Reivindica, també, els beneficis d’un consum moderat
L’AVC fa una crida a aprofitar el debat sobre les etiquetes per fer pedagogia entre els consumidors
Des de l’AVC demanen aprofitar el debat sobre les etiquetes per fer pedagogia entre els consumidors|ACN.
L’Associació Vinícola Catalana (AVC) ha celebrat que l’Eurocambra finalment no plantegi etiquetar el vi amb advertències sanitàries sobre el càncer, i que s’hagi optat per proposar indicacions a favor d’un consum moderat i responsable. El secretari general de la patronal, Toni Cruces, ha lamentat a l’ACN que s’estava “criminalitzant” un producte amb una visió “massa simplificada”, i ha defensat que el vi pot ser beneficiós per a la salut sempre que no se’n faci un consum abusiu.
Cruces ha recalcat que l’alcohol de les ampolles de vi forma part d’una fermentació natural “en una ampolla on hi ha un 80% d’aigua i altres elements minerals”. Des de l’AVC demanen aprofitar el debat sobre les etiquetes per fer pedagogia entre els consumidors. “El plantejament inicial de l’informe que s’havia de votar al Parlament Europeu era molt perjudicial per al nostre sector”, ha lamentat Cruces, que ha recordat el pes que té la vitivinicultura al conjubt de l’economia: “Els milers de pagesos de Catalunya que cultiven la vinya durant nou mesos i que després fermenten el producte de forma natural, no en tenen cap culpa”, ha afegit.
Miguel Torres i família al Cava Brunch del Barcelona Hilton
Un cop aprovada l’esmena que elimina les advertències sanitàries que vinculen les begudes alcohòliques amb el càncer, des de l’AVC es mostren més “tranquils” tot i que també lamenten que “es perdi l’oportunitat de promoure bones accions informatives cap al consumidor”. Cruces ha precisat que “no es tracta de fer creure als clients que el vi pot arribar a ser un medicament” però creu que “cal informació per divulgar les bondats d’un consum moderat”. Ha recordat que hi ha “nombrosos estudis” que ho avalen. En aquest sentit, ha aplaudit que finalment la proposta de l’Eurocambra passi per demanar que les futures etiquetes del vi recomanin aquest consum “responsable”, i confia que l’informe final que es vota aquest dijous així ho recollirà. Cruces ressalta que la patronal “està d’acord que un consum abusiu pot ser perjudicial”, alhora que insisteix que això és extrapolable a nombroses aliments ingerits en excés.
La patronal recorda que el sector del vi al conjunt d’Europa fa anys que treballa el projecte ’Wine In Moderation’ per promoure el consum responsable, mentre a nivell de l’estat espanyol els cellers tenen un codi d’autoregulació que treballa en el mateix sentit i fomenta la part més beneficiosa del producte en el marc de la dieta mediterrània.
“No hi ha res com ser abordat en el teu propi idioma”, diu en Josep Juncosa, director d’operacions de l’Hotel Ritz-Carlton d’Atlanta (EUA)
El català Josep Juncosa pot rebre els convidats del Ritz-Carlton en sis idiomes, inclòs el seu natal català|JOAN VITELLI
Abans d’incorporar-se a l’equip, Josep va gaudir de més de trenta anys en el sector de l’hostaleria. Originari de Barcelona, va adquirir una àmplia experiència en el segment de l’hoteleria de luxe. Va iniciar-se al restaurant del Melià Barcelona, on va demostrar una plena professionalitat, passant després al Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, seguint com manager del Up & Down de Cancún (*) així com a diferents mercats dels EUA, tot enriquint així el seu bagatge cultural i abraçant el poder de la diversitat al més alt nivell.
Josep Juncosa, segon per la dreta, als seus inicis al restaurant del Melià Barcelona
Josep es considerat un líder enèrgic i proper, dedicat i realitzat que motiva els altres i no deixa d’aprendre. Troba satisfacció en crear relacions personals i gaudeix de veure com creixen i es desenvolupen professionalment.
