Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Berlinale’

La pel·lícula Alcarràs, de la directora catalana Carla Simón, ha guanyat l’Os d’Or de la Berlinale, el premi més important de la 72a edició del festival de cinema de Berlin.

La cineasta catalana ha dedicat el premi a “les petites famílies d’agricultors que cultiven la terra” i s’ha definit com “una filla de la Berlinale”

Carla Simón, amb l’Os d’Or per ’Alcarràs’ | REUTERS

Carla Simón revalida l’èxit aconseguit el 2017 amb la seva òpera prima ‘Estiu 1993’ al festival berlinès
El jurat lliura l’Os de Plata Gran Premi del Jurat a la sud-coreana ’The Novelist’s Film’, de Hong Sangsoo

Alcarràs narra en català la història de l’última collita de fruita d’una família a una finca d’Alcarràs (Segrià) abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Com en el seu primer llargmetratge, Estiu 1993 –que el 2017 va rebre el premi a la millor òpera prima de la Berlinale– la història parteix d’una experiència personal, la mort del seu avi.

Simón, durant el rodatge d'”Alcarràs” (ACN/Laura Cortés)

La cinta torna a endinsar-se en la pèrdua, en aquest cas, la crisi d’un model de vida familiar basat en l’agricultura. El preu de la fruita, l’especulació i l’explotació de l’entorn rural per les energies renovables són alguns dels eixos d’un film rodat en català i que interpreten actors no professionals.

La tria dels actors que havien de formar l’elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L’equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d’Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar al càsting, on hi van acabar participant unes 9.000 persones.

La directora Carla Simón, aquest dimecres a la gala de la Berlinale|EFE.

El lliurament dels premis posa fi als sis dies de presentació dels films a concurs, amb un total de 18 aspirants a l’Ós d’Or de la secció oficial. El jurat de la 72a edició de la Berlinale, presidit pel director M. Night Shyamalan, ha lliurat l’Os de Plata Gran Premi del Jurat a The Novelist’s Film, de Hong Sangsoo (Corea del Sud); l’Os de Plata Premi del Jurat a Natalia López-Gallardo, per Manto de Gemas (Mèxic-Argentina); l’Os de Plata a la Millor Direcció a Claire Denis, per Avec amour et acharnement (França); l’Os de Plata a la millor interpretació a Meltem Kaptan, per Rabiye Kurnaz vs. George W. Bush, d’Andreas Dresen; l’Os de Plata a la millor interpretació de repartiment a Laura Basuki, per Nana (Indonèsia); l’Os de Plata al millor guió Rabiye Kurnaz vs. George W. Bush, d’Andreas Dresen; l’Os de Plata a la millor contribució artística a Everything Will Be Ok (França, Cambodja), de Rithy Panh; l’Os d’Or al millor curtmetratge a Trap, d’Anastasia Veber (Rússia); l’Os de Plata Premi del Jurat en curtmetratges a Manhã de domingo, de Bruno Ribeiro (Brasil); el premi a la Millor òpera prima a Sonne, de Kurdwin Ayub (Àustria); el Premi al Millor Documental a Myanmar Diaries (Països Baixos, Noruega); el Premi de la secció Encounters a Mutzenbacher, de Ruth Beckermann (Àustria); el premi a la millor direcció de la secció Encounters a Unrest, de Cyril Schäublin (Suïssa); el Premi especial del jurat de la secció Encounters a À vendredi, Robinson, de Mitra Farahani (França, Suïssa, Iran), i l’Os de Cristall secció Generation 14Plus a Alis, Clare Weiskopf i Nicols van Hemelryck (Colòmbia).

Hi ha un altre precedent d’una coproducció catalana triomfadora a Berlín. L’any 2009, la pel·lícula “La teta asustada”, dirigida per la peruana establerta a Barcelona Claudia Llosa  també  va guanyar l’Os d’Or del festival.

Carla Simón|Agustí Argelich

Carla Simón i Pipó (Barcelona, 22 desembre 1986) és una guionista i directora de cinema catalana. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que va esdevenir un fenomen a escala nacional i internacional.

Va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2009 després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curts, Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro.

El 2010 va fer un master sobre televisió de qualitat i innovació organitzat per Televisió de Catalunya, i el 2011, amb el suport d’una beca de l’Obra Social de la Caixa va anar a estudiar al London Film School, on va escriure i dirigir el documental Born Positive i els curts Lipstick i Las Pequeñas Cosas, que van ser seleccionats per diversos festivals internacionals. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que va rebre nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor opera prima i Gran Premi de la secció Generation Kplus), al festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Biznaga de Oro), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica), al festival internacional de cinema d’Istanbul (Premi especial del jurat) o al festival internacional de cinema independent de Buenos Aires (millor direcció). També va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d’Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que va fer amb les actrius. Al setembre de 2017 la pel·lícula va ser escollida per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya per representar a Espanya als premis Oscar. Va estrenar també el curtmetratge experimental “Llacunes” a l’any 2015, on reprèn la figura de Neus Pipó, present a la pel·lícula “Estiu 1993”.

L’any 2019 va treure a la llum el curtmetratge “Después También”, el qual va rebre nombroses premis nominacions: als Premis Gaudí (nominació millor Curtmetratge) i Festival de Cartagena (secció curts) entre d’altres. La seva pel·lícula Alcarràs va guanyar l’os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale de 2022.

Font: CCMA, El Punt Avui, Wikipèdia

Read Full Post »