Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 30/03/2020

“A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts”


Autorretrat d’Edvard Munch, qui va patir la grip de 1918|WIKIPEDIA

BETEVÉ|La pandèmia de grip del 1918, coneguda com la grip espanyola, va posar a prova la ciutat que no donava l’abast per atendre els malalts i enterrar els morts.

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Comunicat oficial de Ajuntament de Sabadell durant la pandèmia de la Grip 1918|CEDIDA

Josep Pla recorda en un dels seus escrits el 8 de març de 1918, el dia que va anar a la Universitat de Barcelona per assistir a les classes i es va trobar les portes tancades a causa de la pandèmia més gran que ha assolat el món.

La tardor del 1918, la ciutat es va col·lapsar. La universitat no va ser la única a tancar. Es van haver de suspendre molts esdeveniments públics a causa dels estralls que estava causant la grip. La Casa de la Caritat, encarregada de retirar els cadàvers de la ciutat, no donava a l’abast. No tots van poder rebre tractament, i ni tan sols, l’extrema unció.

Sobre l’inici de l’epidèmia hi ha diferents hipòtesis. Hi ha historiadors que el situen a un campament militar dels EEUU. En aquest cas, l’haurien dut a Europa els soldats americans durant la Primera Guerra Mundial. També hi ha qui diu que hauria arribat amb els treballadors del camp del sud de França. El cert és que en aquell moment, tota Europa està en guerra. França, Alemanya o la Gran Bretanya estan molt castigades després de quatre anys d’enfrontaments i els seus governs donen ordres als mitjans de comunicació de no alarmar més la seva població amb notícies sobre la grip. En canvi, a Espanya, els diaris en parlaven obertament. És per això que a tota Europa es va conèixer com la grip espanyola i se’n va situar el seu origen a Madrid.

Es tracta d’una grip estranya. Els infectats passaven de tenir quatre esternuts i unes dècimes de febre, a tenir una pneumònia greu i molt sovint mortal, en només 48 hores.

Els metges no sabien com combatre-la. En aquella època encara no hi havia antibiòtics i només podien administrar quinina per baixar la febre. Per això, és una època on van aparèixer molts productes miraculosos que asseguraven poder acabar amb la malaltia. Però a més de la manca de tractament, les autoritats, al principi, van tenir una postura dubitativa. Van trigar molt a donar les primeres directrius per ordenar la desinfecció i el rec. A més, cal recordar que aquella tardor venia precedida d’un estiu molt sec.

La grip es va presentar en tres onades. La primera va arribar a la primavera de 1918. La segona, a final d’estiu. Però la més intensa i la que més es va patir a Barcelona, va arribar a la tardor del 1918. Atacava especialment la gent jova, en edat de treballar i de reproduir-se.

A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts, encara que és impossible saber les xifres exactes. Només el 9 d’octubre del 1918 es van registrar 900 defuncions. Arreu del món, la xifra de morts estaria al voltant dels 50 milions, però en podrien ser molts més. Tanta mortaldat, va tenir una gran repercussió demogràfica a Catalunya i a tota Europa.

La grip espanyola va marxar tan misteriosament com havia arribat. El nombre de malalts va anar minvant fins que la pandèmia es va donar per acabada.

A començament del segle XXI, una expedició científica a Alaska va exhumar el cadàver d’un home mort de la grip espanyola un segle enrere, congelat al permafrost. D’aquesta manera, van poder aïllar el virus i ara sabem alguna cosa més sobre la pandèmia més mortal de la història.

Malalts cèlebres

Alfons XIII, rei d’Espanya. Encara que nous estudis suggereixen que va tenir angines i la malaltia seria una escarlinata (font diari abc de l’època).

Manuel García Prieto, president del Govern d’Espanya.

Armando Reverón, pintor veneçolà; va aconseguir curar-se mitjançant mètodes particulars.

Edvard Munch, artista noruec que va pintar el seu propi autoretrat malalt.

Guillem II, emperador d’Alemanya.

Lloyd George, primer ministre britànic.

Franklin Delano Roosevelt, assistent de l’secretari de marina i futur president nord-americà.

Woodrow Wilson, president dels Estats Units.

Víctimes Cèlebres

Rodrigues Alves, president del Brasil (m. 16 de gener de 1919)

Guillaume Apollinaire, poeta francès (m. 9 de novembre de 1918)

Louis Botha, primer ministre de la Unió de Sud-àfrica, (m. 27 d’agost de 1919)

Phoebe Hearst, mare de William Randolph Hearst, (m. 13 d’abril de 1919)

Julián Juderías, historiador, assagista i sociòleg espanyol (m. 19 juny 1918)

Tatsuno Kingo, arquitecte japonès (m. 25 març 1919)

Gustav Klimt, pintor austríac (m. 6 febrer 1918)

Harold Lockwood, estrella de cinema mut (m. 19 d’octubre de 1918)

Francisco Marto, sant vident de la verge de Fàtima (m. 4 de abril de 1919)

Jacinta Marto, santa vident de la verge de Fàtima (m. 20 de febrièr de 1920)

Koloman Moser, pintor austríac (m. 18 de octubre de 1918)

Kaita Murayama, pintor japonès (m. 20 febrer 1919)

William Osler, metge canadenc (m. 29 desembre 1919)

Hubert Parry, compositor britànic, (m. 7 de octubre de 1918)

Edmond Rostand, dramaturg francès, conegut per la seva obra Cyrano de Bergerac, (m. 2 de decembre de 1918)

Humbert de Savoia, comte de Salemi, fill d’Amadeu I d’Espanya (m. 20 de juny de 1918)

Egon Schiele, pintor austríac (m. 31 de octubre de 1918). La seva dona Edith, que estava embarassada de sis mesos, havia sucumbit a la malaltia tres dies abans.

Amadeo de Souza-Cardoso, pintor portuguès (m. 25 d’octubre de 1918)

Iàkov Sverdlov, líder d’el partit Bolxevic i oficial de la pre-URSS (m. 16 de març de 1919)

Mark Sykes, polític i diplomàtic britànic (m. 16 febrer 1919)

Charles Tomlinson Griffes, compositor nord-americà (m. 8 de abril de 1920)

Erik de Västmanland, príncep de Suècia i Noruega, duc de Västmanland (m. 20 de setembre de 1918)

Otto Wagner, arquitecte austríac (m. 11 abril 1918)

Max Weber, economista polític i sociòleg alemany (m. 14 juny 1920)

John Francis Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 14 de gener de 1920)

Horace Elgin Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 10 de desembre de 1920)

Read Full Post »

GASTRONOMÍA CATALANA: Formatges de l’Abadessa (La Seu d’Urgell)

Feu la vostra comanda i us ho serviran a casa vostra de Bellaterra, prèvia transferencia ☎️ 607 579 608

Judit Carreira Ruiz és de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el 1997 va anar a estudiar ramaderia a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, a Bellestar, i el 2009 ja hi va tornar per quedar-s’hi. Fa cinc anys que ha obert el seu propi projecte, Formatges de l’Abadessa, una formatgeria ubicada al bell mig del centre històric de la Seu d’Urgell. Es tracta d’una petita empresa des d’on Judit Carreira, amb una experiència de més de vint anys en el sector, elabora els seus propis formatges amb llet de vaca i cabra i que madura al seu celler del carrer dels Canonges.

La formatgera Judit Carreira al celler de L’Abadessa, on maduren els seus formatges/Feliu Sirvent

D’on et ve la passió per elaborar formatges?

Em ve de ser una estudiant de batxillerat diguem-ne, més aviat, discreta, aquest és el perquè de tot plegat (riu). El cas és que vaig venir a estudiar ramaderia a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, aquí a Bellestar, i ho vaig encertar. A l’hora de fer les pràctiques vaig voler conèixer el món del formatge i vaig anar a fer-les a Cal Valentí de Mussa. Durant l’últim curs, el Joan Obiols (professor de l’Escola Agrària) va demanar-nos si hi havia algú que, a l’estiu, volgués anar a fer formatges i munyir cabres a Ossera, a la formatgeria ‘Serrat Gros’. No m’ho vaig pensar i amb vint anyets i un 4L destartalat vaig anar-me’n cap a Ossera. La Cesca de Cal Valentí de Mussa i l’Eulàlia d’Ossera han estat les culpables de la meva passió per fer formatges i la seva influència és ben present avui en el meu producte.

La Cesca de cal Valentí de Mussa i l’Eulàlia d’Ossera han estat les culpables de la meva passió per fer formatges

Quan vas obrir Formatges de l’Abadessa, parties de zero?

Vam obrir la formatgeria el 2014. Partíem de zero pel que fa a impulsar un projecte propi, però tenia els coneixements i l’ofici i també l’experiència d’anys d’haver treballat en formatgeries com ‘Serrat Gros’ d’Ossera, Cal Valentí de Mussa, ‘Bauma’ de Borredà, Mas d’Eroles d’Adrall… En totes aquestes formatgeries hi vaig estar en segon pla i tenia ganes de fer un projecte propi, de fer les coses a la meva manera.

Quin és el perfil de Formatges de l’Abadessa?

La característica que la fa diferent és que està ubicada dins el nucli urbà, en ple centre històric de la Seu, al mateix carrer dels Canonges. El nostre projecte és volgudament petit, amb tot el procés molt controlat, i on la matèria primera és de gran qualitat. Sempre hem volgut anar pas a pas, com diuen els catalans, menjar poc i pair bé (riu).

ParadaFiraTargeta

La Cesca de cal Valentí de Mussa i l’Eulàlia d’Ossera han estat les culpables de la meva passió per fer formatges

Quan vas obrir Formatges de l’Abadessa, parties de zero?

Vam obrir la formatgeria el 2014. Partíem de zero pel que fa a impulsar un projecte propi, però tenia els coneixements i l’ofici i també l’experiència d’anys d’haver treballat en formatgeries com ‘Serrat Gros’ d’Ossera, Cal Valentí de Mussa, ‘Bauma’ de Borredà, Mas d’Eroles d’Adrall… En totes aquestes formatgeries hi vaig estar en segon pla i tenia ganes de fer un projecte propi, de fer les coses a la meva manera.

Quin és el perfil de Formatges de l’Abadessa?

La característica que la fa diferent és que està ubicada dins el nucli urbà, en ple centre històric de la Seu, al mateix carrer dels Canonges. El nostre projecte és volgudament petit, amb tot el procés molt controlat, i on la matèria primera és de gran qualitat. Sempre hem volgut anar pas a pas, com diuen els catalans, menjar poc i pair bé (riu).

On compres la llet?

Això ho hem mirat molt. La llet de vaca la compro al Joan Barbé, a l’Ecofranch de Montferrer, que és bruna amb ecològic. La de cabra a Vilamur, al Pallars Sobirà, a un petit productor que té ramat de pastura extensiva i n’estem molt contents

La nostra formatgeria és petita, hem volgut anat pas a pas, menjar poc i pair bé

Com diries que són els teus formatges?

A mi em costa molt definir-los amb paraules, però l’altre dia va venir a veure’ns un amic nostre, que és afinador de formatges, i em va dir: ‘els teus formatges són com tu, forts i valents per fora i delicats i sensibles per dins”. Em va agradar i vaig pensar que tenia bona part de raó.

A l’Abadessa tenim quinze referències entre formatges madurats i frescos

Quins formatges fas?

A l’Abadessa tenim quinze referències entre formatges madurats i frescos, de les quals sis o set els fem tot l’any i la resta són estacionals o els elaborem per encàrrec. En destacaria tres, que potser són els més reconeguts i els més premiats. El Fragua, el primer que vam fer, és un formatge de llet crua de vaca de coagulació enzimàtica i pasta semidura de crosta rentada, que té la peculiaritat que es renta la pell amb cervesa negra durant la maduració que li dóna una textura, una olor i un color especial. Un altre, el Cabraflor, que em va ensenyar i inspirar a fer el Valeri Ausàs, un reconegut formatger originari de la Seu que viu des de fa anys a Valladolid. És un formatge tipus “Torta” amb llet pasteuritzada de cabra i amb la pell exterior florida blanca, que presentem en petit format perquè sigui obert i consumit.

Amb llet pasteuritzada?

Sóc una ferma defensora de la llet crua, però el Cabraflor és l’únic formatge que faig amb llet pasteuritzada i el motiu és que quan el vaig fer estava embarassada i no el podia tastar. I després em va interessar, en l’àmbit tecnològic, mantenir-ne la fabricació. L’Eugeni Celery, de Ca l’Eugene de la Seu, sempre em diu que el continuï fent de la mateixa manera, que ell el recomana a totes les embarassades i que es ven molt bé (riu).

I el tercer formatge que destacaries?

El Tometa, que ha obtingut els últims premis i que és un formatge tipus ‘Tomme’, el tradicional francès de l’altra banda dels Pirineus i que jo he volgut fer a la manera d’aquí.

T’agrada ensenyar el que saps, divulgar i fer cursos…

Sí, aquest és un punt molt important en el nostre projecte. Els clients, a part de voler un producte artesà de qualitat, cada vegada demanen més sobre aquest món i es pregunten com s’elabora el producte. Va ser el 2011 quan vam començar a fer els tallers per a particulars que volen aprendre a fer formatge a casa i també els tallers infantils. Són uns tallers molt pràctics, on s’explica tot de manera molt senzilla i entenedora i on l’alumne no cal que sàpiga ciències o bioquímica, posem per cas. Tenen molta acceptació.

No produïm per la necessitat de vendre i pagar crèdits i això es nota molt en l’elaboració del nostre formatge

I com ho vas fer per entrar al circuit de venda?

Aquest no va ser un aspecte complicat per a nosaltres. Primer perquè, en els vint anys que porto en aquest món, em coneix tothom, saben com treballo i són les mateixes formatgeries les que m’han introduït en botigues del sector. Els tallers i les formacions ens han posat en contacte amb molta gent. Com que som una formatgeria petita que ha anat creixent a poc a poc i per fases, no hem tingut mai un gran estoc amb la necessitat urgent de donar-li sortida. La nostra venda directa és important i la comercialització a través de botigues també. A banda del comerç més de proximitat, venc a tres botigues molt especialitzades a Barcelona i una a Madrid. El boca-orella funciona molt bé i mai no he hagut de sortir a buscar una botiga, ens han vingut a buscar. No produïm per la necessitat de vendre i pagar crèdits i això es nota molt en l’elaboració del nostre formatge.

L’ofici de formatger a casa nostra és relativament nou

Podem parlar d’un cert ressorgiment de l’ofici de formatger a l’Alt Pirineu?

Ara està de moda tot el tema gastronòmic, però jo no parlaria de ressorgiment de l’ofici de formatger, perquè com a ofici és nou. A Suïssa o a França sí que existia l’ofici de formatger, com existia el de vaquer, però aquí l’activitat de formatgeria era un complement dins l’activitat agrària com també ho era l’hort o la matança del porc. Els pagesos d’aquí feien formatge per al seu propi consum i com a molt en venien l’excedent. L’ofici de formatger i la seva especialització a casa nostra és relativament nou i, certament, la gent el valora cada cop més.

Read Full Post »

Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra us atendrà directament al seu mobil.

“L’EMD manté el servei urgent de Farmàcia a domicili”

Segons Bellaterra TV, els Agents Cívics de Bellaterra deixaran de prestar servei mestres duri el decret de confinament aprovat per Gobierno d’Espanya

Read Full Post »

L’empresa bellaterrenca Grassoler S.A.,que aquesta primavera compleix el seu 60 aniversari, està cercant gent que els hi pugui proveir teixit de cotó 100%, (sense barreja), i fer llençols als hospitals de campanya.

És per confeccionar llençols dins la seva mateixa empresa i proporcionar-los als hospitals de campanya que s’està muntant a casa nostra.

Grassoler és fabricant de sofàs -els hi està cedint per a les zones de descans dels sanitaris-, però ens hi han demanat de confeccionar llençols pels llits dels hosputals sanitaris.

Grassoler ha contactat amb diferents fabricants, i els hi han dit que tenen esgotades les existències, i no disposen de fil per més fabricació.

L’ideal empeses de teixits de cotó 100% per poder tallar-los i fer una bona quantitat, i entregar el més aviat posible als hospitals de campanya.

Si el veïnat de Bellaterra té coneguts o pot ajudar, agrairíem contacti amb la Sra. Gras (Grassoler) 93 5808289.

Tot el que estàn araateic Grassoler és totalment voluntari – sense ànim de lucre- perquè no és moment de fer negoci, sinó ser solidaris i ajudar el màxim possible.

Read Full Post »

Restaurant Marcs de Bellarerra comença de setmana oferint el seu atractiu Menú Migdia, on avui destaca el Roast Beef amb poma saltejada (10€, per emportar)

Read Full Post »

Controlar emocions com l’angoixa o l’ansietat pot ser clau per no visitar la nevera més del necessari mentre durin les restriccions de moviment pel coronavirus

Per Anna Feliu|BETEVÉ

El decret d’estat d’alarma ha obligat la majoria de persones a estar-se moltes -moltíssimes- hores a casa. De fet, es calcula que la crisi del coronavirus ha confinat al seu domicili un terç del total de la població mundial. En aquestes circumstàncies d’aïllament social, mantenir-se en forma i portar una dieta equilibrada es fa una mica més difícil que normalment. L’avorriment, l’angoixa o la preocupació per la situació poden acabar fent-nos visitar la nevera més sovint del que ho fem normalment i si a això hi afegim la disminució de l’exercici físic, les conseqüències per a la salut poden ser molt evidents. Per això, els especialistes recomanen regular-se i intentar no menjar de més durant el confinament.

Menys exercici, menys menjar

Els experts ho tenen clar: a menys exercici, menys menjar. En una entrevista a EFE Salut, l’endocrinòloga Clotilde Vázquez assegura que “si no gastem tanta energia tampoc no hem de continuar consumint les mateixes calories que un dia habitual” i per això recomana reduir les racions. En aquest sentit, afegeix que un adult que “pràcticament no es mogui, no hauria de passar, segons l’edat, de les 1.3000 o 1.700 calories” mentre que en una jornada amb activitat normal podria arribar a les 2.000.

Aliments amb vitamina D i antioxidants

Una altra de les claus és triar millor allò que mengem. La professora d’Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Noemí Cuenca, explica a l’ACN que cal escollir “aliments com fruita, verdura, cereals, llegums, lactis, peix i carn, perquè aportaran allò més necessari per mantenir-se sa i alhora evitar aliments ultraprocessats i pobres en nutrients“. Cuenca afegeix que cal optar per aliments amb vitamina D i antioxidants per tenir en bon estat el sistema immunitari.

Fer exercici a casa

Encara que potser no siguin les activitats a què estem acostumats, els experts recomanen fer tot l’exercici possible mentre duri el confinament. És clar que no es podran fer activitats com córrer, anar en bicicleta ni fer natació, però des dels diferents perfils de xarxes socials dels clubs esportius així com els del professors particulars, s’ofereixen multitud de classes en línia que es poden seguir des de casa.

Controlar les emocions

A ningú no se li escapa que moltes vegades el que ens porta a la nevera és la necessitat de saciar emocions con l’angoixa o l’estrès, derivats tant de la situació de confinament com de la incertesa pel futur de la pandèmia que estem vivint. En aquests casos, segons la presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, Nancy Babio, moltes persones recorren “a la xocolata o a aliments molt processats com les patates xips o la brioixeria perquè aporten un plaer momentani“. És per això que hem d’intentar mantenir un bon estat de salut mental mentre durin les restriccions de moviment.

Read Full Post »

La consellera de Salut, Alba Vergés, va explicar ahir al migdia en roda de premsa que es dirà Hospital Temporal Vallès Salut, tindrà entre 250 i 300 places i donarà cobertura a tota la comarca. Sobretot, servirà per descongestionar el Parc Taulí i acollirà pacients que necessiten atenció sanitària.Personal treballant per muntar l’hospital de campanya a la Pista Coberta d’Atletisme / D.S. CEDIDESAleix PujadesPersonal de l’Ajuntament de Sabadell treballa des d’aquest dissabte per condicionar l’espai; i aquest diumenge també s’hi ha treballat fins al migdia. A l’hospital de campanya hi treballaran efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), el CatSalut, Metges Sense Fronteres i de les forces armades espanyoles. “Ens servirà per alliberar llits al Taulí perquè quan arribi el pic de la corba estiguem preparats”, ha dit l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en la seva primera roda de premsa virtual.
Farrés ha explicat que el Taulí s’ha reconvertir 214 llits de semicrítics en UCI un cop aquests pacients semicrítics s’hagin traslladat al nou hospital de campanya. L’atenció al nou centre hospitalari la faran professionals del CatSalut, però l’alcaldessa també ha explicat que l’ajuda de la Unitat Militar d’Emergències (UME) o l’Exèrcit de Terra, la qual cosa està per definir, serà tant logística com sanitària. Marta Farrés també ha apuntat que es crearà un comitè de seguimentamb totes les parts esmentades per gestionar el nou equipament.https://youtu.be/P5w4xer1ePITanmateix, l’alcaldessa ha fet una crida a estudiants o persones jubilades del sector sanitari per incorporar-se a l’hospital de campanya i a empreses a donar material de protecció com mascaretes, bates i guants. En el primer cas, els interessats s’han de dirigir a la filial vallesana de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (vallesocci@academia.cat) i en el segon, a la Policia Municipal (carrer de Pau Claris, 100).El director general del Taulí, Joan Martí, ja avançava en una entrevistapublicada pel D.S. ahir dissabte que la corporació sanitària i el consistori buscaven un espai per ampliar el nombre de llits disponibles en plena pandèmia de la Covid-19. L’objectiu, deia Martí, era tenir-lo disponible en un termini de 10 dies per si fes falta.L’hospital de campanya se suma a altres iniciatives que ja estan en marxa per tal de poder atendre l’alta demanda que hi ha del sistema sanitari i que es preveu que segueixi augmentant. Per aquest motiu, aquest cap de setmana ja ha entrat en funcionament el Gran Hotel Verdi, amb 195 places, com a espai medicalitzat per atendre pacients lleus, que estan a punt de rebre l’alta. Des de fa uns dies, el Taulí també deriva pacients no-covid a l’hospital QuirónSalud del Vallès i més recentment, usuaris de traumatologia a la clínica Asepeyo de Sant Cugat.Durant la roda de premsa d’aquest diumenge a la tarda, Marta Farrés ha agraït a la ciutadania que segueixi les mesures de confinament, ha transmès el seu condol a les víctimes del coronavirus i ha agraït la feina que estan fent els serveis sanitaris i els professionals dels serveis essencials que treballen aquests dies.

Read Full Post »