Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 10/09/2020

La Migradora dels Cards (Vanessa cardui) és una papallona diürna de la família dels nimfàlids que ha visitat tot l’estiu els jardins de Bellaterra

Una papallona Migradora dels Cards (Vanessa Cardui) sobre la taula d’un jardí de Bellaterra (Vallès Occidental) BELLATERRA. CAT

És una papallona migradora, que arriba a fer una migració anual de 10.000 quilòmetres entre l’anada i tornada. La distribució geogràfica és molt àmplia, està present a totes les zones temperades de tots els continents de la terra llevat de l’Antàrtida.

A Catalunya rarament sobreviu a l’hivern i anualment recolonitza el país durant la primavera amb exemplars provinents del sud de la península Ibèrica i nord d’Àfrica.

Read Full Post »

L’acte oficial de l’EMD d’aquest any es celebrarà sense públic, a les 11 hores, davant de La Senyera de la Plaça del Pi de Bellaterra

“Es podrà seguir puntualment, i en directe, a través del canal de Facebook de l’EMD de Bellaterra”

Anunci Ofrena institiciinal de l’EMD |BELLATERRA TV

Read Full Post »

El Carrer del Sardanista Serra té una llargada d’uns 220 metres, comença al Carrer d’Enric Morera i finalitza al Carrer de Can Miró. A la placa apareix dibuixada la flor de vídues bordes (Knautia arnensis)

Placa del Carrer del Sardanista Serra de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Josep Serra i Bonal
(Compositor i cap de cobla català)
Peralada, Alt Empordà, 1874 — Barcelona, 1939
Deixeble de l’Escola dels comtes de Peralada, a setze anys fou membre fundador de La Principal de Peralada, intèrpret de tible i violinista. Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn. Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat estil culte. D’aquesta època destaquen els títols La Pubilla Empordanesa (1902), La Reina de les Flors (1903) o Idil·li. El 1910 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Art i Pàtria i creà, juntament amb M. Àngels Corominas, un centre pedagògic musical de gimnàstica i rítmica basat en el sistema Dalcroze. L’any 1915 s’instal·là a Barcelona, on exercí de copista a l’Orfeó Català i col·laborà amb les cobles Sureda i Cathalònia i al Teatre Victòria. El 1924 s’integrà en la Cobla Barcelona, de la qual posteriorment fou director i representant. Esdevingué un dels principals instrumentadors de les sardanes d’E. Morera, a més d’un dels primers instrumentadors de ballets. Compongué 250 sardanes, entre les quals destaquen Una lluita musical (1894), No te’n vagi’s mon amor (1913), Peralada (1926) i A cau d’orella (1927). Amb la fantasia Presents de Boda (1923) fou un dels primers compositors que inauguraren el gènere lliure de música de cobla. Ha estat l’autor de més d’una trentena de balls vuitcentistes per a cobla, que compongué entre el 1894 i el 1900.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »