☑️ Una gran part dels milers de jardins privats de Bellaterra tenen plantats aquest vistós arbre
Flors de prunus pisardi a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA. CAT
Arbre caducifoli natiu d’origen ornamental. Aconsegueix una altura d’uns 6-8 m. Les seves fulles són simples, caduques, el·líptiques i amb vores dentades de fullatge vermell fosc que resulta ideal per a realitzar contrastos. La copa és de forma arrodonida i una mica desordenada amb multitud de branques.
Floreix abans que aparegui el fullatge i es cobreix totalment de flors petites rosàcies molt abundants.
Els fruits apareixen després de la floració donant lloc a fruits carnosos de color fosc. Les llavors són grans i ossudes.
Detall dels fruits de la prunera vermella o pissardii de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
Cultiu i cures:
La prunera cal plantar-ho en un lloc on rebi sol amb un sòl ric i profund amb aportacions de matèria orgànica. Suporta climes freds, suportant gelades fortes, però no suporta les gelades tardanes. És apte per a ciutats ja que també tolera alts nivells de contaminació i sequeres moderades.
Cal donar-li una poda durant el repòs hivernal, ja que fomenta l’aparició de flors que passaran posteriorment a fruits. Cal eliminar tot tipus de branques altes, xucladors i fusta morta.
Sol tenir algun problema amb la Roya, pugons i cotxinilles que són fàcils de tractar.
Multiplicació:
Es reproduir murgó o esqueix, encara que el més usual és empeltar en un peu de Prunus dulcis per obtenir un arbret més vigorós.
Usos:
Els seus usos ornamentals són diversos, emprant-aquests arbres d’ombra, com a elements decoratius solitaris o en alineacions.
Manuscrit d’Antonio Machado dedicat a l’assassinat de Federico Garcia Lorca
Per Jordi Virallonga, Catedràtic de Literatura espanyola i President de l’Aula de Poesia de Barcelona
Antonio Machado arriba a Barcelona l’abril de 1938, procedent de València. Ja havia estat a la capital catalana deu anys abans, quan s’estrenà Las adelfas, una obra de teatre que va escriure amb el seu germà Manuel. Un cop aquí s’instal·la amb la seva família a l’hotel Majestic durant un mes, fins que se’ls troba un allotjament a la Torre Castanyer, propietat de la marquesa de Moragas, al número 21 del Passeig de Sant Gervasi, on residirà fins que comenci l’apressat camí cap a l’exili.
Segons tots els testimonis, Barcelona és l’últim lloc on Machado se sent feliç, malgrat estar convençut que la guerra està perduda, malgrat l’arterioesclerosi que patia des de fa temps i malgrat el seu cor que, segons el seu metge, el Dr. José Puche, era ja una màquina gastada.
Un cop esbotzat el front de l’Ebre i davant la imminència de l’arribada de l’exèrcit franquista, el dia 22 de gener surten de Barcelona cap a la frontera de Portbou diversos intel·lectuals republicans: Tomás Navarro Tomás, Joaquim Xirau, l’astrònom Pedro Carrasco, el naturalista Enrique Rioja, el psiquiatra Emili Mira, en Pous i Pagès, aleshores director de l’Institut d’Estudis Catalans, Carles Riba i Antonio Machado, acompanyat per la seva mare, el seu germà José i la seva cunyada, Matea Monedero.
L’endemà arriben a Girona en ple bombardeig de l’aviació enemiga i han d’amagar-se unes hores. Per la tarda segueixen viatge fins a Raset, prop de Cervià de Ter, on es quedaran cinc dies al mas Casa Santa Maria. El dia 28 unes ambulàncies de la Direcció General de Sanitat els recullen per dur-los a una masia a Viladasens, el mas Faixat, on s’havia establert el comandament de les Brigades Internacionals. Allà es troben, entre d’altres, amb Corpus Barga i el professor Joan Roura.
De matinada surten tots cap a Portbou. Tarden un dia sencer en arribar prop de la frontera a causa de les riuades de carros, cotxes, homes, dones i nens que intenten passar a França, sortejant maletes, baguls, llibres, llits, estris i altres béns abandonats. El cotxe on viatgen es queda sense benzina i enmig d’una forta pluja i un fred esgarrifador, el poeta, amb la seva mare desvariejant i la resta del grup, arriben a Cervera, on el cap d’estació de tren els cedeix un vagó en una via morta per poder passar-hi la nit. Machado havia hagut d’abandonar la cartera on duia el seu últim llibre de poemes, el discurs d’entrada a la Real Academia Española i altres treballs literaris. Es troba perdut, acabat i sense un franc. En aquest lamentable naufragi pregunta a Carles Riba si ell creu que li donaran alguna cosa pel seu rellotge de butxaca, preocupat com estava per trobar-li un allotjament a la seva mare, que pesa menys que una nena i no para de preguntar si falta molt per arribar a Sevilla.
El dia 29, Corpus Barga aconsegueix diners del cònsol espanyol a Perpinyà per arranjar a París el futur immediat d’aquests intel·lectuals exiliats, però Machado vol quedar-se prop de la península i resol viatjar a Cotlliure, preferint, arribat el cas, marxar setmanes després cap a Moscou, on l’esperaven amb tots el honors, o encara millor, cap a Cambridge, si li arribava oficialment el promès oferiment del lectorat d’espanyol de la seva prestigiosa universitat. Corpus Barga l’acompanya en tot moment i instal·la Machado i la seva família a l’hotel Bougnol-Quintana, la propietària del qual els tracta amb tota amabilitat. Als poc dies Luis Santullano, secretari de l’ambaixada espanyola a París, li envia diners per viure amb comoditat. El poeta, però, ja està tocat de mort.
Tres dies abans de morir demana el seu germà José que l’acompanyi a veure el mar. És l’últim passeig de la seva vida, com si volgués fer realitat els versos finals del seu poema Retrato, com si volgués ser coherent amb les paraules amb que acomiadà Ylia Eherenburg, quan el va visitar a Barcelona. Aleshores l’escriptor rus li preguntà al poeta si no li feia por la mort. Machado li contesta que un home ha de morir amb dignitat; que no importa quan, sinó com ha de morir, per acabar amb aquesta frase: “Si el actor se ha compenetrado con su personaje, le es fácil retirarse de escena”.
El 22 de febrer, dimecres de cendra, entra en coma. En veu baixa i monòtona repetia en els últims instants: “Merci, madame; merci, madame…” Va morir al capvespre. Tenia 64 anys. Tres dies després ho feia la seva mare i arribava, massa tard, la molt esperada carta de la Universitat de Cambridge.
El 23 de febrer, sis milicians de la segona brigada de cavalleria de l’exèrcit republicà carreguen el seu taüt fins el cementiri de Cotlliure. Com ell mateix va preveure, anava “ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar”. Tant és així que una senyora anomenada Deboher, amiga de madame Quintana, ha de prestar un nínxol per poder enterrar el mestre.
Quasi vint anys després, el 12 d’octubre de 1957, el diari Le Figaro Littéraire obre una subscripció popular per erigir-li una sepultura digna. Es recullen 413.500 francs en un parell de dies. Entre els subscriptors hi trobem: Pau Casals, Ventura i Gassol, André Malraux, René Char, Eduardo Santos, expresident de Colòmbia, l’escultor Manolo Valiente, les llibreries Gallimard i Catalogne, a més d’homes i dones de tots els nivells socials. El 16 de juliol de 1958 se celebra la segona inhumació de les restes d’Antonio Machado i de la seva mare i es dipositen a la tomba actual, que construí l’arquitecte Cyprien Lloansí.
A Cotlliure segueix reposant el seu cadàver com a símbol d’una dignitat que els bàrbars mai podran entendre. En un butxacó de la seva jaqueta el seu germà José va trobar-hi un paper arrugat en el que el poeta hi havia escrit a llapis les seves tres darreres anotacions. Un vers alexandrí: Estos días azules y este sol de la infancia, l’inici del diàleg de Hamlet: Ser o no ser, i una quarteta a Guiomar, és a dir, a Pilar Valderrama, que ja havia publicat: Te daré mi canción,/ se canta lo que se pierde,/ con un papagayo verde/ que la diga en tu balcón.
De la infància a la mort. D’una a l’altra, coherència, dignitat i passió. Aquests són els últims pensaments d’un home en el buen sentido de la palabra, bueno, que no va trair la República, com sí va fer el seu germà Manuel, sumant-se a la ignominiosa dictadura a punta de fusell del règim militar i els seus acòlits, aquells a qui Antonio anomenava brutos cargados de razón … titanes con alma de gallinas. Ell va preferir l’exili, que va viure sense por, amb la abatuda serenitat del que perd amb les mans netes, tot el contrari del terror abjecte que ha d’envair al que guanya de forma salvatge, perquè el miedo a la muerte no es más que un amor sórdido a la vida.
Avui segueixen existint aquelles dues Espanyes que helaban el corazón, una d’elles segueix enrocada des dels temps del Cid Campeador i em temo que disposada a defensar-la fins l’última gota de sang si fora menester, l’altre és com una mantis religiosa mirada a través d’un calidoscopi. Barbàrie o incertesa. Mala peça al teler.
☑️ Des de l’any 1929 quan es va crear Bellaterra (inicialment Bella Terra), les entitats històriques responsables només van incorporar un nom femení al nomenclator del poble, deixant de costat el de la Verge Montserrat.
Carrer de Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
A Bellaterra (Vallès Occidental) hi ha 100 places i carrers. Només n’hi ha 1 que porten nom de dona, es tracte el de l’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983).
“Quan passegem pels carrers de Bellaterra podem percebre que el 99% dels seus noms corresponen a homes. Ja va sent hora doncs, que reivindiquem també les dones il·lustres de la nostra història que aquest sistema ha invisibilitzat”
Tots els partits polítics representats a l’EMD de Bellaterra (GxB, ERC i Convergents) van passar de prendre una decisió política en contra del franquisme, i van votar per majoria al Ple de la Junta del Veinat, deixant en mans del veïnat la recollida de signatures per sol·licitar el canvi de noms del nomenclator, una decisió contraria com per exemple ha fet l’Ajuntament de Sabadell, eliminant del seu nomenclàtor el nom de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet (també veí de Bellaterra), on té dedicada una cèntrica avinguda al costat de l’estació Bellaterra dels FGC.
Fomentar el multilingüisme per a la inclusió en l’educació i la societat
21 febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna|Futura Planète
El Dia Internacional de la Llengua Materna posa de manifest que les llengües i el multilingüisme poden fomentar la inclusió, i que els Objectius de Desenvolupament Sostenible se centren en no deixar ningú enrere. La UNESCO considera que l’educació basada en la primera llengua o la llengua materna ha de començar des dels primers anys d’escolaritat, ja que l’atenció i l’educació de la primera infància són el fonament de l’aprenentatge.
La celebració d’aquest any és una crida als encarregats de formular polítiques, educadors i mestres, pares i famílies perquè reafirmin i es comprometin encara més amb l’educació multilingüe i la seva inclusió en l’educació per promoure la recuperació de l’educació després dels efectes de la pandèmia per COVID-19.
Aquest esforç ha de servir també per promoure el Decenni Internacional de les Llengües Indígenes de les Nacions Unides (2022-2032) que situa el multilingüisme en el centre de el desenvolupament dels pobles indígenes.Fomentar el multilingüisme per a la inclusió en l’educació i la societat
El Dia Internacional de la llengua materna posa de manifest que les llengües i el multilingüisme poden fomentar la inclusió, i que els Objectius de Desenvolupament Sostenible se centren en no deixar ningú enrere. La UNESCO considera que l’educació basada en la primera llengua o la llengua materna ha de començar des dels primers anys d’escolaritat, ja que l’atenció i l’educació de la primera infància són el fonament de l’aprenentatge.
La celebració d’aquest any és una crida als encarregats de formular polítiques, educadors i mestres, pares i famílies perquè reafirmin i es comprometin encara més amb l’educació multilingüe i la seva inclusió en l’educació per promoure la recuperació de l’educació després dels efectes de la pandèmia per COVID-19.
Aquest esforç ha de servir també per promoure el Decenni Internacional de les Llengües Indígenes de les Nacions Unides (2022-2032) que situa el multilingüisme en el centre de el desenvolupament dels pobles indígenes.
50 pals no és una biografia, perquè les biografies fan olor de mort, diu Pau Donés.
Sinopsi de 50 palos
50 pals no és una biografia, perquè les Així que si hi ha cap manera d’entendre aquest llibre és com una reflexió, una xerrada amistosa que s’allarga fins a la matinada i en què Pau dóna compte dels seus millors moments, però també dels pitjors. De el suïcidi d’una mare, de l’fracàs amorós, d’una carrera amb alts i baixos que quan de sobte repunta queda interrompuda per un diagnòstic atroç, càncer de còlon. Però no és aquest lloc per laments ni per a la malenconia. Perquè aquest és un llibre optimista, com la música de Jarabe de Palo, com la filosofia que regeix la vida de Pau. Aquest és un llibre tendre, honest, divertit i àcid, fins i tot. I emotiu. Una resposta a totes les preguntes que tants periodistes mai li van fer o que si li van fer no va voler respondre i que ara, davant la perspectiva d’una nova vida, s’ha proposat escriure.
☑️ El febrer marca el tret de sortida d’una temporada que, si tot va com ha d’anar, acabarà a finals d’estiu, tal com indica el calendari pol·línic que elabora la Xarxa d’Aerobiologia de Catalunya.
Febrer amb el polen als xiprers de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
La Xarxa Aerobiològica de Catalunya elabora des de fa dècades la predicció setmanal dels nivells de pol·len i espores a Barcelona i la resta de Catalunya.
La darrera predicció indica que els xiprers ja han arribat en aquest sentit al seu màxim, d’acord amb les dates en què també ho acostumen a fer regularment.
Segons explica Jordina Belmonte, coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) , actualment ha una mica de pol·len de freixe a l’aire i que, “com que té reacció creuada amb el pol·len d’olivera, algunes persones podrien veure’s afectades”. Belmonte també destaca que el pol·len de parietària ja va en augment.
Pins, plàtans i parietàries, el proper mes de març
Els xiprers marquen el tret de sortida. El proper mes arribaran els màxims de pol·len de pins, plàtans i parietàries (aquestes últimes, amb un màxim que s’allarga fins a entrat l’estiu i que ja aquesta setmana està en augment).
Entrada la primavera s’hi afegiran les alzines, les gramínies i els plantatges, especialment durant el mes de maig.
Com distingir els xiprers?
Arbre que arriba a tenir 30 metres d’altura, es presenta en dues formes: Columna amb les branques prop de el tronc. Piràmide, amb les branques obertes.
Les fulles són molt petites, d’1 mm de llarg, unides a l’tronc, de color verd fosc. El fruit és característic i mesura 3-4 cm.
Es troba a: Parcs, jardins i cementiris. En determinades zones rurals s’utilitza formant barreres per protegir els cultius de vent. Distribució: Europa mediterrània.
Espècies de la mateixa família: Ginebre (Juniperus communis L.), Cada (Juniperus oxicedrus L.), Sabina (Juniperus phoenicea), Teva (Thuja sp.).
El xiprerporta a terme la pol·linització a l’hivern i al començament de la primavera, durant els primers mesos de l’any. Tota la família de les cupressàcies pot produir símptomes ja que tenen reactivitat creuada. No tenen reactivitat creuada amb els pins, família que provoca pocs casos d’al·lèrgia (les lesions a la pell en boscos de pins es deuen generalment a les restes de processionària, eruga de l’pi).
El document de predicció setmanal es pot consultar per internet, al Punt d’Informació Aerobiològica, on també podem trobar dades històriques, el calendari pol·línic o fitxes botàniques, entre d’altres dades d’interès. La informació es difon parcialment també a través de les xarxes socials, tant a través de Twitter com per Instagram.
També hi ha apps que es basen en les prediccions de la XAC: El Temps, per a Android, i PolenCat, per a Android i iOS.
Des d’ahir divendres hi ha una setmana de temps per apuntar-s’hi telemàticament i fins a 140.000 persones es podran beneficiar de l’ajuda de 2.000 euros
Jardiner autònom Jony fent treballs a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
Des de les nou del matí d’ahir divendres hi ha obert un nou registre per als treballadors autònoms amb ingressos baixos per rebre una ajuda de la Generalitat de 2.000 euros.
El tràmit es pot fer a través de Canal Empresa o del web del Departament de Treball durant una setmana, fins al divendres 26 de febrer.
La inscripció es considera una sol·licitud i l’ordre de presentació no dona preferència. Aquest sistema es va començar a aplicar l’any passat, després del col·lapse que hi va haver en la primera convocatòria.
També hi poden accedir les persones que ja van rebre l’ajut anterior per al manteniment de l’activitat econòmica (al novembre o al desembre de l’any passat), a més de les que potser llavors no complien amb els requisits però ara sí.
Forma part d’un pla de xoc de més de 600 milions d’euros per als sectors més afectats per les limitacions que comporta la pandèmia.
Fins a sis treballadors
Entre els requisits, cal tenir el domicili fiscal a Catalunya, estar donat d’alta al RETA, el Règim Especial de Treballadors Autònoms, i tenir una base imposable de l’IRPF l’any 2019 igual o inferior a 35.000 euros/any, amb un rendiment net l’any 2020 igual o inferior a 17.500 euros.
L’ajut està pensat per a professionals autònoms que exerceixin una activitat econòmica com a persona física a títol individual, mutualistes, societaris i socis cooperativistes, tots fins a un màxim de 6 persones, inclosos els titulars.
Aquesta línia d’ajudes té una dotació de 280 milions d’euros, de manera que rebran els diners 140.000 autònoms.
El Ministeri treballa en una nova llei de creació i creixement d’empreses, detecta que la normativa de morositat no es compleix en favor de les grans i reprèn la reforma dels serveis professionals
Edifici d’oficines a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA. CAT
El Ministeri d’Economia prepara la possibilitat que es pugui constituir una societat en només 10 dies, de manera enterament digital i amb tan sols un euro. Així s’avança en una consulta pública que es llançarà aquest divendres per preguntar sobre què barreres troben les empreses al creixement i com es pot millorar el clima de negocis i la creació de companyies. Entre els assumptes que posa sobre la taula, avança que prepara una nova llei de creació i creixement d’empreses, detecta que la normativa de morositat no es compleix a favor de les grans, reprèn la reforma dels serveis professionals i anticipa la millora del procés concursal.
Economia publicarà aquest divendres una consulta oberta en la qual demanarà opinió sobre com es pot millorar el clima de negocis, la regulació empresarial i reduir costos administratius. En el document s’explica a més que es pretén millorar la normativa concursal per permetre que les companyies es reorganitzin i surtin com més aviat dels problemes de sobreendeutament.
La reforma concursal es considera essencial en un context en què moltes empreses han hagut d’endeutar per aguantar la pandèmia. La idea consisteix a facilitar els acords de reestructuració, flexibilitzar les exoneracions de passius no satisfets i agilitzar el concurs de creditors perquè no es quedin aquí recursos atrapats durant anys. En definitiva, l’esperit de donar una segona oportunitat en la línia de l’chapter 11 de la normativa de fallides dels Estats Units. I tot això s’abordarà en la transposició d’una directiva europea que ja ha preparat la Comissió General de Codificació. El text dels experts té 178 pàgines i està en mans de l’Ministeri de Justícia. Però Economia i altres departaments faran les seves contribucions. I aquí sorgeix el debat sobre si l’Administració acceptarà treus en els deutes que tinguin les empreses amb l’Agència Tributària o la Seguretat Social. Tot i que la directiva obre la porta, aquesta discussió sempre es rasa amb una negativa, ja que Hisenda i la Seguretat Social ho consideren un trencat addicional en els seus comptes. Només l’Agència Tributària té 5.000 milions pendents de processos concursals. Segons fonts consultades, la discussió se centra ara en si s’elimina o no el caràcter privilegiat d’aquests deutes.
Els experts sempre apunten que un sistema basat en el dret romà és molt garantista i complica les reestructuracions. A més, cal desencallar els jutjats mercantils i canviar la cultura per avançar l’aplicació de mesures d’alleujament.
Aquesta consulta es realitza com a pas previ a l’elaboració d’una llei per afavorir la creació d’empreses i el creixement empresarial en un país dominat per pimes. L’abundància de petites empreses fa que sigui menor la inversió, la productivitat i la resistència davant les crisis, subratlla el Ministeri. Entre altres coses, Economia pretén que es pugui constituir una empresa en només deu dies, de forma totalment telemàtica i amb només un euro. Fins ara s’exigeix com a norma general 3.000 euros de capital per crear una societat de responsabilitat limitada. El 2013 es va obrir la porta a posar en marxa una amb menys de 3.000 euros mitjançant l’anomenada societat limitada de formació successiva. Però aquest règim no ha tingut èxit: de les 93.000 que s’han creat des de llavors, només 126 han adoptat aquesta fórmula, segons dades del Registre Mercantil. El departament que dirigeix Calviño ho atribueix al fet que s’exigeixen massa requisits. I el modificarà la Llei de Societats. El registre en línia de l’empresa es traspondrá amb la directiva de digitalització.
D’altra banda, el ministeri recupera la intenció d’eliminar barreres d’entrada a activitats econòmiques. El ministre Luis de Guindos ja va preparar una llei de serveis professionals que va haver d’aparcar per les pressions d’aquests col·lectius. Ara es reprèn sense saber el calat que tindrà.
Un altre problema que vol tractar Economia és la morositat. El ministeri detecta que s’incompleixen sovint els terminis de pagament i les penalitzacions establertes per llei. I habitualment passa a favor de les grans companyies i en detriment de les petites per no deteriorar les relacions comercials.
Límits a l’creixement empresarial
També es pregunta a les empreses quines barreres regulatòries troben a el creixement. Un estudi de Miguel Almunia, professor d’economia a la CUNEF, i David Lopéz-Rodríguez, del Banc d’Espanya, conclou que hi ha una alta concentració d’empreses en la forquilla entre 45 i 50 treballadors, i que a partir d’aquí el nombre de societats descendeix abruptament. És a dir: hi ha desincentius al fet que les empreses creixin més enllà dels 50 treballadors.
Per això, la consulta d’Economia busca identificar aquests obstacles. En l’actualitat és obligatori que hi hagi un comitè d’empresa quant es arriba als 50 treballadors. Per poder presentar uns comptes abreujats, el límit altra vegada se situa en els 50 empleats, un actiu de 4 milions o una xifra de negoci de 8 milions. I l’auditoria és obligatòria si l’empresa compta amb 50 o més assalariats, actius per valor de 2,85 milions o una xifra de negoci de més de 5,7 milions. A més, a partir dels sis milions d’euros es passa a estar controlat per la unitat regional de gestió de grans empreses en comptes de per l’Administració territorial de l’Agència Tributària, el que suposa un destorb i es creu que eleva les probabilitats que hagi una inspecció d’Hisenda.
Finalment, Economia afavorirà la declaració responsable en lloc de les autoritzacions administratives, tractarà de millorar el finançament fora de canal bancari i indagarà sobre la regulació que no respecti la unitat de mercat o que no sigui clara. Pel que fa als problemes que hi ha d’unitat de mercat perquè a vegades hi ha 17 normes diferents, una per cada comunitat autònoma, el ministeri ja va crear una conferència sectorial amb les comunitats per intentar harmonitzar i millorar les pràctiques regulatòries. No obstant això, la pandèmia ho ha relegat a un segon pla.
Els plans d’integritat volen ser un segell de qualitat democràtica i mostra de compromís i garantia amb la transparència i la integritat.
Centre Cívic i seu de l’EMD de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, defensa, en aquest sentit, la necessitat del municipalisme d’anar més enllà de la bona gestió i el compliment de la llei:“Volem autoexigir-nos més eines, per poder fer millor la nostra feina. Volem impulsar bones pràctiques i establir mecanismes de prevenció i control.”
El projecte ha començat amb una prova pilot a dos municipis de més de 5.000 habitants, Terrassa i Mollet del Vallès. En la segona fase, per a ajuntaments petits i mitjans (de menys de 5.000 habitants), que es posarà a licitació el mes de febrer, participaran Vilobí d’Onyar i Sant Hipòlit de Voltregà. L’objectiu de les proves pilot és disposar d’una guia metodològica i una guia d’autoavaluació amb indicadors adaptats al món local per facilitar que tots els ens locals de Catalunya puguin impulsar polítiques d’integritat pública. El projecte té la participació de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que assumeix la formació i sensibilització en els ajuntaments i valida les fases del projecte, i de l’Administració Oberta de Catalunya, que dissenyarà una plataforma digital que incorpori la guia metodològica en integritat local. A l’acte de presentació, fet el passat 21 de gener, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miquel Àngel Gimeno,va destacar que “la integritat en una institució exigeix que totes les persones que formen part d’una administració, siguin electes o treballadors, actuïn conforme amb els valors de la institució”. Per la seva part, la directora del Consorci d’Administració de Catalunya, Marga Bonmatí, va explicar que “hi ha una relació directa claríssima que els governs més transparents són els més íntegres i cal donar confiança a la ciutadania en les seves institucions i la millor manera és ser governs oberts”. També hi van ser presents l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la primera tinent d’alcalde de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio, els dos municipis que estan treballant amb la primera fase del projecte de plans d’integritat. Per a Ballart, el project és un punt d’inflexió per millorar la qualitat democràtica dels ens locals: “És l’exemple que des del món municipal som referents.” Mentre que Mireia Dionisio va dir que cal treballar en aquests plans d’integritat pública. “Som servidors públics i gestionem diners públics i això ens ha de fer ser encara més ètics”, va concloure. Per altra banda, Lluís Corominas, director de la Fundació Transparència i Bon Govern de l’ACM, assenyala que “no volem traslladar la compliance privada a l’àmbit públic, sinó anar més enllà, hem d’aspirar a una cultura d’integritat pública que es consolidi als nostres ajuntaments”. I avança que, per donar continuïtat al projecte, s’està parlant amb el govern de la Generalitat per a incorporar-la com una estratègia de país.
El Pla per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental incorpora 44 actuacions per reduir les emissions contaminants
Camí del Torrent de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT
Aquest dijous s’ha presentat en un acte telemàtic, el Pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, un document realitat per la Diputació de Barcelona a petició del Consell Comarcal. El document fa una diagnosi de la qualitat de l’aire actual en relació als contaminants més rellevants (diòxid de nitrogen NO2₅ partícules en suspensió PM₂,₅ i PM₁₀ i ozó O₃), un inventari d’emissions, un plantejament dels objectius de reducció d’emissions per al període (2020-2025) i un pla d’acció amb 44 actuacions distribuïdes en àmbits com la reducció de les emissions dels vehicles, la millora del transport públic, la reducció de les emissions dels serveis municipals i productius i les accions de divulgació i sensibilització ciutadana.
El Pla ha estat lliurat pel diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, al president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, en un acte públic fet de forma telemàtica des de la seu del consell. En paraules del diputat, una de les característiques més destacades del treball és que «fa un tractament integral i innovador d’una problemàtica com la qualitat de l’aire que, a escala municipal, no s’ha de tractar ni gestionar de forma aïllada, i que té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica als 27 municipis que integren la comarca».
D’acord amb el treball, en el període 20210-2020, a diverses estacions del Vallès Occidental s’han registrat valors superacions del valor límit anual de NO₂ (40 μg/m³), especialment a Sabadell i Terrassa. Després d’uns anys de tendència a la baixa, als darrers quatre anys no s’ha registrat cap superació del valor límit anual. El document també remarca que durant l’estat d’alarma degut a la pandèmia de la Covid-19, s’han registrat unes importants reduccions generals dels nivells d’immissió de NO₂, amb una mitjana d’un 57% durant aquest període, entre l’inici de les restriccions i fins el 26 d’abril de 2020.
Pel que fa a partícules en suspensió, en els darrers anys, l’estudi destaca que tot i que no s’han produït superacions del valor límit de PM2,5 fixat per normativa vigent (25 μg/m³), sí que s’ha superat cada any el valor fixat per la OMS (10 μg/m³) a totes les estacions de l’àmbit d’estudi.
La mitjana anual de concentració d’ozó en els últims anys s’ha situat entre els 32 i els 56 μg/m³ a les estacions del Vallès Occidental, essent Rubí el municipi que majors nivells màxims horaris i diaris registra d’aquest contaminant. En relació a les màximes 8-horàries, s’han superat els valor normatius (120 μg/m³) i de la OMS (100 μg/m³) a totes les estacions.
Pel que fa al Valor objectiu per a la protecció de la salut humana, aquest ha quedat força per sota de les 25 ocasions permeses de superació de mitjana en tres anys, a totes les estacions de la comarca.
A la xarxa urbana dels municipis de la comarca s’associen unes emissions de 241,58 tones de NO₂ i 82,38 tones de PM₁₀. Pel que fa a municipis, els municipis de Terrassa i Sabadell registren els vehicles/km/any més elevats per a l’any 2017, amb unes xifres de 441.794 i 336.298, respectivament.
També el sector domèstic va emetre 340 tones de NO₂ i 32,5 tones de PM₁₀, mentre que el sector terciari va emetre 301,6 tones de NO₂ i 12,9 tones de PM₁₀, i el sector agrícola, els cultius i sòls agrícoles s’associen unes emissions de 34,11 tones de NOX i 9,51 tones de PM₁₀.
A nivell global, s’han calculat un total de 2.927,56 t de NO₂ i 347,51 t de PM10 pel conjunt de la comarca, essent el trànsit rodat el sector amb més representativitat en el aquest conjunt i que suposa el 43% de les emissions de NO₂ i el 81% de les emissions de PM₁₀. La industria obté el segon lloc en relació a les emissions de NO₂ (33%) i el sector terciari en el cas de les PM₁₀ (9%). D’acord amb aquests dades, el Vallès Occidental presentaria una ràtio de tones de NO₂ per habitant inferior a la estatal (0,003 t/hab enfront de 0,018 t/hab), prenent com a referència els sostres d’emissió de la Directiva 2001/81/CE.
7 línies estratègies d’actuació als municipis
Davant aquesta situació, el Pla determina set línies d’actuació estratègiques vinculades amb els diferents àmbits. Així una primera línia estratègica versa sobre mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire entre les que s’inclouen l’actualització dels protocols episodis d’alta contaminació, una intensificació del control dels vehicles altament contaminants per part de la policia municipal i en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’estudi de la contaminació per partícules i NO₂ a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables, la implantació de regulació petites instal·lacions biomassa amb l’establiment d’un pla de monitorització de les immissions degudes a la aquesta combustió de biomassa.
La segona línia estratègica fa referència a mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions de vehicles, amb accions que van des de la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) municipals als nuclis urbans i supramunicipals a zones d’alta concentració de contaminants, el foment del vehicle elèctric i establiment de bonificacions, la reorganització d’horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies i avantatges pels vehicles més nets amb places reservades, horaris i bonificacions fiscals, la millora de l’accés als polígons i altres centres generadors de mobilitat i promoció dels plans de mobilitat juntament amb un reforç dels serveis de transport urbà cap a les estacions ferroviàries i la promoció de l’ús dels aparcaments dissuasius (Park & Ride). Entre aquestes mesures hi ha també la promoció d’una major ocupació dels vehicles i la utilització dels serveis de cotxe compartit i reserva d’aparcament per a vehicles d’alta ocupació VAO i la identificació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), entre d’altres.
Una tercera línia estratègica se centra en millorar la mobilitat en transport públic, amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plans de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda (TAD).
Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT
El foment de la mobilitat activa es contempla com a quarta estratègia amb mesures que van des de la potenciació de camins escolars i la pacificació dels accessos, a l’elaboració d’un mapa de temps a peu entre punts de referència i la millora de la xarxa bàsica per a vianants per a afavorir els desplaçaments a peus dins del municipi i amb els municipis veïns. En aquesta mateixa línia s’assenyala també un impuls a la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals i la implementació d’una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les principals polaritats com els grans equipaments.
Una cinquena línia estratègica se centra en la reducció de les emissions dels serveis municipals amb accions que van des de la revisió i unificació dels requisits ambientals en totes les licitacions i serveis que facin els ajuntaments com ara obres públiques, parcs i jardins i recollida de residus, amb una revisió ambiental de les flotes pròpies i concessionàries municipals com ara autobús, camions de residus, vehicles de neteja i parc mòbil municipal, l’eliminació del plàstic d’un sol ús i altres materials contaminants en equipaments i activitats municipals i l’establiment de criteris de control i millora continua del servei de neteja i recollida de residus.
La sisena línia es basa en la reducció de les emissions dels serveis productius, amb accions que van des de la formació del personal municipal per la inspecció del sector de construcció, la implantació de bones pràctiques i protocols en la construcció i demolició d’edificis i infraestructures, el foment de mesures eficiència energètica i reducció combustibles fòssils a la indústria mitjançant condicionants de llicència i la incorporació de requeriments tècnics en els plecs de concessions de serveis públics amb calderes de biomassa i vetllar per l’ús de combustible de qualitat.
Finalment, una darrera mesura estratègica de divulgació i sensibilització ciutadana, introdueix la incorporació d’activitats educatives sobre la qualitat de l’aire en programes municipals i comarcals d’educació, la participació a les iniciatives del projecte Vallès Circular com a estratègia de reducció, de reutilització i reciclatge de materials residuals, com a nous subproductes amb valor i utilitat. També inclou la realització d’accions de conscienciació a la ciutadania al teixit empresarial sobre la qualitat de l’aire i la salut, la formació exhaustiva a la policia local per a que puguin dur a terme les inspeccions visuals i el foment dels plans de desplaçament d’empresa.
BELLATERRA.CAT 