Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2020

“EMD de Valldoreix gestiona un pressupost d’uns 9.200.000 d’euros i l’EMD de Bellaterra uns 667.661 euros”

El Ple de l’EMD de Valldoreix d’aquest vespre ha aprovat una moció d’urgència presentada pels vocals d’ERC Valldoreix, CUP Valldoreix i PSC Sant Cugat, i amb el suport de la vocal de C’S Sant Cugat, per reduir la dedicació del president Josep Puig, del 90 al 75%.

Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix al Centre Cívic de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Cal recordar que l’EMD de Valldoreix gestiona un pressupost d’uns 9.200.000 d’euros i l’EMD de Bellaterra presidida des del 2010 per Ramon Andreu, 667.661 euros.

Més sous i dietes pels vocals de l’EMD de Valldoreix (31 gener 2020)

També van aprovar augmentar el topall màxim a facturar de les dietes dels regidors de l’oposició, que van passar a poder facturar 18.700 euros anuals, en comptes dels 12.000 euros anteriors

D’aquesta forma, la vicepresidenta de l’EMD, Susanna Herrada, passarà a cobrar, en règim de dedicació exclusiva 34.800 euros anuals -un increment que es tradueix en 3.480 euros més-; mentre que la resta de vocals amb adscripció d’àrea de govern i una dedicació de 26 hores setmanals, cobraran 26.100 euros anuals -2.610 euros més-. No obstant, el sou del president de l’EMD, Josep Puig, no patirà cap modificació, i es mantindrà en els 39.339 euros anuals en un règim de dedicació parcial de 31,5 hores setmanals; un 90% de la jornada de referència.

Per altra banda, la Junta de Veïns també ha aprovat augmentar el topall màxim a facturar de les dietes dels regidors de l’oposició que passaran a poder facturar 18.700 euros anuals, en comptes dels 12.000 euros anteriors. En aquest sentit, actualment es cobra 900 euros per l’assistència efectiva als plens ordinaris o extraordinaris i 200 euros per assistir a les juntes de portaveus, a la Comissió Especial de Comptes i a les diferents comissions informatives que es creen regularment.

Read Full Post »

Torna la foscor a zones de Bellaterra‼️

Zona Avinguda del Film a les fosques |BELLATERRA. CAT

Zona rotonda Turó de Sant Pau a les fosques |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Protecció Civil de la Generalitat ha activat en fase d’alerta el Pla Especial d’Emergències per risc de Vent a Catalunya VENTCAT per les fortes ventades que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) preveu a partir de la propera matinada.

Arbre caigut al Carrer Doctor Fleming de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons l’SMC, A partir de primeres hores de la nit s’inicia un episodi de forts vents de component nord-oest que començarà afectant a les comarques del Pirineu i a primeres hores del matí també afectarà a les comarques del litoral i prelitoral central, estenent-se a la tarda a les comarques de ponent, sud i depressió central. Les ratxes de vent podran superar els 72 km/h

Aquest episodi de forts vents anirà acompanyat de precipitacions que a cotes altes del Pirineu seran en forma de neu (20 cm. a cota 2000). Tot i no superar-se els llindars d’acumulació es produirà el fenomen del torb a causa del fort vent.

A més, l’episodi de forts vents, també està associat a una baixada important de les temperatures i a precipitació en forma de neu. En aquest senti, Protecció Civil demana extremar la precaució en les excursions a alta muntanya. Cal anar ben equipat si es fan excursions a alta muntanya, atès que les condicions poden canviar de manera sobtada..

Tanmateix, Protecció Civil de la Generalitat demana molta precaució en els desplaçaments i en les activitats de lleure a l’exterior per la possible caiguda de branques, arbres i altres elements estructurals. En el moment de les ratxes més fortes cal evitar aturar-se a prop de murs de tancament o elements similars que poden caure per l’efecte del vent.

A nivell general, cal fixar bé o retirar els objectes que estiguin a l’exterior (balcons, terrasses,…) i puguin ser desplaçats per l’aire. A les zones urbanes cal evitar aturar-se a prop de bastides, tanques o murs inestables mentre durin les ràfegues de vent.

Trobareu tots aquests consells al web http://www.interior.gencat.cat/ventades

Es recomana estar atents a l’evolució meteorològica i seguir els consells i les possibles incidències a través del twitter @emergenciescat.

Read Full Post »

Juliette Gréco va ser una gran dama de la “chanson” francesa.

CCMA|Musa de l’existencialisme de Jean-Paul Sartre, va descobrir compositors com Jacques Brel o Serge Gainsbourg, de qui va interpretar cançons abans que fossin coneguts

Juliette Gréco va ser una gran dama de la “chanson” francesa. Aquest dimecres ha mort als 93 anys. Ha estat fins a l’últim moment envoltada per la família -que ha comunicat el decés en una nota a l’agència de notícies AFP- a la seva casa de Ramatuelle, al sud-est de França.

