Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Beethoven’

En un discurs pronunciat a París el 1950 el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer pública la idea de crear una nova forma de col·laboració política a Europa que fes impensable una altra guerra entre països europeus.

L’himne europeu

La melodia que simbolitza a la UE procedeix de la Novena Simfonia composta en 1823 per Beethoven, que va decidir posar música a la “Oda a l’Alegria” escrita per Schiller en 1785.

L’himne no només simbolitza a la Unió Europea, sinó també a Europa en un sentit més ampli. La “Oda a l’Alegria” de Schiller expressa la visió idealista de la fraternitat entre els éssers humans, visió que Beethoven compartia.

El 1972, el Consell d’Europa va convertir el tema de la “Oda a l’Alegria” de Beethoven en el seu himne.

El 1985, va ser adoptat pels dirigents de la UE com a himne oficial de la Unió Europea. L’himne no té lletra, només música. En el llenguatge universal de la música, és l’expressió dels ideals europeus de llibertat, pau i solidaritat.

L’himne europeu no pretén substituir els himnes nacionals dels països de la UE, sinó més aviat celebrar els valors que tots ells comparteixen. L’himne es toca en les cerimònies oficials de la Unió Europea i, en general, en tots els esdeveniments de caràcter europeu.

La proposta antibel·licista de Schuman representa el començament d’allò que avui dia és la Unió Europea. És per això que des d’aleshores el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa. Enguany, l’excepcionalitat provocada per la cirisi del #Coronavirus ha fet que no puguem celebrar presencialment el Dia d’Europa, hem organitzat i col·laborem en diverses inciatives on line per marcar el 9 de maig.

A continuació en podeu trobar un resum: Data: 12/05/2020

Beethoven a casa: durant les darreres setmanes hem fet una crida a Instagram per demanar als usuaris que pengessin la seva interpretació de l’himne de l’alegria i celebrar, d’aquesta manera, tant el Dia d’Europa, com el 250 aniversari de Beethoven. Podeu trobar les interpretacions amb l’etiqueta #BeethovenACasa o #BeethovenEnCasa. Els autors de les millors interpretacions podran assistir en directe a un concert de la 9a Simfonia de Beethoven al Palau de la Música.

Dia d’Europa amb cinema: pots celebrar el Dia d’Europa amb una selecció de cinema europeu que trobaràs al canal que hem creat a Filmin. Les ambaixades dels estats membres de la UE a Espanya ens han ajudat a fer una selecció de films que podràs trobar fins el 10 de maig en aquest enllaç. (link is external) Per poder veure-ho cal que demanis un codi en aquesta web (link is external) i que et registris com a usuari de Filmin, una vegada fet has d’entrar a la pàgina de Filmin i dirigir-te aquí (link is external), d’aquesta manera podràs canviar el codi que has obtingut en el primer pas. Una vegada bescanviat el codi podràs escollir la pel·lícula que vols veure de la selecció de cinema europeu que trobaràs en aquest canal (link is external).

Quiz sobre el Dia d’Europa: ho saps tot sobre Europa i la UE? Ara ho pots demostrar en el Quitz que han organitzat els centres Europe Direct de tot l’estat espanyol. Aquí hi trobaràs més informació.

Festival de Música: El mateix dia 9 de maig a partir de les 12 del migdia podràs gaudir del Music Europe Day, un viatge musical per unir a tots els europeus amb uns 30 concerts i cofnerències amb artistes de tot Europa. Els músics oferiran actuacions musicals en directe des de les seves llars i explicaran les històries de les seves cançons i compartiran anècdotes i records. Podreu seguir-ho a través de les pàgines de Facebook Facebook de Europavox (link is external). Més informació aquí (link is external)

Dia d’Europa a prop teu: en aquest enllaç hi trobaràs un resum de totes les activitats que organitzen els centres Europe Direct repartits pel territori. Fes-hi un cop d’ull.

Read Full Post »

El jove director romanès Sergiu Celibidache dirigeix l’any 1950 amb la Filarmònica de Berlín, l’Obertura Egmont de Beethoven, a la seva sala de concerts destruïda a l’acabar la segona guerra mundial.

Sergiu Celibidache, director de L’Orquestra Filarmònica de Berlín (1945 i 1952) |CEDIDA

[Vídeo] Sergiu Celibidache i la Filarmònica de Berlín a la sala de concerts destruïda per la guerra

Biografía de Sergiu Celibidache

Sergiu Celibidache va néixer a Roman (Romania) el 28 de juny de 1912. Va començar els seus estudis musicals amb el piano, després va estudiar música, filosofia i matemàtiques a Bucarest, Romania i després a París. Una de les més importants influències en la seva vida va ser Martin Steinke, un coneixedor de l’budisme zen, que va afectar profundament el punt de vista de Celibidache per la resta de la seva vida.

Va estudiar a Berlín i, entre 1945 i 1952, va ser director principal de l’Orquestra Filarmònica de Berlín.

Posteriorment va treballar amb orquestres radials d’Estocolm, Stuttgart i París. Des de 1979 fins a la seva mort va ser director musical de l’Orquestra Filharmònica de Munic.

Va ensenyar regularment a la Universitat de Magúncia d’Alemanya i en 1984 va ensenyar a l’Institut Curtis de Filadèlfia (Pennsilvània, EUA) i en l’Accademia Musicale Chigiana. La docència va tenir un especial èmfasi durant tota la seva vida i els seus cursos eren freqüentment gratuïts per als oients.

Des de 1950 es va negar a publicar gravació alguna de les seves interpretacions, al·legant que cap enregistrament és capaç de captar tots els matisos sonors que es perceben en directe en una sala de concerts, tot i que, malgrat tot, va ser bastant condescendent amb la circulació d’alguns enregistraments pirata de les seves interpretacions en directe. No obstant això, després de la seva mort, la seva família va decidir publicar algunes de les seves gravacions.

El 1965, Celibidache va casar a Ioana Procopie Dimitrescu, mare del seu únic fill Sergiu Ioan Celibidache ( “Serge”), nascut el 1968, autor de l’documental El jardí de Celibidache (2010).

Sergiu Celibidache va morir a La Neuville-sur-Essonne, prop de París, el 14 d’agost en 1996.

Read Full Post »

Des de Bellaterra. Cat la nostra felicitació i desitjos de salut i pau a totes les persones de bona voluntat de la terra!

En el 138è aniversari de la fundació del Banc de Sabadell, Bellaterra.Cat comparteix el Flashmob “Som Sabadell” Himne de l’alegria de la 9ª Simfonia de Beethoven, on participen més de 100 persones de l’Orquestra Simfònica del Vallès, els Cors Lieder, Amics de l’Òpera i Coral Belles Arts.

Aquest video publicat al YouTube ha tingut més de 84.000.000 milions de visites, un autèntic record a nivel mundial.

Read Full Post »

Una família de Bellaterra té un retrat original de Beethoven realitzat entre febrer i març de l’any 1820 pel retratista alemany Joseph Karl Stieler ( (Muguncia, 1 de novembre de 1781-Munic, 9 d’abril de 1858).

Retrat original de Beethoven realitzat per Joseph Karl Stieler l’any 1820, obra privada d’una familia de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Orgull del nostre poble i agraits per tota l’activitat musical que sempre ens aporta El Musical de Bellaterra (Conservatori Oficial de Música), i en concret el magnífic concert que ens van oferir fa uns dies amb el prestigiós Trio Arriaga, tot un programa dedicat a Beethoven (250è aniversari del seu naixement).

Trio Arriaga: Daniel Ligorio, piano; Juan Luís Gallego, violí i David Apellaniz, violoncel.
Gracias Grans Maestros!

El Trio Arriaga al Conservatori de Música de Bellaterra|CEDIDA

Ludwig van Beethoven (Bonn, Arquebisbat de Colònia 16 de desembre de 1770 Viena 26 de març de 1827) va ser un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical abasta, cronològicament, des del Classicisme fins als inicis de l’Romanticisme. És considerat un dels compositors més importants de la història de la música i el seu llegat ha influït de manera decisiva en l’evolució posterior d’aquest art.

Sent l’últim gran representant de l’classicisme vienès (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música de l’Romanticisme, influint en diversitat d’obres musicals de segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les sinfoníasfueron la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser principalment significatiu en les seves obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístic (trenta-dos sonates per a piano), de cambra (incloent nombroses obres per a conjunts instrumentals d’entre vuit i dos membres), concertant (concerts per a piano, per a violí i triple), sacra (dues misses, 1 oratori), lieder, música incidental (la ópera Fidelio, un ballet, músiques per a obres teatrals), i orquestral, en què ocupen lloc preponderant les Nou simfonies.

Read Full Post »