Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/03/2020

“Us presentem una recepta casolana Made in Bellaterra de gel natural desinfectant amb àloe vera”

Bellaterra.Cat us ofereix una opció per preparar un gel desinfectant natural per a les mans. En aquest cas, a part d’alcohol de farmàcia, alcohol etílic a el 96% o etanoli i d’àloe vera per , us recomanem afegir aigua de roses. Aquest producte, que podeu comprar fàcilment o fer-ho a casa, aportarà hidratació per tenir cura de la pell i frescor i bona olor

Seguiu aquestes indicacions que us expliquem com fer un gel desinfectant de mans amb àloe vera i aigua de roses:

Ingredients:

70 ml d’alcohol de farmàcia, alcohol etílic a el 96% o etanol

30 ml d’aigua de roses

10 cullerades de gel d’àloe vera

Opcional: podeu afegir 10 gotes d’oli essencial de lavanda, ja que aporta més propietats antibacterianes i combina molt bé l’olor amb l’aigua de roses.

Preparació:

Amb el Thermimix tritureu molt fi i a punt el gel, l’àloe vera pelat del vostre jardí de Bellaterra.

Passeu-lo per un colador fi tèxtil.

En un recipient gran afegir el gel d’àloe vera i l’aigua de roses, barrejant fins que es vegi una textura homogènia.

Afegir l’alcohol i remenant una mica més.

En aquest punt afegir l’oli essencial de lavanda si voleu, i remoure més fins a tenir un gel uniforme.

Abocar tot en el pot o recipient que hagi triat per guardar aquest gel antibacterià fet amb productes naturals i ja ho tindreu llest per utilitzar.

Read Full Post »

El proper diumenge dia 8 de març es compleixen 10 anys de la nevada del 2010, quan Bellaterra es va cobrir d’un mantell blanc, que recordava un tradicional poble de Suïssa.

Carrer Abat Oliba amb Casas i Amigó nevats el 8 de març de 2010|GUY PÉREZ CIUREZU

Tal com recorda el diari El Punt Avui, va ser la nevada més important del segle XXI pel que fa a extensió i a gruixos acumulats, amb una magnitud que, deu anys després encara no s’ha superat. La tempesta de neu va ser comparable a la del 30 de gener del 1986, a la de l’1 de març del 1993, a la dels dies 14 i 15 de desembre del 2001 i a la del 27 i 28 de gener del 2006, però va tenir afectacions més generalitzades. Els flocs van caure amb abundància a les comarques gironines i barcelonines, i a l’est de les lleidatanes i de les tarragonines.

El servei meteorològic havia previst neu per sobre dels 200 metres però va acabar nevant arran de mar i va provocar el col·lapse a l’àrea metropolitana de Barcelona, poc avesada a les nevades copioses. De fet, en el cas de la ciutat de Barcelona, les dificultats per circular es van produir especialment a les rondes i als carrers de la part alta de la ciutat. A l’Observatori Fabra, prop del cim del Tibidabo, es van mesurar entre 16 i 20 cm de neu, mentre que a les platges se n’hi va acumular una fina capa, però al centre els gruixos van arribar a ser d’entre 2 i 3 centímetres i d’uns 10 a la part alta.

Les xifres del moment mostren la magnitud de l’episodi: 156 carreteres afectades i 20 de tallades, 6 autopistes amb dificultats per circular-hi, 5 línies de rodalies i 3 dels FGC tallades, 142 alumnes sense escola, 608 línies de transport escolar suspeses, 31 vols cancel·lats, 400 sortides dels bombers i nombrosos talls elèctrics provocats per les afectacions a les línies elèctriques, especialment a les comarques gironines. En alguns casos es va trigar dies a tornar a la normalitat.

Estació Bellaterra FGC nevada el 8 març 2010 |BELLATERRA. CAT

Molts cotxes van quedar atrapats a la xarxa viària perquè no duien cadenes per circular i els seus ocupants van haver de ser traslladats a poliesportius i instal·lacions habilitades a corre-cuita per passar-hi la nit. La Universitat Autònoma de Barcelona i la de Vic es van desallotjar i molts escolars no van arribar als centres educatius o bé van haver de sortir més aviat per no quedar atrapats amb una nevada que es va anar intensificant al llarg de la jornada. En un primer moment des del govern de la Generalitat, format pel tripartit d’esquerres presidit per José Montilla, es volia donar aparença de normalitat i de tenir la situació controlada, però a mesura que avançava el dia la sensació de caos va anar creixent, com ho feia la indignació dels ciutadans atrapats en carreteres i trens i els que van haver de passar llargues hores sense subministrament elèctric. Tot i l’aparatositat de la nevada, però, no es van haver de lamentar desgràcies personals greus.

Combinació de neu i vent

Estació de Bellaterra dels FGC nevada el 8 març 2010|BELLATERRA.CAT

La coincidència de neu molt humida i vent fort, tal com es va produir simultàniament a les comarques gironines, va ser la causant de les afectacions. La neu humida té una major facilitat per adherir-se als objectes, fins i tot als més prims, com és el cas dels cables elèctrics, i poden acumular un gran pes. El vent va evaporar la part líquida de la neu i va transformar la resta pràcticament en gel, que no es desprèn dels objectes. D’aquesta manera la neu humida va acabar produint més destrosses que si fos neu pols seca.

Tot i que l’episodi no va tenir les dimensions de la gran nevada del dia de Nadal de 1962, la combinació d’una precipitació persistent acompanyada de llamps i trons donava la idea de la profunditat de la borrasca, molt poc comuna en aquest racó de la Mediterrània, assegura Toni Barrera, tècnic en canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, que destaca la precipitació registrada en zones com la costa del Baix Empordà i, en general, a la meitat oriental de Catalunya, però que a les comarques costaneres de la demarcació de Tarragona es va quedar per sota de la nevada del desembre del 2001, que va caure amb força a les comarques de Tarragona, l’altiplà central i les terres de ponent.

Barrera explica que el context d’escalfament global no impossibilita que nevades com la d’ara fa deu anys es repeteixin. “És cert que l’hivern és l’estació més seca, però l’escalfament de la Terra altera el sistema climàtic del planeta i pot portar dies molt freds en zones on acostumen a haver-hi grans descensos de temperatura.”

Read Full Post »

És l’autonomia on les rendes entre 20.000 i 30.000 euros paguen més per l’impost de la renda

Catalunya és la comunitat on hi ha més impostos propis, un total de 18 (Pexels/Skitterphoto)

CCMA|Catalunya continua sent una de les comunitats amb els impostos més elevats i, concretament, on les rendes entre 20.000 i 30.000 euros paguen més per l’impost sobre la renda.

Segons l’estudi que elabora cada any el Consell General d’Economistes d’Espanya, aquesta major càrrega impositiva es mantindrà un cop s’aprovin els pressupostos i entri en vigor la reforma fiscal pactada amb els comuns.

Com a tendències, l’informe apunta una “competència fiscal a la baixa” en l’impost de successions i donacions quan es tracta d’hereus o destinataris familiars pròxims.

En el cas de l’impost sobre el patrimoni, els economistes destaquen que Catalunya, Aragó, Extremadura i el País Valencià han reduït els mínims exempts de pagar-lo, mentre que La Rioja bonifica la quota en un 75%. A Madrid no es paga.

A Catalunya, 18 impostos propis

A Catalunya és també on hi ha més impostos propis, un total de 18. Els economistes consideren que hi ha un excés d’aquesta mena de tributs quan només aporten un 2% de tota la recaptació tributària.

De fet, es refereixen a aquesta proliferació com una “autèntica jungla”, perquè en el conjunt de l’estat hi ha 70 impostos propis, la majoria relacionats amb la protecció del medi ambient.

Malgrat tot, consideren positiva la competència entre comunitats, sempre que es faci de forma ordenada i eficient.

Read Full Post »

Entre les tres fórmules que el ministre de Seguretat Social ha proposat al Congrés per garantir les pensions hi ha passar als plans de pensions d’empresa la bona fiscalitat dels privats

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social|CEDIDA

CCMA|El govern espanyol planteja 3 fórmules per garantir les pensions: endurir les jubilacions anticipades voluntàries i afavorir la fiscalitat dels plans d’empresa en detriment dels privats i incentivar els que retardin la jubilació.

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, ha comparegut aquest dijous, a la Comissió de seguiment i avaluació del Pacte de Toledo al Congrés, per anunciar aquestes mesures, amb les quals es vol fer front a l’envelliment de la població i del manteniment de la Seguretat Social en els pròxims anys.

El ministre ha defensat la solvència de la Seguretat Social assegurant que la despesa es pot controlar amb “els instruments adeqüats”.
Les pensions són un dels reptes econòmics del govern espanyol de coalició que demana als grups del Pacte de Toledo que aquestes mesures s’aprovin amb urgència.

Reduir les jubilacions anticipades

Les jubilacions anticipades voluntàries, l’any passat, van suposar el 16% del total, i des del 2014 han augmentat un 66%.
Per reduir-ne el nombre, proposa eliminar els incentius fiscals que les fan atractives.

El ministre ha explicat que es revisaran les fórmules, la forma i els elements sobre els quals es calculen les penalitzacions que s’apliquen a la quantia de la pensió quan un treballador es vol jubilar abans i de forma voluntària. Segons el ministeri, aquesta deducció és, en teoria, del 8%, però diu que, en realitat, és inferior sobretot quan s’aplica a les bases de cotització més elevades.
Escrivà considera que “hi ha marge de revisió per desincentivar”.

Jubilar-se quan toca o millor més tard

Un altre dels objectius de la revisió és acostar la mitjana d’edat real de les jubilacions a l’edat legal. Per això el govern vol millorar els incentius als que endarrereixin l’edat de jubilació i fer-ne més difusió.
Per cada any que s’endarrereixi l’edat de jubilació, segons el ministre Escrivà, es resol un 25% del problema entre la despesa actual i la futura, una despesa que, segons calculs de l’AIReF, estarà al voltant del 13,5% del PIB l’any 2048.

Pla de pensions d’empresa contra el privat

El govern vol fomentar els plans de pensions col·lectius o d’empresa en detriment dels privats, .que solen donar menys rendibilitat i són més cars per als clients que volen complementar la pensió pública. I diu que, per fer-ho, s’han de traslladar els incentius fiscals. És a dir, que desgravin més els plans col·lectius que els plans privats.

“Estem disposat a reduir la fiscalitat favorable actual del plans individuals cap a plans d’ocupació, procedents de la negociació col·lectiva, que és on veiem que es poden generar pensions sobre la part dels ciutadans que tenen, per la seva disposició de rendes, més necessitat de complementar-les i fer-ho amb productes molt més barats i que generen rendibilitats més altes.”

Escrivá ha defensat que els plans que s’acorden en la negociació col·lectiva amb aportacions d’empresa i treballadors funcionen amb èxit al País Basc.

El ministre ha anunciat que des de la Seguretat Social ja s’està treballant amb el ministeri d’Hisenda per “traslladar els avantatges fiscals” d’uns plans als altres i també per a les rendes més baixes.

Especial interactiu: present i futur de les pensions

Garantir el poder adquisitiu de les pensions

Escrivà ha insistit en la necessitat de garantir el poder adquisitiu de les pensions i de comprometre’s tant si es fa a través d’un referent anual com si es busca una altra fórmula.

El ministre ha proposat tornar al marc legislatiu previ a la reforma del 2013. Escrivà ha considerat que el document de la legislatura passada que no es va aprovar per la convocatòria d’eleccions és un bon punt de partida per a la reforma.

Read Full Post »