Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2020

La marcada presència de la pandèmia mundial de l’coronavirus al sector de la restauració no ha evitat que la ‘Guia Michelin’ presenti les seves valoracions als millors restaurants de món un any més.

Un total de 234 establiments a Espanya han aconseguit la distinció de la prestigiosa guia en 2021. D’ells, 11 conserven les tres estrelles amb les que van ser guardonats el 2020.

En un any amb gran incertesa sobre l’activitat hostalera i amb grans restaurants que han hagut de tancar les seves portes (per exemple, el primer restaurant que va aconseguir a Espanya tres estrelles Michelin, Zalacaín, a Madrid), la llista dels més ben valorats a penes ha canviat. Cap dels que era a la llista de l’any anterior ha perdut la seva distinció. A diferència d’altres anys, en aquesta ocasió cap establiment ha pujat al pòdium de les tres estrelles. Continuen, per tant, entre els millors de l’món, el Glorieta d’Amós -restaurant distingit amb tres estrelles d’Espanya en l’edició de 2020- de l’xef Jesús Sánchez; Àbac, de Jordi Cruz; Diverxo, de Dabiz Muñoz; Aponiente, d’Àngel Lleó; i Lasarte i Martín Berasategui, tots dos de l’cuiner basc, entre d’altres.

Els tres restaurants que sí que han augmentat els seus guardons i han passat a tenir dues estrelles han estat: Bo.TiC, a Corçà (Girona), Cinc Sentits a Barcelona i el Culler de Pau, d’O Grove (Pontevedra). Els tres se sumen a la llista de 29 establiments que ja van aconseguir el biestrellat a la guia Michelin 2020.

La llista dels restaurants amb un únic estel s’amplia amb 19 noms més (21 en total tenint en compte altres dos a Portugal) i s’acosta ja als 200 establiments a Espanya. Molts d’ells es troben a l’Espanya buida, com La Lobita, a Sòria; L’Ermità, a Zamora; l’Hospedería El Batán a la Serra d’Albarracín o Ginesta a Ciudad Real.

***ABaC Barcelona (Barcelona)
***Akelarre San Sebastián (Gipuzkoa)
***Aponiente El Puerto de Santa María (Cádiz)
***Arzak San Sebastián (Gipuzkoa)
***Azurmendi Larrabetzu (Bizkaia)
***Cenador de Amós Villaverde de Pontones (Cantabria)
***DiverXO Madrid (Madrid)
***El Celler de Can Roca Girona (Girona)
***Lasarte Barcelona (Barcelona)
***Martín Berasategui Lasarte-Oria (Gipuzkoa)
***Quique Dacosta Dénia (Alicante)
**Annua San Vicente de la Barquera (Cantabria)
**Atrio Cáceres (Cáceres)
**Bon AmbJávea (Alicante)
**Cabaña Buenavista Murcia (Murcia)
**Casa Marcial Arriondas (Asturias)
**Coque Madrid (Madrid)
**Disfrutar Barcelo (Barcelona)
**DSTAgE Madrid (Madrid)
**El Molino de Urdániz Urdaitz (Navarra)
**El Portal Ezcaray (La Rioja)
**Enoteca Barcelona (Barcelona)
**L´Escaleta Cocentania (Alicante)
**La Terraza del Casino Madrid (Madrid)
**Les Cols Olot (Girona)

Les noves estrelles verdes 2021

Aquest any la guia ha volgut premiar amb una nova categoria (estrelles verdes Michelin) a restaurants que destaquen pel seu compromís amb una gastronomia sostenible.

A Espanya s’ha concedit a 21 locals, molts d’ells ja premiats amb estrella Michelin, però també d’altres que no entraven a la llista com Somiatruites, a Igualada (Barcelona) o la Llar de Viri a San Román de Candamo (Astúries), entre altres. Són els següents:

Andreu Genestra Capdepera (Mallorca) *
Aponiente El Puerto de Santa María (Cádiz) ***
Azurmendi Larrabetzu (Bizkaia) ***
Casa Albets Lladurs (Lleida)
Hermanos Torres Barcelona (Barcelona) **
Culler de Pau O Grove (Pontevedra) **
El Invernadero Madrid (Madrid) *
El Llar de Viri Candamo (Asturias)
Els Casals Sagás (Barcelona) *
Eneko Larrabetzu (Bizkaia) *

Font: Guia Michelin

Read Full Post »

Esperadíssim concert el de La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations després de la malaltia i convalescència del bellaterrenc Jordi Savall –víctima del covid-19– i de la clausura de L’Auditori de Barcelona.

L’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa van fer acte de presència

El bellaterrenc Jordi Savall dirigint La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations|A.BOFILL

Repertori

Marc-Antoine Charpentier: Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ (Pastoral sobre el nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo), H. 482 (1684) 40’

Marc-Antoine Charpentier: Messe de Minuit (Misa de medianoche), H. 9 (ca. 1694) 30’

INTÉRPRETS
Le Concert des Nations
La Capella Reial de Catalunya
Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal
Jordi Savall, direcció

SOLISTES
Jeanne Lefort, María Cristina Kiehr, Lise Viricel, sopranos
Gabriel Díaz, contratenor
Víctor Sordo, tenor / haute-contre
Mauro Borgioni, baríton
Christian Immler, baix

La sensació de “tornar a casa” va ser un fet quan el músic de Bellaterra va sortir a l’escenari.

Tanmateix, el record del baix Daniele Carnovich –membre de la Capella Reial i recentment traspassat– va ser una nota dolorosa. Savall li va dedicar el concert amb unes tristes i sòbries paraules.

El concert tenia diversos al·licients, el principal dels quals era conèixer de primera mà, i amb la qualitat amb què el conjunt vocal i instrumental ens té acostumats, dues obres del compositor barroc Marc-Antoine Charpentier (1643-1704), un dels grans músics en temps de Lluís XIV i contemporani de l’intrigant Lully. Les peces escollides eren commemoratives de l’Advent i del Nadal, com ara la Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ i la Messe de minuit pour Noël. L’aparent senzillesa i fins i tot naïfitat de la primera composició contrastava amb el treball pulcre, de fina artesania, dels músics que Savall dirigia des del primer faristol. I, malgrat l’embarbussament inicial en els primers compassos de la pastoral, aviat van arribar l’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa. Tot això abans de la creació dels clímaxs ad hoc en una missa senzillament preciosa i en què el treball pulcre de La Capella Reial –dirigida per Lluís Viamajó– fluïa amb generositat. Un botó de mostra: la humana intimitat de l’Et incarnatus est del Credo, un dels moments culminants del concert. Treball esplèndid el d’instrumentistes i cantants, amb destacada presència i solvència de solistes.

Jordi Savall és, a més d’un gran músic, un excel·lent mestre de cerimònies. I gràcies al seu carisma va aconseguir que el que podria haver estat un concert més en aquests dies d’Advent carregats d’incerteses fos una celebració de l’esperit. I això ens fa pensar en Antoine de Saint-Exupéry quan conclou la novel·la Terra dels homes amb una frase prou lúcida i contundent: “Només l’esperit, si bufa sobre l’argila pot crear l’home”. O l’artista, si pensem en Jordi Savall.

Font: Ara. Jaume Radigales. L’Auditori

Read Full Post »

– Si són més de 37 anys i tres mesos cotitzats, podrà fer-se amb 65 anys

– Les pensions mínimes contributives pujaran entre 2 i 11 euros al gener

Manifestació de pensionistes|CCMA

Després de quatre anys de negociació i gairebé una dècada de l’últim acord assolit entre els partits polítics, el Congrés dels Diputats va donar llum verda a mitjans de novembre a les recomanacions de l’Pacte de Toledo per a la reforma de el sistema públic de pensions. Un text que portarà un seguit de canvis en la jubilació a partir del pròxim any, als quals se sumaran el retard en l’edat legal de retir i un augment en el període per al càlcul de les pensions.

D’aquesta manera, els espanyols que vulguin jubilar-se en 2021 amb el 100% de la pensió hauran de tenir al menys 66 anys complerts, en virtut de la reforma de pensions del 2013, en la qual s’elevava progressivament l’edat de jubilació des dels 65 als 67 anys, en un horitzó total de 15 anys.

Aquests 66 anys serà l’edat que s’exigeixi per als que acreditin menys de 37 anys i tres mesos de cotització (enguany s’exigeixen 65 anys i deu mesos complerts per poder jubilar-se amb menys de 37 anys cotitzats). Si se superen els 37 anys i tres mesos cotitzats, els treballadors que vulguin jubilar l’any que amb el 100% de la pensió hauran de tenir 65 anys complerts.

El que no va canviar amb la reforma de 2013 és el requisit de cotització mínima per poder accedir a la pensió contributiva de jubilació, que es va mantenir en al menys 15 anys, dos dels quals han d’estar compresos en els 15 anys anteriors a la jubilació.

En qualsevol cas, l’any que el període de càlcul de les pensions puja un any respecte a 2020, des dels 23 anys actuals fins als 24 anys. Això suposa que la pensió es calcularà des de l’1 de gener a funció de les cotitzacions dels últims 24 anys. En 2022 s’elevarà a 25 anys.

Jubilació parcial

En el cas que els treballadors vulguin accedir a la jubilació parcial sense que l’empresa faci un contracte de relleu, l’edat mínima d’accés serà l’edat ordinària de jubilació que en cada cas resulti d’aplicació.

Si l’empresa fa un contracte de relleu per cobrir el temps de treball que deixa de treballar la persona que es jubila parcialment, l’edat mínima d’accés per a la jubilació parcial serà des del pròxim 1 de gener de 62 anys si es tenen cotitzats a el menys 35 anys i tres mesos, o de 63 anys en el cas que es tinguin 33 anys cotitzats.

Les pensions mínimes contributives pujaran l’any que ve aproximadament entre 2 i 11 euros a el mes amb la revalorització de l’0,9% prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2021.

Pujada amb l’IPC, enduriment de la prejubilació … Pujada amb l’IPC, enduriment de la prejubilació … Acord en el Pacte de Toledo

En concret, amb la pujada de l’0,9%, l’import de la pensió mínima per als jubilats de 65 anys amb cònjuge a càrrec quedarà en 851 euros a el mes en 14 pagues (enfront dels 843,4 euros a l’mes actuals); la de sense cònjuge (unitat econòmica unipersonal) en 689,7 euros (683,5 euros actualment), i la de amb cònjuge no a càrrec en 654,6 euros mensuals (enfront dels 648,7 euros actuals).

Per als jubilats amb menys de 65 anys, la pensió mínima amb cònjuge a càrrec es fixa en 2021 a 797,9 euros a l’any (790,7 euros actualment); sense cònjuge a 645,3 euros mensuals (639,5 euros ara), i amb cònjuge no a càrrec en 609,9 euros mensuals (604,4 euros actualment).

Per la seva banda, la pensió màxima de jubilació se situarà l’any que en 2.707,49 euros mensuals per catorze pagues, enfront dels 2.683,34 euros a l’mes d’aquest any.

Pujada de fins a 7,2 euros a l’mes per viduïtat

Les pensions mínimes de viduïtat pujaran el 2021 entre 4,7 i 7,2 euros mensuals, depenent de les circumstàncies. En concret, la pensió mínima de viduïtat per als titulars amb càrregues familiars se situarà en 797,9 euros mensuals, en contrast amb els actuals 790,7 euros a l’mes.

En el cas de ser major de 65 anys o de tenir una discapacitat major o igual a 65% la pensió mínima de viduïtat serà de 689,7 euros mensuals, fet que suposa 6,2 euros més que ara.

Si el titular de la pensió de viduïtat té entre 60 i 64 anys, la quantia en 2021 serà de 645,3 euros mensuals (639,5 euros actualment), mentre que en el cas dels beneficiaris menors de 60 anys la prestació serà de 522,5 euros mensuals (517,8 euros aquest any).

Per la seva banda, la pensió mínima contributiva de gran invalidesa pujarà en 2021 fins als 1.276,5 euros mensuals (1.265,1 euros actualment) si es té cònjuge a càrrec, i ascendirà fins als 1.034,6 euros si no es té càrrec a l’cònjuge (unitat econòmica unipersonal), en contrast amb els 1.025,3 euros a l’mes actuals.

La pensió mínima per incapacitat absoluta o total dels titulars amb 65 anys amb cònjuge a càrrec serà el proper any de 851 euros a el mes, en contrast amb els 843,4 euros actuals, mentre que la dels que no tenen cònjuge a càrrec (unitat econòmica unipersonal) serà de 689,7 euros mensuals (683,5 euros actualment).

Orfes

En el cas de les pensions d’orfandat, l’import mínim ascendirà l’any que a 210,8 euros mensuals per beneficiari (ara són 208,9 euros), mentre que si el beneficiari té menys de 18 anys i compta amb una discapacitat superior o igual a 65% la quantia serà de 414,7 euros mensuals, gairebé quatre euros més que aquest any.

La pensió mínima a favor de familiars es situarà en 2021 en 210,8 euros mensuals, enfront dels 208,9 euros actuals, mentre que la pensió de l’extingida assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI) serà de 441,7 euros mensuals en el cas de vellesa, invalidesa i viduïtat (437,7 euros ara) i si concorren amb alguna pensió pública de viduïtat ascendirà a 428,7 euros a al mes (424,8 euros en l’actualitat).

Els PGE de 2021 contemplen una despesa en pensions contributives, incloent les mínimes, de 143.046.000 d’euros, fet que suposa un increment de l’3% respecte a l’exercici 2020. En aquest increment s’ha tingut en compte la revalorització de les pensions de l’0, 9%, l’increment de l’col·lectiu de pensionistes i la variació de la pensió mitjana.

Font: El Economista. CCMA

Read Full Post »

La Guia Michelin, s’ha convertit en sinònim de la millor gastronomia, és una referència absoluta a l’hora d’escollir un bon restaurant en tots els països en els quals està present. Les estrelles, siguin una, dues o tres, són les garants d’una cuina d’altíssima qualitat i gran tècnica. El convenciment que un dinar o un sopar mai ens defraudaran

Original d’Enric Llimona Raymat pel Restaurant La Taula de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

La distinció Bib Gourmand, va aparèixer a l’edició Espanya-Portugal per primera vegada l’any 1998, un pictograma del cap de Bibendum, la mascota de Michelin, mentre es llepa.“Bib Gourmand és la marca que reconeix les bones taules a preus més assequibles” Aquests restaurants han d’oferir dins de la seva proposta gastronòmica un menú compost per un entrant, un plat principal i unes postres, com a mínim, en el qual la qualitat demandada pels inspectors de Michelin es compleixi sense que el compte sobrepassi mai els 35 euros en el cas d’Espanya i Portugal, un import que varia depenent del nivell de vida dels països en què s’atorga, sent el límit de 30 euros en el cas de Portugal o 40 dòlars en el dels Estats Units.

“En l’actualitat, són més els restaurants amb la distinció Bib Gourmand que els restaurants amb una o diverses estrelles”

Un fet que revela la preocupació de la guia francesa per ser útil per a tota classe de pressupostos o ocasions i l’interès de molts restauradors i cuiners per arribar a totes les butxaques. Un reconeixement que, en alguns casos, pot presagiar una futura primera estrella Michelin.

La ciutat de Barcelona, en el seu moment més alt, va poguer presumir d’onze restaurants Bib Gourmand, però desconeixem les raons per la continua baixa fins arribar als cinc apareguts a la Michelin del proper any 2021

PROVÍNCIA DE BARCELONA:

Vivanda, Major de Sarrià, 134 (Barcelona) ☎️ 932 031 918

*Berbena, Minerva, 6 (Barcelona)
☎️ 699 802 075

*La Mundana, Vallespir, 93 (Barcelona)v☎️ 934 088 023

Cruix, Entença, 57 (Barcelona)
☎️ 935 252 318

Saó, Cesare Cantú, 2 (Barcelona)
☎️ 935 663 968

*Ca l’Amagat, Clota, 4 (Bagà) ☎️ 938 244 032

Can Ferrán, Diseminado, 9501 (Sant Quirze del Vallès) ☎️ 936 991 763

*Garbí, Barcelona, 52 (Castellar del Vallès) ☎️ 937 146 557

El Cel de les Oques, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 937 338 207

Vapor Gastronòmic, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 659 566 136

Vinòmic, Dels Banys, 60 (La Garriga)
☎️ 931 298 270

Ca N’Armengol, Prat de la Riba, 1 (Santa Coloma de Gramanet) ☎️ 933 916 855

Verat, Pallaresa, 104 (Santa Coloma de Gramenet) ☎️ 936 814 080

Mirko Carturan Cuiner, Pi i Maragall, 75 (Caldes de Montbui) ☎️ 938 654 160

*El Racó, Pocafarina, 20 (Sant Climent de Llobregat) ☎️ 936 581 639

Cal Xim, Plaça de Subirats, 5 (Sant Pau d’Ordal) ☎️ 938 993 092

*Dos Cuiners, Muralla de Sant Llorenç, 18 (Mataró) ☎️ 930 029 093

La Font, Rafeael Masó, 1-3 (Canet de Mar) ☎️ 937 943 673

La Cava d’en Sergi, València, 17 (Sant Sadurní d’Anoia) ☎️ 938 911 616

Somniatruites, Del Sol, 19 (Igualada)
☎️ 938 036 626

Can Poal, Vilasar de Dalt, 1 (Vallromanes) ☎️ 935 729 434

PROVÍNCIA DE GIRONA:

Amoca, Carrer Llibertar, 32 (Linyola)
☎️ 973 575 110

Quatre Vents, Coronel Estrada, 122 (Hostalric) ☎️ 972 865 690

Hostal Jaumet, Carretera Barcelona Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077

Can Boix, Banyoles-L’Escala, km 7,5 (Vilamarí) ☎️ 972 561 005

Els Caçadors, Urbanització Casa Nova (Maçanet de Cabrenys) ☎️ 972 544 136

El Vaixell, Castellar, 62 (Llançà) ☎️ 972 380 295

Quatre Estacions, De la Farga, 5 (Banyoles) ☎️ 972 573 300

La Salinera, Onze de Setembre, 93 (Palamós)b☎️ 972 316 474

L’Hostalet, Vic, 18 (Els Hostalets d’En Bas) ☎️ 972 690 006

L’Hotal Colomí (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

Mas Concas, Camí Cinc Claus, s/n (L’Escala) ☎️ 972 775 158

Mas Pou, Devla Mota, 4 (Palau-Sator)
☎️ 972 634 125

Vicus, Enginyer Algarra, 51 (Pals)
☎️ 972 636 088

Pocavergonya, Poeta Marquina, 2 (Girona) ☎️ 972 206 422

PROVÍNCIA DE LLEIDA:

Aimia, Doctor Combelles, 67 (Lleida)
☎️ 973 261 618

Antoni Rubies, Carrer de Lleida, 6 (Artesa) ☎️ 973 167 5 53

*Cal Xirricló, Doctor Fleming, 53 (Balaguer) ☎️ 973 445 011

Amoca, Llibertat, 32 (Linyola)☎️ 973 445 011

El Niu, Santa Ana, 23 (Escunhau) ☎️ 973 641 406

*Roc’n’Cris, Carretera de França, 9 (Aubért) ☎️ 973 641 723

Hostal Jaumet, Ctra. Barcelona-Andorra (Torà)☎️ 973 473 077

Lo Ponts, Carretera de Calaf, 6 (Ponts)
☎️ 973 460 017

PROVÍNCIA DE TARRAGONA:

*Brots, Carrer Nou, 45 (Paboleda) ☎️ 977 827 3 28

Cal Travé, Ctra. Montblanc a Artesa, 56 (Solivella) ☎️ 977 892 165

*Casa Albets, Casa Albets, s/n (Lladurs) ☎️ 651 36 46 56

Hostal Colomí, Raval de Jesús, 10 (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

L’Algadir, Ronda dels Pins, 27 (El Poble Nou del Delta) ☎️ 972 865 690

(*) 10 nous Bib Gourmand 2021 incorporats a la Guia Michelin

Read Full Post »

“La saviesa d’una dona única” per Xavier Oliver Conti (Professor d’IESE Business School), i amic de Bellaterra)

Cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si es fa, seria la constatació d’una dualitat manifesta.

Acabo de llegir un llibre que m’ha apassionat: Tot el que vaig aprendre dels meus fills i no em van ensenyar a l’escola de negocis d’Helena Guardans Cambó, publicat en català, castellà i anglès simultàniament. És una petita obra d’art que demostra una exquisida sensibilitat alhora d’una meravellosa capacitat d’unir les experiències professionals amb les personals.

Diverses vegades he escrit en aquesta columna que cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si ho fem, hauríem d’anar a tractar-nos immediatament perquè seria la constatació d’una dualitat manifesta que produeix grans alteracions de la personalitat.

Helena defensa aquesta interrelació de forma simple i directa. Aprofita el que ha après en la seva empresa per utilitzar-lo en les seves relacions a casa, amb els seus fills i a l’inrevés, ja que moltes de les 27 històries que ens explica, comencen amb la seva experiència com a mare i com la utilitza en la seva empresa de més de 4.000 persones.

Pocs llibres arribaran a inspirar-los tant com aquest, perquè no parla del que prediquem a les escoles de negocis, sinó que se centra en les actituds, experiències i en l’ànima de les persones. En el més íntim i de vegades tan oblidat.

És sorprenent que cada història ens faci tocar de peus a terra, perquè segurament el que compta ens hagi passat a tots en la quotidianitat de les nostres vides. Empleats que no entenen el que els altres capten a la primera. Nens que actuen amagant o, a l’contrari, mostrant la seva intuïció exagerada. Problemes en les reunions que poden resoldre fixant-nos en com gestionem les converses amb els fills.

Escoltar és una de les qualitats imprescindibles per a un líder i també per als pares, mentre que pensar és de les pitjors malalties que només es cura aprenent a preguntar: la gran medicina. La imaginació que crea nous escenaris és un joc que funciona amb els nens perquè ajuda a jugar de manera diferent i més intensa; Helena ens explica com fa servir la imaginació a l’empresa obtenint resultats espectaculars.

Cada història és un repte de tal magnitud que crec que haver-lo llegit una vegada no n’hi ha prou. M’agradaria resumir-ho, apuntar en un document els punts clau de què tracta. M’agradaria recordar-me de tot, saber fer-ho com ella que ho narra amb tanta naturalitat. He sentit que ella ha recorregut un camí molt més fèrtil que el meu. He après que encara em queda moltíssim per aprendre i en alguns moments he pensat que no he sabut fer-ho prou bé.

Defenso constantment que el gran canvi que estem vivint té factors com el desenvolupament tecnològic que ho expliquen, però quan aprofundim, ens adonem immediatament que hem canviat moltes actituds personals gràcies a la incorporació de les dones a les empreses en igualtat.

Escoltar és una qualitat imprescindible per a un líder i per als pares

Les empreses i els països -com s’ha demostrat en la gestió de l’COVID en països liderats per dones- els deuen molt a elles. M’agrada explicar que avui els homes hem recuperat la nostra important component femení i les dones seva part masculina. Estem acabant amb molts dels tòpics de l’mascle fort i insensible i la fèmina sotmesa i ploraneres.

Moltes de les empreses que he visitat i amb qui he treballat en els últims anys, tenen formes de direcció que tenen molt a veure amb un matriarcat. Si els costa creure-ho, vegin el que pensen els estudiants de Google que consideren que és una empresa extraordinària per la cura que tenen dels seus empleats: menjar, gimnàs, ajudes a la formació, capacitat d’iniciativa i decisió des del primer dia … ¿Cures maternals?

Segurament ho podríem denominar així perquè sembla al que està en l’ADN de les mares -i de molts homes avui- el tenir cura dels seus fills. Aquesta forma humanista de liderar és l’oposada a la de “et pagament perquè facis el que et dic” molt propera a l’home d’abans i alguns d’avui. És la contrària a jo -hombre- sóc qui sap i per això jutjo el teu desenvolupament. La teva opinió compta molt poc.

Com ens explica Helena, l’home és sovint assertiu mentre que la dona es culpa per no haver-ho fet tot el bé possible i això els brinda qualitats úniques a l’hora de liderar.

Vaig conèixer a Helena quan tenia la seva empresa Singular al carrer Muntaner de Barcelona.

Xavier Oliver Conti|IESE

Posteriorment va formar part de el grup BBDO Espanya que jo presidia i va entrar en Sellbytel després d’anar a visitar-los a Nurenberg. Actualment l’empresa és de el grup Webhelp.

