✅ Per què l’EMD de Bellaterra no penja la bandera oficial i Valldoreix sí ❓
✅ Quim Oltra (ERC), Jordi Macarulla (Convergents) i Entitats Cíviques de Bellaterra hauria d’exigir al govern de l’EMD (GxB) porti a la pràctica el que s’aprova als plens de la Junta del Veïnat i no deixa-ho oblidat en el temps.
La bandera oficial de Valldoreix penjada al seu espai públic|FOTO: EMD VALLDOREIX
Per tal que comencés a onejar a la seu de l’EMD i als diferents punts públics de Bellaterra, l’aprovació de la bandera oficial va passar pel Ple del Veïnat l’any 2019, en que va donar el vistiplau majoritari.
La bandera oficial de Bellaterra no penjada a l’espai públic ni a seu de l’EMD|CEDIDA
Sorprèn l’oblit i desinterès del govern de l’EMD per fer visible la bandera oficial de Bellaterra, més quan es va fer concurs públic i pagada a la guanyadora l’any 2017. Una vegada més es demostra el molt que es parla i la manca de fets del dia a dia.
La Bellaterra deixada del Camí Antic de Bellaterra sense voreres i cubell de brossa lligat amb cadenes|FOTO: BELLATERRA.CAT
11 anys de govern de l’EMD i Ramon Andreu (GxB) al km0 de Bellaterra. Cares inversions amb pilones i càmeres de trànsit, denunciades pels partits de Cerdanyola -paralitzades pel jutge-, però nul-la inversió per solucionar les inexistents voreres del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell que aportin seguretat al veïnat.
“L’any 2010 es va crear l’EMD de Bellaterra, una administració de km0, però la millora de l’espai públic segueix sent l’assignatura pendent, sobre tot pel que es refereix a la reparació de les voreres, calçada i espai públic”
El WhatsApp utilitzat com Bellaterra TV només serveix per comunicacions oficials del govern de l’EMD, però mai per fer públiques notícies de les entitats veïnals de Bellaterra, i menys per les reivindicacions dels partits de l’oposició ERC i Convergents, que contínuament demanen transparència econòmica i millor gestió.
De poc serveix que el veïnat de Bellaterra faci denuncies del mal estat de les voreres del poble quan el govern de Ramon Andreu dedica una mínima part del pressupost per millorar-les, però si molta literatura inútil a la Junta del Veïnat de l’EMD.
El lliri de neu (Galanthus nivalis) és una espècie de planta herbàcia perenne amb bulb.
Lliri de neu (Galanthus nivalis) i Flor de safrà (Crocus sativus)|CEDIDA
El gènere Galanthus és un gènere de plantes amb flor dins la família Amaryllidaceae. Són entre els primers bulbs a florir a la primavera. L’espècie més coneguda del gènere i l’única present a Europa occidental és el lliri de neu (Galanthus nivalis). Totes les espècies d’aquest gènere tenen un bulb i fulles lineals amb tiges florals erectes. Se’n fan servir diverses espècies en jardineria. Pertanyen al grup de plantes que s’anomenen “lliris“. En el calendari revolucionari francès se li dedica amb el nom francès de perce-neige, un dia de l’hivern.
Pertany a la família de les liliàcies segons la classificació clàssica o amaril·lidàcies segons la classificació filogenètica. Altres noms comuns, que també podrien referir-se a altres espècies, són aiguamoix, allassa, allassa blanca, fadrí, flor blanca d’hivern, flor de neu, herba del cap blanc, llàgrimes de Sant Josep, viola blanca o viola d’hivern.
El lliri de neu viu en grups a l’estrat herbaci de boscos de ribera (vernedes) de les torrenteres. Present també en boscs caducifolis humits (fagedes), prats, replans de roca, als Pirineus i en altres contrades plujoses.
✅ L’ajuntament assumeix deutes contrets fora dels procediments establerts com a reconeixements d’obligacions.
Regidors d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola
✅ Esquerra proposa una comissió per revisar aquestes despeses i evitar que la situació es repeteixi.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès arrossega un problema molt greu en la gestió comptable que el govern del PSC, tot i la seva llarga experiència de govern, és incapaç de resoldre de forma ràpida i eficient. D’acord amb un informe de la intervenció municipal, al que ha tingut accés el grup Municipal d’ERC, durant l’any 2020 es va aprovar una despesa de 4 milions d’euros amb els procediments de reconeixements d’obligacions o pagaments de caixa fixa, és a dir, actuacions sense cap tipus de procediment contractual. Aquesta situació no és nova ja que el 2018 es van pagar sense contracte 8 milions d’euros i el 2019 fins 5 milions d’euros.
El servei d’intervenció municipal ha avisat reiteradament d’aquest incompliment al govern municipal i també els regidors republicans ho han denunciat als plens demanant mesures per evitar la proliferació d’aquest tipus de forma de pagament. Els reconeixements extrajudicials d’obligacions haurien de ser excepcionals, per despeses imprevistes i urgents que no poden esperar la tramitació administrativa. A l’ajuntament de Cerdanyola però s’ha convertit en una forma habitual, reiterada, permanent i constant durant anys i s’utilitza com a procediment ordinari de gestió de la despesa.
Precisament aquest lloc de treball d’intervenció municipal pateix una greu inestabilitat a l’Ajuntament, on es succeeixen les persones que ocupen el càrrec amb més freqüència de la que seria desitjable. Totes elles s’han queixat de la manca de personal per poder dur a termes les seves competències amb la deguda agilitat i eficiència. En aquest sentit Esquerra recorda que va presentar una moció al ple de novembre de 2020 per millorar la dotació personal i material dels serveis econòmics i d’intervenció, que va ser aprovada amb els vots a favor de tots els grups municipals, però el PSC, i En Comú Podem hi van votar en contra.
Si bé el govern municipal afirma que aquest problema crònic està en vies de solució, Esquerra denuncia la manca d’informació sobre com i amb quins recursos es compta per resoldre-ho. Segons indica l’interventor municipal, aquesta dinàmica pot suposar responsabilitats de tot ordre, fins i tot penals, i afectar a tots els intervinents dels expedients.
El Grup Municipal d’ERC va proposar al ple de febrer la creació d’una comissió per a l’estudi de tots els reconeixements d’obligacions i els reparaments en les despeses autoritzades, així com per trobar solucions tant dels procediments necessaris per evitar l’abús del pagament de despeses sense contracte, com solucions organitzatives per a què tots els serveis puguin complir amb les exigències dels serveis públics que tenen encomanades. Aquest acte de transparència permetria deixar clar que no hi ha cap irregularitat més enllà de les administratives, fer seguiment de les accions del govern per evitar l’ús indegut de reconeixements d’obligacions en el futur, i protegiria les treballadores municipals de les deficiències organitzatives.
En aquest vídeo de Bellaterra.cat es veu Carles Rocamora, cap de la Brigada contractada per l’EMD de Bellaterra, fent poda sense arnés ni mides de seguretat👇
Mides de seguretat que s’han de respectar en treball de poda
Les tasques de poda en alçada i arboricultura d’arbres de grans dimensions comporten un risc greu per treballar penjat de cordes a gran desnivell i emprant màquines portàtils perilloses com la serra mecànica. A més, l’operador ha de controlar la caiguda de grans pesos, fa esforços físics acusats i es troba en tensió constant en punts molt inestables de la copa i troncs dels arbres.
Condicions d’un podador en alçada
El podador com a mínim ha de reunir els següents requisits:
Tenir bona forma física.
No tenir vertigen.
Reunir coneixements de botànica, biologia i fisiologia dels arbres per donar suport el seu criteri de poda.
Avaluar adequadament l’arbrat de forma visual per conèixer l’estabilitat de l’arbre.
Estar entrenat en l’ús de motoserres, dels seus riscos, precaucions i mesures de seguretat.
Conèixer les mesures de rescat aeri i de primers auxilis que permetin socórrer el company accidentat.
Practicar tècniques de trepa, tala i estintolament que li aportin tots els recursos necessaris per al seu treball
Precaucions abans de pujar a un arbre
Abans de pujar a l’arbre s’han de valorar el lloc i minimitzar els riscos, procedint de la següent manera:
Inspeccionar l’arbre a la recerca de podriments i defectes en les arrels, tronc i copa que puguin indicar signes de perill, en aquest cas haurà de podar des d’una plataforma.
Identificar les dianes: Persones o propietats que poden ser danyades durant el procés de poda o tala i prendre les mesures per protegir-los.
Examinar l’arbre a la recerca de línies elèctriques que passen per la seva copa o pròxims a ell, en cas que calgui tallar grans branques, aquestes poden tocar, en la seva caiguda línies elèctriques properes. L’electrocució pot ocórrer fins i tot sense contacte. Abans de podar la companyia elèctrica s’haurà de tallar el corrent.
Portar un mòbil amb els telèfons d’emergència pregravats i una farmaciola completa. Conèixer la localització de l’hospital més proper i els accessos a el lloc de treball. Tenir preparat una motxilla amb l’equip de rescat.
Barrar i senyalitzar visiblement tota la zona de treball tancant tots els accessos a el públic i a el personal sense casc de protecció per evitar possibles accidents per caiguda d’objectes.
Revisar tot l’equip diàriament: supervisar la corda a la recerca de talls i ruptures, els mosquetons que tanquin automàticament.
L’atur juvenil és un problema endèmic de l’economia espanyola. També de la catalana, esclar. És un dels més elevats de la zona euro.
Exemples d’atur juvenil a Europa
Amb la crisi del covid s’ha tornat a disparar, com no podia ser d’una altra manera: ara mateix és del 27% entre els 16 i els 29 anys, però del 38% entre els 16 i els 24, quan l’atur global és del 13,9%. Però és que venim de la crisi financera, que el 2013 va enfilar la dada fins al 50%. El model econòmic de l’Estat està basat en feines de baixa qualificació, amb la construcció i el turisme com a grans motors. Canviar aquest paradigma és l’única via per trencar una dinàmica que no genera estímuls en bona part del jovent per assolir un alt nivell formatiu i tècnic, sigui a través d’estudis universitaris o de graus de formació professional. De fet, on hi ha un dèficit més evident és en la formació professional, que malgrat els intents de lligar-la a la indústria no acaba de funcionar amb la qualitat i l’abast que caldria. El resultat, doncs, és que la població juvenil segueix sent la víctima principal d’un sistema que, en conjunt, li dona poques oportunitats laborals i, quan n’hi ha, són de poc nivell salarial. Els baixos sous són un drama.
Si a això hi sumem el problema gravíssim de l’accés a l’habitatge, amb uns preus molt per damunt del poder adquisitiu mitjà juvenil, i una pandèmia que ha agreujat la sensació d’aïllament i oblit, ja tenim el problema perfectament definit: els joves del nostre país no tenen perspectiva de poder-se construir, sobretot des del punt de vista econòmic, una autonomia vital. “No vull haver de compartir pis fins als 40”, ens diuen. I no només això, sinó que se senten expulsats del benestar i del progrés que sí que va poder assolir la generació dels seus pares, alhora que veuen com la crisi climàtica posa en perill global la supervivència planetària i com la democràcia espanyola mostra símptomes clars de degradació de les llibertats fonamentals. Tot plegat, un panorama que com a mínim cal qualificar de frustrant.
Per això no ens hauria d’estranyar que la desafecció política i social d’un gruix important dels joves sigui avui un fet tan visible. En alguns casos els empeny al compromís cívic, en d’altres a la reacció visceral no exempta de brots violents, i també hi ha la via de la fugida a l’estranger a la recerca de millors oportunitats de feina i de vida. Estem, en qualsevol cas, davant un problema generacional que està hipotecant no només els afectats, sinó tot el conjunt de la societat. Si els millors marxen i els que es queden s’instal·len majoritàriament en la desesperança, costa trobar motius per a l’optimisme col·lectiu de cara a les pròximes dècades.
La sortida ha de ser treballar per un augment de l’exigència i de la qualitat del sistema educatiu que no oblidi l’equitat d’accés, i per una àgil reconversió del model econòmic per fer-lo basar, precisament, en la bona formació. I tot això, esclar, acompanyat d’una política d’habitatge públic ambiciosa. Hi ha molt a fer. I és urgent posar-s’hi.
☑️ Tres empreses catalanes han optat per la innovació per revolucionar el mercat de les begudes
El pack amb càpsules d’Issimo | CEDIDA
La indústria agroalimentària, un sector que genera el 16% del PIB català, és una de les que estan aguantant millor la crisi. El programa “Valor afegit” ha parlat amb tres empreses de perfils molt diferents que estan buscant el seu lloc en el mercat de les begudes a través de la innovació.
En els laboratoris Ümbrella, de Llinars del Vallès, s’hi fabriquen un centenar de complements alimentaris per millorar la salut. Estan especialitzats en formulació i treballen per a multitud d’empreses. Han tingut molt èxit amb tractaments rejovenidors que venen als Estats Units, però fa un parell d’anys els va venir un client amb una idea ben diferent. Amb anys d’experiència en el sector de les begudes alcohòliques, volia traslladar el concepte de les càpsules de cafè als còctels. Uns i altres aviat van veure les possibilitats comercials d’innovar en aquest sentit. “Vinc de treballar i vull un còctel perquè em ve de gust, i ara m’he de posar a buscar fruites i essències per fer-ne jo mateix el còctel?”, és la reflexió que es va fer Xavier Sáez, el director general d’Ümbrella. Per Enric Martori, cofundador de The Issimo Fruit Family, “els consumidors cada vegada necessiten més tenir productes de qualitat professional, però sense haver de fer tot l’esforç de fer-ho”.
El paladar d’uns i els coneixements científics dels altres han servit per llançar al mercat un producte que no existia: unes càpsules barreja de sucs de fruita, espècies i aromes. Segons Martori, “donant-hi voltes, vam dir: per què no agafem tots els ingredients d’un còctel menys l’alcohol i els ajuntem tots en una monodosi, de manera que sigui tan fàcil com posar gel en un got, el sabor d’Issimo que més t’agradi i la beguda alcohòlica preferida. De manera que surt un còctel amb un sabor excepcional, sempre el mateix, sempre amb les fruites millors, que té una mica menys d’alcohol i que és fàcil i ràpid de fer.
Vendre aigua mineral per salvar els oceans
Una altra empresa de begudes està innovant venent aigua mineral, un fet insòlit. El secret: unir l’alimentació saludable amb una aposta forta per protegir el medi ambient i, en especial, els oceans. Santi Mier va arribar a ser director de màrqueting internacional de Danone, però fa quatre anys, juntament amb quatre socis més, va fundar una empresa. “Havíem de construir no només productes innovadors en el sector de les begudes, sinó també una empresa que generés un impacte positiu. És aleshores quan vam decidir donar-li aquest nom: Ocean52, perquè som l’única empresa del món de les begudes que destina el 52% dels beneficis a la protecció dels oceans”, explica el Santi. Per la seva parella i sòcia, Olga Vilacañas, “és un tema de repartiment de beneficis, de com ho volem fer: decidir, potser, ser menys rics, però a la vegada ser molt més rics perquè tindrem un planeta molt més protegit on podrem viure molt millor”.
Amb aquests diners impulsen la creació de zones marines protegides i també accions socials i educatives de sensibilització per la protecció dels oceans. Entre altres, organitzen neteges de residus a platges del litoral. L’altra contribució que fan al medi és embotellar l’aigua amb llaunes d’alumini, infinitament reciclables. La seva principal marca d’aigua ho diu tot: “No plastic water”. “Una vegada les hem consumit, aquestes llaunes arriben al lloc de reciclat i després es fonen, i de mitjana, en només 60 dies, tornen a estar al lineal dels supermercats. El 72% de tot l’alumini que s’ha extret al món encara està en ús”, assegura Mier. Amb aquestes accions, volen ser un exemple per a altres empreses. “Fins ara pensem molt en el consumidor final, el que ha de fer: ha de reciclar, s’ha de comportar bé… i també les administracions, que han de legislar. Però un actor molt important som les empreses. Tenim molt a fer!”, afirma l’Olga.
Una altra manera de preparar el te
Matcha&Co és una petita empresa dedicada a la venda de te en pols a través d’internet i de supermercats ecològics. Compren el te directament a productors del Japó i l’envasen aquí. Durant la pandèmia han entrat a Alemanya, França i el Regne Unit, on ja concentren la meitat de les vendes. Ara volen fer el salt als Estats Units. De moment, estan buscant-hi influencers per donar a conèixer els seus productes, en especial el seu te matcha de qualitat. Es tracta d’un te en pols de color verd brillant que és moda entre els consumidors més gurmets i que es consumeix amb tot un ritual tradicional japonès. Segons Pepe Cabestany, “el te matcha prové de les millors fulles de la plantació de te verd. El que es fa és que s’esmicola i es tritura en molins de pedra. D’aquesta forma, per consumir-los es poden dissoldre en aigua o en llet, en comptes d’infusionar”.
Però la innovació que ha introduït aquesta empresa consisteix a haver traslladat la tècnica d’elaboració del matcha a altres tipus de te: “El te matcha s’elabora al Japó des de fa segles. Nosaltres el que hem fet és, amb tots els tes que prenem en el dia a dia, com el roibos, el jazmin o l’english breakfast, també esmicolar-los i prendre’ls de manera dissolta”. Amb aquest sistema, asseguren, s’evita ingerir els microplàstics que hi ha en molts sobrets de te que es comercialitzen. A més, defensen la cultura del te davant la del cafè. Segons Berta Cabestany, la responsable de comunicació, “cada cop la gent està més preocupada per tenir una vida més saludable, i el te ens aporta més beneficis, a nivell d’antioxidants o a nivell diürètic. A més, a diferència del cafè, quan te’l prens, el te matcha dona una energia molt més estable en el temps, mentre el cafè té pujades i baixades”.
Recordem el debat polític del Ple de l’EMD de Bellaterra, del 18 de març de 2019
La proposta del govern municipal de l’EMD de Bellaterra (Vallès Occidental) per portar a debat el canvi de noms del nomenclator franquista de Bellaterra. Finalment els partits polítics GxB i PdeCat (actual Convergents) van votar a favor de deixar-ho en mans del veïnat, (previa recollida del 50% de signatures).
Tot plegat una discussió per marejar la perdiu, però no mullar-se en una decisió que ha de ser política per provar-ho directament en el Ple de Bellatera. Cal recordar que no hi ha tants problemes, com intenta justificar en Ramon Andreu, ja que tota Catalunya ho ha fet fa molts anys.
Tants problemes van tindre el veïnat de l’Avinguda Diagonal de Barcelona (ex Avenida del Generalísimo Franco) amb més de 1. 000 números? FACTA NON VERBA!!
☑️ Sorprèn i molt que l’EMD presidida per Ramon Andreu (GxB), no repari l’abandonat Passatge Ignasi Iglésias, que apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i les moltes denúncies públiques.
☑️ ERC i Convergents a la Junta del Veïnat de Bellaterra podrien fer quelcom més i presentar una moció conjunta perquè l’EMD ho repari.
La part baixa del Passatge ignasi Iglésias davant l’Escola Ramón Fuster |FOTO: BELLATERRA. CAT
El passatge Iglésias està construït totalment amb esglaons, però no es veuen perquè està inundat de males herbes. Comença al Carrer Apel·les Mestres, tocant l’Escola Waldorf-Steiner, i finalitza just davant l’Escola Ramón Fuster. Com altres passatges d’escales de Bellaterra, no hi ha penjada cap placa amb el seu nom.
La part alta del Passatge Ignasi Iglésias, a la part alta de l’Escola Waldorf-Steiner|FOTO: BELLATERRA. CAT
Per què el govern de Ramon Andreu no acepta la proposta d’ERC de penjar la placad’homenatge Plaça de Ramon Fuster❓ Difícilment trobarem a Bellaterra un personatge que hagi fet tant per la cultura.
El Diari Oficial de la Generalitat (DGC) publica la resolució d’aprovació definitiva del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) i el seu estudi ambiental estratègic, un cop completat el procés d’informació pública i tramitació ambiental. Aquest pla proposa una setantena d’actuacions encaminades a una mobilitat més sostenible, eficient i segura. Les propostes tenen com a horitzó temporal l’any 2026 i estan valorades en prop de 2.500 milions.
Una fita rellevant és l’increment previst de la quota del transport públic en el repartiment modal de les relacions interurbanes internes del Vallès del 13% actual fins al 21% previst i en les relacions amb Barcelona, del 43% al 50%. Cal tenir en compte que diàriament, hi ha 845.000 desplaçaments interurbans interns al Vallès i, en la relació amb l’àmbit de Barcelona, es produeixen diàriament 580.000 desplaçaments. La mobilitat amb l’àmbit de Barcelona i la mobilitat interna del Vallès representa el 85% del total de mobilitat interurbana amb origen i/o destinació al Vallès.
El PEMV planteja, doncs, un escenari de mobilitat al Vallès amb un important increment de la quota modal del transport públic tant en les relacions internes al Vallès com en les relacions de connexió amb Barcelona. D’aquesta manera, es preveu una important disminució dels vehicles/km de la xarxa de carreteres i de les emissions associades, tot i la previsió d’un increment de mobilitat en l’horitzó del pla.
L’àmbit del Vallès té un important pes demogràfic i econòmic en el marc català. Format per 62 municipis (23 al Vallès Occidental i 39 al Vallès Oriental), suma una població total de més d’1,3 milions d’habitants; el 18% de la població de Catalunya i el 26% del de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Pel que fa al PIB, el Vallès representa el 17% del PIB de Catalunya i el 24% de l’RMB.
Concretament, el PEMV preveu actuacions en transport públic ferroviari; transport públic per carretera; transport privat; mobilitat a peu i en bicicleta; i gestió de la mobilitat.
Transport ferroviari
Per a la millora del transport ferroviari a l’àmbit del Vallès, el PEMV proposa actuacions en infraestructures i serveis, entre les quals cal remarcar: la formació d’un tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers; la construcció de 10 noves estacions (de les quals 3 són intercanviadors); l’increment de freqüències de l’R8 i el perllongament de la línia fins a Sant Celoni, d’una banda, i fins a Vilafranca del Penedès, de l’altra.
Algunes propostes han plantejat la creació de noves estacions ferroviàries addicionals a les incloses al Pla. Per donar-hi resposta, el Pla ha incorporat un nou estudi que avaluï la viabilitat tècnica i funcional d’aquestes possibles noves estacions: Parc Taulí, Rambla-Gran Via de Sabadell, Can Tabola, Can Salvatella i Montornès Nord.
D’altra banda, el Pla recull el perllongament de serveis de l’R1 fins a la UAB, el nou túnel de Montcada i Reixac, el desdoblament de l’R3, l’execució de nous aparcaments en estacions ferroviàries (park and ride) o el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac.
Autobusos interurbans
El PEMV preveu una millora en l’estructuració i la potenciació del model de xarxa del transport públic per carretera interurbà. La proposta integrada del Pla pretén millorar les connexions internes entre els àmbits del Vallès i les relacions amb l’entorn metropolità i Barcelona. Així, el Pla aposta per actuacions com la implantació de diversos corredors BRCAT, serveis d’autobús acompanyats de millores infraestructurals específiques, que permetin prioritzar el pas per als busos. Els corredors BRCAT proposats són: Caldes de Montbui – la Llagosta, Mollet del Vallès – Vall del Tenes, la Llagosta – UAB, Terrassa – Sabadell – Granollers, Sabadell – Castellar del Vallès, Cerdanyola – Barberà – Sabadell i Rubí/Sant Cugat – Cerdanyola. Paral·lelament, el Pla inclou també el reforç de les línies exprés.cat o altres millores de servei, així com la construcció d’una terminal de busos a la UAB.
Xarxa viària
Pel que fa a la xarxa viària, l’ampliació de la capacitat de les vies d’altes prestacions com la C-58 (ja executades o en execució), la C-17 (algunes també en execució) i els enllaços del corredor AP-7/B-30, són algunes de les actuacions previstes, així com la millora de l’accessibilitat, connectivitat i capacitat d’altres punts que presenten congestió.
Mobilitat a peu i amb bicicleta
Per a millorar la quota modal de la bicicleta, el PEMV preveu l’ampliació de la xarxa interurbana d’itineraris, tot prioritzant els corredors amb més demanda, la construcció d’aparcaments segurs per a bicis en les estacions ferroviàries i la millora de la permeabilitat d’infraestructures viàries. El Pla aprovat incorpora 30 quilòmetres més de vies pedalables i passa dels 120 quilòmetres nous previstos als 150. Malgrat que el Pla se centra a identificar les connexions interurbanes pedalables, també té en compte que aquests eixos tinguin continuïtat en la trama urbana.
Governança del Pla
D’altra banda, s’ha creat un Comissionat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat per a la coordinació del PEMV. Aquest Comissionat, a més de fer l’avaluació del compliment i impuls de les propostes del Pla, gestionarà els informes de seguiment que, entre d’altres, inclouran una anàlisis específica de l’efecte COVID-19 sobre la mobilitat i sobre la proposta i previsió temporal del PEMV. Alhora, coordinarà els comitès de seguiment estratègic, tècnic i social, que es reuniran periòdicament amb l’objectiu que les administracions i agents implicats participin de manera activa en el seu procés d’avaluació i d’execució, i d’incorporació de millores.
BELLATERRA.CAT 