La suspensió del servei militar obligatori la van acordar Aznar i Pujol signan el pacte del Majestic del 1996
La mili va acabar per un reial decret el 9 de març de 2001 aprovat pel Consell de Ministres. Segons el decret, el procés de professionalització de l’exèrcit requeria una reserva de militars, així com els joves que havien de prestar el servei però en aquell moment havien sol·licitat una pròrroga o no havien estat classificats. Per això, el mateix dia l’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, oferia 1,2 milions de les antigues pessetes als soldats que havien començat el seu servei militar obligatori aquell any a canvi que, de manera voluntària, allarguessin de nou a dotze mesos la permanència a les forces armades.
Les forces armades tenien 74.948 soldats i mariners a finals de 2001, dels quals el 40% procedien del reclutament obligatori. Actualment, la plantilla és del tot professional i l’integren: 17.759 oficials, 28.680 suboficials i 82.875 soldats i mariners, segons l’últim informe que va presentar Chacón divendres passat al Consell de Ministres.
Un dels elements clau en aquesta darrera dècada ha estat la inclusió de la dona a l’exèrcit, que ara representa més del 12% de la plantilla.
Un dels punts que encara provoca polèmica és el reconeixement de les víctimes que van morir fent el servei militar. Les úniques dades que se’n tenen constància són que entre 1986 i 2001 van morir 1.960 joves mentre feien la mili, la majoria en accidents de trànsit.
La insubmissió, moviment antimilitarista de desobediència civil al servei militar, també va triomfar quan el 2002 va forçar una amnistia per a prop de 4.000 insubmisos processats. El darrer reclutament forçós del 2001 va ser la constatació que l’obligatorietat havia estat vençuda: es va calcular que només uns 5.000 reclutats dels 91.000 “sortejats” en el darrer reclutament obligatori efectuat el novembre del 2000 van acabar fent la mili. Els joves obligats a “servir” i que estudiaven o que tenien familiars a càrrec seu podien demanar pròrroga, any rere any, per evitar la incorporació. Aquesta era una solució per evitar el reclutament; l’altra, ser gratificat amb un excedente de contingente o ser declarat mèdicament inútil per al servei.
Proposat pel PP, CiU i ERC, el Congrés va aprovar una proposició no de llei per la qual s’instava el govern que reconegués els espanyols que van fer la mili, indemnitzacions per les víctimes i que durant el temps que van estar prestant el servei comptés com a període de cotització de la vida laboral.
Font: CCMA