En tot el temps que compartim sempre vaig admirar i segueixo admirant a aquesta dona tan plena de vitalitat, saviesa i amb una humanitat absolutament desbordant. Un cop més, m’ha desbordat la seva intel·ligència uns gasos que no entenen de fronteres.

Read Full Post »

🌲Us presentem els suggeriments de cuina nadalenca del Restaurant del Turó de Sant Pau de Bellaterra

Read Full Post »

Des d’estudiants fins a gent gran, passant per famílies que no disposen d’ordinador a casa seva.

Al barri de Sants de Barcelona han posat en marxa una iniciativa per recollir ordinadors portàtils en desús per a la gent que està en risc d’exclusió tecnològica.

El casal La Lleialtat Santsenca vol contribuir així a pal·liar la pobresa tecnològica que van detectar durant el confinament

Les persones donen un portàtil en desús a aquesta entitat de Sants, que els recull de manera solidària i comprova que funcionin abans de portar-los al magatzem. Els ordinadors recollits se sotmeten a tres dies en quarantena.

En un primer moment, demanaven que els ordinadors fossin del 2014 en endavant, però una altra entitat del barri s’ha ofert a condicionar els més antics i ara n’accepten de qualsevol any.

Agus Giralt, coordinador la Lleialtat Santsenca, explica el procés que segueixen:

“Nosaltres el que fem és formatejar portàtils, s’instal·la el sistema operatiu i contactem amb la taula social de Sants, on hi ha totes les entitats representades de l’àmbit social. Aquestes entitats el que fan és fer aquesta detecció de necessitats, contacten amb nosaltres i es fa l’entrega.”

Una d’aquestes entitats és Aprenem Compartint, on van infants i joves a estudiar i fer deures. Hicham Chichati, educador d’aquesta entitat,explica que moltes vegades, quan van allà, no poden aprofitar el temps perquè no tenen els dispositius per poder-ho fer.

Ara, amb els portàtils que tenen els els podran deixar i fer els deures, estudiar o buscar la informació que necessitin.

Fins a finals d’any hi ha temps per entregar els portàtils. També accepten accessoris com ratolins, webcams i fundes.

La Lleialtat Santseca

Carrer d’Olzinelles, 31, baixos

08014 Barcelona

☎️937 06 52 54

info@lleialtat.cat

Read Full Post »

Sanitaris cantant nadales al costat de la catedral de Barcelona

VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

QUAN SOMRIUS
(lletra i música de Josep Thió)

Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred duu tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit es fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

Read Full Post »

Des de fa més de 10 anys el veïnat de Bellaterra ve triant el partit local Gent per Bellaterra i Ramon Andreu con president de l’EMD, una decisió democràtica que s’ha de respectar, però no ha estat suficient per veure resultats positius en el dia a dia de l’espai públic de Bellaterra, que en definitiva és l’apartat que més valora el veïnat.

Ramon Andreu i la seva ex parella Adriana Tasamá votant a les últimes eleccions municipals del 2019|ARXIU BELLATERRA. CAT

Sovint s’han desviat els problemes a Cerdanyola, i és ben veritat que allí no estant per la feina de contectar i millorar una zona residencial que veuen com privilegiada.

Molts alcaldes de Catalunya són recordats pels projectes realitzats als seus respectius pobles. Quin projecte realitzat a Bellaterra será recordat?

Sorprèn el cas de Ramon Andreu -president de l’EMD de Bellaterra-, votat per majoria des de que es va crear l’EMD l’any 2010. El seu programa electoral, no deixa de ser fum, fum, fum, ple de paraules, decepció i la deixadesa de Bellaterra, sobretot al que es refereix a millores de l’espai públic. Això és tancar les portes al futur de les famílies bellaterrenques.

On és el llistat públic d’obres realitzades a Bellaterra des de la creació de l’EMD l’any 2010?

Moltes Juntes de Veïnat realitzades amb una minima assistència i un munt de paraules que s’han transmès en comunicats oficials i publicacions pagades. El més visible i palpable és el cost de sous per gestionar una EMD en permanent dèficit econòmic, per molt que el seu pressupost generals hagi pujat gairebé fins els 750.000€ anuals.

Alguns del projectes de Ramon Andreu per guanyar la presidència de l’EMD de Bellaterra:

2011. Instal·lacions de pilones i càmeres de trànsit al Camí Antic de Sant Cugat i Carrer Amadeu Vives/Plaça Verge de Montserrat (Sentència obligant la seva eliminació).

Senyalització vertical de la BV-1414, semàfor de la Plaça del Pi i i marcatge d’aparcament zona verda (a càrrec de la Diputació de Barcelona).

Pilones al Camí Antic de Sant Cugat |ARXIU BELLATERRA. CAT

2015: Consulta popular per formar el Municipi de Bellaterra (tombat pel Parlament de Catalunya). Fracàs d’acordar el nou conveni de l’EMD amb l’Ajuntament de Cerdanyola

Manifestació tallant la BV-1414 |ARXIU BELLATERRA. CAT

2019: Proposta d’una Plaça del Pi peatonal, desviant la BV-1414 pel derrera del Club Bellaterra. Agents Cívics. Recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Valles amb la Comissió Bellaterra-Sant Cugat (presidida per Miquel Vázquez, portaveu de Gent per Bellaterra des de que Marc Campany va dimitir pels greus fets de la Festa Major).

Cartells anunciant la recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat |ARXIU BELLATERRA. CAT

Vots popular a Ramon Andreu, com president de l’EMD de Bellaterra: 903 vots (2011), 731 vots (2015), i 641 vots (2019).

Read Full Post »

Amb els seus 74,5 metres d’alçada, és l’església més gran d’Islàndia i entre les estructures més altes del país.

Església parroquial luterana de Reykjavik (Islàndia)

L’església rep el nom del poeta i clergue islandès Hallgrímur Pétursson (1614–1674), autor dels Passíusálmar (Salms de la Passió).

Situada al centre de Reykjavík, és un dels monuments més coneguts de la ciutat i és visible a tota la ciutat. El 1937 es va encarregar el disseny de l’església a l’arquitecte estatal Guðjón Samúelsson. Es diu que la va dissenyar per assemblar-se a les trap rock, muntanyes i glaceres del paisatge d’Islàndia. El disseny té un estil similar a l’arquitectura expressionista de l’església de Grundtvig de Copenhaguen (Dinamarca), acabada el 1940.

La construcció de l’església va trigar 41 anys (es va iniciar el 1945 i va acabar el 1986), però la torre es va completar molt abans que es completés tota l’església. La cripta sota el cor va ser consagrada el 1948, el campanar i les ales es van completar el 1974, i la nau va ser consagrada el 1986. En el moment de la construcció, l’edifici va ser criticat com a antiquat i com a barreja de diferents estils arquitectònics. L’església va ser originalment concebuda per ser menys alta, però els líders de l’Església d’Islàndia volien una gran torre del campanar per eclipsar a Landakotskirkja (església de Landakot), que era la catedral de l’Església catòlica a Islàndia.

L’interior és de 1.676 m2 . El 2008, l’església va patir una important restauració de la torre principal i es va cobrir amb bastides. A finals de 2009 es va acabar la restauració i es va eliminar la bastida.

Obra artística penjada dins l’església parroquial de Reykjavik (Islàndia|FOTO DE BELLATERRA. CAT

L’església allotja un gran orgue del constructor alemany Johannes Klais de Bonn. Té acció electrònica; els tubs estan allunyats dels quatre teclats i de la consola de pedalers. Hi ha 102 rangs, 72 parades i 5275 tubs. Té 15 metres d’alçada i pesa 25 tones. La seva construcció es va acabar el desembre de 1992.

L’església també s’utilitza com a torre d’observació. Un observador pot prendre un ascensor fins al mirador i veure Reykjavík i les muntanyes circumdants.

L’estàtua de l’explorador Leif Eriksson (c. 970 – c. 1020), fill d’Eric el Roig, d’Alexander Stirling Calder que es troba davant de l’església és anterior a la seva construcció. Va ser un regal dels Estats Units d’Amèrica en honor del Festival del Mil·lenni de l’Alþingi del 1930, en commemoració del 1000è aniversari del parlament islandès a Þingvellir el 930.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »