Els Mossos d’Esquadra alerten sobre algunes estafes que s’estan produïnt relacionades amb la vacuna contra la Covid 19, per això demanen prudència i aconsellen a la ciutadania que davant qualsevol dubte truquin al telèfon 112.
Archive for gener de 2021
ATENCIÓ BELLATERRA‼️Els Mossos d’Esquadra alerten sobre estafa amb les vacunes de la Covid-19
Posted in Bellaterra, tagged Estafa vacunes Covid-19, mossos d'esquadra on 8 gener 2021|
BELLATERRA I LA NEU: Està preparada Bellaterra davant la possibilitat que arribi la neu?
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra i la neu, EMD de Bellaterra, Rocavallès on 7 gener 2021|
El trànsit de la carretera BV-1414 depend de la Diputació, però la resta és reponsabilitat exclusiva de l’EMD de Bellaterra.
Les previsions meteorològiques no són clares, ni tampoc 100% segures, però hi ha l’amenaça que la neu arribi a la costa i la serralada prelitoral a partir de dissabte. De cara aquest fet, caldria saber si l’EMD i el mitja oficial de Whassap Bellaterra TV estàn preparant un “Comunicat Oficial” i reaccionar si finalment s’acaba presentant la neu al nostre poble, per actuar i aportar seguretat. El veïnat mereix informacions en moments crítics.
On són els punts d’emmagatzematge de sal distribuïts per Bellaterra?
Es troben a punt per donar servei a través de la mini empresa contractada Rocavallès del bellaterrenc Carles Rocamora? Aquesta només disposa d’una furgoneta vintage rotulada com si fos propietat de l‘EMD de Bellaterra, que difícilment podrà pujar pels carrers de les colines del poble. Recordar que té contractats un maxim de 2 operaris en jardineria, ja que actualment en Jony està de baixa forçada.
POLÍTICA: 20 anys de la supressió del servei militar obligatori
Posted in Bellaterra, tagged 20 anys supressió de la mili, politica on 7 gener 2021|
La suspensió del servei militar obligatori la van acordar Aznar i Pujol signan el pacte del Majestic del 1996
La mili va acabar per un reial decret el 9 de març de 2001 aprovat pel Consell de Ministres. Segons el decret, el procés de professionalització de l’exèrcit requeria una reserva de militars, així com els joves que havien de prestar el servei però en aquell moment havien sol·licitat una pròrroga o no havien estat classificats. Per això, el mateix dia l’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, oferia 1,2 milions de les antigues pessetes als soldats que havien començat el seu servei militar obligatori aquell any a canvi que, de manera voluntària, allarguessin de nou a dotze mesos la permanència a les forces armades.
Les forces armades tenien 74.948 soldats i mariners a finals de 2001, dels quals el 40% procedien del reclutament obligatori. Actualment, la plantilla és del tot professional i l’integren: 17.759 oficials, 28.680 suboficials i 82.875 soldats i mariners, segons l’últim informe que va presentar Chacón divendres passat al Consell de Ministres.
Un dels elements clau en aquesta darrera dècada ha estat la inclusió de la dona a l’exèrcit, que ara representa més del 12% de la plantilla.
Un dels punts que encara provoca polèmica és el reconeixement de les víctimes que van morir fent el servei militar. Les úniques dades que se’n tenen constància són que entre 1986 i 2001 van morir 1.960 joves mentre feien la mili, la majoria en accidents de trànsit.
La insubmissió, moviment antimilitarista de desobediència civil al servei militar, també va triomfar quan el 2002 va forçar una amnistia per a prop de 4.000 insubmisos processats. El darrer reclutament forçós del 2001 va ser la constatació que l’obligatorietat havia estat vençuda: es va calcular que només uns 5.000 reclutats dels 91.000 “sortejats” en el darrer reclutament obligatori efectuat el novembre del 2000 van acabar fent la mili. Els joves obligats a “servir” i que estudiaven o que tenien familiars a càrrec seu podien demanar pròrroga, any rere any, per evitar la incorporació. Aquesta era una solució per evitar el reclutament; l’altra, ser gratificat amb un excedente de contingente o ser declarat mèdicament inútil per al servei.
Proposat pel PP, CiU i ERC, el Congrés va aprovar una proposició no de llei per la qual s’instava el govern que reconegués els espanyols que van fer la mili, indemnitzacions per les víctimes i que durant el temps que van estar prestant el servei comptés com a període de cotització de la vida laboral.
Font: CCMA
VIST A BELLATERRA: Per què tants cubells de brossa lligats amb cadenes a l’espai públic❓
Posted in Bellaterra, tagged Cubells de brossa lligats amb cadenes, EMD Bellaterra, Vist a Bellaterra on 7 gener 2021|
Sorprèn veure des de fa molt anys a l’espai públic de Bellaterra molts cubells d’escombreries lligats amb cadenes.
Per què l”EMD no posa fil a l’agulla i fa quelcom per la retirada? Millorar la bona imatge del poble es responsabilitat de tot el veïnat.
Aquest 2021 es compleixen 11 anys del servei de recollida porta a porta.
GALERIA FOTOS BELLATERRA. CAT
BELLATERRA CULTURA: El Premi Josep Pla de prosa en català es lliura avui dia de Reis sense sopar literari a causa de la pandèmia
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Joan Mercè Mozo, Plemi Josep Pla 2021, Quatre Hiverns a Bucarest, Silvia Zizzo, Viorica Chiric on 6 gener 2021|
“Quatre hiverns a Bucarest” de l’escriptor català i amic de Bellaterra Joan Merce i Mozo (Barcelona, 3 octubre 1950) està seleccionat entre els cinc finalistes del Premi Josep Pla 2021. Joan Merce és Enginyer Tècnic Industrial i Master de Qualitat per l’Institut Tecnología de Catalunya.
El Premi Nadal de novel·la i el Premi Josep Pla de prosa en català es lliuren aquest dimecres en una edició que no comptarà amb el tradicional sopar literari de lliurament del guardó a causa de la crisi sanitària pel coronavirus.
El 77è Premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, ha comptat amb una xifra rècord de 1.044 novel·les presentades, perquè excepcionalment, per la situació sanitària, s’han acceptat originals només en versió digital, sense necessitat d’una còpia impresa.
D’aquestes se n’han seleccionat cinc de finalistes: ‘Algo temporal’, de Paula Carrasco; ‘Una pareja feliz’, de Werner Heisenberg (pseudònim); ‘La llave del espejo’, de Maria del Pilar Torres Navarro; ‘Intrusas’, de Cristina López (pseudònim), i ‘Quizás en otoño’, de Consuelo López-Zuriaga
El jurat del Premi Nadal està format per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales, i a les obres presentades predominen les obres introspectives i intimistes, les de trama policial i les que s’enquadren en esdeveniments històrics.
PREMI JOSEP PLA
També s’atorgarà el 53è Premi Josep Pla, que aquesta edició ha rebut un total de 60 obres presentades, una “alta participació”, perquè només s’han acceptat originals en versió digital.
Les cinc obres finalistes són ‘El llarg camí del sol’, de Conxa Solans Roda; ‘Pandemònium’, de Màrius Blàvia Ribé; ‘Cançó de solveig’, de Lluís Coves (pseudònim); ‘Conte d’amor en temps de coronavirus’, de Cesaria Evora (pseudònim), y ‘Quatre hiverns a Bucarest’, de Joan Mercé i Mozo.
El jurat del Josep Pla 2021 –dotat amb 6.000 euros– està compost per Laia Aguilar, Antoni Pladevall, Marc Artigau, Montse Barderi i Glòria Gasch, i entre les obres presentades conviuen novel·les d’actualitat, autobiogràfiques, històriques, policíaques i de sagues familiars, així com dietaris i llibres de contes.
En comptes del tradicional sopar de lliurament, els jurats de tots dos premis compareixeran en roda de premsa aquest dimecres a l’Hotel Palace de Barcelona per anunciar el veredicte en un acte únicament per als mitjans de comunicació.
.
ELS REIS MAGS A BELLATERRA: Un cargament de regals i només un sac de carbó
Posted in Bellaterra, tagged Mei Barceló, Ramon Andreu, Reis Mags a Bellaterra on 6 gener 2021|
Bellaterra va rebre la vesprada d’ahir nit 5 de gener la visita de Ses Magestats els Reis Mags de l’Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) acompanyats en tot moment per la Guardia Urbana de Cerdanyola i l’únic Agent Cívic de Bellaterra.
A les 17 hores arribaren puntualment com cada any a l’estació FGC de Bellaterra, però aquest 2021 rebuts per Mei Barceló, vocal de cultura de l’EMD (sense cartera, però amb molta feina ben feta). Arribada retransmesa pel grup de WhatsApp Bellaterra Televisió, qui amablement els han acompanyat fins el Saló del Tron montat luxusament al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall. Una vegada acomodats han fet les trucades telefòniques als infants de Bellaterra que s’han portat bé durant tot l’any i han escoltat i estimat als seus familiars.
Aquest 2021 el gran sac de carbó ha estat entregat al veí Ramon Andreu Atik, qui s’ha portat molt malament amb el seu veïnat i famílies, totalment abandonats per buscar-se la vida i obligats a portar la poda de jardineria fins a les deixalleries de Cerdanyola i Sant Cugat. Els veïnat de Bellaterra s’havien queixat i molt als Reis Mags d’Orient, per de la deixadesa general del poble, per parlar massa als plens, però no aportar solucions practiques durant el dia a dia,
SOCIETAT I CULTURA: Carme Vives Humbert, bellaterrenca i família d’Amadeu Vives, fundador de l’Orfeó Català
Posted in Bellaterra, tagged Amadeu Vives, Bellaterra, Carme Vives Humbert, Orfeó Català, Palau de la Música Catalana, Sergi Mateu, Societat i cultura on 6 gener 2021|
Tot un plaer compartir amigablement una petita conversa amb la nostra veïna, la bellaterrenca Carme Vives Humbert (Sabadell, 25 juliol 1930), mare del prestigiós actor Sergi Mateu, i ex secretària de l’Ajuntament de Sabadell, on va compartir responsabilitats de feina amb alcaldes d’epoques bén diverses.
La Sra. Carme és una dinàmica persona molt amable, amb una activitat admirable, sempre present a tot allò que és positiu per Bellaterra, siguin conferències veïnals o actes culturals. Recorda una trobada familiar al Palau de la Música Catalana i el present que va rebre com familiar directe d’Amadeu Vives, fundador amb en Lluís Millet de l’Orfeó Català l’any 1891.
L’avi de la Sra. Carme era cosí germà d’Amadeu Vives.
Amadeu Vives i Roig va neixer el 18 de novembre de 1871 a Collbató (Barcelona) i va morir a Madrid, el 2 de desembre del 1932. Històric escriptor i compositor català, molt conegut per les seves obres liriques, especialmemt de Sarzueles, com la inolvidable Doña Francisquita (1923). Amb un altre català universal, Lluís Millet, el 6 de setembre de l’any 1891 va fundar l’Orfeo Català. Una de les seves obres que va compondre, i de més repercusió popular va ser L’emigrant (1893) sobre un texte de Jacint Verdaguer. Fins l’any 1900 va viure a Barcelona, i es va casar amb Montserrat Giner. A Madrid va ser un indiscutible personatge de la vida cultural, on va estrenar Sarzueles de gran popularitat. El 1914 va estrenar la seva òpera Maruxa al Teatre de la Zarzuela de Madrid i al cap d’un any al Teatre Real. Curiosament una de les seves cites més reconegudes va ser: “Si Barcelona és la meva mare, Madrid és la meva promesa”
Bellaterra recorda amb orgull en Amadeu Vives, però tristement al carrer que té dedicat no llueix cap placa, sinó unes costosses pilones que mai es van activar. Una sentència judicial del 2020 les van declarar il·legals. Mare Verge de Montserrat!
ECONOMÍA DE BUTXACA: Aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba.
Posted in Bellaterra, tagged Aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba, Bellaterra, Economia de butxaca on 5 gener 2021|
“El nou barri doblarà gairebé la població de Bellaterra”
El Consorci del Parc de l’Alba anuncia l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba.
La plataforma cerdanyolenca Refem el Direccional ha denunciat públicament que el PDU s’ha aprovat “sense donar resposta a les al·legacions lliurades”, i asseguren que emprendran accions legals contra el planejament interposant un contenciós administratiu.
El Consorci del Parc de l’Alba comunica a la seva pàgina web l’aprovació definitiva, el passat 22 de desembre, del Pla Director Urbanístic (PDU) del Parc de l’Alba, l’àrea empresarial del qual s’anomena Barcelona Synchrotron Park.
—
La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional. El 22 de desembre de 2020, la Comissió va donar llum verda al planejament per urbanitzar el Parc de l’Alba i que inclou, entre altres coses, la construcció de més de 5.300 nous habitatges.
Des del Consorci remarquen que “l’objectiu del PDU és oferir un nou marc normatiu modern, especialment adaptat a la ubicació d’empreses innovadores i centres de recerca a tocar del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la creació d’un nou espai de ciutat cohesionat amb l’existent, amb un parc per viure i treballar”.
El Parc de l’Alba és un parc públic de 408 hectàrees que busca acollir empreses innovadores al voltant del sincrotró ALBA, dins la seva zona empresarial, el Barcelona Synchrotron Park d’1,39 milions de m2 de sostre; crear un nou barri residencial amb 5.377 habitatges, el 47 % dels quals de protecció oficial; a l’hora que vol protegir la biodiversitat a les zones verdes, que representen el 41% de les 408 hectàrees.
Font: Consorci Parc Alba.
AJUDEM AL COMERÇ DE BELLATERRA: Tortells de Reis al Bonaparte Pa i Dolç
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Bellaterra Gourmet, Bonaparte Pa i Dolç, Tortell de Reis on 5 gener 2021|
BELLATERRA CULTURA: La Nit de Reis per Dolors Monserdà i Vidal
Posted in Bellaterra, tagged Dolors Monserdà Vidal, La nit de reis on 5 gener 2021|
NIT DE REIS A BELLATERRA: La Nit de Reis per Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona 1845-1919)
Nina de porcelana | Col·leccio Privada de la bellaterrenca Lourdes Planas
LA NIT DE REIS
Dins d’un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d’un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.
Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d’aquella hermosura
sols per record li han quedat,
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l’estendre’s damunt d’ella
a besar ses plantes van.
La nit de Reis n’és vinguda,
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare,
tot mirant-se el seu infant.
—Mareta, li diu la nina,
fiqueu-me al llit, que és prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
—Qui sap si vindran, filleta!
lo nostre pis, és tan alt!
—Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
i a fe mare que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha a baix!
—Les nines, són per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu fill meu, que estas descalça
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves.
—Ai, mare, no em feu plorar!
ja n’estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em dugan la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l’any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit l’he somniat.
Ai, mare, i que n’és d’hermosa!
i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita,
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i, per dormir, els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l’any l’he demanat!
puix si demà quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai me torne a despertar!
Un gran crit llancí la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant a sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
—Vés-te’n al llit, amor meva
li digué amb febrós afany,
vés, mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s’ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
porta vestidet amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero; i fins guants!
Res li manca, res li manca
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare,
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven,
que hermosejaven son cap,
que entre mig de sa pobresa
les havia tant guardat!
Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona 10 de juny de 1845-31 març 1919) va ser una escriptora, poetessa, narradora, dramaturga, assagista i articulista espanyola.
Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909. Va destacar pel seu compromís en defensa de la situació de les dones. Està considerada costat de Josepa Massanès i Carme Karr una de les primeres feministes catalanes.
Adopta el terme feminista però rebutja les bases laiques de l’feminisme internacional i advoca per un reformisme catòlic i nacionalista de tints conservadors. Signava habitualment Dolors Monserdà de Macià.
BELLATERRA.CAT 