Equip professional dirigit per Francesc Pérez Torres, al Restaurant Cristal de l’Hotel Barcelona Hilton (Josep Juncosa és el primer per la dreta)
En Josep valora principalment passar temps amb la seva parella i els seus tres fills. És un amant del vi, un àvid lector i un viatger curiós que encara troba temps per alimentar la seva passió pel F.C. Barcelona.
(*) Oriol Regàs, creador de l’Up & Down, va demanar a Francesc Pérez Torres li recomanès un jove professional per oferir-li el càrrec de director de l’UP &DOWN de Cancún. El professional escollit va ser en Josep Juncosa, qui Francesc va tindre en el seu equip dels Restaurants Melià Barcelona i Cristal del Barcelona Hilton
La pel·lícula Alcarràs, de la directora catalana Carla Simón, ha guanyat l’Os d’Or de la Berlinale, el premi més important de la 72a edició del festival de cinema de Berlin.
La cineasta catalana ha dedicat el premi a “les petites famílies d’agricultors que cultiven la terra” i s’ha definit com “una filla de la Berlinale”
Carla Simón, amb l’Os d’Or per ’Alcarràs’ | REUTERS
Carla Simón revalida l’èxit aconseguit el 2017 amb la seva òpera prima ‘Estiu 1993’ al festival berlinès El jurat lliura l’Os de Plata Gran Premi del Jurat a la sud-coreana ’The Novelist’s Film’, de Hong Sangsoo
Alcarràs narra en català la història de l’última collita de fruita d’una família a una finca d’Alcarràs (Segrià) abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Com en el seu primer llargmetratge, Estiu 1993 –que el 2017 va rebre el premi a la millor òpera prima de la Berlinale– la història parteix d’una experiència personal, la mort del seu avi.
Simón, durant el rodatge d'”Alcarràs” (ACN/Laura Cortés)
La cinta torna a endinsar-se en la pèrdua, en aquest cas, la crisi d’un model de vida familiar basat en l’agricultura. El preu de la fruita, l’especulació i l’explotació de l’entorn rural per les energies renovables són alguns dels eixos d’un film rodat en català i que interpreten actors no professionals.
La tria dels actors que havien de formar l’elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L’equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d’Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar al càsting, on hi van acabar participant unes 9.000 persones.
La directora Carla Simón, aquest dimecres a la gala de la Berlinale|EFE.
El lliurament dels premis posa fi als sis dies de presentació dels films a concurs, amb un total de 18 aspirants a l’Ós d’Or de la secció oficial. El jurat de la 72a edició de la Berlinale, presidit pel director M. Night Shyamalan, ha lliurat l’Os de Plata Gran Premi del Jurat a The Novelist’s Film, de Hong Sangsoo (Corea del Sud); l’Os de Plata Premi del Jurat a Natalia López-Gallardo, per Manto de Gemas (Mèxic-Argentina); l’Os de Plata a la Millor Direcció a Claire Denis, per Avec amour et acharnement (França); l’Os de Plata a la millor interpretació a Meltem Kaptan, per Rabiye Kurnaz vs. George W. Bush, d’Andreas Dresen; l’Os de Plata a la millor interpretació de repartiment a Laura Basuki, per Nana (Indonèsia); l’Os de Plata al millor guió Rabiye Kurnaz vs. George W. Bush, d’Andreas Dresen; l’Os de Plata a la millor contribució artística a Everything Will Be Ok (França, Cambodja), de Rithy Panh; l’Os d’Or al millor curtmetratge a Trap, d’Anastasia Veber (Rússia); l’Os de Plata Premi del Jurat en curtmetratges a Manhã de domingo, de Bruno Ribeiro (Brasil); el premi a la Millor òpera prima a Sonne, de Kurdwin Ayub (Àustria); el Premi al Millor Documental a Myanmar Diaries (Països Baixos, Noruega); el Premi de la secció Encounters a Mutzenbacher, de Ruth Beckermann (Àustria); el premi a la millor direcció de la secció Encounters a Unrest, de Cyril Schäublin (Suïssa); el Premi especial del jurat de la secció Encounters a À vendredi, Robinson, de Mitra Farahani (França, Suïssa, Iran), i l’Os de Cristall secció Generation 14Plus a Alis, Clare Weiskopf i Nicols van Hemelryck (Colòmbia).
Hi ha un altre precedent d’una coproducció catalana triomfadora a Berlín. L’any 2009, la pel·lícula “La teta asustada”, dirigida per la peruana establerta a Barcelona Claudia Llosa també va guanyar l’Os d’Or del festival.
Carla Simón|Agustí Argelich
Carla Simón i Pipó (Barcelona, 22 desembre 1986) és una guionista i directora de cinema catalana. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que va esdevenir un fenomen a escala nacional i internacional.
Va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2009 després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curts, Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro.
El 2010 va fer un master sobre televisió de qualitat i innovació organitzat per Televisió de Catalunya, i el 2011, amb el suport d’una beca de l’Obra Social de la Caixa va anar a estudiar al London Film School, on va escriure i dirigir el documental Born Positive i els curts Lipstick i Las Pequeñas Cosas, que van ser seleccionats per diversos festivals internacionals. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que va rebre nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor opera prima i Gran Premi de la secció Generation Kplus), al festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Biznaga de Oro), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica), al festival internacional de cinema d’Istanbul (Premi especial del jurat) o al festival internacional de cinema independent de Buenos Aires (millor direcció). També va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d’Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que va fer amb les actrius. Al setembre de 2017 la pel·lícula va ser escollida per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya per representar a Espanya als premis Oscar. Va estrenar també el curtmetratge experimental “Llacunes” a l’any 2015, on reprèn la figura de Neus Pipó, present a la pel·lícula “Estiu 1993”.
L’any 2019 va treure a la llum el curtmetratge “Después También”, el qual va rebre nombroses premis nominacions: als Premis Gaudí (nominació millor Curtmetratge) i Festival de Cartagena (secció curts) entre d’altres. La seva pel·lícula Alcarràs va guanyar l’os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale de 2022.
L’eurocambra vota avui un informe que reclama advertir que les begudes alcohòliques poden provocar càncer
El vi forma part de la cultura europea i és també uns dels principals productes agroalimentaris de qualitat|J. RAMOS.
Natàlia Segura|La CE ho estudiarà, tot i que fins ara s’ha mostrat contrària a equiparar el vi al tabac, amb més incidència “Els ciutadans sovint no són conscients dels perills de beure alcohol”, es lamentava ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Un polèmic informe del Parlament Europeu que reclama una etiqueta en què es recordi que les begudes alcohòliques poden provocar càncer ha posat en alerta el sector del vi, molt important per a l’economia europea. Amb Itàlia, França i Espanya al capdavant, Europa és la líder mundial en exportacions de vi i una de les principals productores. És una regió que, a més, n’és una gran consumidora.
Als europeus ens encanta el vi –i les seves variants escumoses, com el cava–. Són begudes especialment vinculades a la gastronomia dels països del sud. “No és un atac contra cap cultura gastronòmica”, assegurava ahir Kyriakides per calmar els ànims en el ple de l’eurocambra. Diversos eurodiputats s’han queixat de l’informe elaborat per la comissió especial per a la lluita contra el càncer, que demana “incloure etiquetes d’advertència sanitària” en les begudes alcohòliques. Per l’Organització Mundial de la Salut, “no existeix un nivell segur de consum d’alcohol pel que fa a la prevenció del càncer”, recorda l’informe.
El sector del vi s’ha posat molt nerviós per aquest text, tot i que és una mera recomanació que no obliga la Comissió Europea a tirar endavant aquest etiquetatge. A més, un grup d’eurodiputats populars, socialistes i liberals han proposat una esmena per fer-se enrere en l’últim moment. El PP, Cs, ERC i el PSC hi donaran suport, segons va avançar ahir l’ACN. En canvi, els comuns s’abstindran. JxCat encara no ha dit què farà.
Si l’esmena en qüestió s’aprova, finalment la resolució de l’eurocambra només demanarà que la futura etiqueta del vi recomani “un consum moderat i responsable”. Al cap i a la fi, la CE és l’única que pot posar sobre la taula una proposta sobre l’etiquetatge de les begudes alcohòliques. I si hem de jutjar pels comentaris d’alguns membres de l’executiu europeu, ningú té ganes d’entrar en guerra amb una indústria tan potent ni amb l’opinió pública. “No etiquetarem el vi com a tòxic, és part del nostre estil de vida”, defensa el vicepresident per a la Promoció de l’Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas.
A Brussel·les fugen d’estudi i no obriran aquest meló fins al 2023. Fonts comunitàries diuen que “l’abast exacte” de les advertències es decidirà tenint en compte les “dades científiques” i tots els actors implicats rellevants en la matèria i el sector. Si bé la UE pretén reduir un 10% el “consum nociu d’alcohol”, no entusiasma la idea d’equiparar el vi al tabac. De fet, l’eurocomissària de Salut admetia ahir que “el tabac continua sent el risc més gran prevenible” de càncer. A Europa s’estima que el 10% de tots els casos de càncer en homes i el 3% de tots els casos en dones són atribuïbles a l’alcohol. En canvi, gairebé el 30% dels malalts de càncer tenen relació amb el consum de tabac. Recentment, l’OMS va alertar que Europa es podria convertir en la regió amb una taxa més alta de fumadors perquè no s’està aconseguint que deixin el tabac.
– La recol·lecció d’enregistraments està oberta totes les edats, registres i variants dialectals
– Serviran per establir els fonaments dels assistents de veu que es desenvoluparan més endavant amb locutors professionals
Un dels assistents de veu que ara no es poden utilitzar en català EPA.
X.Aguilar|Per aprendre un idioma, ja siguis una màquina o un humà, un dels primers passos sempre és escoltar-lo. D’aquí que ara calguin milers d’hores d’enregistraments i diversitat de veus per avançar en la normalització digital de la llengua. Tot seguit, algunes claus per facilitar la participació en aquest projecte.
Jo ho puc fer?
Sí. És un procés senzill i a l’abast de tothom que pugui utilitzar un mòbil. Es busquen persones de tots els gèneres, edats, varietats dialectals i registres. L’objectiu és obtenir uns continguts de veu que copsin tota la riquesa del català oral, des del més acadèmic fins al del carrer. Actualment, el perfil de veu majoritari a la plataforma és la d’homes d’entre 30 i 50 anys parlants de català central.
Què necessito?
Com que la donació de veu es fa al http://www.projecteaina.cat , cal tenir un dispositiu que s’hi connecti. Si és un ordinador, haurà de tenir micròfon. El més senzill, però, és fer-ho des del mòbil, que el té integrat i sempre és a mà per fer-lo servir en intervals molt curts. La tauleta, lògicament, també serveix.
Com es fa?
Al web del projecte hi ha un botó per començar la col·laboració, que es fonamenta en la lectura dels textos que apareixen en pantalla. No pensin en capítols de llibres o fragments importants. Es tracta de frases molt breus que es presenten agrupades de cinc en cinc. Hi ha un botó que controla el micròfon i que s’ha de clicar abans i després de fer cadascuna de les locucions. Un cop llegides les cinc frases, es pot fer amb cinc més, tants cops com es desitgi.
Cal silenci absolut?
No. La idea és que els algoritmes d’aprenentatge automàtic siguin capaços de manejar diversos sorolls de fons. S’accepten sons ambientals relativament forts, sempre que no impedeixin escoltar la totalitat del text. En canvi, no seran vàlides les gravacions amb altres veus en segon pla.
I si m’equivoco?
No hi ha cap problema, perquè un cop llegides les cinc frases es demana la conformitat i s’ofereix la possibilitat de repetir-ho. A més, els enregistraments passen altres validacions externes.
Em preocupen les dades
Les gravacions poden ser completament anònimes i també hi ha la possibilitat de registrar-se a la plataforma, si es vol amb un nom fals, però indicant la variant dialectal, l’edat i el gènere per fer que el projecte avanci més de pressa.
Vull ajudar sense llegir
A la mateixa plataforma també hi ha la possibilitat de col·laborar supervisant els enregistraments que han fet altres voluntaris. Es tracta de comprovar amb molta cura si el que s’ha enregistrat és exactament el que hi ha escrit. Cal parar especial atenció a paraules similars com a, en o amb i a formes verbals fonèticament similars,com cantéssim en comptes de cantessin. En canvi, es demana ser respectuós amb l’àmplia varietat de pronúncies del català.
Per què Aina?
El projecte s’ha batejat en honor d’Aina Moll (1930-2019), filòloga menorquina que, des de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat, va ser una figura central de la normalització del català. “Va ser la mare de la Norma i l’àvia de l’Aina”, recorda el vicepresident Puigneró.
Joan-Ramon Laporte, Doctor Honoris Causa per la UAB, professor de farmacologia, ha generat enrenou per una intervenció al Congrés en què va criticar durament la gestió de la vacunació, Pfizer, l’EMA i l’agència espanyola de medicaments
El professor Joan Ramon Laporte Roselló a la comissió d’investigació al Congrés sobre vacunació
Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948) és un farmacòleg barceloní, fill del polític i professor universitari Josep Laporte i Salas. És catedràtic de farmacologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, cap del servei de farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, director de l’Institut Català de Farmacologia, centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
El violoncelista Gheorghe Motatu va entrar l’any 1984, per oposició, a l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, com a consolidació del projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, interpreta les grans obres del repertori simfònic amb especial cura dels nostres artistes i el nostre patrimoni musical.
OBC sota la direcció de Lawrence Foster al Carnegie Hall de Nova York l’any 2002|OBC
Gheorghe Motatu va néixer a Bucarest, Romania, en una família de músics. Comença a estudiar el piano amb la mare als 3 anys. Van ser els seus professors: Maria Sova, Ana Antenliu-Pitis, Dan Mizrahy i Radu Constantinescu. Als 12 anys comença el violoncel i treballa amb els professors: Mihail Orloff, Dimitrie Dinicu i Radu Aldulescu. Es gradua al Conservatori “Ciprian Porumbescu” de Bucarest. Perfecciona els estudis amb els professors: Pierre Fournier, Mstislav Rostropovitch, Vladimir Orlov i Maurice Gendrom.
Ha estat violoncel·lista solista de l’Orquestra Simfònica Ràdio i de la Filharmònica “George Enescu”, totes dues de Bucarest. Realitza el seu debut com a solista l’any 1970 amb el concert per a violoncel i orquestra d’Anatol Vieru. Al mateix temps actua intensivament en recitals de duet amb piano i amb diversos grups de cambra, tant a Romania com a la majoria dels països d’Europa i als Estats Units.
Gheorghe Motatu al Museu del Poble de Bucarest
Ha realitzat múltiples enregistraments per a la Ràdio de Bucarest, Viena, Amsterdam, Catalunya Ràdio, RNE i també per a les cases de discos: Electrecord de Bucarest, Foc Nou de Barcelona i per a la Fundació de Música Catalana Contemporània.
Ha estat violoncel·lista solista de l’Orquestra Simfònica Ràdio i de la Filharmònica “George Enescu”, les dues de Bucarest. Realitza el seu debut com a solista l’any 1970 amb el concert per a violoncel i orquestra de Anatol Vieru.
En el mateix temps actua intensivament en recitals de duo amb piano i amb diversos grups de cambra, tant a Romania com en la majoria dels països d’Europa i als Estats Units. Ha realitzat múltiples enregistraments per a la Ràdio de Bucarest, Viena, Ámsterdam, Catalunya Radio, RNE i també per a les cases de discos: Electrecord de Bucarest, Foc Nou de Barcelona i per la Fundació de Música Catalana Contemporània.
Palau de la Música Catalana de Barcelona|CEDIDA
En 1984 entra per oposició en la OCB (actualment OBC). És membre fundador de: Quartet Atheneum, Quartet Muzica, Quintet Muzica Nova, Quartet Gaudí, Quartet Belles Arts i Trio Marshall. Durant tot aquest temps ha mantingut una abundant activitat de concerts tant de duo amb piano com amb els grups abans esmentats i altres grups de cambra, a Barcelona, per tota Catalunya, a Madrid i a altres ciutats de l’estat Español, així com a França i a Alemanya. També ha actuat en diverses ocasions com a solista de piano o com a director amb la Orquestra de Cambra “Amics dels Clàssics” de Barcelona. Ha col·laborat en recitals de cambra amb artistes de primera línia com: Ludovica Mosca, Assumpta Coma, Francesc Teixidó, Antoni Besses, Ángel Jesús García, entre d’altres. És membre de la AIE, SGAE y Unió Catalana de Compositors. Ha escrit obres per a piano, violoncel i la majoria dels instruments tradicionals de l’orquestra simfònica. També té obres per a diversos grups de cambra, cor a capella i per a orquestra simfònica.
Compagina la seva activitat com a solista amb la docència i la direccií d’orquestra. Ha estat professor a l’Escola Especial de Música no. 1 de Bucarest, i al Conservatori Professional de Manresa. També ha impartit Master classes a Barcelona, Mallorca i Cervera. Últimament la seva activitat com a solista està centrada en recitals de violoncel sol, amb un repertori variat, incloent les 6 Suites de J. S. Bach.
Andrés Rueda, director de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (ASCAD), veu “absolutament injust” que es focalitzi sobre ells la gestió a les residències durant la pandèmia. “Generalitzar és absolutament injust”, diu en una entrevista amb Gemma Nierga al Cafè d’idees. Explica que hi ha hagut companys directors seus que han mort “lluitant en aquesta pandèmia” quan “l’administració estava teletreballant”. Creu que hi va haver un seguit d’“errades en cascada” a l’inici de la pandèmia a les residències i reconeix que “s’han fet coses malament, però es feia el que es podia” i puntualitza: “No podem agafar el sisè lloc de la cascada i aïllar-lo del context”. I lamenta la falta de personal a les residències, que segueixen amb les mateixes ràtios que abans de la pandèmia.
Netejar ecològicament les portes de vidre de la xemeneia, sense productes químics.
Fregant una mica de cendra humida sobre les portes de vidre de la xemeneia es poden remoure els residus de sutge. Aquests són una substància negra, fina i greixosa que forma el fum per l’orifici per on surt.
Com netejar el vidre de la xemeneia o de l’estufa? És indubtablement una de les primeres preguntes que ens plantegem a l’hora de comprar un nou aparell de llenya o de pèl·let.
Per què el vidre de l’estufa de pèl·let es posa negre? El vidre s’ennegreix perquè la combustió produeix fum i sutge que lentament es dipositen sobre la superfície interna.
És no només una qüestió estètica: netejar el vidre correctament i amb constància et permet salvaguardar la integritat de les juntes evitant consums excessius deguts a una major entrada d’aire a la cambra de combustió.
Important: abans de procedir amb la neteja, assegureu-vos que l’estufa o la xemeneia estiguin apagades i la llar interna i el vidre estiguin freds.
BELLATERRA.CAT 