Acostuma a ser a causa de l’acumulació d’una proteïna presinàptica en les neurones, una sinucleïna alfa, que impedeix la transmissió de la dopamina en els ganglis basals. L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica(entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus PARK1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autosòmica recessiva.
L’aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s’ha descobert un gen, la dardarina, que pot provocar la malaltia i s’ha vist que és força present a Espanya.
L’edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,02% de les defuncions per malaltia de Parkinson als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 97,42% es produïren en individus de 65 anys o més.
Causes
Acostuma a ser a causa de l’acumulació d’una proteïna presinàptica en les neurones, una sinucleïna alfa, que impedeix la transmissió de la dopamina en els ganglis basals. L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica(entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus PARK1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autosòmica recessiva.
L’aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s’ha descobert un gen, la dardarina, que pot provocar la malaltia i s’ha vist que és força present a Espanya.
L’edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,02% de les defuncions per malaltia de Parkinson als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 97,42% es produïren en individus de 65 anys o més.
Símptomes
Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris, bradicinèsia, inestabilitat, tremolors (presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres símptomes. La disminució del parpelleig i l’aparició gradual de nous símptomes és un punt més per sospitar la presència de la malaltia.
Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presenta depressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son. També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives, els hi és costós fer mecanismes mentals més o menys complexos. Això acaba afectant també a la parla, ja que costa i és un esforç pel malalt.
El seu curs és crònic i progressiu. Tot i que a vegades pot tardar fins a quinze anys a afectar significativament al malalt, sobretot si la malaltia agafa a una edat poc avançada.
Font, Salut, Wikipèdia,
