Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Xavier Oliver Conti’

Durant les vacances només descansa la ment. El cos gairebé no pateix a la feina perquè hem anul·lat el cansament gràcies a la mecanització i robotització.

Xavier Oliver (Professor d’IESE Business School) i amic de Bellaterra

No sé si a vostès els passa, però jo necessito com a mínim tres dies per posar-me en mode vacances … És a dir, que els caps de setmana o els ponts curts no em permeten desconnectar totalment. Si miro l’agenda per veure el que he de fer, si em llevo amb l’angoixa que em falta alguna cosa per fer o que alguna cosa he oblidat, vol dir que estic en mode treball.

Començo així l’article perquè ens adonem que el que vam relaxar en vacances és la ment. El cos gairebé no pateix a la feina: una mica l’esquena, les cervicals i una sensació de derroti a l’arribar a casa, però poc més.

Hem anul·lat el cansament fins i tot en aquelles activitats que eren tan físiques antany, gràcies a la mecanització i robotització. Quin canvi veure com es treballa en les obres civils: gairebé tot es fa amb màquines (grues, excavadores, tuneladores, cimentadoras, aplanadores …) i molt poc a força d’esforç físic.

O sigui que les vacances són per descansar el cervell. I també per cansar fent més esport que l’habitual: caminar més, córrer més, més quilòmetres en bici, muntanyes més altes, nedar més lluny, jugar més partits, més forats, més … Li hem donat, un cop més, la tornada a la truita.

En el passat es descansava de l’activitat física que la majoria dels treballs comportava. L’agricultura, per exemple, era tota qüestió de carregar i esllomar. Solament els administratius i estudiants treballaven asseguts durant el seu horari laboral.

Però ¿es cansa el cervell? ¿No hi ha prou amb dormir bé perquè es relaxi? Potser, el que vulguem és buidar-lo, deixar de pensar, relaxar-lo, entrar en mode silenci, deixar de tenir compromisos i tenir l’agenda buida. I això requereix temps: tres dies com a mínim.

Perquè som tan conscients de la necessitat de l’descans nocturn i ho som tan poc per al descans del nostre cervell de debò, quan és la nostra eina de treball més preuada?

“Il dolce far niente” que diuen els italians ho exemplifica. No fer res ens revigoritza, ens aireja les idees, ens dóna més capacitat de pensar i crear. I si ho sabem, per què no ho fem? Perquè no li vam dedicar una estona a el dia al nostre cervell i el deixem en pau?

Molta gent em pregunta a què medito quan em sento una hora al matí i mitja a la tarda. La meva resposta és: en res i em miren amb cara de sorpresa. En alguna cosa has de pensar? insisteixen, al que els responc: el secret de la meditació és aprendre a deixar de pensar.

Relaxar el cervell ens permet ser millors pares, fills, amics, líders i empleats

He de confessar-los que a molts els sembla impossible, perquè concebem la nostra ment com un cavall contínuament desbocat que és incapaç de deixar de donar-li voltes al cap.

Però si els recordo les vacances … llavors em comprenen, perquè no poden recordar en què pensaven durant aquella estona estirats a la platja, a la pujada a Els Encantats, a la empopada davant de Sóller, al forat 17, en …

Tots hem experimentat aquests moments en què si et pregunten en què pensaves? responem, en res. La qual cosa demostra que, en aquests moments precisos, som capaços de frenar el nostre estrès cerebral i simplement SER. I coincidiran amb mi que aquests moments de silenci profund de la nostra ment són extraordinaris.

¿S’han preguntat el perquè alguna vegada? Perquè, de fer-ho, podrien convertir-se en més receptius, millors escoltadors, més disposats a jugar amb els nens, més alegres, millors en adonar-se que el temps de qualitat es basa en compartir i contemplar el fluir de la vida.

Relaxar el cervell ens permet ser millors pares, fills, germans, amics, líders, empleats i companys. Perquè posa les coses al seu lloc i equilibra les nostres creences que defensem, els nostres sentiments als que ens aferrem i la nostra raó que utilitzem sense parar en un mateix pla.
I si no ho han experimentat mai igual descobreixen que aquí està precisament un dels secrets de la felicitat que podran compartir amb tots els que els envolten i seran admirats i estimats molt més que abans.

Font: Diari de Tarragona

Read Full Post »

“La saviesa d’una dona única” per Xavier Oliver Conti (Professor d’IESE Business School), i amic de Bellaterra)

Cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si es fa, seria la constatació d’una dualitat manifesta.

Acabo de llegir un llibre que m’ha apassionat: Tot el que vaig aprendre dels meus fills i no em van ensenyar a l’escola de negocis d’Helena Guardans Cambó, publicat en català, castellà i anglès simultàniament. És una petita obra d’art que demostra una exquisida sensibilitat alhora d’una meravellosa capacitat d’unir les experiències professionals amb les personals.

Diverses vegades he escrit en aquesta columna que cada ésser humà és només un i no podem actuar de forma diferent a la feina que a la nostra vida privada. Si ho fem, hauríem d’anar a tractar-nos immediatament perquè seria la constatació d’una dualitat manifesta que produeix grans alteracions de la personalitat.

Helena defensa aquesta interrelació de forma simple i directa. Aprofita el que ha après en la seva empresa per utilitzar-lo en les seves relacions a casa, amb els seus fills i a l’inrevés, ja que moltes de les 27 històries que ens explica, comencen amb la seva experiència com a mare i com la utilitza en la seva empresa de més de 4.000 persones.

Pocs llibres arribaran a inspirar-los tant com aquest, perquè no parla del que prediquem a les escoles de negocis, sinó que se centra en les actituds, experiències i en l’ànima de les persones. En el més íntim i de vegades tan oblidat.

És sorprenent que cada història ens faci tocar de peus a terra, perquè segurament el que compta ens hagi passat a tots en la quotidianitat de les nostres vides. Empleats que no entenen el que els altres capten a la primera. Nens que actuen amagant o, a l’contrari, mostrant la seva intuïció exagerada. Problemes en les reunions que poden resoldre fixant-nos en com gestionem les converses amb els fills.

Escoltar és una de les qualitats imprescindibles per a un líder i també per als pares, mentre que pensar és de les pitjors malalties que només es cura aprenent a preguntar: la gran medicina. La imaginació que crea nous escenaris és un joc que funciona amb els nens perquè ajuda a jugar de manera diferent i més intensa; Helena ens explica com fa servir la imaginació a l’empresa obtenint resultats espectaculars.

Cada història és un repte de tal magnitud que crec que haver-lo llegit una vegada no n’hi ha prou. M’agradaria resumir-ho, apuntar en un document els punts clau de què tracta. M’agradaria recordar-me de tot, saber fer-ho com ella que ho narra amb tanta naturalitat. He sentit que ella ha recorregut un camí molt més fèrtil que el meu. He après que encara em queda moltíssim per aprendre i en alguns moments he pensat que no he sabut fer-ho prou bé.

Defenso constantment que el gran canvi que estem vivint té factors com el desenvolupament tecnològic que ho expliquen, però quan aprofundim, ens adonem immediatament que hem canviat moltes actituds personals gràcies a la incorporació de les dones a les empreses en igualtat.

Escoltar és una qualitat imprescindible per a un líder i per als pares

Les empreses i els països -com s’ha demostrat en la gestió de l’COVID en països liderats per dones- els deuen molt a elles. M’agrada explicar que avui els homes hem recuperat la nostra important component femení i les dones seva part masculina. Estem acabant amb molts dels tòpics de l’mascle fort i insensible i la fèmina sotmesa i ploraneres.

Moltes de les empreses que he visitat i amb qui he treballat en els últims anys, tenen formes de direcció que tenen molt a veure amb un matriarcat. Si els costa creure-ho, vegin el que pensen els estudiants de Google que consideren que és una empresa extraordinària per la cura que tenen dels seus empleats: menjar, gimnàs, ajudes a la formació, capacitat d’iniciativa i decisió des del primer dia … ¿Cures maternals?

Segurament ho podríem denominar així perquè sembla al que està en l’ADN de les mares -i de molts homes avui- el tenir cura dels seus fills. Aquesta forma humanista de liderar és l’oposada a la de “et pagament perquè facis el que et dic” molt propera a l’home d’abans i alguns d’avui. És la contrària a jo -hombre- sóc qui sap i per això jutjo el teu desenvolupament. La teva opinió compta molt poc.

Com ens explica Helena, l’home és sovint assertiu mentre que la dona es culpa per no haver-ho fet tot el bé possible i això els brinda qualitats úniques a l’hora de liderar.

Vaig conèixer a Helena quan tenia la seva empresa Singular al carrer Muntaner de Barcelona.

Xavier Oliver Conti|IESE

Posteriorment va formar part de el grup BBDO Espanya que jo presidia i va entrar en Sellbytel després d’anar a visitar-los a Nurenberg. Actualment l’empresa és de el grup Webhelp.

En tot el temps que compartim sempre vaig admirar i segueixo admirant a aquesta dona tan plena de vitalitat, saviesa i amb una humanitat absolutament desbordant. Un cop més, m’ha desbordat la seva intel·ligència uns gasos que no entenen de fronteres.

Read Full Post »