Així conclou el comunicat.

“La seva vida era fora del normal.”

Va néixer el 1927 a Montpeller i va ser coneguda com la “musa dels existencialistes”.

Amb només quinze anys, va aparèixer sola i desvalguda al París alliberat. Havia passat tres anys a la presó per col·laborar amb la Resistència i els seus familiars encara eren en camps de concentració.

Aviat va descobrir l’efervescència intel·lectual de la riba esquerra del Sena, on es va relacionar amb Boris Vian i Jean-Paul Sartre, entre d’altres. La recerca de cançons adequades al seu estil la va portar a descobrir compositors que, després, es farien molt famosos, com Jacques Brel, Léo Ferré o Serge Gainsbourg.

Cançons com “Les fulles mortes”, “Jolie Mome”, “La Javanaise” o “El temps de les cireres” quedaran unides per sempre al record de la cantant.

Tot i això, Greco va continuar compaginant durant molt anys la “chanson” amb la seva carrera com a actriu i va arribar a rodar una trentena llarga de pel·lícules i sèries de televisió.

Va ser amant del compositor i trompetista Miles Davis, que va conèixer a París quan ella tenia 22 anys i ell 23. Va estar casada amb l’actor Philippe Lemaire, amb qui va tenir una filla, que va morir el 2016.

Havia actuat a Catalunya en diverses ocasions. L’any 2007 va oferir un recital al Palau de la Música i el 2012 va ser guardonada amb el Premi Internacional Terenci Moix a la seva trajectòria artística.

La seva gira de comiat, “Merci”, la va fer el 2015 als 88 anys.

Read Full Post »

Una llista Robinson és un tipus de llista d’exclusió on la gent que hi forma part han expressat voluntàriament que volen deixar de rebre publicitat.

Aquesta publicitat pot ser per correu electrònic, correu postal, telèfon o fax. En cada cas, les dades de contacte s’emmagatzemaran en una llista negra. Tot i que precisament l’objectiu és deixar de rebre publicitat indesitjada o correu brossa, algunes fonts asseguren que en algunes circumstàncies pot fins i tot afavorir-la, com ara nivell electrònic.

En el cas de l’estat espanyol la llista Robinson és gestionada per l’Associació Espanyola d’Economia Digital.

Va ser creada el 1993 per la Federació de Comerç Electrònic i Marketing Directe (FECEDM). L’any 2012 la llista Robinson a Espanya comptava ja amb més de 223.000 inscrits.

Serà considerada publicitat directa la distribució de qualsevol tipus de publicitat (fulletons, targetes, catàlegs, cartes…) a la via pública o directament de forma domiciliària, en les quals no hi consti ni el nom ni l’adreça de la persona destinatària.

Queda fora d’aquesta ordenació la publicitat distribuïda amb carta personalitzada, la institucional i l’electoral.

Publicitat a les bústies:

Aquest tipus de repartiment a les bústies de les nostres cases de Bellaterra és una modalitat de publicitat dinàmica que a Catalunya està regulada per la llei 9/2000, de 7 de juliol, i pel decret 23/2002, de 22 de gener. Es tracta d’una publicitat lícita però subjecta a comunicació prèvia i als requisits establerts per l’Administració del municipi on es realitzi.

Agència Catalana del Consum

Anuncis i publicitat:

La publicitat és vinculant, per tant, se’n pot exigir el compliment. Això vol dir que les empreses han de respectar el que anuncien i, en cas contrari, podeu presentar una reclamació per exigir-ho. Per poder reclamar, cal conservar els catàlegs, els anuncis, les ofertes, fotos de pantalla, etc.

A més, la publicitat, la informació i l’oferta de béns o serveis s’han d’ajustar als principis de veracitat i objectivitat i no poden contenir informació que indueixi a confusió ni a engany. En cas que un establiment faci publicitat enganyosa, podeu presentar una denúncia per tal que es comprovin els fets i, si escau, se’l sancioni.

Pel que fa a les ofertes o promocions, l’establiment o l’empresa que les fa ha d’informar-ne detalladament de les condicions.

L’autorització i control de la distribució de material publicitari a la via pública o en bústies o vestíbuls/porteries correspon als Ajuntaments.

La recepció de comunicacions comercials mitjançant trucades, sms, correu postal i correu electrònic d’empreses amb les quals no es té cap relació, es pot reduir amb la inscripció gratuïta a les Llistes Robinson. Les entitats registrades han de consultar-les per evitar fer arribar informació publicitària a terceres persones amb les quals no es té ni s’ha tingut cap relació.

Read Full Post »

El Carrer de Valentí Castanys de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Carrer de Frederic Roda i Ventura i finalitza a una rodona cul de sac a tocar les vies dels FGC. A la placa apareix dibuixades les flors cunillets (Atirrhinum latifonium)

Placa del Carrer de Valentí Castanys de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Valentí Castanys i Borràs (Disseny i arts gràfiques)
Barcelona, 1898 — Barcelona, 1965
Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics. Participà en el primer Saló dels Humoristes (1916), on obtingué el premi instituït per Cambó. Fou l’ànima de les revistas “Xut” (1922-36) i “El Once” (1945-65), que dirigí des del 1954. Creà l’efímer “El Senyor Canons” (1925 i 1930). Col·laborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” (des del 1915), “Papitu” (des del 1916), “El Be Negre”, del qual fou director artístic (1931-33), “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” (des del 1933), “Destino” (1939-65) i les revistes infantils “En Patufet”, “Virolet”, “Esquitx” i “TBO”. Entre les seves creacions més populars es destaquen la d’”el Vell Barça” —el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà—, “La família Sistacs” —representació de la classe mitjana— i “el País del Sidral” —univers al·legòric de la vida esportiva—. Les seves caricatures dels esportistes, sobretot els futbolistes, no han estat superades. Estrenà obres de teatre, com Ha guanyat el Barça (1949), i publicà La Memòria es diverteix (1964), amb elements autobiogràfics, La família Sistacs (1965) i El comte Mitjacana. El seu fill Valentí Castanys i Fornells (Barcelona 1927) és també dibuixant humorista amb el pseudònim de Tinet.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Els Murs de Bellaterra, és un petit vídeo de Bellaterra. Cat per mostrar tota una filosifia personal de viure al nostre poble del Vallès Occidental

Passejar pel centenar dels carrers de Bellaterra també és descobrir els diferents estil d’arquitectura de les seves cases, però el primer que ens trobem són els creatius murs que delimiten i protegeixen les seves propietats, i que transmeteixen tota una filosofia de vida.

Un munt de diferents murs de tota mena, siguin clàssics, rústics o moderns, plens de vegetació exòtica o mediterrània, amb pedres naturals, ferros artístics, etc., Aquestes atractives i vistoses característiques és el que ens ha permès pensar que sería força interesant passejar pels nostres diferents barris de Bellaterra i fotografiar els vistosos murs aixecats amb materials tants diversos i atractius colors.

Read Full Post »

Carmen Berghanel Viñas recitant el seu poema ‘El foc i l’amor”, l’any 2009, a La Taula de Barcelona | ARXIU BELLATERRA. CAT

EL FOC I L’AMOR

Parlar d’estimar a qualsevol lloc
crea un ambient de tebdresa
però la força d’estimar és com el foc
quan hi té la braça encesa.

Dóna llum i dóna escalfor
però ha d’haver-hi algú que el cuidi
i així, igual que l’amor,
s’ha d’anar omplint abans que es buidi.

hi ha vegades que ens molesta el fum
i ens sembla que tot sigui cendra
però tot de sobte revifa la llum
per una branqueta que ha pogut reprendre.

Branques i troncs al món prou n’hi ha
per a mantindre aquest fic sempre viu
el que costa és voler-les cercar
i donar a l’estimació un caliu.

Oh! Tots vosaltres que us estimeu
no deixeu mai el vostre foc apagar
i si algún cop us desanimeu
el Bon Amic una branca us durà.

Perquè l’amor no és cosa tsncada
que la vostra flama es vegi al voltant
per a tothom una i altra vegada
que estimar és allò més important.

CARMEN BERGHANEL VIÑAS (Barcelona, 1925)

Read Full Post »

La Carretera de la Universitat Autònoma de Bellaterra té una llargada d’uns 1.200 metres, comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra i finalitza al Rectorat UAB.

Placa Universitat Autonoma dels FGC

El 6 de juny de 1968 es va promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. Al juliol d’aquest mateix any, el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que, a l’agost de 1970, es converteix en president de Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia a l’octubre de 1968 en dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al monestir de Sant Cugat de Vallès; i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que recupera la condició d’hospital universitari i es converteix en el primer centre de formació clínica de la UAB. En el curs següent, 1969-1970, es posen en marxa la Facultat de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau; i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (l’actual EOI de Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació, l’any 1971; l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972; i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat”, l’any 1973. Paral·lelament, al febrer de 1969, s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola de Vallès, lloc en el qual s’ubicarà el futur campus universitari, al campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén des del principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre 1972 i 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat dels Illes Balears l’any 1978, ja Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Carretera de la Universitat Autònoma comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Des dels seus inicis, la UAB intenta posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model xoca, però, amb l’autoritarisme de el règim dictatorial de l’època, que el 1973 suspèn els Estatuts de la UAB, cessa de el càrrec de rector a Dr. Villar Palasí i nomena com rectors, successivament, a Dr. Vicent Gandia Gomar i a Dr. Josep Cabré Piera. No obstant això, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els primers passos expliquen la redacció de l’Manifest de Bellaterra l’any 1975, primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta de l’Claustre de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període, la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració d’altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers Estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la llei de reforma universitària (LRU, de 1983).

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, període que coincideix amb els mandats de el rector en funcions Càndid Genovard Roselló i de rector Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A principis dels anys noranta, durant el mandat de rector Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció esdevenen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets esdevé la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

A més, durant els anys noranta, la UAB completa el seu desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el mandat de rector Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que es converteix en el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat. Durant els anys noranta també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que posen de manifest el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

La UAB, que des dels seus inicis imparteix estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre d’altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que completa el ventall de centres i estudis de la UAB a tots els àmbits de coneixement.

Al setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Desde el punto de vista académico, los mandatos del rector Lluís Ferrer Caubet vienen marcados por la adaptación a la ley orgánica de Universidades (LOU, 2001), por una parte; y por el proceso de Bolonia, por la otra. La adaptación a la LOU supone que en 2003 el Claustro apruebe los Estatutos actuales de la UAB. Con respecto al proceso de adaptación al espacio europeo de educación superior, la UAB apuesta por el proceso de convergencia desde el inicio como oportunidad para la internacionalización de la Universidad, gracias a la elaboración de titulaciones de calidad competitivas a escala europea y que fomentan la movilidad de los estudiantes. El impulso a la internacionalización de la UAB se concreta también en la inauguración, en enero de 2007, del International Welcome Point.

En septiembre de 2005 se reorganiza la Facultad de Ciencias en dos facultades: la Facultad de Biociencias, donde se imparten los estudios de esta rama de conocimiento, en la que la UAB es pionera y una de las universidades del Estado con mayor diversidad de títulos de este ámbito, y la Facultad de Ciencias.

En el ámbito de la responsabilidad social, hay que destacar la puesta en marcha, durante el mandato del rector Lluís Ferrer, de dos programas socioeducativos para acercar a los estudiantes de enseñanza secundaria a la universidad, que rápidamente se convierten en una referencia, el Programa Argó y el programa Campus Ítaca, y la creación durante el curso 2005-2006 del Observatorio para la Igualdad.

Con respecto a la transferencia de conocimientos en el sector productivo, a la intensificación de la relación entre universidad y empresa y al fomento del emprendimiento, la UAB da un importante paso adelante en octubre de 2007, cuando se inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promovido por la UAB, el CSIC y el IRTA.

En cuanto a la proyección exterior de la UAB, hay que destacar el desarrollo de una política activa de atracción de talento y de apertura y ampliación de las relaciones internacionales de la Universidad. Así, la UAB dispone de una oficina en Shanghái desde 2008 y forma parte de alianzas estratégicas como el Consorcio Europeo de Universidades Innovadoras (ECIU) y la asociación Alianza 4 Universidades (A-4U).

En el marco de la adaptación de la UAB al espacio europeo de educación superior, en 2009 se crean la Facultad de Economía y Empresa y la Escuela de Ingeniería, resultado de la fusión de los centros propios de la UAB existentes hasta entonces en los campus de Bellaterra y Sabadell en cada uno de estos ámbitos.

Senyalització de la Carretera de la Universitat Autònoma des de la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

La UAB clausura 2009, año de inicio del mandato de la rectora Ana Ripoll Aracil, con el reconocimiento de Campus de Excelencia Internacional por el proyecto “UAB Campus de Excelencia Internacional: apuesta por el conocimiento y la innovación”, un plan estratégico y ambicioso para transformar la UAB y su entorno en uno de los polos científicos y tecnológicos más importantes del Mediterráneo.

Durante el mandato del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB pone en marcha nuevos programas de ayuda y apoyo a los estudiantes con el fin de paliar los efectos de la crisis económica y el notable aumento de las tasas universitarias.

En el ámbito académico, la UAB mantiene su carácter pionero en la exploración de nuevas formas innovadoras de docencia convirtiéndose en una de las primeras universidades de Europa que ofrece cursos en línea abiertos y masivos (MOOC) desde la plataforma de referencia internacional Coursera.

La inauguración en el año 2014 del edificio bioclimático ICTA-ICP, reconocido como uno de los mejores proyectos de arquitectura sostenible del país, representa un paso adelante en el compromiso de la UAB con el medioambiente y con la gestión responsable del espacio y los recursos.

El 6 de junio de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzo toma posesión del cargo de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Después de cincuenta años de existencia, la UAB mantiene una posición consolidada entre las 200 mejores universidades del mundo en los principales ránquines internacionales de universidades.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: UAB

Read Full Post »

Tardor a Bellaterra, paradís natural del Vallès Occidental

Tardor a Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »