Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/09/2020

HOMENATGE DE BELLATERRA. CAT

Roure salvat del Camí de la Font del Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Roure salvat per l’amor ecològic d’una família del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra

Història d’amor d’una família que visquent a tocar el Parc de la Bonaigua de Bellaterra, un dia, en comptes de podar o tallar de mort el roure nascut al jardí de casa seva, i a pesar de creuar el Cami públic que baixa a la Font de la Bonaigua, ho va salvar i puntalar amb una viga de ferro i abraçadera, per salvar-lo dels perills de caiguda, i crema del foc.

Bellaterra. Cat proposa fer un homenatge públic a aquesta ecològica família, ja que sense la seva natural feina, el amants de l’ecologia haquesin perdut quelcom important per les generacions del poble de Bellaterra. Gràcies per la vostra sensibilitat i passió pels arbres històrics i la natura!

Read Full Post »

Natàlia Cugueró Escofet (Terrassa, 1972) és doctora en Management per l’IESE, enginyera industrial per la UPC i llicenciada en dret per la UOC.

Natàlia Cugueró Escofet |DIARI DE TERRASSA

Fundadora de Getapartner, empresa d’assessorament empresarial especialitzada en startups. També és professora d’Economia i empresa a la Universitat Oberta de Catalunya. Fa recerca en temes de sistemes de control de gestió i ètica. Actualment es troba al comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, on ocupa una de les vicepresidències. Compta amb experiència prèvia en l’àmbit de les caixes d’estalvis catalanes, al departament d’organització de Caixa Terrassa i al departament de màrqueting de Caixa Manresa.

Li hem preguntat a la CRO (Chief Revenue Officer) per quina raó va acceptar aquest repte, i ens va respondre:

“La meva motivació per a participar en aquest projecte des del seu inici és per diverses raons. Primer de tot, pel fet que puc incidir en la contractació de l’equip professional i treballar directament amb aquestes persones en la implementació i desenvolupament del producte. En segon lloc, perquè onze està molt enfocat a les petites i mitjanes empreses, i a oferir-los serveis innovadors en temes de comptabilitat, gestió de la tresoreria i finançament. En aquest sentit, la meva experiència amb les pimes fa que pugui aportar els meus coneixements reals per tal de desenvolupar-los perquè realment siguin efectius, és a dir, funcionin.

Respecte a les motivacions generals pel projecte, una de les principals és que es basa en l’ètica dels fets. Per exemple, la paritat és real, i no basada en imposicions ni normatives, sinó en reconèixer que la paritat és quelcom natural, que quan no passa, és degut a que no s’ha buscat prou el talent femení. L’estructura organitzativa dels fundadors (UXI) es basa en la paritat i la mateixa estructura del banc, on existeixen el CRO (que defensa els interessos dels clients) i el CEO (que defensa els interessos dels accionistes), en un mateix nivell, i un és una dona i l’altre un home. En aquest sentit, aquesta estructura de doble CEO, al mateix nivell i amb total paritat, no l’havia vist mai plantejada de manera real, i per tant em motiva especialment”.

Font: Onze11

Read Full Post »

Qui són les persones i empreses que més diners deuen a la hisenda catalana.

CCMA|El deute total acumulat pels integrants de la llista publicada per l’Agència Tributària de Catalunya ascendeix a gairebé 15 milions d’euros.

Tres persones físiques i sis empreses encapçalen els nou primers llocs de la Llista de deutors de l’Agència Tributària de Catalunya.

Es tracta d’un document que conté els noms d’aquells individus o persones jurídiques que més deute i sancions tributàries han contret amb l’administració i la suma del qual supera el milió d’euros.

La llista l’encapçala l’empresa Moramar SA, dedicada al sector del bingo amb 3,27 milions d’euros de deute. Des del desembre de 2011, Moramar es troba en mans de Josep Arpa Méndez.

Segueix amb 2,24 milions d’euros de deute Carmen Elena Blázquez del Pozo, una empresària del sector immobiliari que fins a l’any 2017 figurava com a administradora única de l’empresa Promotora Viladrau SL i que va alternar càrrecs a Bicatal 2 SL.

Aquesta empresària ja va aparèixer entre els cinc primers llocs de la llista de deutors de l’Agència Tributària espanyola l’any 2019 amb un deute de 10,12 milions d’euros.

En tercer lloc hi ha una empresa dedicada a les màquines recreatives, Recreativos Caballero SL, establerta a Premià de Dalt. El seu deute ascendeix als 1,64 milions d’euros.

Ibupe Rehabilitació SA, amb 1,56 milions, està dirigida per Antonio López Bosch, un jurista que fa 33 anys ja va estar implicat en una estafa a la Generalitat.

En cinquena posició hi ha Nancy Janneth Suárez Cáceres, propietària d’un locutori a Barcelona. Suárez deu 1,48 milions d’euros en tributs.

Després d’aquesta particular hi ha Nozar SA, amb 1,33 milions d’euros, una empresa immobiliària que havia estat propietària de l’estació d’esquí Boí Taüll. Aquesta companyia va ser rescatada per la Generalitat a principis d’any.

A Nozar la segueix amb 1,16 milions d’euros Natividad Casanova Solanes, administradora única a les empreses amb seu a Lleida Amadeo Roig SA i Porcarn SA, dedicades al sector alimentari.

En vuitè lloc hi ha Hato Verde Golf SL, propietat de la família Ramos Guardiola, amb 1,05 milions d’euros.

I en novè i últim lloc, amb 1,03 milions d’euros, hi ha Comunitat d’Aigües SL, una empresa dedicada a la captació, depuració i distribució d’aigua que ja va notificar la seva fallida l’any 2016.

La llei general tributària estableix que aquesta llista de deutors s’ha de publicar de forma periòdica.

Read Full Post »

Segons informa el Parc de l’Alba, la companyia energètica Naturgy acaba d’iniciar la construcció de dues plantes de tractament dels gasos extrets de l’abocador Elena -upgrading i injecció- i es preveu que comencin a funcionar a principis de l’any vinent.

Esquema publicat pel Parc de l’Alba

El biogàs que es produeix a l’abocador Elena, resultat de la descomposició de la matèria orgànica present als residus, es tracta amb un sistema de captació i es crema en unes torxes, “evitant la seva emissió a l’atmosfera”, apunten des del Parc de l’Alba.

L’empresa Naturgy va dissenyar un projecte amb l’objectiu d’aprofitar el metà, present en aquest biogàs en una concentració significativa de prop del 60 %. El projecte consistia en la instal·lació d’una planta pilot anomenada d’upgrading per filtrar el biogàs i recollir-ne el metà, i d’una planta d’injecció que eleva la pressió d’aquest últim, el “biometà”, i l’injecta a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc del Sincrotró. La planta d’upgrading utilitzarà tecnologies de separació per membranes, un sistema que consisteix en la separació física del CO2 i el CH4 (metà) en funció de la mida de les seves respectives molècules.

El Parc de l’Alba informa que Naturgy inicia la construcció de les plantes després d’haver obtingut tots els permisos de les administracions i enllestit l’etapa de licitació.

Per poder fer realitat aquest projecte, l’Ajuntament de Cerdanyola va cedir al 2018 un terreny a Gas Natural Servicios i Nedgia Catalunya, empreses del grup Naturgy, per tal d’instal·lar-hi les plantes d’upgrading i d’injecció.

Read Full Post »

Com més bé es parlen les llengües i més ús se’n fa, més protecció davant la demència

CCMA|El bilingüisme prevé l’Alzheimer, una protecció que augmenta segons l’ús i l’habilitat
Un estudi d’investigadors catalans conclou que la prevalença de la demència als llocs on es parla més d’una llengua és un 50% inferior que a les zones monolingües

Parlar més d’una llengua habitualment és un bon entrenament per al cervell, fins al punt que ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu i, en conseqüència, també l’Alzheimer. I com més s’utilitzen i més bé es parlen aquestes llengües, més protecció s’aconsegueix. És el que ha comprovat l’estudi d’un equip d’investigadors liderat per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Pompeu Fabra (UPF).

