Carmen Berghanel Viñas recitant el seu poema ‘El foc i l’amor”, l’any 2009, a La Taula de Barcelona | ARXIU BELLATERRA. CAT
EL FOC I L’AMOR
Parlar d’estimar a qualsevol lloc
crea un ambient de tebdresa
però la força d’estimar és com el foc
quan hi té la braça encesa.
Dóna llum i dóna escalfor
però ha d’haver-hi algú que el cuidi
i així, igual que l’amor,
s’ha d’anar omplint abans que es buidi.
hi ha vegades que ens molesta el fum
i ens sembla que tot sigui cendra
però tot de sobte revifa la llum
per una branqueta que ha pogut reprendre.
Branques i troncs al món prou n’hi ha
per a mantindre aquest fic sempre viu
el que costa és voler-les cercar
i donar a l’estimació un caliu.
Oh! Tots vosaltres que us estimeu
no deixeu mai el vostre foc apagar
i si algún cop us desanimeu
el Bon Amic una branca us durà.
Perquè l’amor no és cosa tsncada
que la vostra flama es vegi al voltant
per a tothom una i altra vegada
que estimar és allò més important.
CARMEN BERGHANEL VIÑAS (Barcelona, 1925)
