“Un gran camió de mudances va ser qui va provocar l’accident de la Plaça Verge de Montserrat de Bellaterra“
Accident del camió a la Plaça Montserrat de Bellaterra|CEDIDA
Segons informa el veïnat de la zona, l’accident de dijous per la nit a la Plaça Verge de Montserrat, ho va produïr un camió de mudances que no va calcular bé el gir cap al Carrer Pin i Soler, provocant el llençament a terra d’un poste de llum de formigó i un fanal metalic. Va ser el propi veïnat que es trobava al lloc de l’accident, qui va trucar immediatament a la Policia Local de Cerdanyola, que es va presentar en uns minuts.
CERDANYOLA INFO| El Ple de març va aprovar totes les mocions que es van debatre sobre qüestions tan diverses com el tribut metropolità, la creació d’un servei d’atenció psicològica, la protecció del Parc Natural de Collserola, el canvi de model de la recollida de residus, sancionar l’incivisme o posar-se al dia en matèria de protecció civil i plans d’actuació per emergències.
Guanyem, Junts per Cerdanyola i PP van presentar una moció conjunt, llegida per la regidora de Guanyem, Vera Sánchez, instant al govern municipal a demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la suspensió de la implantació del tribut metropolità pels anys 2021 i 2022; que no es puguin aplicar els recàrrecs per via executiva si l’administració no acredita que s’ha fet la notificació de forma individualitzada i la devolució dels diners pagats de més degut als errors de càlcul de les administracions.
Tant PSC com ERC es van abstenir pels mateixos motius. Tal com expressava el regidor de Serveis Econòmics, Javier Sánchez, “la via per donar solució a les irregularitats mencionades és la del recurs, tal com ha fet l’Ajuntament, i no la de la resolució, que podria incórrer en prevaricació”.
Ciutadans va denunciar la sensació d’impunitat enfront les accions incíviques i tal com exposava el seu regidor, Gorka Samaniego, veuen necessari augmentar les sancions que es reben per aquestes infraccions, fer campanyes de sensibilització del bon comportament i una major presència policial al carrer.
La resta de grups es van mostrar favorables a renovar l’ordenança de civisme, que és la via per modificar les sancions, i augmentar les campanyes de sensibilització, la neteja viària i els agents de la policia local. Només En Comú Podem va votat en contra per no compartir les campanyes sancionadores.
En Comú Podem va presentar tres mocions. Així, el seu portaveu, Isaac Martínez, demanava la creació d’un servei municipal d’atenció psicològica a la ciutadania tal com es va proposar a la Taula per a la reconstrucció a Cerdanyola, atès que els efectes en la salut mental de la pandèmia per la COVID-19 afecten majoritàriament els adolescents, les dones i a la població en situació social precària.
El PSC es va abstenir per considerar que des de l’Ajuntament ja s’està treballant en matèria de salut mental en la línia que apunta la moció, argument que es va repetir per justificar l’abstenció en la resta de mocions que es van debatre i aprovar.
En Comú Podem, ERC i Guanyem van demanar dedicar més atenció a la protecció del Parc de Collserola davant l’augment d’activitat humana que pateix, incrementat per la pandèmia; i En Comú Podem i ERC van instar a accelerar en el canvi d’un model de recollida de residus que s’ha revelat fallit, mentre que des del govern s’anunciava que properament es presentaran els treballs sobre el nou contracte de recollida que s’està enllestint.
ERC entrava d’urgència, amb el suport de Guanyem, Junts per Cerdanyola i PP, una moció per acabar amb l’incompliment de la normativa en matèria de protecció civil per part de l’Ajuntament. Sense voler crear alarmisme, la portaveu d’ERC, Helena Solà, parlava de desprotecció de la població davant possibles emergències per no comptar amb els plans que són obligatoris.
Des del govern es va contestar que ja fa temps que es treballa en aquestes qüestions i que s’està a punt de contractar el Pla Únic de Protecció Municipal (DUPROCIM), i assegurant que la xarxa d’hidrants i les franges forestals es troben en perfecte estat.
Finalment, es va aprovar per Junta de portaveus donar suport a la candidatura de la sardana a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Tanatori de Cerdanyola en construcció|CEDIDA
CERDANYOLA AL DIA|El crematori, els carrils bici i el tribut metropolità protagonitzen l’audiència ciutadana
La plataforma Cerdanyola diu NO al crematori intervenia al plenillo per recordar al govern que 18 mesos després no tenen resposta a la seva instància. “Com pot ser el crematori un tema de ciutat si quan la ciutadania, en forma de plataforma que ha presentat més de 3000 signatures en contra del crematori, que té el suport de més de 20 entitats locals i que quan vol ajudar amb uns advocats contractats privadament se l’ignora d’aquesta forma?”, demanava el col·lectiu. “Tot just fa un mes per fi vam poder tenir una reunió amb la regidora d’Urbanisme i la nostra sorpresa va ser que el contenciós tot just estava tancat i l’ajuntament restava a l’espera de la resolució per part del jutge”, criticava el portaveu de la plataforma, Arnau Bria. La regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, es disculpava per no haver contestat la instància i remarcava que el govern també s’oposa a la construcció del crematori: “Hem estat amb llicència aturada i amb procés de mediació que ara s’ha tancat. No s’ha trobat cap solució viable a la construcció del crematori i ara el jutge ha de dictar sentència”. En aquest sentit, l’alcalde assegurava que quan hi hagi sentència s’intentarà donar una resposta el més unitària possible”. Des d’ERC recordaven que van trobar una solució que van plantejar al plenari, però que no va prosperar. “Seria una bona oportunitat tornar a convocar la taula de treball i compartir posicionaments perquè els marges de temps cada vegada són menys”, demanava Helena Solà.
La Plataforma no Tribut AMB va intervenir per demanar al govern municipal que la moció aprovada al plenari es pugui debatre a l’AMB, al Parlament de Catalunya i fins i tot al Congrés dels Diputats. “No trobareu un mur de contenció en nosaltres, sinó la màxima col·laboració”, responia el regidor de Finances, Javi Sánchez.
D’altra banda, la plataforma Som Bici Cerdanyola demanava al consistori que s’ampliï la xarxa de carril bici a la ciutat i preguntava per què Cerdanyola no ha decidit fer passes en canvis de mobilitat com altres ciutats durant la COVID-19. Som bici Cerdanyola. La regidora de Mobilitat, Glòria Urbano, assegurava que sí que es preveuen carrils bici als plans urbanístics, com per exemple al Centre Direccional, però que en la reforma de carrers ja existents moltes vegades no és possible la instal·lació d’un carril bici per la poca amplada de la via. “En aquests casos poden ser viables alternatives com la instal·lació d’una Zona 30”, afegia. Properament es faran carrils bici a l’avinguda Argentina, a la carretera de Barcelona o la de Badia. “És prioritari un carril bici entre Cerdanyola i la UAB i hi estem treballant”, anunciava la regidora.
Pere Aragonès i Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya|CEDIDA
ERC i Junts es van fer un fart, durant la campanya electoral, de prometre que el nou Govern se sustentaria sobre noves bases, que es refarien les confiances trencades i que havien après la lliçó per no repetir el desori de l’última legislatura. Les eleccions, a més a més, estaven en l’horitzó des que el llavors president Quim Torra va donar la legislatura per esgotada el desembre de 2020, tot i que finalment va ser la seva inhabilitació la que va provocar l’avançament electoral, i tothom donava per fet que ERC i JxCat s’haurien de tornar a posar d’acord. Tot i això, aquests dos partits han estat incapaços de tancar un pacte de forma ràpida, de manera que el primer intent d’investidura d’aquest divendres al Parlament ha resultat fallit i Pere Aragonès no ha reunit els vots suficients.
A l’hora de començar el debat ja se sabia el resultat, perquè Junts ja havia anunciat que s’abstindria i que ERC només podria sumar els vots de la CUP en virtut del pacte signat entre les dues forces. El que no era esperable és el grau d’hostilitat entre els dos principals actors de l’independentisme, que va portar Junts a fer una petició inèdita al candidat d’ERC: que renunciés a presentar-se a la segona votació, que la mesa va fixar per a dimarts, i que esperés a tenir tancat un acord amb ells. Aragonès va declinar la petició amb l’argument que la situació del país, amb la pandèmia i la crisi econòmica que se n’ha derivat, no admet més dilacions.
Ara bé, a aquesta hora gairebé ningú creu que Junts i ERC es posin d’acord abans de dimarts, de manera que el primer intent per investir un president i un Govern independentista, l’única majoria que sembla operativa a hores d’ara, es pot saldar amb un sonor fracàs. Lamentablement, tots dos partits van donar la raó a l’oposició, especialment al PSC de Salvador Illa, que va criticar l’espectacle i la poca confiança que generen de cara a conformar un Govern estable i sòlid. La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, va dir que més que un Vietnam el pròxim Govern serà un “Iraq”, en referència a la realitat d’un país dessagnat per les lluites internes.
Junts no va amagar divendres el seu enuig amb el discurs d’Aragonès, que va pivotar bàsicament sobre el programa d’ERC i l’acord signat amb la CUP. En canvi, els cupaires estaven satisfets, i la seva portaveu, Dolors Sabater, va destacar en el seu discurs que ells “havien fet els deures”. Ara Junts haurà de calibrar molt bé fins on pot allargar la negociació, ja que el país no està en una situació de normalitat i porta massa temps en una mena d’interinitat forçada.
El més responsable seria que, d’aquí a dimarts, els dos partits fessin un esforç, i si no es pot enllestir l’acord abans de dimarts, almenys sí encarrilar-lo definitivament. Una segona votació fallida de la investidura sense cap horitzó d’acord i amb el nivell de retrets i desconfiances que s’ha vist aquest divendres seria la prova que l’independentisme no ha après res del passat més recent. I un molt mal auguri de cara al futur.
Els fets van passar ahir dijous 25 de març, de 18:30h. a 21:30 a la Plaça Verge de Montserrat, a tocar els molts transitats Camí Antic i Carrer Pin i Soler de Bellaterra
Accident a la Plaça Montserrat de Bellaterra amb caiguda de fanal i poste de lllum|FOTO: BELLATERRA.CAT
De moment es desconeix qui va provocar aquest accidents ahir al vespre, i possibles accidentats, ja que els mitjans de premsa de l’EMD i la Policia Local no han informat.
A la foto es pot veure joves passejant per la zona, i observant el fanal i poste d’electricitat caiguts a la Plaça Verge de Montserrat de FOTO: BELLATERRA.CAT
Els veïnat que viu a prop d’aquestes zones s’han queixat en multituts d’ocasions per l’excés de velocitat i manca de voreres, però cap administració pública ha posat fil a l’agulla per solucionar definitivament aquesta zona tant perillosa de Bellaterra.
Unió del Veïnat de Bellaterra amb la col·laboració del prestigiós Elia Garden de Sant Cugat estàn organitzant el grup anomenat “Hortolans de Bellaterra”, dirigit als amants dels horts i la natura de casa nostra de Bellaterra
El projecte és compartir informació, aprendre, intercanviar llavors, projectes, etc., Està convocat pel proper dilluns dia 29 de març, a les 19:30 hores. Aquesta serà la primera trobada virtual i es farà a través de l’aplicació Zoom.
Un expert del Elia Garden de SantCugat participarà per explicar-nos professionalment, per ajudar-nos a saber com començar un hort a les nostres cases de Bellaterra.
ELIA GARDEN va ser fundada l’any 1980, per José García i Carmen Rodríguez és una empresa dedicada a la construcció i manteniment de zones verdes.
José García procedeix del món professional del golf amb una experiència de més de quinze anys com Greenkeeper al Club de Golf Sant Cugat.
Des dels seus inicis, ELIA GARDEN es va especialitzar en el disseny, la construcció i el manteniment de tot tipus de jardins privats i públics, utilitzant per a això la maquinària i tecnologia més avançada de el sector.
L’any 1985 es va crear una secció anomenada ELIA GARDEN Culticesped, per cobrir la creixent demanda de gespa en tepes, dedicant-se a l’cultiu i experimentanción de les seves diverses varietats per a la posterior comercialització.
“La recepta Angi del pastís (Cóc) esponjós de mandarines clementines, per unes 8 persones té un cost aproximat de 6euros“
Pastís Angi (Cóc) esponjós de mandarines clementines |BELLATERRA GOURMET
Ingredients:
6 mandarines clementines 60 g ametlla marcona mòlta 180 g mantega de vaca 180 farina 000 zeros 3 ous ecològics del 0 100 g sucre 1 sobre llevat royal 1 polsim de sal marina 3 culleres soperes de nata líquida
Preparació:
Ratllar les pells de les 3 mandarines
Barrejar-les amb la mantega i el sucre Afegir-li els ous, un a un, i la resta ingredients.
Fornejar a 180 graus, uns 25 minuts
Xarrop per banyar el Cóc:
Fer un xarrop espès amb el suc de les 6 mandarines i sucre al gust perquè us quedi més o menys espès.
Treure el Cóc del forn i tombar-lo
Banyar el Cóc amb el xarrup calent
NOTA: Bellaterra Gourmet recomana acompanyar-lo amb una ratafia, Malvasia de Terra Alta o un Cava moscatell.
L’horari de tarda dels Agents Cívics de Cerdanyola a Bellaterra anunciat per l’EMD i el WhatsApp Bellaterra TV és un Fake News (Notícia falsa), perquè en realitat l’horari de tarda nit és de 14h a 21:00h, i no fins a les 20:00h com ho van anunciar.
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013.
És poc democràtic i tranparent que els canals de WhatsApp i YouTube de Bellaterra TV no aporti notícies locals dels partits ERC i Convergents a l’oposició del govern de Ramon Andreu (GXB), i mínimes notícies de les diverses entitats cíviques de Bellaterra, el que demostra estàn dirigides i manipulades per Ramon Andreu, president de l’EMD, que té totes les carteres del govern de Bellaterra.
El director d’orquestra Josep Pons|www.joseppons.net
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons -director musical del Gran Teatre del Liceu-, en una cerimònia que tindrà lloc a l’Auditori de la UAB el dimecres, 7 d’abril, a les 12h. L’acte, que serà presencial i amb aforament restringit degut a la pandèmia, es podrà seguir en directe al canal de Youtube de la UAB.
Josep Pons està considerat “un dels directors espanyols més rellevants de la seva generació” i una figura que “s’ha obert a noves maneres de fer escoltar la música, tot introduint visions transversals i projectant-se vers altres gèneres”.
Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Granada, de l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya (2003-2012) i des de 2012 ho és de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons Viladomat, director musical del Gran Teatre del Liceu des de fa nou anys, a petició de la Facultat de Filosofia i Lletres. La distinció se li concedeix “pel seu compromís amb el panorama musical de Catalunya; per la seva contribució en la recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic; pel seu suport als compositors contemporanis i a les noves generacions d’instrumentistes; per la creació de projectes innovadors i d’excel·lència; pel seu esforç per obrir el fet musical als nous públics del segle XXI”.
L’acte d’investidura tindrà lloc el dimecres, 7 d’abril, a les 12h a l’Auditori de la UAB, situat a la Facultat de Filosofia i Lletres. El professor Francesc Cortès, padrí del doctor honoris causa, llegirà el discurs en el qual glossarà els mèrits de Josep Pons. A continuació, el rector de la UAB, Javier Lafuente, li farà el lliurament del diploma i li atorgarà la medalla de doctor honoris causa. Tot seguit, Josep Pons pronunciarà la lliçó magistral titulada «Qui soc. Com soc. Què faig.». A continuació, es projectarà un fragment de l’orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, interpretant “El amor brujo”, de Manuel de Falla. L’acte s’acabarà amb el cant del Gaudeamus Igitur. L’acte comptarà amb un aforament restringit degut a la situació sanitària però es retransmetrà en directe i de forma íntegra pel canal Youtube de la Universitat.
Una llarga i destacada trajectòria professional
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons Viladomat és el director musical del Gran Teatre del Liceu. Nascut a Puig-reig (Berguedà), va entrar amb nou anys a l’Escolania de Montserrat, on va iniciar la seva formació musical, per passar després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va estudiar composició amb Josep Soler i direcció amb Antoni Ros-Marbà.
L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la mà de Fabià Puigserver, des d’on va difondre un repertori centrat en els compositors del s. XX (Falla, Schönberg), compositors estrictament contemporanis (Benjamin) i compositors catalans (Gerhard, Gols, Casablancas, Amargós, els dos Guinovart, Mompou, Montsalvatge, etc.). Entre els seus enregistraments d’aquesta època destaca l’edició de l’òpera Pepita Jiménez d’Isaac Albéniz, a partir de l’edició que en va fer Josep Soler. Durant aquest període va continuar en el món de la direcció coral, dirigint la Coral Carmina (1988-1990).
L’any 1993 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
L’any 1999 va ser distingit amb el Premi Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i ha estat guardonat amb la Medalla de Oro de Bellas Artes el 2019. Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Academie Charles Cross, Diapason d’Or i Choc de la Musique.
Dirigeix habitualment les principals orquestres i sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de Paris, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhauss de Leipzig, la Staastskapelle de Dresden, la NHK de Tòquio i la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical, amb l’encàrrec de projectar l’orquestra a escala internacional.
Compromès amb la cultura del país, Josep Pons s’ha implicat en la recuperació de partitures emblemàtiques, com ara l’òpera La Fattucchiera (1838) de Vicenç Cuyàs, que es va reestrenar al Liceu l’octubre de 2001 i fou editada pel segell discogràfic Columna Música. Abans de ser-ne director musical titular, Pons va estrenar en el Gran Teatre l’òpera de Joan Guinjoan “Gaudí“ (2004) i “Don Quijote en Barcelona” de José Luis Turina (1999). La temporada 2018-2019, va dirigir l’estrena mundial de “L’enigma di Lea” amb llibret de R. Argullol i música de Benet Casablancas.
El padrí, Francesc Cortès
El padrí del doctorand serà el professor Francesc Cortès, catedràtic del Departament d’Art i de Musicologia.Va fer la tesi doctoral sobre Felip Pedrell i s’ha especialitzat en la música de l’època contemporània, dedicant diferents projectes de recerca a l’estudi i recuperació de repertori líric. Dirigeix el projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu. Ha fet estades a les universitats de Melbourne, Reims i Nàpols II i és l’investigador principal del grup de recerca Música en les Societats Contemporànies.
Vinculació amb la UAB
Pel que fa a la vinculació de Josep Pons amb la UAB -en el marc del Departament d’Art i Musicologia i de la Facultat de Filosofia i Lletres- va participar en l’assessorament dels cursos d’Òpera Oberta organitzats pel Gran Teatre del Liceu, en què han participat estudiants de l’Autònoma, i va pronunciar la lliçó magistral que va inaugurar el curs 2015-2016 a la Facultat de Filosofia i Lletres.
El Consell de Govern de la UAB va aprovar el seu nomenament el 30 d’octubre de 2019, però la situació sanitària va impedir que la cerimònia d’investidura es celebrés l’abril del 2020, tal com estava prevista. Es tracta del primer acte institucional de la UAB es celebrarà amb una assitència limitada de públic en compliment de les restriccions sanitàries.
Josep Pons, director d’orquestra|Fundación Onuart
Biografía Josep Pons Viladomat
Un mestre de l’escola de Puig-reig li va suggerir que podia fer les proves per entrar a l’Escolania de Montserrat, ja que tenia bona veu, i li donaria una educació molt millor que la que li podia oferir les escoles nacionals de l’època. i ell mateix el va preparar per a les proves d’ingrés. Va entrar a l’escolania amb 9 anys, i aquest fet va marcar profundament la seva vida, ja que va rebre una excel·lent formació musical i intel·lectual, i fou un escolà avantatjat musicalment, tocava l’orgue i a dotze anys ja havia decidit dedicar-se a la música. A més, també li va despertar la consciència cívica de país, pel catalanisme que s’hi respirava durant el franquisme. En acabar l’etapa de l’escolania, als 14 anys, va formar part com a pianista de la Polifònica de Puig-reig (que s’acabava de crear, llavors amb el nom de Joventut Sardanista), també va tocar en una orquestra de ball i va començar a fer arranjaments per a intèrprets de la Cançó com Marina Rosell i Raimon. Va continuar els estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on cursà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros-Marbà. La tradició secular i l’intens estudi tant de la polifonia com de la música contemporània han marcat el seu posterior desenvolupament musical i intel·lectual.
El 1994, va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins al 2004. Amb aquesta orquestra va desenvolupar una intensa activitat discogràfica de la mà d’Harmonia Mundi France, amb 20 discos, considerats per la premsa internacional com una renovació en la interpretació de la música espanyola. Del 2003 al 2012 assumí la direcció de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual va liderar una profunda renovació en l’àmbit artístic fins a ser considerada com a referent de qualitat i programació.
BELLATERRA.CAT 