Per què l’EMD de Bellaterra no repara les voreres i els escocells dels carrers replantant elsnous arbres talats des de fa anys❓
Vorera sense reparar de l’Avinguda del Film|FOTO: BELLATERRA.CAT
Cal caminar més per l’espai públic i fer una actuació seriosa, el que suposaria eliminar les moltes fraccions de tronc que queden als escocells de les l’Avingudes del Film, Marcet i Sabadell, sense oblidar altres carrers de Bellaterra, on fa anys es van talar arbres sense replantar altres de nous.
Les tasques pendents que hauria de fer l’EMD és la revisió dels escocells i replantació d’arbres inclouent l’eliminació de la fracció del tronc per, posteriorment, replantar l’espai amb un nous arbres o tapar definitivament el forat de l’escocell en aquells casos en què així es requereixi per les condicions tècniques o perill, com es va fer a la Plaça del Pi.
“Ramon Andreu va dir al ple de la Junta de Veïnat de l’EMD que reparant les voreres, al dia següent tornen a estar igual”, el que és tota una resposta irresponsable. Potser el que manca és fer millor les reparacions perquè no s’hagin de repetir al dia següent.
Serà el cas també de reparar les moltes llambordes aixecades que són un permanent perill d’accidents i caigudes. Uns espais públics molt deixats què cal resoldre pels problemes que creen per d’accessibilitat dels vianants, sense oblidar que aquesta passejada diària la fan molts dels alumnes de l’Escola La Vall que caminen fins l’estació de Bellaterra dels FGC.
Són moltes les denúncies públiques que es venen fent sobre el mal estat de les voreres dels carrers de Bellaterra, i no correspon amb la realitat la publicació del vídeo publicat últimament per Bellaterra TV, quan hi ha una gran part de voreres en mal estat i multituts de queixes pel mal estat de l’espai públic.
✅ L’agrella Rumex Acetosa (oseille en francès) que trobem a la natura de Bellaterra és una planta herbàcia de la família de les poligonàcies, perenne, d’una alçada màximad’uns 40 cm.
Fulles d’agrella (Oseille/ Macris) a una cuina de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
✅ Molt apreciada a la gastronomia de diferents països d’Europa. El prestigiós restaurant Troigros d’Ouches (Franca),de tres estrelles a la Guia Michelin fa una boníssima recepta de salmó fresc a l’agrella.
Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol. Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc. Viu en prats. Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris. Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides. L’agrella francesa (R. scutatus) és la varietat més apreciada. Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic. L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera
Esclops de salmó fresc a l’oseille del Restaurant Troigros d’Ouches (Franca)|TROIGROS
Encara que actualment es conegui poc als Països Catalans, l’agrella ha estat conreada des de l’antiguitat. Es tracta d’una verdura molt utilitzada a diferents països d’Europa, com França, Romania, Polònia, Lituània,etc., on se’n fan sopes i cremes, però també en tota mena de plats on es pugui utilitzar també bledes o espinacs. Té un gust semblant al de la bleda però una mica picant, com si estigués lleugerament fermentada. Aquest gust pungent de la fulla prové de l’àcid oxàlic que conté. Es pot menjar com a verdura i per a fer salses. També se’n poden fer amanides, car les fulles d’agrella tenen un gust agradablement àcid que recorda el del kiwi o el de la maduixa de bosc.
El batec de les papallones depèn de la nostra actitut|CEDIDA
L’Acte Central del Dia Internacional de les Dones es farà el dissabte 6 de març, a través del Canal Youtube (https://youtu.be/y9Whbvv8S58), i comptarà amb poesia, cant, teatre i lectura del Manifest. L’acte l’organitza l’Ajuntament amb la col·laboració de les entitats aCordeDones i la Companyia de Teatre La Inestable de Bellaterra.
La Inestable de Bellaterra el Dia Internacional de les Dones
La Inestable de Bellaterra, és un projecte cultural que té com a finalitat fomentar i promoure l’activitat teatral de Bellaterra.
El 16 de gener de 1982, es va produir una reunió amb l’objectiu de començar un projecte que reimpulsés el teatre a Bellaterra. Tot va desembocar en el naixement del que actualment es coneix com La Inestable de Bellaterra. Anecdòticament, cal dir que el perquè del nom radica en la poca fe que es tenia en aquest projecte, el qual no se’n pensava que durés gaires anys.
En Frederic Roda va ser un dels pares més mediàtics del grup La Inestable. Aquell mateix any, l’organització de la Festa Major va proposar al grup encarregar-se del teatre i fer una representació d’una obra. Malgrat la proposta, va ser el grup Amics de Bellaterra qui va realitzar aquella funció amb “L’ós”, d’Anton Txèkhov.
No va ser fins l’any vinent (1983), que La Inestable es va estrenar a la Festa Major amb “Els jocs florals de Canprosa”, de Santiago Rusiñol. En Frederic Roda, conjuntament amb el seu fill Ignasi Roda, va coordinar la companyia durant els primers anys. El 1986, van atorgar la coordinació del grup a dos dels seus fundadors i membres més actius fins aleshores, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, amb els Roda assumint-ne la direcció.
PRIMERA ETAPA: 1983 – 1998
Durant els primers anys de La Inestable, es van realitzar nombroses obres de teatre, així com muntatges i participacions a festes tradicionals com: La Castanyada, Carnestoltes, Nadal… I paral·lelament també es van impulsar una desena de tallers de formació.
L’any 1992 Ignasi i Frederic Roda van decidir posar la companyia en les bones mans dels coordinadors d’aquell moment, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, just després de dirigir “Rondalles d’en Planiol”.
Els dos propers anys Jordi Fité va assumir la direcció del grup (amb les obres “La farsa del mestre Rapatxet” i “L’amor venia amb taxi”), mentre que en Francesc Alborch i en Tomàs Vila se’n van fer càrrec de les altres activitats de La Inestable. Jordi Fité va ser substituït per en Tomàs Vila, qui va muntar “El criat de dos amos” i “La venganza de Don Mendo”. El proper any, 1997, va ser Josep Fargas qui va produir “La corte del Faraón”.
Ja l’any 1998, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert confiaren la coordinació de La Inestable a en Jaume Santjust, qui l’assumí, davant la nova època que s’obria en la història del grup. En Jaume, en el seu primer any, va recórrer a un dels fundadors del grup, Ignasi Roda, per a la missió de rellançament del grup, després del canvi de coordinació. Ignasi Roda, abans d’acomiadar-se definitivament de La Inestable, va muntar “Guinyot, o el borni és el Rei”.
SEGONA ETAPA: 1998 – 2012
Davant la marxa de la família Roda, una nova etapa començava a La Inestable. Jaume Santjust no només es va reafirmar com a coordinador, sinó que es va assentar com a suport financer de La Inestable. En aquesta nova etapa, el grup va concentrar tots els seus esforços en la representació anual a la Festa Major de Bellaterra. En Cristian Treceño es va encarregar de la direcció durant els propers quatre anys.
Les següents temporades teatrals van quedar a càrrec d’un vell conegut, en Francesc Alborch. L’estabilitat va arribar durant set anys, en què es va produir una reforma tant estructural (Jaume Santjust va deixar de ser necessari per a finançar la companyia) com regeneracional (La Inestable es va nodrir de joves i nous actors). Obres com “Diner negre”, “El lindo Don Diego”, “Catalans a la romana”, “Los intereses creados”, “Políticament incorrecte”, “L’hostal de la Glòria” i “Arsènic per compassió” van ser produïdes pel director més longeu de la història de La Inestable.
Per tal de donar continuïtat a la direcció del grup, no va ser pas necessari buscar fora, doncs, Quirze Casablancas, qui formava part del gruix d’actors fins aleshores, es va erigir en la direcció de la companyia amb el recolzament de la resta d’actors. Durant els següents tres anys, es van muntar les obres: “Sainets de la vida picaresca”, “L’hàbit no fa la monja” i “La cantant calba”. A més, des de la marxa d’en Francesc Alborch, en Jaume Santjust deixà d’exercir com a coordinador, tot i que mai se’n desvinculà. Des d’aleshores la coordinació s’havia convertit en una tasca cooperativa d’alguns dels actors de la companyia.
Desgraciadament, discrepàncies dins del grup entre el director i els actors, va posar fi a l’època de Quirze Casablancas com a director de La Inestable. En quedà un grup reduït d’actors, i calia posar-hi remei.
TERCERA ETAPA: 2012
Com si d’un fènix renaixent de les seves cendres es tractés, La Inestable va protagonitzar una recuperació tan meteòrica com espectacular, fent gala de la seva indiscutible solidesa com a grup teatral dins el panorama català.
Com a primer pas per a resoldre la situació, en Ricard Puig va assumir la presidència de La Inestable, i la coordina fins llavors amb la inestimable ajuda de Júlia Vilaplana i Bea Duran. El finançament va passar a càrrec de l’ajuntament de Bellaterra (l’Entitat Municipal Descentralitzada), en un acord mutu en el qual La Inestable passaria a encarregar-se de l’aportació d’actors a la cabalgata dels Reis d’Orient de Bellaterra. A continuació es va procedir a buscar un director per a la companyia, i de les múltiples propostes que van sorgir, la més seductora va ser la d’en Marc Lorenzo, jove sabadellenc, qui, a més a més, va arrossegar nous actors de Sabadell per a omplir una companyia en desbandada.
El Malalt Imaginari interpretat per La Inestable de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Marc Lorenzo es va estrenar amb “Criatures” el 2013. L’èxit i la bona relació que s’ensumava en el grup va animar a molts actors que havien deixat momentàniament el grup a tornar-hi. En el seu segon any, es va fer un homenatge al trenta aniversari de vida de La Inestable. Es van produir dues obres, “Taxi!” i “Boeing-Boeing”, amb una quantitat d’actors prou gran com per a poder dividir els actors entre les dues obres. El 2015, La Inestable va convertir en tradició la participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau, on es va muntar “La Ronda”, unes lectures dramatitzades. A la Festa Major de Bellaterra el torn fou per l’obra “Toc Toc”, la qual gaudí d’un èxit rotund i l’any vinent, es repetí èxit amb “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”, continuant els seguents anys amb “Endevina qui”, “El malalt imaginari” i “la Ronda”, al mateix temps que vem cambiar la tipologia de la nostra participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau amb obres de microteatre.
Lamentablement, l’any 2020 va arribar la pandemia de la COVID-19, i la suspensio de totas las festes majors aixi com la baja de molts actors i actrius que no podien dedicar-se, aixo va obligar a reinventar -nos i varem presentar un parell d’obres de microteatre per streaming solcitant per les xarxes donatius per la Marato de TV3.
Font,Teatre La Inestable de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 anys,
Després d’11 anys de govern de Ramon Andreu (GxB) els greus problemes del Camí Antic segueixen sense veure la llum verda de les solucions tant importants pel veïnat.
Detall de la deixadesa d’una estreta vorera del Camí Antic amb les llambordes sense fixar|FOTO: BELLATERRA.CAT
S’ha fet molta literatura i cares inversions amb pilones i càmeres de trànsit (denunciades pels partits de Cerdanyola), -paralitzades pel jutge-, però nul-la inversió per solucionar les inexistents voreres del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, que aportin seguretat al veïnat i permetin passejar sense el perill d’accidents greus.
En aquests moments, els bars i restaurants de Bellaterra i tota Catalunya poden obrir entre les 7.30 i les 10.30 h i entre les 13 i les 16.30 h
Eli Fernandez i la seva mare del Cafè del Turó de Sant Pau de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Els bars i restaurants de Bellaterra i tota Catalunya podran obrir fins a les 17 h de la tarda a partir de dilluns, 8 de març. És una de les mesures que el govern català anunciarà aquest dijous al migdia, després de la reunió que han de mantenir la Generalitat i el Procicat. Ho ha confirmat el conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, a TV3. La millora de les dades epidemiològiques, que indiquen un decreixement del nombre de casos de coronavirus i de la pressió assistencial, avalen, segons el govern, aquest relaxament.
Bellaterra.Cat s’ha assabentat del traspàs del bellaterrenc Josep Bombardó per la trobada d’aquest matí amb el seu cosí en Jordi Macarulla Bombardó. Transmeten a tota la seva família i propers el nostre sentit condol. Descansi en pau!
Josep Bombardó Navinés, un dels principals industrials de la ciutat, impulsor de l’Escola Superior de Disseny, la Fundació per la Indústria, sempre vinculat al Gremi de Fabricants, i creador del grup tèxtil Holistex o del Barcelona Moda Centre, ha mort aquest dimecres a l’edat de 74 anys després de diversos anys lluitant contra una llarga malaltia.
Bombardó va posar en marxa l’any 1968 Aprestos de Lanería (Apreslan), especialitzada en tints i acabat des del riu Ripoll de Sabadell. Mig segle més tard hi continua. Allà va començar la matriu del que acabaria sent el grup Holistex. Després va adquirir Dobert, especialitzada en el disseny i la fabricació de teixits per a marques de moda, que ha evolucionat incloent l’assessoria de disseny sostenible. En els darrers anys, Bombardó estava especialment ocupat amb l’economia circular i la petjada ambiental. “S’està sobreexplotant el planeta. La filosofia d’usar i llençar està arribant a la seva fi. Reutilitzar, recuperar. Això pel tèxtil no és del tot nou. Anys enrere, el tèxtil ja es recuperava i es reprocesava”, assegura en una entrevista l’any 2017 a aquest digital quan va deixar la presidència de la Fundació per la Indústria. Bombardó va viure la gran crisi del tèxtil i també l’evolució del sector cap a noves tendències.
Ell va pilotar la gestació i creixement del seu grup, Holistex, creat a finals dels anys 80, que va créixer amb la compra l’any 1999 de Meroltex, una empresa històrica especialitzada en fils i teixits, amb seu a l’antiga colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola, a Puig Reig.
En paral·lel, va liderar a finals de la dècada dels 90 la constitució del Barcelona Moda Center (BMC), a tir de pedra de Sabadell però amb seu a Sant Quirze, on van ubicar una altra empresa, IBQ, especialitzada en teixits tècnics per a uniformes laborals i roba outdoor. El BMC creat per Bombardó es va configurar i segueix com un espai especialitzat de feina per a marques de roba, i on tenen seu un centenar d’empreses, també del sector serveis i digitals, ara dirigits per la filla de Josep Bombardó, Marta Bombardó. Per altra banda, les regnes del negoci d’Holistex les porta a dia d’avui el seu fill Xavier Bombardó, qui vol aprofundir la línia de la sostenibilitat, més encara després de la crisi de la Covid. El grup té en França, Estats Units i Espanya els seus principals mercats, però venen també a altres països europeus i asiàtics.
No gaire amant del primer pla, (“tenia un punt de timidesa”, recorda la secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich), Bombardó va estar sempre molt vinculat al Gremi de Fabricants, sent-ne un dels seus veritables patricis. El va presidir entre 1990 i 1994. I des del Gremi de Fabricants va liderar la creació d’un centre universitari a Sabadell, l’Escola Superior de Disseny Textil, l’ESDI, que es va ubicar als antics Docks de la Gran Via, i que es va vincular, finalment amb estudis oficials des del 2008, a la Universitat Ramon Llum. Ell va capitanejar l’ESDi des de la Fundació pel Disseny Tèxtil, la FUNDIT. Fa sis mesos visitava les obres per crear un nou edifici a l’escola. També va presidir el patronat de la Fundació Olga Torres que entre altres coses beca els millors projectes d’investigació del Parc Taulí. I la societat de prevenció Prevint. Tornant al Gremi, va tenir tot un paper també en la fusió de les patronals tèxtils i la creació de la Confederación de la Industria Textil espanyola, Texfor, amb seu al carrer Sant Quirze de Sabadell.
L’any 2012, en plena digestió del crack del 2008, Bombardó va agafar la presidència de la Fundació del Gremi de Fabricants creada pocs anys abans. I mantenint el lligam amb la ciutat la va reconvertir en alguna cosa més: la Fundació per la Indústria, que s’ha dedicat i es dedica a la reindustrialització i especialment a la modernització de les pimes industrials catalanes, des de la formació fins la divulgació. Darrera d’això, una aposta per reequilibrar el territori i fugir de la concentració a la Gran Barcelona. Tot amb derivades ambientals i quotidianes: evitar la mobilitat obligada, reduir emissions, poder anar a la feina a peu o en bicicleta. “Als països nòrdics no hi ha conurbacions urbanes tan grosses. Hi ha capitals amb àrea industrial però no calen tants desplaçaments com els nostres”, deia. En els darrers anys estava especialment ocupat amb conceptes com l’economia circular i la transició verda, però sempre des del món de la feina i la fàbrica o indústria abans tan denostat per tothom. Per sobre de tot, Bombardó era un gran defensor del sector industrial, més estable en quant a ocupació i salaris que els volàtils turisme i construcció. “La indústria aporta uns valors de formació i d’esforç. La cultura lligada a la indústria no és d’especulació”, assegurava a la mateixa conversa, contraposant-la al turisme o la construcció.
“Què destacaria d’ell? El seu lideratge, l’esperit emprenedor i el seu compromís amb la indústria. Era un home amb una gran capacitat per fer pactes, amb molta energia i una gran intel·ligència”, finalitza Aymerich.
L’industrial, malgrat tenir una greu malaltia des de feia uns anys, seguia vinculat des del seu habitual informat segon pla a l’actualitat municipal i catalana. L’any passat, en plena primera onada del coronavirus, i en una trobada telemàtica amb la llavors consellera Àngels Chacón, quan tothom parlava d’ajuts directes, ERTOs i subvencions sense alçar la veu ell va transcendir: encara convalescent de Covid, i havent-ho passat molt malament, va demanar alçada de mires per un moment sense precedents, amb 1.000 morts al dia i el món en hibernació.
✅ L’Ajuntament de Barcelona ha fet públics aquest dimecres els guanyadors delsconcursos per dissenyar quatre eixos verds i quatre places de l’Eixample.
Caminar des del centre” ha quedat en primer lloc en el projecte dels eixos verds
El jurat ha considerat, entre altres elements per als eixos verds, el protagonisme del vianant, la desaparició de l’asfalt i el foment de la vida de barri i del comerç de proximitat
D’aquesta manera, s’estendrà a aquest barri el concepte de superilla, després de les experiències desenvolupades al Poblenou, Sant Antoni i Horta.
En total, s’hi han presentat 86 propostes. En el cas dels eixos verds, el primer classificat redactarà el document de model d’espai públic dels eixos verds, que fixarà les bases per al desenvolupament i l’execució dels futurs projectes d’eixos verds. Ho farà de manera col·laborativa amb la resta de guanyadors. Per a les quatre places, cada guanyador redactarà i executarà el projecte.
Foment de la vida de barri
En l’àmbit de nou model d’espai públic i futurs eixos verds s’hi han presentat un total de 40 propostes.
Basant-se en paràmetres com la capacitat de definir millor un model de nou carrer, resoldre la complexitat dels requeriments tècnics i adaptar-se a les necessitats i a l’evolució en el temps, s’han seleccionat quatre propostes guanyadores.
En primer lloc ha quedat “Caminar des del centre”, de l’equip UTE b76 Palomeras Arquitectes, SLP + Cierto Estudio, SCCLP. A continuació han estat seleccionats, per aquest ordre: “De SÒL a SOL (invariants i variants)” (UTE Esteyco-Cáceres Arquitectura + Estudi Martí Franch Arquitectura del paisatge + NABLABCN Studio); “Giraverd” (UTE González Cavia y Cabrera Arquitectura, Urbanismo y Paisaje SL + Fabric Office, SCCLP) i “Galeries de vida” (UTE GPO Ingeniería y Arquitectura, SLU. + Agence Ter, SARL + Ana Coello de Llobet, SLP).
El treball conjunt tindrà diversos elements: protagonisme absolut del vianant, carrers que garanteixen l’accessibilitat universal, desaparició de l’asfalt, gran presència de verd, foment de la vida de barri i del comerç de proximitat i model de carrer sostenible.
Recuperar ambients antics
El projecte guanyador, “Caminar des del centre”, destaca, segons el jurat, per la voluntat d’apropiació del carrer per part dels veïns i el concepte que dona nom al projecte, recuperant l’ambient i el paisatge dels antics carrers de la ciutat.
“De SÒL a SOL (invariants i variants)” aposta per diferenciar les diverses tipologies d’espai presents a tot l’eix: les places, les cruïlles, els trams d’intercanvi, els trams de jardí i silenci i els trams de mosaic.
A “Giraverd” es considera rellevant la inversió de la jerarquia vehicle-vianant i la diferent concentració del verd a les parts més amples dels xamfrans.
Finalment, “Galeries de vida” ha destacat, segons el jurat, pel concepte de tres ecosistemes diferenciats: ecosistema viu, ecosistema social i ecosistema de serveis. També n’han destacat l’aposta per una canòpia verda i la definició d’espais flexibles per adaptar-los a usos diferents
Places amb singularitat i identitat pròpies
Pel que fa a les places, es van rebre 46 propostes. El jurat ha prioritzat les que donen a cada plaça una singularitat i identitat pròpies, s’adeqüen més bé a les necessitats i caràcter de cada lloc, posen especial atenció en els equipaments i plantes baixes i incorporen més bé el verd.
Hi ha un equip guanyador per a cadascuna de les quatre places, que s’encarregarà de redactar el projecte executiu. També hi ha un segon i un tercer classificats de cada plaça, a qui s’atorga un premi econòmic.
Per a la cruïlla del carrer del Consell de Cent amb el de Rocafort, la proposta és “El parlament de les espècies”, de l’equip ‘Estudi08014. Arquitectura, ciutat, territori, SCPP, una proposta que genera un gran espai naturalitzat al centre de forma quadrada, de 1.000 m2, i organitza la plaça de manera concèntrica en funció dels usos que hi va generant.
A Consell de Cent amb Rocafort hi haurà “El parlament de les espècies”
A la cruïlla Consell de Cent amb Comte Borrell s’hi desenvoluparà “L’illa de les illes”, el disseny presentat per UTE Clara Solà-Morales + Albert Casas Álvarez + Frederic Villagrasa Álvarez. Proposa una plaça que funciona concèntricament, amb un quadrat permeable i naturalitzat al centre, amb una zona d’estar amb 16 arbres, i espai alliberat al seu voltant per fer-hi activitats i per als usos que actualment ja hi tenen lloc.
Illa de les illes”, a Consell de Cent amb Comte Borrell
“Jardí Illa” és el projecte per a la cruïlla de Consell de Cent amb Enric Granados, elaborat per UTE GPO Ingeniería y Arquitectura, S.L.U. + LAND LAB, laboratorio de paisajes, SL, que convertirà la plaça en un “jardí veïnal naturalista”. En aquest entorn, ja força pacificat, es potenciarà la vida de barri amb zones d’estada i de joc i amb molt més verd.
El projecte “Jardí Illa”
L’equip UTE Under Project LAB, SCP + Bopba Arquitectura, SLP i la seva proposta “Superescocell” seran qui donaran forma a la futura plaça de Consell de Cent amb Girona. Partint de la idea que els escocells són la unitat natural mínima de l’Eixample, magnifica aquest element com un ecosistema metabòlic que cal potenciar i el fa extensiu per tota la plaça allà on és possible. En aquest cas, la presència d’una estació de metro en el subsòl ha obligat a concentrar la part verda i permeable al costat muntanya i ubicar altres usos, com l’estada o el joc, en les zones no tan plantades.
“Superescocell” donarà forma a la futura plaça de Consell de Cent amb Girona
La previsió és disposar dels vuit projectes executius al febrer de l’any vinent, iniciar les obres al juny del 2022 i acabar-les el primer trimestre del 2023.
El govern municipal invertirà 37,8 milions d’euros en aquestes primeres transformacions, dels quals 32,8 seran per a l’execució dels eixos verds i 5 per a les places.
Paral·lelament, s’està duent a terme el procés participatiu del projecte a escala de ciutat, de districte i de barris per al seguiment de la redacció dels projectes executius i de les obres.
Sota el lema “Estem construint universitats feministes”, la UAB -coordinat per l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, i amb les facultats i altres entitats, -celebra tot un seguit d’activitats per a commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones Treballadores. Es duran a terme al llarg dels propers dies: xerrades, debats, exposicions, concursos, entre d’altres.
8-M Universitat Autònoma de Bellaterra
El dimecres, 3 de març, a les 12h, la Facultat de Dret organitza les jornades “Violències invisibles”. Mireia Mata, directora general d’igualtat del Departament de Treball, Afer Socials i Famílies de la Generalitat exposarà el tema “La igualtat de tracte i no discriminació, la sal contra la violència”. Lucia Ortiz oferirà la sessió “Violència vicaria: una nova forma de violència masclista?”, que abordarà aquelles conductes violentes que es fan a una persona propera a la persona a qui es vol fer mal, per generar-li un dany. M.Carmen Benítez i Glòria Molina presentaran l’exposició fotogràfica “Violència 0”, organitzada per l’Agrupació Foto-Cine de Cerdanyola-Ripollet (AFOCER). I finalment, es procedirà a la presentació dels treballs de fi de grau d’Estefania Lesmes, Mathilde Daudirac, Gemma Ruiz, Carla Urpina i Robert Cárdenas. La jornada està organitzada per la Comissió d´Igualtat de la Facultat de Dret. Més informació.
El dilluns, 8 de març, l’Escola d’Enginyeria duu a terme les “Jornades Dona i Enginyeria”, a partir de les 15.00h, que comptarà amb les intervencions de diferents dones enginyeres que explicaran i debatran en una taula rodona sobre els seus entorns laborals. Serà online per Teams. Més informació.
El dimarts, 9 de març, d’11h a 15h, a la plaça Cívica, la Fundació Autònoma Solidària (FAS) organitza el Xiringu, un espai per parlar de drogues, sexualitat i salut mental en clau de gènere. Es faran dinàmiques i activitats per a reflexionar.
Aquest dia l’IBB convida a l’Albert Merino, autor del llibre Rincones, recentment publicat per l’Editorial Stonberg,a fer una presentació a les 11h del matí via Teams. Albert Merino (Barcelona, 1972) és llicenciat en Econòmiques i Dret, ha publicat diversos articles divulgatius en revistes especialitzades, a més de diversos relats en publicacions online, tant a Espanya com a Itàlia. El llibre fa un passeig per la vida de quinze dones que han estat injustament oblidades.
El dimecres, 10 de març, a les 12h, tindrà lloc la xerrada “Emprenedoria en femení”, organitzada per la Facultat d’Economia i Empresa, amb diferents expertes. Serà on-line via Teams. Més informació.
Aquest dia, a la tarda, a les 17.30h, el Minor en Estudis de Gènere, organitza la conferència i debat titulada “Situated Intersectionality as an Epistemology and Methodology” a càrrec de Nira Yuval-Davis, emèrita a la University of East London, que comptarà amb la participació d’expertes de diferents universitats internacionals. Es podrà seguir on-line.
El dijous, 11 de març, a les 12h, tindrà lloc la jornada institucional de Commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores, que enguany fa un reconeixement a la primera promoció del Grau en Estudis Socioculturals de Gènere Conferència, que rebrà el premi pel seu activisme i implicació amb el moviment feminista. S’hi impartirà la conferència “La importància d’un grau en estudis de gènere”, a càrrec de la Meri Torras, coordinadora del Grau en Estudis Socioculturals de Gènere. L’acte es podrà seguir en directe a través del Canal Youtube de la UAB (https://www.youtube.com/user/UABBarcelona). Més informació.
El divendres, 12 de març, la doctora Carme Valls pronunciarà la conferència “Dones invisibles per a la medicina”, a les 12h a la Facultat de Medicina, per explicar com en l’àmbit mèdic s’ha invisibilitzat la dona i la seva salut al llarg de la història i encara avui. La xerrada ha estat organitzada per la Facultat de Medicina i l’Institut de Neurociències de la UAB. Més informació.
Fins el 12 de març la Facultat de Ciències de la Comunicació celebra el 8 de març amb una marató de microrelats de reivindicació, d’esperança, de denúncia i de celebració. Adreçat al PDI, PAS o l’alumnat de la Facultat. Més informació.
El dimecres, 17 de març, a les 13h, tindrà lloc una taula rodona sobre “La salut des d’una perspectiva feminista”, amb Belén Nogueiras, doctora en Estudis Feministes i Psicòloga Clínica, i la Ana Távora, doctora en Medicina, Psicoterapeuta i Psiquiatra Feminista. Ho organitza la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Psicologia de la UAB i serà via Teams. Més informació.
Prèviament a aquests dies, s’han celebrat altres destacats actes, relacionats amb el 8-M, a altres facultats i centres de la UAB.
Flors de carbassó d’un jardí de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
El Dia Mundial de la Natura o Dia Mundial de la Vida Silvestre va ser proclamat per conscienciar sobre la importància de la flora i la fauna i el seu valor ecològic, paisatgístic, genètic, social, científic, econòmic i educatiu, entre d’altres, i també recorda la necessitat urgent de combatre els delictes contra la natura que comporten conseqüències de gran impacte en l’àmbit econòmic, mediambiental i social.
Ocell blau |FOTO: SILVANA CERDÀ GABAROI
Aquesta efemèride ambiental va ser proclamada per resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre de 2013. Prèviament, el 3 de març havia estat designat com a Dia Mundial de la Natura en una resolució de la conferència de les Parts en la convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES, en les seves sigles en anglès), a la 16a reunió realitzada a Bangkok del 3 al 14 de març de 2013. La resolució, copatrocinada pel Regne Unit i Tailàndia, informava de les conclusions de la reunió a l’Assemblea General de l’ONU.
Detall d’un pinsap de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
La data escollida, 3 de març, marca l’aniversari de l’aprovació el 1973 de la CITIES, la qual regula el comerç internacional de més de 35.000 espècies de plantes i animals, incloent-hi els seus productes i derivats, cosa que garanteix la seva supervivència en el medi natural amb els beneficis que comporta per a les poblacions locals i el medi ambient mundial.
BELLATERRA.CAT 