Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2021

El procés de vacunació a Europa s’ha convertit en una cursa d’obstacles que sembla ideada per esgotar la paciència del sofert ciutadà que només espera poder estar immunitzat aviat. Als incompliments en les entregues, els dubtes i els canvis de criteri constants amb la vacuna d’AstraZeneca, ara s’hi suma la paralització de l’arribada de la de Janssen a la UE, decidida per la mateixa empresa després que les autoritats sanitàries dels Estats Units hagin aturat la vacunació per alguns casos rars de trombes. En principi hem de pensar que es tracta d’una aturada tècnica que durarà només uns dies, fins que s’acabi d’afinar si hi ha algun segment concret de població que seria més susceptible de patir efectes adversos.

En tot cas, i igual que ja va passar en el cas d’AstraZeneca, s’està parlant de 6 casos en un total de 7 milions de vacunes administrades, per tant, menys d’un cas per cada milió. Això vol dir que el risc de patir un trombe és mínim i similar al que tenen altres medicaments i, per descomptat, que els beneficis que té vacunar-se superen de molt els suposats perills. Aquest és precisament el missatge que van voler llançar ahir tant la consellera de Salut, Alba Vergés, com el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, en la seva compareixença. Argimon va donar una dada especialment il·lustrativa: rebre la vacuna d’AstraZeneca redueix automàticament en més d’un 50% el risc d’acabar en una UCI. Per això, es calcula que vacunar 1.500 persones de més de 65 anys estalvia un llit d’UCI per a un malalt de covid-19. És cert que fins ara no s’han detectat efectes adversos amb Pfizer i Moderna, però també és veritat que, com que es tracta d’una tecnologia nova, l’ARN missatger, no hi ha estudis sobre efectes a llarg termini.

Perquè el veritable perill ara mateix és que la decisió dels Estats Units i de la mateixa companyia, guiada per un principi de precaució, acabi provocant un efecte encara pitjor, que és augmentar el rebuig generalitzat a les vacunes i, en conseqüència, endarrerir el procés d’immunització. El cas és que, arribats a aquest punt, seria molt recomanable que les principals autoritats europees, i fins i tot el Consell Europeu (format per caps de govern i d’estat), fessin un pronunciament conjunt a favor de les vacunes i, si cal, un replantejament global de l’estratègia per accelerar d’una vegada el procés de vacunació.

Ara mateix, i amb les xifres que tenim sobre la taula, cada endarreriment es compta en vides humanes. I és que l’efecte de les vacunes és gairebé immediat. Ara mateix ja s’ha reduït la mortalitat a les residències en un 95% gràcies a la vacunació dels residents. La no arribada de les vacunes de Janssen prevista per a aquest dimecres amenaça ara el calendari que preveia accelerar la immunització de les persones d’entre 70 i 79 anys, una franja d’edat clau perquè que són les que actualment estan omplint les UCI. Esperem que aviat s’esvaeixin els dubtes i es pugui reprendre la distribució massiva d’una vacuna que ara mateix és clau per vèncer el virus, que és el veritable perill.

Read Full Post »

El 13 d’abril se celebra el Dia Internacional del Petó, una diada que ha agafat força a través de les xarxes socials

Els beneficis de fer petons

Els petons redueixen el dolor, reforcen el sistema immunitari i ajuden els éssers humans a sobreviure. És el que conclou un estudi dels hospitals Quirónsalud de València i Torrevella, presentat amb motiu del Dia Internacional del Petó, que se celebra cada any el 13 d’abril.

Marina Sangonzalo, psicòloga de l’hospital Quironsalud de València, ha remarcat que fer petons allibera endorfines i hormones lligades a la tendresa i l’afecte, com la dopamina i l’oxitocina. Sangonzalo destaca que el petó “és el gest d’afecte més utilitzat entre les persones, tot i que no és exclusiu dels humans”, perquè diversos animals se’n fan, des dels ximpanzés als elefants.

“Quan fem petons podem moure fins a 36 músculs i el batec del nostre cor pot passar del repòs fins a l’agitació en breus instants”

No tot és tan bonic

La doctora Gemma Ramon, especialista en Medicina General i de Família del Quironsalud de Torrevella, ha indicat que en un petó “pot haver-hi bacteris i virus que provoquen una desena de malalties i infeccions”. Com a exemples, ha citat els refredats, l’herpes labial, berrugues o càries, però també la mononucleosi (coneguda precisament com la “malaltia del petó”), l’hepatitis B o la meningitis.

Tot i això, Ramon recomana “no evitar els petons” perquè “la saliva també conté substàncies que combaten bacteris, virus i fongs” i, a través de l’intercanvi, “estimula el sistema immunitari i l’enforteix per crear anticossos”. En qualsevol cas, la doctora subratlla que “sempre és necessària una bona higiene bucal, que és clau per prevenir que les infeccions de la saliva habitin en el nostre cos”.

Font: CCMA, Constantin Brancusi

Read Full Post »

Accident Plaça Verge Montserrat de Bellaterra|NURIA DAUMAL

Des d’aquí, ho faig públic.

He tornat ha trucar a l’ajuntament “central”, el de Cerdanyola, a espais públics, per preguntar perquè no arreglen el deteriorament provocat el dia 25 de març .en l’espai urbà de la plaça Mare de Déu de Montserrat, i qui ha de ocupar-se de que  es realitzi, ja que suposa un perill per als vianants que no poden utilitzar la vorera, a més de faltar la il·luminació del fanal inutilitzada.


També he cridat després a la delegació de l’ajuntament a Bellaterra, (se suposa que és la presència d’ell mateix més propera), l’EMD, i he fet les mateixes preguntes.
Ningú ha sabut donar-me més resposta que les següents:
Ara pas avís a la policia,
Resposta meva: em sembla molt bé però la policia ja ho sap, és la que va posar les cintes senyalitzant i limitant el pas als vianants.  A més la policia no és la que l’ha de reparar.

La conclusió és que ningú sap qui l’ha de reparar ni qui s’ocupa de l’assumpte.


Hi ha un pal de la companyia de la llum, això sembla, caigut, amb els cables penjant sobre terreny de bosc cedit a l’ajuntament per a ampliació de l’Cami Antic per fer la via de trànsit més ampla segons projecte de la Generalitat de l’any que ja ni recordo  .

També hi ha un fanal caiguda, que suposo que no funciona i ja no té solució, que pertany a l’enllumenat d’espais públics dependent de l’ajuntament de Cerdanyola, i suposo que també afectarà l’accident, d’alguna manera, a alguna de les competències que té la  EMD.

La meva pregunta des d’aquí, sense pretendre ser políticament incorrecte, ni atacar ningú és:?  Qui s’ocupa d’arreglar el disbarat i pel que es veu, qui s’ocupa d’avisar a qui o els qui els toqui fer-ho?  .  Jo com a veïna que ni punxa ni curta en aquest assumpte però que el pateix, ho faig des d’aquí amb l’esperança que en un grup tan nombrós, estigui algú capacitat perquè aquest assumpte es resolgui d’una vegada.
Espero no ser una somiadora.
Moltes gràcies i bon dia a tots.

Read Full Post »

Sinopsis de NORUEGA (PREMI LLETRAFERIT DE NOVEL·LA 2020)

Estes esgarradores memòries ficcionades relaten la trajectòria singular d’Albert Sanchis Bermell, un viatje als budells d’una Valéncia que ha desaparegut: la ciutat fluvial delimitada per les ombres de la muralla islámica, l’esperit del Mercat i una percepció lúcida i trágica de l’existéncia.Un retrat implacable del misteri i el sentit de la vida inexorablement unida a uns carrers que no han sabut pensar-se, on la indiferéncia i el desarrelament han anat de la má, davant d’una sonoritat que, amb tot, exhala encenalls d’optimisme i tendresa.Un cant definitiu de dolor i d’amor a Valéncia.

Rafa Lahuerta Yúfera|EL TEMPS

RAFA LAHUERTA YÚFERA (València, 1971) ha participat en diversos llibres col·lectius de temàtica futbolística, com també ho és la seua reconeguda obra La balada del Bar Torino (Llibres de la Drassana, 2014). Amb Noruega ha guanyat el Premi Lletraferit de Novel·la 2020.

Read Full Post »

Per què el govern de l’EMD de Bellaterra no respon al veïnat sobre la deixadesa de l’espai públic?

Banc i paperera al Torrent de la Bonaigua de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Dimecres entra en vigor el registre salarial obligatori per a totes les empreses de l’Estat perquè mostrin si paguen diferent a homes i a dones per la mateixa feina. Es tracta d’una eina més per lluitar contra la bretxa salarial de gènere, una discriminació retributiva que és inacceptable, i que amb ulls del segle XXI és insostenible. Perquè no només es manté, sinó que el mateix naixement d’aquest registre salarial demostra com és de difícil erradicar-la. La Constitució espanyola (article 35), l’Estatut dels Treballadors (article 28), dues lleis sobre la igualtat, el Tractat de Funcionament de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE, una directiva europea, una recomanació de la Comissió Europea… El corpus legal que empara la igualtat d’homes i dones en drets laborals és suficient. Però som al cap del carrer.

Quatre dades. El ritme actual d’equiparació salarial que s’està donant situa en 30 anys el temps que es necessitaria per assolir la igualtat a l’Estat. Cada treballadora, de mitjana i a la Unió Europea, cobra un 14,8% menys per hora que un home que fa la mateixa feina. Quan es té un fill, els homes mantenen el sou, però a les dones els baixa un 11% el primer any i fins a un 28% en el termini d’una dècada. I, finalment, a Catalunya les dones cobren de mitjana un 22,2% menys que els homes, per un 16% en el conjunt de la Unió Europea.

Per tant, qualsevol eina que arribi ha de ser benvinguda. El nou registre, amb sancions previstes, ha de recollir les retribucions de tots els treballadors, inclosos directius, amb especificació de gènere i de categories laborals. Hi estan obligades totes les empreses, però amb més intensitat les que tenen més de 50 treballadors, que hauran d’aportar més especificacions (complexitat del lloc de treball o formació exigida, per exemple). Igualment, si una empresa de més de 50 treballadors admet una bretxa de més del 25%, l’haurà de justificar de manera raonable.

Aquesta exigència superior sobre les empreses de més de 50 treballadors té el sentit que són les obligades per llei a tenir plans d’igualtat i, per tant, les que ja haurien hagut de començar a corregir qualsevol bretxa. Però es dona el fet que aproximadament el 90% de les empreses espanyoles tenen menys de 50 treballadors. I que no és en les grans empreses on es detecta més la bretxa, a causa del pes dels sindicats i de convenis molt detallats i curosos en aquest sentit.

Amb menys obligacions documentals per a les empreses petites, doncs, la Inspecció de Treball (l’encarregada de controlar-ne el compliment) tindrà molta feina per determinar exactament la bretxa salarial de gènere.

En principi, l’objectiu del registre és oferir una panoràmica més detallada de la situació, fer un zoom sobre la situació de la bretxa salarial real -és justament la virtut que hi veuen els experts del sector-, i és cert que cada pas ajuda. Però llavors caldrà esperar que els resultats obtinguts siguin analitzats acuradament i serveixin per prendre noves mesures.

Read Full Post »

Veïnat proper a la Plaça Mare de Déu de Montserrat de Bellaterra s’ha desplaçat vàries vegades per reclamar a les administracions públiques la reparació del fanal i poste de llum tombats per l’accident del 25 de març, però tothom dóna llargues i no aporta solucions.

Read Full Post »

Veïnat proper a la zona de la Masia Can Jeroni Martí de Bellaterra ens ha enviat les següents imatges per denunciar l’estat lamentable d’aquest indret, convertit en abocador il•legal amb brossa diversa deixadesa i no recollida de forma més continuada, fet que provoca que aquesta s’amuntegui durant dies amb el conseqüent perill de salubritat i risc d’incendi per al bosc entre Bellaterra i Sant Quirze del Vallès. (FOTOS CEDIDES PEL VEÏNAT DE LA ZONA)

El veïnat ha comprovat que sovint enterren la brossa abocada, tal com es pot veure en aquesta foto cedida

Segons explica el veïnat, “aquest lloc que persones anònims han tancat amb cadena, es troba en un camí públic que facilita que gent aliena a la zona, i incívica, pugui dipositar sense cap problema , i amb total impunitat “tota la merda” i tot el que els hi vingui de gust”. Uns fets que ja van denunciar davant el consistori de Cerdanyola del Vallès i els Agents Rurals.

Lloc de l’abocament marcat amb un cercle vermell | Google Maps
El veïnat ha comprovat que sovint enterren la brossa abocada, tal com es pot veure en aquesta foto cedida

Read Full Post »

Il·lustració de la Malaltia de Parkinson per William Richard Gowers, extret del Manual of Diseases of the Nervous System escrit el 1886

Acostuma a ser a causa de l’acumulació d’una proteïna presinàptica en les neurones, una sinucleïna alfa, que impedeix la transmissió de la dopamina en els ganglis basals. L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica(entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus PARK1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autosòmica recessiva.

L’aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s’ha descobert un gen, la dardarina, que pot provocar la malaltia i s’ha vist que és força present a Espanya.

L’edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,02% de les defuncions per malaltia de Parkinson als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 97,42% es produïren en individus de 65 anys o més.

Mans d’una persona vella| SALUT

Causes

Acostuma a ser a causa de l’acumulació d’una proteïna presinàptica en les neurones, una sinucleïna alfa, que impedeix la transmissió de la dopamina en els ganglis basals. L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica(entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus PARK1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autosòmica recessiva.

L’aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s’ha descobert un gen, la dardarina, que pot provocar la malaltia i s’ha vist que és força present a Espanya.

L’edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,02% de les defuncions per malaltia de Parkinson als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 97,42% es produïren en individus de 65 anys o més.

Símptomes

Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris, bradicinèsia, inestabilitat, tremolors (presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres símptomes. La disminució del parpelleig i l’aparició gradual de nous símptomes és un punt més per sospitar la presència de la malaltia.

Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presenta depressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son. També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives, els hi és costós fer mecanismes mentals més o menys complexos. Això acaba afectant també a la parla, ja que costa i és un esforç pel malalt.

El seu curs és crònic i progressiu. Tot i que a vegades pot tardar fins a quinze anys a afectar significativament al malalt, sobretot si la malaltia agafa a una edat poc avançada.

Font, Salut, Wikipèdia,

Read Full Post »

Prenent una pista d’un famós receptari piemontès del 1854, va néixer la idea de crear Mole Cola, una cola completament italiana

Mole Cola fosca i clara, de venda al Garden Elia de Sant Cugat|BELLATERRA GOURMET

Mole Cola té un cor Italià perquè és el resultat extraordinari de la col·laboració d’empreses italianes que comparteixen la seva experiència i imaginació en un projecte únic pel gust i el cor.

La idea de crear una cola italiana de 0 km, que es distribuirà als locals de menjar ràpid amb la filosofia Slow Food M ** Bun, va venir a Graziano Scaglia i Francesco Bianco, fundadors de la cadena, el 2012 inspirant-se en un receptari piemontès de 1854. Mitjançant una col·laboració amb el fabricant d’aromateràpia florentina Enrico Giotti, el Mole Cola comença a produir-se i distribuir-se el desembre de 2012.  El primer lloc per distribuir-lo és M ** Bun, seguit de diversos llocs de la zona de Torí.  L’octubre de 2013 es va crear la versió lliure de cafeïna anomenada “Molecola Bimbi”.  Durant l’estiu del 2014, la beguda comença a distribuir-se als supermercats, en particular per Coop Italia i Eataly;  en el mateix període, la producció arriba als primers milions de llaunes.  El 2015, MoleCola comença a comercialitzar-se internacionalment, arribant a Alemanya i Austràlia.

El 2016, les ampolles de PET d’1 litre i 500 ml van debutar a les prestatgeries dels supermercats.  L’etiqueta explica la filosofia i el caràcter italià de Molecola i s’enriqueix amb un detall important: la barra lateral que mesura la set, que permet conèixer la quantitat recomanada de cola i la quantitat consumida.

El 2017 arriba la nova ampolla de vidre Molecola al món de la restauració.  El seu nom és 90-60-90 perquè les formes evoquen les corbes de les dives dels anys 50 i els detalls del processament del vidre s’inspiren en el món de la sastreria italiana.

El 2018, l’ampolla de vidre, dissenyada per Curve Creative Studio, va guanyar dos Gold Awards als IDA International Design Awards, un prestigiós concurs de disseny amb seu a Los Angeles, en la categoria Disseny de producte.

ELIA GARDEN 🌳 Avda. Roquetes,710 (08173 Sant Cugat) ☎️ 93 674 90 02

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »