Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2021

En el projecte del PDU de Cerdanyola presentat al veïnat no s’ha previst cap inversió ni millores per Bellaterra

Pere Solà presentant el PDU de Cerdanyola al Centre Cívic de l’EMD |BELLATERRA. CAT

L’Ajuntament de Cerdanyola projecta una urbanització amb 5.400 pisos a l’antic abocador de Can Planas i, segons els ecologistes, sota la terra que envolta els pisos hi ha 2,5 milions de tones de deixalles.

Pere Solà, director del Parc Alba, va presentar l’any 2019 al Centre Cívic de Bellaterra, el Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar el Centre direccional de Cerdanyola i es troba en període d’exposició pública obert a presentació d’al·legacions -fins el 9 de desembre. 5.377 habitatges; centre comercial al costat de l’estació de tren; 1’5 milions de metres quadrats de sostre per a zones d’activitat econòmica i de la ciència; i 178 hectàrees d’espais lliures són algunes de les dades destacades.

Presentació del PDU de Cerdanyola al Centre Cívic de Bellaterra | BELLATERRA.CAT

Pere Solà va començar dient que sense tancar tots els estudis i resolucions dels diferents abocador de la zona, no podrá iniciar-se la urbanització dels 5.377 habitatges.

Que es tracta de crear i construir l’Eixample de Cerdanyola, que conectará amb la UAB a través de dos barris nous dividits per l’Avinguda Eix de la Ciència; la zona que toca al Sincrotró estaría dedicat a la construcció d’empreses tecnològiques i la zona tocant els abocadors i castells de Sant Marçal, per habitatges d’uns 120 metres quadrats, zones verdes, equipaments i comerç. Pere Sola va dir que el gas que produiexen els abocador sería conectat a la red existent de Naturgy, i que aquests terrenys lliures de construccions, passarien a ser zona verde de passeig.

Pel que es va exposar Pere Solà, en cap moment van sortir possibles repercusions o millores per Bellaterra, només va recordar la reserva de terrenys per la futura llargada dels FGC, des de l’estació Univetsitat Autònoma fins el futur nou Eixample de Cerdanyola. Al final, al torn de preguntes del veïnat de Bellaterra, Pere Solà va dir que desconeixia la distància existent entre Bellaterra i Cerdanyola.

El futur Parc de l’Alba en xifres:

-408 hectàrees (equivalent a la dimensió d’uns 400 camps de futbol): correspon a tot el territori situat entre els límits de Sant Cugat i els límits actuals de Cerdanyola d’una banda i entre el Parc de Collserola i l’autopista, d’altra banda

-3 grans zones: zones verdes, una zona d’activitat econòmica i una futura zona residencial

-73% de sòl públic (zones verdes i equipaments), 27% de sòl privat (empreses, comerços i habitatges)

-41% de zones verdes amb un corredor biològic d’1 km d’amplada
5.377 habitatges (uns 15.000 habitants) a la Plana del Castell entre els quals 2.534 pisos (el 47%) de protecció oficial

-30.000 llocs de feina a la zona d’activitat econòmica al voltant del Sincrotró Alba amb empreses innovadores i centres de recerca.

Font: Planta Baixa, TV3, Cerdanyola sense abocadors, Parc Alba,

Read Full Post »

Carlos Lesmes, president del Tribunal Supremo|Foto: Público

Com era previsible, el Tribunal Suprem ha emès un informe contrari a la concessió dels indults als presos del Procés. Però no per esperat resulten menys inquietants els arguments que fa servir la sala segona en un document que respira esperit de venjança i que s’alinea clarament amb les tesis contra el govern de Pedro Sánchez. El Suprem insisteix al llarg de l’informe en la manca de penediment dels condemnats i en el seu risc de reincidència, és a dir, pretenen la humiliació de les persones a qui van condemnar a llargues penes de presó per un delicte, el de sedició, que és anacrònic i no s’ajusta a la realitat dels fets que es van viure l’octubre del 2017. Pretenen anorrear la dissidència.

Però el Suprem va més enllà de defensar la seva sentència i d’afirmar que és ajustada a dret (una cosa que s’haurà de dirimir d’aquí uns anys a Estrasburg), sinó que amenaça veladament el govern de Sánchez que, si s’atreveix a aprovar els indults, la sala tercera els podrà tombar. I com ho fa? Doncs aportant els arguments que serviran de base per al recurs que, amb tota seguretat, presentaran el PP i Vox contra els indults. Entre ells, per exemple, hi ha el fet que alguns dels condemnats són membres d’un partit (ERC) que és soci de l’executiu de Sánchez, com si això, en lloc de ser una mostra de l’aposta per la via política de l’independentisme, fos justament el contrari. En última instància, el Suprem afirma que la concessió dels indults “seria una solució inacceptable”, saltant-se de manera flagrant la separació de poders.

El legislador va donar a l’executiu la potestat d’una mesura de gràcia com els indults precisament per evitar que l’aplicació cega de la justícia pogués provocar un perjudici social molt més gran del que havia provocat la condemna. En molts casos són els mateixos tribunals els que obren la porta a l’indult a les seves sentències. I, fins i tot, el Suprem va arribar a fer un informe favorable a la concessió de l’indult al colpista Antonio Tejero, tot i que no hi havia cap tipus de penediment, per motius de “conveniència pública” i per contribuir a “l’oblit d’uns fets que han de quedar ja al passat”. O sigui, que en el cas de Tejero sí que convenien els indults i en el cas dels presos polítics independentistes, no?

El més greu aquí no és el biaix ideològic del Suprem, cosa que ja es pot comprovar sovint en les seves sentències, sinó el fet que es permet el luxe de corregir i advertir un govern democràticament sorgit de les urnes. El president del Suprem, Carlos Lesmes, ja va dir abans que es fes públic l’informe que “un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d’acceptar”. Qui són els jutges per decidir què és millor o què no per a la concòrdia? O és que condemnar a penes de presó persones com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que l’únic que van fer va ser convocar (i desconvocar) manifestacions sí que ajuda a la concòrdia? L’única realitat és que, actualment, el Suprem sembla treballar en contra de la convivència i a favor d’enquistar el conflicte polític.

Read Full Post »

Ferrovial comença a prestar el servei aquest dijous després que Grupo Norte hagi entrat en concurs de creditors

La companyia ha guanyat el “contracte d’emergència” convocat per l’organisme després que l’empresa que fins ara prestava el servei, Grupo Norte, entrés en concurs voluntari de creditors per problemes econòmics i no pogués continuar fent la feina.

Els més de 200 empleats del Centre d’Emergències de Catalunya (CAT 112) que treballen a les seus de Barcelona i Reus passen a estar sota l’òrbita de Ferrovial i faran les tasques d’atenció telefònica en les mateixes condicions que fins ara. La firma prestarà el servei fins al 31 de març del 2022 i a principis d’any es convocarà un nou concurs.

El comitè d’empresa del CAT112 havia lamentat en les darreres hores que des de l’organisme no se’ls hagués informat quina empresa gestionaria el servei a partir d’aquest dijous. La notícia l’han rebuda poques hores abans del canvi de prestatària.
El CAT112 ha explicat que després de la renúncia de Grupo Norte es va oferir la feina a tres empreses que ja tenen relació amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, però que tan sols una va presentar oferta. Tot i que inicialment havien apuntat que no s’anunciaria el nom de l’adjudicatari fins que no comencés a treballar, finalment s’ha fet públic unes hores abans de la mitjanit.
L’altra qüestió que preocupava els empleats era cobrar el sou dels primers 26 dies de maig, així com la part proporcional de la paga extra de juny –quasi cinc dels sis mesos–. Segons han apuntat fonts del comitè d’empresa, tot i les dificultats econòmiques aquest dimecres Grupo Norte s’hauria compromès a pagar els diners de la nòmina de maig. Sobre la part de la paga extra de moment no han rebut resposta.

Font: El Punt Avui, ACN

Read Full Post »

Pa fàcil casolà cuit a la paella|BELLATERRA GOURMET

“Recepta del pa fàcil casolà cuit en paella”

Ingredients per elaborar 4 unitats de pans casolans:

-500 grams de farina qualitat 000

-25 grams de llevat

-2 culleres soperes d’oli d’oliva

-Aigua tèbia

-Sal

-Preparació:

-Amasar la farina amb l’aigua tèbia, el toc de sal i les dues culleres d’oli d’oliva i el llevat.

-Elaborar 4 boles per 4 pans rodons

-Embolicar-los amb un pany de cotó net sense olors d’altres productes.

-Deixar-los fermentar durant uns 40 minuts en ambient càlid (fins que dobli en seu volum)

-Daurar individualment a foc lent en una petita paella, sense oli.

Bon profit i gaudiu d’aquest pa casolà molt gustós i esponjós fet al moment!

Read Full Post »

La feina ben feta no té fronteres‼️

Veïnat de Bellaterra ha trucat al Servei Client d’Aigües de Sabadell (CASSA), han vingut ràpidament i han reparat la vorera amb llambordes enfonsades que coincideixen amb l’entrada del subministre.

CASSA ha ampliat una mica més la zona afectada per reparar|BELLATERRA.CAT

Un camió de CASSA recollirà demà la runa|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Hort de Bellaterra fet amb 2 pràctics bancals al costat de la cuina|BELLATERRA.CAT

🌱 Fets i menys paraules és el més natural per Bellaterra, més quan es fa amb passió ecològica

Visca la primavera creant un pràctic hort a Bellaterra amb dos bancals i terra vegetal ecològica al 100%, amb la col·laboració dels nostres estimats  jardiners de Bellaterra i els planters d’Elia Garden de Sant Cugat, que tant positivament van col·laborar amb la Unió del Veïnat (UVB).

Read Full Post »

El veïnat de Bellaterra va escollir el 26M 2019 per majoria absoluta, Ramon Andreu, candidat de Gent per Bellaterra, per presidir l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, càrrec fins l’any 2023.

Ramon Andreu i la seva ex parella Adriana Tasamá votant al Centre Cívic el 26M 2019|BELLATERRA.CAT

Ramon Andreu, presideix Bellaterra des de la creació de l’EMD l’any 2010. El 26 de maig de 2019 va obtenir 651 vots, seguit de Quim Oltra (ERC) amb 354 vots i Jordi Macarulla (Convergents) amb 295 vots, Bea Durán (Ciutadans) va obtenir 107 vots, i Abel Moreno (JuntsxCat) 58 vots.

Resultats publicats pel whassap Bellaterra TV

L’any 2015, el veïnat de Bellaterra va votar majoritàriament a Ramon Andreu (GxB) amb 731 vots (90 vots més que el 2019), Àlvar Roda (Agrupació d’Electors de Bellaterra) 298 vots, Remei Gómez (CiU) 179 vots, i  Carmen León (PP) 75 vots.

El partits més votat a les Eleccions Municipals  del 26 de maig de 2019 a Bellaterra va estar, per quarta vegada consecutiva, Gent per Bellaterra. El partit politic registrat  al Ministerio del Interior l’any 2006 per Jordi Sans, la seva parella Montserrat Muñoz i Ramon Andreu, van revalidar les terceres eleccions que ha celebrades a Bellaterra des que tenim “Entitat Municipal Descentralitzada” (EMD)

President, secretària i vocals de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

GXB, amb la bellaterrenca Chus Cornellana va recollir 630 vots, lleugerament superior al 2015, que recollia 616 vots. A continuació va quedar Esquerra Republicana amb 269 vots, i Convergents amb el bellaterrenc Jordi Macarulla amb 187 vots i JuntsxCat amb 105 vots.

El veïnat de Bellaterra va votar 5è a Ciutadans amb 96 vots, 6è a PSC amb 79 vots, 7è a PP amb 49 vots, 8è a Guanyem amb 39, 9è a Podemos amb 36, 10è a Sóm Alternativa.

Gent per Bellaterra obtindria 5 vocals al ple de la Junta del Veïnat, ERC 2 vocals i Convergents 1, una junta semblant sl passat mandat on hi havia 5 vocals de GxB, 2 de PDeCAT i 1 d’ERC.

Read Full Post »

Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© FOTOTECA.CAT

✅ Si en pateixes: dorm suficient, estableix uns horaris regulars, segueix una dieta equilibrada i practica exercici regularment.

“Les malalties tiroidals es poden detectar a través d’una analítica sanguínia? Afecten la qualitat de vida dels pacients?” Mites i veritats pel #DiaMundialTiroide.

Tipus de càncer de tiroide

Hi ha quatre tipus de càncer de tiroides, d’acord amb les cèl·lules que s’identifiquen mitjançant microscopi:

  • Càncer papil·lar. És el tipus més comú. S’inicia en les cèl·lules fol·liculars i és de creixement lent.
  • Càncer fol·licular. També es localitza en les cèl·lules fol·liculars i creix de forma lenta.
  • Càncer medul·lar. Es localitza en les cèl·lules C. També és de creixement lent.
  • Càncer anaplàstic. És el menys freqüent. Les cèl·lules malignes tendeixen, en aquest cas, a créixer ràpidament i disseminar-se.

Causes

De vegades, la causa del càncer medul·lar de tiroides és un canvi en un gen que es passa de pares a fills. Actualment es disposa d’una prova que permet detectar el gen alterat abans que es presenti el càncer. 

Si el pacient té el gen alterat, es pot estudiar a altres membres de la família, inclús els nens petits. Aquests, si tenen el gen alterat, poden disminuir la seva probabilitat de desenvolupar el càncer medul·lar de tiroides si se’ls extirpa la glàndula tiroide. També es pot fer un seguiment més específic amb controls d’anàlisi en sang.

Tractament

Inicialment el tractament inclou la cirurgia per extirpar completament la glàndula i, en ocasions, els ganglis del coll. Com a conseqüència d’aquest tipus de cirurgia, es pot produir una baixada del calci en la sang que s’ha de tractar amb suplements d’aquest mineral. 

Pel fet d’eliminar tota la glàndula i per evitar la reproducció del càncer, és necessari prendre tractament hormonal durant tota la vida. 

Ocasionalment, si el càncer s’ha disseminat als ganglis del coll o als pulmons, s’administra com a tractament iode radioactiu. L’administració d’aquest tractament s’acostuma a fer per via venosa i precisa hospitalització de pocs dies per evitar irradiar a l’entorn immediat. Una vegada finalitzat, també serà necessari prendre el tractament hormonal, per substituir el funcionament de l’hormona natural

Font: Salut, Gencat

Read Full Post »

Aquí podeu consultar les bases del Concurs de Cartell per la Festa Major de Bellaterra 2021

Font: Bellaterra TV

Read Full Post »

14 conselleres i consellers del govern del president Aragonès|CCMA

El govern de Pere Aragonès, amb les seves 14 conselleries, una més que la legislatura passada, ja està tancat. Esquerra i Junts, amb set departaments per a cada formació, han confirmat aquest dilluns els últims noms que faltaven. L’executiu comptarà amb més dones que homes.

El president Aragonès, que ha promès el càrrec ahir dilluns al vespre, signarà els nomenaments aquest dimarts i dimecres ja prendran possessió de les carteres.

El vicepresident del govern serà Jordi Puigneró, que també ocuparà la conselleria de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. És un polític molt pròxim a Carles Puigdemont i serà també l’home fort de Junts per Catalunya dins del govern, després de les renúncies d’Elsa Artadi i Josep Rius.

Aquests són els 14 consellers del govern de Pere Aragonès:

Per part d’ERC

Laura Vilagrà, Presidència. Número dos d’Esquerra a la candidatura per Barcelona i persona de màxima confiança d’Aragonès, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 2003 i 2015 va ser alcaldessa de Santpedor i, entre 2006 i 2011 va ser diputada al Parlament. Ha estat una de les negociadores de l’acord de govern per part d’ERC.

Joan Ignasi Elena, Interior. Llicenciat en Dret, com a militant del PSC va ser diputat al Parlament i alcalde de Vilanova i la Geltrú. Després de deixar el partit, va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, durant el judici del procés, va actuar com a portaveu jurídic d’Esquerra.

Roger Torrent, Empresa i Treball. President del Parlament durant la legislatura passada, és diputat des del 2012. En l’últim mandat va simbolitzar el canvi d’estratègia d’Esquerra, passant de la desobediència a una via més pragmàtica, exemplificada amb la suspensió del ple d’investidura de Puigdemont o la retirada de l’escó a Torra. L’any passat es va descobrir que el seu mòbil va ser atacat amb Pegasus, un programa espia israelià que només poden comprar governs i cossos i forces de seguretat. És llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB.

Josep Gonzàlez-Cambray, Educació. El fins ara número 2 de Josep Bargalló assumeix el lideratge de la conselleria d’Educació. Va ser un dels responsables de la gestió de la pandèmia als centres educatius. És llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser un dels detinguts en l'”operació Volhov”, l’octubre passat.

Teresa Jordà, Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma, amb 27 anys ja era regidora d’Esquerra a Ripoll, ciutat de la qual va ser alcaldessa entre 2003 i 2011. Abans de ser nomenada consellera d’Agricultura, va ser diputada al Congrés entre 2011 i 2018.

Tània Verge, Feminismes i Igualtat. Catedràtica de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, on ha investigat la relació entre el gènere i la política. Va ser membre de la sindicatura electoral de l’1-O, un fet pel qual se la va acusar d’usurpació de funcions i desobediència. Tant Verge com els altres quatre síndics van ser absolts.

Natàlia Garriga, Cultura. Nascuda a Sant Cugat del Vallès i llicenciada en Dret, va ser gerent de l’Institut Català de les Empreses Culturals entre els anys 2007 i 2016. Actualment és la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d’Esquerra.

Per part de Junts

Jordi Puigneró, vicepresidència i Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. L’home fort de Junts al govern és l’aposta més política dels noms que ha proposat la formació de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. En l’anterior executiu, Puigneró ja era conseller de Polítiques Digitals, una àrea a la qual ara hi suma Infraestructures i Agenda Urbana.

Josep Maria Argimon, Salut. Metge i epidemiòleg que ha estat la cara de la gestió de la pandèmia del coronavirus des que va ser nomenat secretari de Salut Pública al juliol. Fa dues dècades que ocupa alts càrrecs a la conselleria, on ha dirigit l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i l’Institut Català de la Salut.

Jaume Giró, Economia i Hisenda. Llicenciat en Ciències de la Informació i Administració i Direcció d’Empreses, té una llarga trajectòria en el sector bancari. Entre d’altres càrrecs, va ser director general adjunt de CaixaBank i director general de la Fundació Bancària “la Caixa”. En les últimes eleccions del Barça, anava a la candidatura de Joan Laporta i havia de ser vicepresident econòmic, però va renunciar-hi pocs dies després dels comicis.

Victòria Alsina, Acció Exterior i Transparència. Doctora en Ciències Polítiques i Socials, va ser delegada del govern de la Generalitat als Estats Units. Ha coordinat, juntament amb Genís Roca, el comitè d’experts de la societat civil encarregat de dissenyar la Catalunya post-Covid, les conclusions del qual encara no s’han fet públiques.

Lourdes Ciuró, Justícia. Diputada al Congrés des de 2011, és llicenciada en Dret i advocada de professió. En les eleccions municipals de 2019 va ser la candidata de Junts a l’alcaldia de Sabadell.

Gemma Geis, Recerca i Universitats. És doctora en Dret i professora a la Universitat de Girona. La cap de llista de Junts per Girona és una persona molt propera a Carles Puigdemont, que la va fitxar per a la candidatura de JxCat abans de les eleccions de 2017.

Violant Cervera, Drets Socials. Llicenciada en Filologia Hispànica, va ser diputada al Parlament entre 2012 i 2017, primer amb CiU i després amb Junts pel Sí. Al Parlament va formar part de les comissions de Salut; Benestar, Famílies i Immigració; Igualtat; i Joventut.

Font: CCMA

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »