Posted in Bellaterra, tagged Andrés Rueda, Enquesta Seguretat on 16 gener 2020|
El bellaterrenc Andrés Rueda, creador i administrador dels grups de WhatsApp “Emergències”, “Protec” i “Temes de Bellaterra” ha posat en marxa aquest mateix vespre una enquesta per recollir l’opinió de seguretat dels 3.000 habitans de Bellaterra.
El bellaterrenc Andres Rueda|CEDIDA
Aquí sota compartim l’enllaç de l’enquesta cívica de Bellaterra 👇
Posted in Bellaterra, tagged Canadà, Revaloració pensions 2020, Suïssa on 16 gener 2020|
Curiosament les pensions a Canadà (1.000 Dolars canadencs) i Suïssa (1.400 Francs suïssos) son universals, indiferent si s’ha treballat de ministre o paleta *
Així queden les pensions després de la revaloració de l’0,9%
La màxima a Espanya és de 2.683,3 euros a l’mes i la mínima, amb cònjuge a càrrec, a 843,4 euros
El Govern de coalició format per PSOE i Unides Podem va voler fer una declaració d’intencions al seu primer Consell de Ministres, celebrat dimarts.
Habitualment dedicat a nomenaments i altres assumptes d’intendència, aquest cop el nou executiu va anunciar una primera mesura econòmica d’impacte: la revaloració de les pensions a l’0,9%.
*Informació aportada por familiars de Bellaterra visquen a Suïssa i Quebec
Posted in Bellaterra, tagged Beethoven, Bellaterra, el musical, Joseph Karl Stieler, Trio Arriaga on 16 gener 2020|
Una família de Bellaterra té un retrat original de Beethoven realitzat entre febrer i març de l’any 1820 pel retratista alemany Joseph Karl Stieler ( (Muguncia, 1 de novembre de 1781-Munic, 9 d’abril de 1858).
Retrat original de Beethoven realitzat per Joseph Karl Stieler l’any 1820, obra privada d’una familia de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Orgull del nostre poble i agraits per tota l’activitat musical que sempre ens aporta El Musical de Bellaterra (Conservatori Oficial de Música), i en concret el magnífic concert que ens van oferir fa uns dies amb el prestigiós Trio Arriaga, tot un programa dedicat a Beethoven (250è aniversari del seu naixement).
Trio Arriaga: Daniel Ligorio, piano; Juan Luís Gallego, violí i David Apellaniz, violoncel.
Gracias Grans Maestros!
El Trio Arriaga al Conservatori de Música de Bellaterra|CEDIDA
Ludwig van Beethoven (Bonn, Arquebisbat de Colònia 16 de desembre de 1770 Viena 26 de març de 1827) va ser un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical abasta, cronològicament, des del Classicisme fins als inicis de l’Romanticisme. És considerat un dels compositors més importants de la història de la música i el seu llegat ha influït de manera decisiva en l’evolució posterior d’aquest art.
Sent l’últim gran representant de l’classicisme vienès (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música de l’Romanticisme, influint en diversitat d’obres musicals de segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les sinfoníasfueron la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser principalment significatiu en les seves obres per a piano i música de cambra.
La seva producció inclou els gèneres pianístic (trenta-dos sonates per a piano), de cambra (incloent nombroses obres per a conjunts instrumentals d’entre vuit i dos membres), concertant (concerts per a piano, per a violí i triple), sacra (dues misses, 1 oratori), lieder, música incidental (la ópera Fidelio, un ballet, músiques per a obres teatrals), i orquestral, en què ocupen lloc preponderant les Nou simfonies.
Posted in Bellaterra on 16 gener 2020|
Relacionen el 5% de càncers de bufeta amb productes químics presents a l’aigua d’aixeta
Segons publica el 324 de TV3, un estudi conclou que l’exposició a llarg termini a l’aigua d’aixeta, sigui per ingestió, inhalació o per absorció per la pell augmenta el risc de càncer de bufeta
La presència d’uns productes químics anomenats halometans a l’aigua potable es pot associar amb un 5% dels casos anuals de càncer de bufeta a Europa -més de 6.500 casos-, sigui per inhalació quan hi ha una aixeta oberta, per la pell quan ens dutxem o rentem les mans o quan ens la bevem.
Així ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a la revista “Environmental Health Perspectives”. Es tracta del primer estudi que analitza la presència d’aquests compostos químics a l’aigua de l’aixeta de 26 països de la Unió Europea.
Cristina Villanueva, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi:
“La probabilitat de tenir càncer de bufeta augmenta a mesura que augmenta el nivell d’exposició a trihalometans.”
Els trihalometans són compostos que es generen després de desinfectar l’aigua amb productes químics i entre els quals hi ha cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometà i bromoform. Sempre que raja l’aigua hi ha una exposició als trihalometans.
I Villanueva admet que, a nivell individual, hi ha poques coses a fer per evitar aquest químic.
“Nosaltres a nivell personal no podem fer gaire i la recomanació és que bé, que a nivell administratiu o públic es facin les millores per reduir els nivells en l’aigua que es distribueix a la població”
Estudis previs ja havien associat l’exposició a llarg termini, sigui per ingestió, inhalació o per absorció per la pell, amb més risc de càncer de bufeta.
Els investigadors van enviar un qüestionari a les organitzacions encarregades de la qualitat de l’aigua municipal per recollir informació sobre la concentració de trihalometans totals i per tipus a l’aigua de l’aixeta, xarxa de distribució o planta de tractament. Aquestes dades es van contrastar amb altres fonts d’informació disponibles. Va ser una feina difícil que hauria de ser més assequible, segons Villanueva:
“El desafiament més gran ha estat la recopilació de dades representatives de trihalometans a nivell nacional a tots els països de la UE. Aquestes dades haurien de ser de fàcil i ràpid accés.”
Espanya, el país amb més incidència
Els resultats van indicar grans diferències entre països. El nivell mitjà de trihalometans a l’aigua potable a tots els països estava per sota del límit reglamentari europeu -la mitjana va ser d’11,7 micrograms per litre i el màxim és de 100 micrograms per litre. Però els nivells màxims van sobrepassar els límits en nou països: Xipre, Espanya, Estònia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal i Regne Unit.
Posteriorment, els autors van estimar els casos de càncer de bufeta atribuïbles. Ho van fer amb la informació disponible de les taxes d’incidència de la malaltia a cada país. En total, es va concloure que hi podia haver 6.561 casos de càncer de bufeta per any atribuïbles a l’exposició a trihalometans a la Unió Europea.
Novament, hi havia grans diferències entre països. Espanya, amb 1.482 casos, i el Regne Unit, amb 1.356 casos, eren els més afectats, potser degut al fet que tenen alta incidència de càncer de bufeta o una població més elevada.
Però, en percentatge, els països amb més abundància relativa eren, per aquest ordre, Xipre (23%), Malta (17%), Irlanda (17%), Espanya (11%) i Grècia (10%). En canvi, els menors percentatges es donaven a Dinamarca (0%), Països Baixos (0,1%), Alemanya (0,2%), Àustria (0,4%) i Lituània (0,4%).
Això hauria de portar a mesures per reduir la presència d’halometans a l’aigua potable, com explica Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal:
“En els últims 20 anys, s’han realitzat esforços importants per reduir els nivells de trihalometans a la Unió Europea, incloent Espanya. Tot i això, els nivells actuals a certs països encara podrien conduir a una càrrega considerable de càncer de bufeta, que podria evitar-se mitjançant l’optimització del tractament de l’aigua, desinfecció i pràctiques de distribució, entre d’altres possibles mesures”
Villanueva hi afegeix:
“Si no fem servir clor i fem servir ozó, doncs es generen menys trihalometans, però pot ser que se’n generin d’altres que es coneixen menys. No és tan simple com deixem de… S’ha de mirar tot el tractament”
L’equip científic recomana que els principals esforços per reduir els nivells de trihalometans es dirigeixin a països amb mitjanes més altes. Calculen que, si els 13 països que tenen la mitjana més elevada reduïssin els seus nivells a la mitjana de la UE, el nombre estimat de casos atribuïbles disminuiria un 44%, amb 2.868 casos menys per any.
Posted in Bellaterra, tagged Enric Pallàs, Taula Cívica Bellaterra, TCB on 16 gener 2020|
Enric Pallàs, coordinador de la Taula Cívica de Bellaterra (TCB), ha convocat reunió de les entitats del nostre poble al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra, el proper dia 6 de febrer, tot recordant que s’ha d’escollir un nou coordinador, un cop exhaurit el temps màxim de quatre anys que preveuen els estatuts que ens van donar aquest grup d‘Entitats de Bellaterra, l’any 2016.
Enric Pallàs, coordinador de la TCB (tercer per la dreta)|ARXIU BELLATERRA. CAT
Pel vostre coneixement, a continuació publiquem les entitats que composen la Taula Cívica Bellaterra (TCB), creada l’any 2016.
Associació de Veïns de Terranova (Guillem Sallent)
Amics de Sant Pau del Riu Sec (Francina Carenas)
Coral Turó de Sant Pau (Santi Badia)
Grup Escolta Bellaterra (Aina Petri)
Teatre La Inestable de Bellaterra (Ricard Boixeda)
Associació Fòrum Bellaterra (Chus Cornellana)
Comissió Bellaterra És Sant Cugat (Miquel Vázquez)
Diari Digital Bellaterra.Cat (Francesc Pérez)
Esquerra Republicana de Catalunya (Quim Oltra)
Bellaterra per la Independència ANC (Enric Pallàs)
Club Bellaterra (Jordi Fau)
Unió de Veïns de Bellaterra (Josep Mª Riba)
Agrupació d’Electors Àlvar Roda (Àlvar Roda)
Associació de Veïns Turó de Sant Pau (Alba Fransí)
La Llar d’en Pitus (Queralt Martin)
Bellaterra Contra la Interpolar (Eugènia Vidal)
Associació afectats per antena església de B. (Lydia Magdaleno)
Escola el Til·ler (Isabel Barrachina)
Associació Bellaterra Comerç (Jordi Tardós)
Bellaterra Diari (Laia Tardós)
Convergents (Jordi Macarulla)
Associació Bellaterra BV-1414 (Jordi Bas)
Penya blaugrana (Oriol Capmany)
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Croquetes cua de bou, recepta on 16 gener 2020|
Bellaterra Gourmet us recomana la recepta de cua de bou amb panko
Feliç dia internacional de la croqueta!
Croquetes de cua de bou amb panko|CUINES. CAT
Per David Caballero|Cuines. Cat
Ingredients
oli d’oliva verge extra
germinats de peril·la vermella (shiso)
Per a la massa:
300 g de cua de bou estofada
250 ml de llet
250 ml de la salsa de l’estofat de cua de bou
50 g de mantega
50 g de farina
1 ceba
un pessic de sal
pebre negre mòlt
Per a l’arrebossat:
100 g de farina
200 g de panko cruixent
2 ous
Per a la maionesa:
1 ou
200 ml d’oli de gira-sol
30 ml de la salsa de l’estofat de cua de bou
sal fina
Preparació:
Per a la massa: en una cassola, sofregiu la ceba ben picada amb la mantega. Un cop cuita, afegiu-hi la farina i treballeu-la fins que es dauri una mica.
Aboqueu-hi la llet calenta i el suc de l’estofat, també calent, salpebreu-ho i deixeu-ho coure 2 min.
Afegiu-hi la carn de la cua de bou una mica esqueixada, remeneu-ho bé i deixeu-ho refredar a la nevera 12 h, ben tapat.
L’endemà, doneu forma allargada a les croquetes i deixeu-les refredar (o congeleu-les).
Per a la maionesa: bateu l’ou amb l’oli fins que s’emulsioni i formi una maionesa.
Afegiu-hi la salsa de l’estofat de cua de bou i remeneu-ho. Poseu-ho a punt de sal.
Per a l’arrebossat: passeu les croquetes per la farina, després per l’ou batut, torneu a passar per farina i ou (per evitar que s’obrin) i, finalment, pel panko.
Deixeu-les refredar bé abans de fregir-les (també les podeu congelar en aquest moment).
En una paella, fregiu les croquetes en oli ben calent fins que siguin daurades per fora i serviu-les de seguida.
Serviu les croquetes amb una punta de la maionesa de cua de bou i un germinat de peril·la al damunt.
NOTA: Que és el Panko?
El Panko es fabrica a partir de pa ratllat elaborat mitjançant escalfament òhmic. Aquesta manera d’elaboració de pa es va desenvolupar al Japó durant la Segona Guerra Mundial i permet fabricar pa sense crosta molt adequat per ratllar posteriorment. La carn, peix i molts productes es poden “empanar o arrebossar” amb panko. Després el fregit, el panko dóna un efecte cruixent i una mica airejat.
Posted in Bellaterra, tagged Càncer, Joan Massagué on 16 gener 2020|
L’investigador català Joan Massagué descobreix el mecanisme que produeix les metàstasis
Les cèl·lules tumorals utilitzen una proteïna que intervé en la reparació de teixits per envair altres òrgans.
El científic català Joan Massagué (Wikimedia Commons)
Per Xavier Duran/TV3
Una molècula anomenada L1CAM és la clau que permet als tumors iniciar el procés de metàstasi i envair altres òrgans del cos. Així ho revela una recerca liderada per Joan Massagué, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, que publica la revista Nature Cancer.
La metàstasi és la causa principal de les morts causades per càncer.
Al volant del 90% es produeixen per aquesta causa, quan cèl·lules d’un tumor s’escampen, ocupen altres òrgans i allà comencen el procés per produir un nou tumor.
El treball que ara publica l’equip de Massagué culmina gairebé vint anys de recerca en el laboratori que dirigeix el científic català dedicats a comprendre el mecanisme pel qual es produeixen les metàstasis. I ofereix una explicació que descarta el que fins ara se suposava: que algunes cèl·lules tumorals patien mutacions que els facilitava envair altres òrgans i propagar el càncer.
Una proteïna implicada en la reparació de teixits
L’L1CAM (molècula d’adhesió cel·lular L1) és una proteïna que actua en la reparació dels teixits. Afavoreix l’adhesió entre les cèl·lules i això permet tancar ferides. L’L1CAM no s’expressa en teixits normals que es troben en equilibri. Però, des de fa cert temps, s’ha associat a certes malalties i a la majoria de resultats negatius en el tractament clínic de tumors sòlids malignes.
El que han demostrat ara Massagué i el seu equip és que les cèl·lules tumorals aprofiten l’L1CAM per adherir-se a altres teixits. Així comencen les metàstasis. Se sabia que la producció de tumors en altres òrgans està dirigida per cèl·lules mare que, tot i l’heterogeneïtat dels càncers humans, tenen uns trets comuns.
Fa dos anys, l’equip de Massagué ja havia publicat a la revista Nature Cell Biology un article en què demostraven que l’L1CAM era un component essencial per iniciar la proliferació de cèl·lules de tumors de mama, pulmó, ronyó i còlon. Això permetia que els tumors s’escampessin pel cervell, pulmó, fetge i ossos.
El que fan aquestes cèl·lules és utilitzar la proteïna L1CAM per adherir-se i escampar-se per la superfície de capil·lars sanguinis i activar la producció d’uns factors requerits per iniciar el creixement.
Una possible diana terapèutica
Els investigadors han utilitzat tumors primaris i metàstasi en el fetge de pacients amb càncer colorectal, ratolins amb colitis i càncer intestinal i cultius cel·lulars. I així van poder comprovar el paper que juga l’L1CAM en càncers colorectals resistents a la quimioteràpia i per a la propagació del tumor.
Pels autors, això significa un canvi radical a l’hora d’investigar possibles dianes terapèutiques per on atacar la metàstasi. No s’ha de treballar amb models que expliquen com s’inicien els tumors, sinó centrar-se en el procés basat en l’L1CAM.
Afirmen que si bé l’estudi s’ha centrat en el càncer colorectal, es coneix molt bé el paper de la proteïna en molts altres càncers i en les metàstasis a diversos òrgans. I destaquen que han demostrat el paper essencial de l’L1CAM perquè les cèl·lules tumorals puguin sobreviure i arrelar en altres òrgans. Per això, creuen que la proteïna és una diana terapèutica en potència
BELLATERRA.CAT 