Accident Plaça Verge Montserrat de Bellaterra|NURIA DAUMAL
Des d’aquí, ho faig públic.
He tornat ha trucar a l’ajuntament “central”, el de Cerdanyola, a espais públics, per preguntar perquè no arreglen el deteriorament provocat el dia 25 de març .en l’espai urbà de la plaça Mare de Déu de Montserrat, i qui ha de ocupar-se de que es realitzi, ja que suposa un perill per als vianants que no poden utilitzar la vorera, a més de faltar la il·luminació del fanal inutilitzada.
També he cridat després a la delegació de l’ajuntament a Bellaterra, (se suposa que és la presència d’ell mateix més propera), l’EMD, i he fet les mateixes preguntes. Ningú ha sabut donar-me més resposta que les següents: Ara pas avís a la policia, Resposta meva: em sembla molt bé però la policia ja ho sap, és la que va posar les cintes senyalitzant i limitant el pas als vianants. A més la policia no és la que l’ha de reparar.
La conclusió és que ningú sap qui l’ha de reparar ni qui s’ocupa de l’assumpte.
Hi ha un pal de la companyia de la llum, això sembla, caigut, amb els cables penjant sobre terreny de bosc cedit a l’ajuntament per a ampliació de l’Cami Antic per fer la via de trànsit més ampla segons projecte de la Generalitat de l’any que ja ni recordo .
També hi ha un fanal caiguda, que suposo que no funciona i ja no té solució, que pertany a l’enllumenat d’espais públics dependent de l’ajuntament de Cerdanyola, i suposo que també afectarà l’accident, d’alguna manera, a alguna de les competències que té la EMD.
La meva pregunta des d’aquí, sense pretendre ser políticament incorrecte, ni atacar ningú és:? Qui s’ocupa d’arreglar el disbarat i pel que es veu, qui s’ocupa d’avisar a qui o els qui els toqui fer-ho? . Jo com a veïna que ni punxa ni curta en aquest assumpte però que el pateix, ho faig des d’aquí amb l’esperança que en un grup tan nombrós, estigui algú capacitat perquè aquest assumpte es resolgui d’una vegada. Espero no ser una somiadora. Moltes gràcies i bon dia a tots.
Sinopsis de NORUEGA (PREMI LLETRAFERIT DE NOVEL·LA 2020)
Estes esgarradores memòries ficcionades relaten la trajectòria singular d’Albert Sanchis Bermell, un viatje als budells d’una Valéncia que ha desaparegut: la ciutat fluvial delimitada per les ombres de la muralla islámica, l’esperit del Mercat i una percepció lúcida i trágica de l’existéncia.Un retrat implacable del misteri i el sentit de la vida inexorablement unida a uns carrers que no han sabut pensar-se, on la indiferéncia i el desarrelament han anat de la má, davant d’una sonoritat que, amb tot, exhala encenalls d’optimisme i tendresa.Un cant definitiu de dolor i d’amor a Valéncia.
Rafa Lahuerta Yúfera|EL TEMPS
RAFA LAHUERTA YÚFERA (València, 1971) ha participat en diversos llibres col·lectius de temàtica futbolística, com també ho és la seua reconeguda obra La balada del Bar Torino (Llibres de la Drassana, 2014). Amb Noruega ha guanyat el Premi Lletraferit de Novel·la 2020.
Dimecres entra en vigor el registre salarial obligatori per a totes les empreses de l’Estat perquè mostrin si paguen diferent a homes i a dones per la mateixa feina. Es tracta d’una eina més per lluitar contra la bretxa salarial de gènere, una discriminació retributiva que és inacceptable, i que amb ulls del segle XXI és insostenible. Perquè no només es manté, sinó que el mateix naixement d’aquest registre salarial demostra com és de difícil erradicar-la. La Constitució espanyola (article 35), l’Estatut dels Treballadors (article 28), dues lleis sobre la igualtat, el Tractat de Funcionament de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE, una directiva europea, una recomanació de la Comissió Europea… El corpus legal que empara la igualtat d’homes i dones en drets laborals és suficient. Però som al cap del carrer.
Quatre dades. El ritme actual d’equiparació salarial que s’està donant situa en 30 anys el temps que es necessitaria per assolir la igualtat a l’Estat. Cada treballadora, de mitjana i a la Unió Europea, cobra un 14,8% menys per hora que un home que fa la mateixa feina. Quan es té un fill, els homes mantenen el sou, però a les dones els baixa un 11% el primer any i fins a un 28% en el termini d’una dècada. I, finalment, a Catalunya les dones cobren de mitjana un 22,2% menys que els homes, per un 16% en el conjunt de la Unió Europea.
Per tant, qualsevol eina que arribi ha de ser benvinguda. El nou registre, amb sancions previstes, ha de recollir les retribucions de tots els treballadors, inclosos directius, amb especificació de gènere i de categories laborals. Hi estan obligades totes les empreses, però amb més intensitat les que tenen més de 50 treballadors, que hauran d’aportar més especificacions (complexitat del lloc de treball o formació exigida, per exemple). Igualment, si una empresa de més de 50 treballadors admet una bretxa de més del 25%, l’haurà de justificar de manera raonable.
Aquesta exigència superior sobre les empreses de més de 50 treballadors té el sentit que són les obligades per llei a tenir plans d’igualtat i, per tant, les que ja haurien hagut de començar a corregir qualsevol bretxa. Però es dona el fet que aproximadament el 90% de les empreses espanyoles tenen menys de 50 treballadors. I que no és en les grans empreses on es detecta més la bretxa, a causa del pes dels sindicats i de convenis molt detallats i curosos en aquest sentit.
Amb menys obligacions documentals per a les empreses petites, doncs, la Inspecció de Treball (l’encarregada de controlar-ne el compliment) tindrà molta feina per determinar exactament la bretxa salarial de gènere.
En principi, l’objectiu del registre és oferir una panoràmica més detallada de la situació, fer un zoom sobre la situació de la bretxa salarial real -és justament la virtut que hi veuen els experts del sector-, i és cert que cada pas ajuda. Però llavors caldrà esperar que els resultats obtinguts siguin analitzats acuradament i serveixin per prendre noves mesures.
Veïnat proper a la Plaça Mare de Déu de Montserrat de Bellaterra s’ha desplaçat vàries vegades per reclamar a les administracions públiques la reparació del fanal i poste de llum tombats per l’accident del 25 de març, però tothom dóna llargues i no aporta solucions.
Veïnat proper a la zona de la Masia Can Jeroni Martí de Bellaterra ens ha enviat les següents imatges per denunciar l’estat lamentable d’aquest indret, convertit en abocador il•legal amb brossa diversa deixadesa i no recollida de forma més continuada, fet que provoca que aquesta s’amuntegui durant dies amb el conseqüent perill de salubritat i risc d’incendi per al bosc entre Bellaterra i Sant Quirze del Vallès. (FOTOS CEDIDES PEL VEÏNAT DE LA ZONA)
El veïnat ha comprovat que sovint enterren la brossa abocada, tal com es pot veure en aquesta foto cedida
Segons explica el veïnat, “aquest lloc que persones anònims han tancat amb cadena, es troba en un camí públic que facilita que gent aliena a la zona, i incívica, pugui dipositar sense cap problema , i amb total impunitat “tota la merda” i tot el que els hi vingui de gust”. Uns fets que ja van denunciar davant el consistori de Cerdanyola del Vallès i els Agents Rurals.
Lloc de l’abocament marcat amb un cercle vermell | Google MapsEl veïnat ha comprovat que sovint enterren la brossa abocada, tal com es pot veure en aquesta foto cedida
Il·lustració de la Malaltia de Parkinson per William Richard Gowers, extret del Manual of Diseases of the Nervous System escrit el 1886
Acostuma a ser a causa de l’acumulació d’una proteïna presinàptica en les neurones, una sinucleïna alfa, que impedeix la transmissió de la dopamina en els ganglis basals. L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica(entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus PARK1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autosòmica recessiva.
L’aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s’ha descobert un gen, la dardarina, que pot provocar la malaltia i s’ha vist que és força present a Espanya.
L’edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,02% de les defuncions per malaltia de Parkinson als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 97,42% es produïren en individus de 65 anys o més.
Mans d’una persona vella| SALUT
Causes
Acostuma a ser a causa de l’acumulació d’una proteïna presinàptica en les neurones, una sinucleïna alfa, que impedeix la transmissió de la dopamina en els ganglis basals. L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica(entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus PARK1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autosòmica recessiva.
L’aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s’ha descobert un gen, la dardarina, que pot provocar la malaltia i s’ha vist que és força present a Espanya.
L’edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,02% de les defuncions per malaltia de Parkinson als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 97,42% es produïren en individus de 65 anys o més.
Símptomes
Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris, bradicinèsia, inestabilitat, tremolors (presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres símptomes. La disminució del parpelleig i l’aparició gradual de nous símptomes és un punt més per sospitar la presència de la malaltia.
Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presenta depressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son. També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives, els hi és costós fer mecanismes mentals més o menys complexos. Això acaba afectant també a la parla, ja que costa i és un esforç pel malalt.
El seu curs és crònic i progressiu. Tot i que a vegades pot tardar fins a quinze anys a afectar significativament al malalt, sobretot si la malaltia agafa a una edat poc avançada.
Prenent una pista d’un famós receptari piemontès del 1854, va néixer la idea de crear Mole Cola, una cola completament italiana.
Mole Cola fosca i clara, de venda al Garden Elia de Sant Cugat|BELLATERRA GOURMET
Mole Cola té un cor Italià perquè és el resultat extraordinari de la col·laboració d’empreses italianes que comparteixen la seva experiència i imaginació en un projecte únic pel gust i el cor.
La idea de crear una cola italiana de 0 km, que es distribuirà als locals de menjar ràpid amb la filosofia Slow Food M ** Bun, va venir a Graziano Scaglia i Francesco Bianco, fundadors de la cadena, el 2012 inspirant-se en un receptari piemontès de 1854. Mitjançant una col·laboració amb el fabricant d’aromateràpia florentina Enrico Giotti, el Mole Cola comença a produir-se i distribuir-se el desembre de 2012. El primer lloc per distribuir-lo és M ** Bun, seguit de diversos llocs de la zona de Torí. L’octubre de 2013 es va crear la versió lliure de cafeïna anomenada “Molecola Bimbi”. Durant l’estiu del 2014, la beguda comença a distribuir-se als supermercats, en particular per Coop Italia i Eataly; en el mateix període, la producció arriba als primers milions de llaunes. El 2015, MoleCola comença a comercialitzar-se internacionalment, arribant a Alemanya i Austràlia.
El 2016, les ampolles de PET d’1 litre i 500 ml van debutar a les prestatgeries dels supermercats. L’etiqueta explica la filosofia i el caràcter italià de Molecola i s’enriqueix amb un detall important: la barra lateral que mesura la set, que permet conèixer la quantitat recomanada de cola i la quantitat consumida.
El 2017 arriba la nova ampolla de vidre Molecola al món de la restauració. El seu nom és 90-60-90 perquè les formes evoquen les corbes de les dives dels anys 50 i els detalls del processament del vidre s’inspiren en el món de la sastreria italiana.
El 2018, l’ampolla de vidre, dissenyada per Curve Creative Studio, va guanyar dos Gold Awards als IDA International Design Awards, un prestigiós concurs de disseny amb seu a Los Angeles, en la categoria Disseny de producte.
El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.
La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.
Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.
La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.
El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.
Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, aprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.
La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.
Parc Natural de la Serra de Collserola vist des de Bellaterra |BELLATERRA.CAT
L’Executiu aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola
El Pla vol garantir la màxima protecció i conservació d’un espai natural de gran rellevància, proposa un augment dels espais lliures i projecta una nova estratègia per a l’ús públic
El Govern, a proposta del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha aprovat avui definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Aquest pla ordena i regula els usos i les activitats d’aquest espai natural de gran rellevància a l’àmbit metropolità de Barcelona i en vol garantir la màxima protecció i conservació.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) té una naturalesa mixta; ambiental i urbanística. L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’hi inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a Espai funcional.
La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.
El Pla ha estat redactat i tramitat fins a l’aprovació provisional per part de l’AMB en un marc de governança i de consens molt ampli i sota la tutela d’una comissió tècnica i una comissió institucional formada pel conjunt d’administracions (Generalitat, AMB, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments inclosos al Parc) i presidides pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat. Posteriorment, el Pla ha estat aprovat pel Consell Metropolità de l’AMB, les respectives comissions d’urbanisme i, finalment, pel Govern de la Generalitat. Es culmina així un llarg camí des que el desembre de 2012 es va constituir la Comissió institucional.
El document aprovat dona compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, i deroga l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987. Ha estat redactat i tramitat en paral·lel a la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM).
L’objectiu principal del Pla és garantir la màxima protecció i conservació d’aquest espai natural de vital importància per a la metròpolis de Barcelona. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. El nou Pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d’una gestió dinàmica i adaptativa.
La importància del Parc rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest gran pulmó verd ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestructura verda metropolitana.
Principals objectius del nou Pla
El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:
Preservació i millora dels valors ambientals. S’aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es fan propostes al voltant de quatre idees estratègiques: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l’economia verda. Valorització dels recursos naturals. Amb l’objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l’economia verda, el PEPNat es basa en la corresponsabilitat i cogestió com a elements de conservació activa de l’espai natural i fa partícips els propietaris dels terrenys en la seva gestió. Actualment, el 60% dels terrenys són de titularitat privada. Infraestructures i serveis. S’aposta per minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola. Es minimitza l’efecte barrera provocat per les infraestructures, com ara carreteres, línies ferroviàries o instal·lacions per al transport de l’energia, i es potencien i s’adeqüen els passos per a la fauna en punts estratègics, com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs.
Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l’espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests “espais vora”. Es tracta de traslladar l’oferta d’activitats a la part exterior del Parc, com les àrees de lleure. Alhora, el nou pla pretén millorar la integració de la serra de Collserola dins la infraestructura verda metropolitana, buscant la sinergia entre els espais naturals i les zones urbanes i fent compatibles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals.
Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l’ús públic a partir de la infraestructura existent amb l’objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement. Aquesta xarxa concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc, i així s’evita la dispersió dels usuaris. Patrimoni construït. No s’admeten noves edificacions i s’aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l’inventari del patrimoni cultural. Es preveu l’eliminació de les construccions il·legalment implantades.
Principals novetats
Els principals canvis i novetats d’aquest nou Pla i la modificació puntual del Pla general metropolità que l’acompanya són aquests:
S’identifiquen i es posen en relleu determinats espais que, des del punt de vista ambiental, requereixen un tractament diferenciat (espais d’interès connector, illes de tranquil·litat, àrees d’especial significació…). S’incrementen els espais lliures en una superfície de més de 700 ha. S’estableix una qualificació específica per al sistema hidrogràfic format pels principals rius i torrents. Es potencien les activitats agropecuàries que afegeixen valor al Parc, basades en el desenvolupament d’una economia verda. Es redueix el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 ha. Es defineix un nou model d’ús públic i social per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del Parc. Aquest nou model ordena la forta concurrència d’usuaris: concentra les activitats i fa valer els recursos existents en consonància amb la diversitat d’activitats demandades.
El pla i la documentació annexa es poden consultar al web del Departament de Territori i al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, mitjançant aquest enllaç:
BELLATERRA.CAT 