 1919)

Guillaume Apollinaire, poeta francès (m. 9 de novembre de 1918)

Louis Botha, primer ministre de la Unió de Sud-àfrica, (m. 27 d’agost de 1919)

Phoebe Hearst, mare de William Randolph Hearst, (m. 13 d’abril de 1919)

Julián Juderías, historiador, assagista i sociòleg espanyol (m. 19 juny 1918)

Tatsuno Kingo, arquitecte japonès (m. 25 març 1919)

Gustav Klimt, pintor austríac (m. 6 febrer 1918)

Harold Lockwood, estrella de cinema mut (m. 19 d’octubre de 1918)

Francisco Marto, sant vident de la verge de Fàtima (m. 4 de abril de 1919)

Jacinta Marto, santa vident de la verge de Fàtima (m. 20 de febrièr de 1920)

Koloman Moser, pintor austríac (m. 18 de octubre de 1918)

Kaita Murayama, pintor japonès (m. 20 febrer 1919)

William Osler, metge canadenc (m. 29 desembre 1919)

Hubert Parry, compositor britànic, (m. 7 de octubre de 1918)

Edmond Rostand, dramaturg francès, conegut per la seva obra Cyrano de Bergerac, (m. 2 de decembre de 1918)

Humbert de Savoia, comte de Salemi, fill d’Amadeu I d’Espanya (m. 20 de juny de 1918)

Egon Schiele, pintor austríac (m. 31 de octubre de 1918). La seva dona Edith, que estava embarassada de sis mesos, havia sucumbit a la malaltia tres dies abans.

Amadeo de Souza-Cardoso, pintor portuguès (m. 25 d’octubre de 1918)

Iàkov Sverdlov, líder d’el partit Bolxevic i oficial de la pre-URSS (m. 16 de març de 1919)

Mark Sykes, polític i diplomàtic britànic (m. 16 febrer 1919)

Charles Tomlinson Griffes, compositor nord-americà (m. 8 de abril de 1920)

Erik de Västmanland, príncep de Suècia i Noruega, duc de Västmanland (m. 20 de setembre de 1918)

Otto Wagner, arquitecte austríac (m. 11 abril 1918)

Max Weber, economista polític i sociòleg alemany (m. 14 juny 1920)

John Francis Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 14 de gener de 1920)

Horace Elgin Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 10 de desembre de 1920)

Read Full Post »