En un informe publicat a la revista “Neuropsychologia”, els investigadors arriben a la conclusió que parlar dos idiomes de manera habitual, i haver-ho fet tota la vida, endarrereix l’aparició de símptomes associats a la demència, com explica Marco Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i membre del grup de recerca Cognitive NeuroLab de la UOC:

“S’ha vist que la prevalença de la demència en països on es parla més d’una llengua és un 50 % inferior a la de les regions en les quals la població només fa servir un idioma per comunicar-se.”

Com es va fer l’estudi?

Estudis anteriors han demostrat que fer servir dues o més llengües al llarg de la vida té avantatges per a la memòria i ajuda a endarrerir l’inici de la demència. En aquest, els investigadors han analitzat si hi ha diferències en funció del grau de bilingüisme de la persona.

Per analitzar-ho, es van centrar en la població de Barcelona i van tenir en comptes variables com l’edat a què es va aprendre la segona llengua, l’ús que se’n feia de cadascuna o si s’alternaven en un mateix context, com comenta Calabria.

“En comptes de comparar persones monolingües i bilingües, vam mirar si a dins de Barcelona, on tothom és en més o menys grau bilingüe, hi havia algun grau de bilingüisme que tingués avantatges neuroprotectors”, explica l’investigador.

Les proves es van fer en 63 individus sans, 135 pacients amb deteriorament cognitiu lleu, com pèrdua de memòria, i 68 persones amb Alzheimer, que és la demència més prevalent. Es van reclutar en quatre hospitals de Barcelona i van haver de fer diverses proves de competència lingüística i cognitiva. La conclusió és que ser bilingüe actiu dona més protecció:

“Vam veure que les persones amb un grau més alt de bilingüisme rebien un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard que les persones que eren bilingües passives.”

“Com més facis servir totes dues llengües i més bona competència lingüística tinguis, més avantatge neuroprotector tens”, sentencia.

La clau és l’anomenat control executiu

Canviar sovint d’una llengua a l’altra és un entrenament del cervell que els bilingües fan durant tot la vida, una gimnàstica que està relacionada amb altres funcions cognitives, com ara el control executiu, que es posa en marxa quan fem diverses accions alhora, per exemple quan conduïm, per ajudar-nos a filtrar la informació rellevant. És el mateix mecanisme que fa servir el cervell per impedir intrusions d’una llengua en l’altra quan parlem.

I és per això que és útil com a prevenció de la pèrdua de memòria:

“Aquest sistema, en el context de les malalties neurodegeneratives, podria compensar els símptomes. Així, quan alguna cosa no funciona bé a causa de la malaltia, el cervell té sistemes alternatius eficients per resoldre-ho gràcies al fet de ser bilingüe”.

Ara, els investigadors volen comprovar si el bilingüisme també resulta beneficiós per a altres patologies, com ara el Parkinson o la malaltia de Huntington.

Read Full Post »

El Carrer del Til·ler de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer de Talismà. A la seva placa apareix dibuixades els full de tell de fulla petita (Tilia cordata)

Plaques del Carrer del Til·ler de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

El til·ler de fulles petites, tella o til·ler silvestre. (Tilia cordata) és un arbre nadiu europeu, procedent d’Anglaterra i que pertany a la família tiliàcies. És una espècie originària de la major part d’Europa i Àsia. A Catalunya la seva presència està limitada als indrets ombrívols i humits de la part baixa i mitjana dels Pirineus i de les terres plujoses del nord-est; cap al sud del Baix Llobregat és gairebé inexistent.

Són arbres de bon volum, aconseguint entre 20 i 40 m d’alçària, amb fustos rectes de fins a un metre de diàmetre. Són caducifolis, amb fulles cordiformes, amb la vora serrada, de fins a 20 cm d’ample, de color verd fosc a l’anvers i verd clar platejat al revers, fortament aromàtiques. Les flors d’aquest arbre són molt aromàtiques, en forma de xicotets xanglots grocs amb una bràctea allargada. Aquestes són conegudes per les seves propietats curatives per a combatre refredats, o altres afeccions. També són usades com a tranquil·litzants o somnífers preparant-se en forma d’una infusió o te anomenada til·la. Arriben a viure fins a 900 anys, creixent lentament. S’utilitzen ben sovint per a repoblar carrers i places.

Les fulles que cauen del til·ler, en descompondre’s, proporcionen un humus d’alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt útil per a millorar terres escasses de minerals i altres nutrients.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »