Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bretxa Salarial’

Les empreses han de ser transparents sobre la retribució als treballadors

✅ Vol promoure la transparència salarial per combatre la desigualtat retributiva entre homes i dones.

Aquest dimecres es posa en marxa un nou mecanisme per combatre la bretxa salarial de gènere: el registre salarial.

Vol promoure la transparència salarial per combatre la desigualtat retributiva entre homes i dones, que encara és una realitat en moltes empreses.

A partir d’ara totes hauran de tenir explicada de manera ben detallada i pública tota la massa salarial, especificant els salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de tots els treballadors, detallats per sexes, per grups professionals i per categories segons la jornada laboral o l’hora treballada.

Ha d’incloure els directius i els alts càrrecs, i també afecta el personal laboral de les administracions públiques.

A Catalunya, la bretxa salarial és superior a la mitjana europea (TV3)

A Espanya es calcula que hi ha registrades un milió i mig d’empreses, però la majoria, 900.000, són empreses amb només un o dos treballadors.

Les que estaran més vigilades seran les empreses de més de 50 treballadors, que, a més, per llei, ja han de tenir en marxa un pla d’igualtat.

A Catalunya hi ha 8.440 empreses obligades a tenir un pla d’igualtat. D’aquestes, fins ara només 300 han registrat el seu pla a la Direcció General d’Igualtat de la Generalitat

El sindicat UGT ha afirmat que l’incompliment d’aquestes normatives suposaran infraccions “greus” i ha assegurat que denunciarà les companyies infractores.

A Catalunya, més bretxa

Es calcula que al conjunt de la Unió Europea la diferència salarial entre els homes i les dones és del 14%.

A Catalunya, aquesta xifra és bastant més alta, arriba al 22%.

Una eina gratuïta

Per facilitar aquest registre, el Ministeri de Treball ha preparat una eina voluntària i gratuïta, consensuada amb els agents socials.

No tenir a punt aquestes dades comporta sancions que poden arribar fins als 187.000 euros.

A partir d’ara, l’empresa on el registre mostri que hi ha una diferència del 25% o més entre els sous dels homes i les dones haurà de justificar la situació de manera molt raonada i demostrar que no té res a veure amb el gènere dels treballadors

Font: CCMA

Read Full Post »

Hi ha empreses de l’índex borsari Íbex-35 que han triplicat i fins i tot quadruplicat els salaris dels seus màxims responsables en l’últim any.

El sou del primer directiu és de mitjana 123 vegades superior al de l’empleat mitjà en les 35 principals empreses que cotitzen a la borsa espanyola, les que s’agrupen en l’índex selectiu Ibex-35. En l’últim any, hi ha grans companyies d’aquestes que han triplicat i quadruplicat els salaris dels seus màxims responsables.

Un informe d’Oxfam Intermón recull una sèrie d’indicadors que dibuixen la silueta de la desigualtat a les grans empreses que cotitzen a borsa. Des del 2015, els beneficis de les empreses (resultats d’explotació) de l’Ibex-35 han crescut un 65%, mentre que els sous de les plantilles d’aquestes empreses s’han reduït un 0,5%.

El 2018, el sou mitjà a les empreses de l’Ibex-35 es va reduir un 1,2%, alhora que el dels alts directius s’incrementava un 6%. De mitjana, el màxim responsable d’una empresa de l’Ibex-35 cobra 123 vegades més que una treballadora o un treballador mitjà.

L’informe “Qui reparteix es queda sempre la millor part”, elaborat per Oxfam Intermón, ha analitzat el comportament de les principals empreses que cotitzen en borsa per proporcionar una panoràmica de l’empremta que deixen sobre la desigualtat.

Sous més baixos per a les dones

Les dones que treballen en aquestes empreses de l’IIbex guanyen de mitjana un 15% menys que els seus companys. El percentatge expressa la diferència que separa el sou mitjà de les dones i dels homes en aquestes empreses.

L’empresa on la bretxa és més gran és el Banc Santander, amb un 31%, seguit de Mapfre (28%) i Viscofán (26%) Per contra, hi ha quatre empreses on hi ha paritat salarial: Acerinox, Iberdrola, Inditex i Melià Hotels.

Segons explica Miguel Alba, economista expert en desigualtat i empreses i autor de l’informe, les empreses de l’Ibex-35 són actors clau en l’evolució de la desigualtat, ja que poden contribuir a un repartiment més just.

La seva responsabilitat és enorme -diu- i la conclusió és que la majoria està fallant en la seva resposta; no té un compromís clar amb la seva responsabilitat fiscal, ni va amb compte a l’hora de fixar salaris descomunals per als seus màxims responsables”.

Gairebé la meitat de les persones ocupades en les empreses de l’Ibex-35 són dones (el 46%) però ocupen menys d’un terç dels llocs directius, tot just el 32%.

Impostos i paradisos

Les empreses de l’Ibex han reduït un 6% les seves filials en paradisos fiscals. Tot i així, mantenen 805 filials en aquests territoris, si es comptabilitzen només aquelles que no es justifiquen per una activitat operativa.

Segons l’informe d’Oxfam Intermón, el desviament de beneficis de tot tipus d’empreses cap a paradisos fiscals costa cada any a Espanya 3.250 milions d’euros, l’equivalent al 13% de la recaptació de l’impost sobre societats.

Els paradisos fiscals dins de la UE s’emporten el 80% d’aquesta quantitat. Dins de les empreses de l’Ibex, Banc Santander (207), ACS (102) i Repsol (70) són les empreses amb un major nombre de filials en paradisos fiscals. Aena, Bankia, ENCE, Colonial i Merlin no tenen presència en aquests territoris.

A això cal sumar els crèdits fiscals que l’Estat pot atorgar als que compren empreses en pèrdues, i que permeten deduir imports de la futura factura fiscal. Actualment, superen els 60.000 milions d’euros, més de dues vegades i mitja l’import que recapta l’impost de societats.

Socialitzar les pèrdues

Segons Miguel Alba, “el problema és que aquests crèdits arriben a magnituds exorbitants que comprometen seriosament la futura recaptació d’impostos. A més, és una forma de socialitzar les pèrdues d’una empresa, perquè al final és la ciutadania la que acaba pagant la factura”.

Per ordenar aquest panorama de forma més equitativa, Oxfam Intermón planteja a l’executiu una sèrie de recomanacions en matèria salarial i de drets laborals. Les principals són l’increment del salari mínim interprofessional fins als mil euros el 2020, el reforç de les inspeccions i la inclusió de la ràtio entre salaris d’una empresa com un indicador obligatori. També demana la regulació necessària perquè les subcontractacions no es facin servir com a forma de reduir els salaris.

Per a les empreses de l’Ibex-35 Oxfam Intermón planteja que han d’utilitzar la seva capacitat per determinar millores salarials que posin fi al llarg període d’ajust, fer públiques les diferències salarials en el seu si, implantar una ràtio màxima entre el salari més baix i el més alt, i assegurar que es garanteixen condicions equiparables al personal de plantilla quan es subcontracta.

Read Full Post »